La ruta dels fideus: Episodi 1-(Noodle Road)-33

La ruta dels fideus: Episodi 1
(Noodle Road)
Programas – Documentales

33
Viernes 30 de Diciembre de 2011
Inicio:  19:40 / Fin: 20:45

La gastronomia és un dels aspectes culturals més fàcilment exportables. Aquesta sèrie documental mostra la diversitat de plats que s’elaboren a tot el món a base de fideus i com han esdevingut un punt de trobada entre Orient i Occident al llarg de la història.
Nacionalidad: Corea del Sur
http://www.sincroguia.tv/programas-tv/la_ruta_dels_fideus_15544305.html
Canal:      Canal33
Fecha:      30-12 12:00

(Capítol 1) Aquest episodi busca els orígens de l’aliment preferit del món, els fideus. En aquesta recerca, mirarem de descobrir qui va ser l’inventor d’aquest aliment en forma de fils i també analitzarem com és que s’ha estès a tot el món i per què no ens en cansem mai.
http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=elinks&veure=temporada&id=3393

GEORGE HARRISON ENTRE ELS MILLORS DEL 2011

GEORGE HARRISON ENTRE ELS MILLORS DEL 2011
La publicació musical britànica MOJO ha elaborat, com cada any, la seva particular llista-resum amb el millor de la producció musical d’aquest 2011. Els diferents apartats inclouen la llista amb els millors 50 àlbums; el millor grup; els millors discos de cada estil musical; la millor reedició; i una enquesta a músics professionals que expliquen el que més els ha agradat a nivell musical d’aquest any.

La pel·lícula documental sobre la vida de George Harrison Living In The Material World, ha estat considerada per la revista com el DVD Of The Year. Es publica una curta entrevista amb la dona de George, Olivia, en què repassa alguns aspectes de la vida de George, com la seva estreta vinculació amb l’Índia, l’intent d’assassinat o la difícil gira americana del 1974. Olivia Harrison diu que la seva cançó preferida de George és Run Of The Mill.

http://in.directe.cat/beatlescat/blog/7095/george-harrison-entre-els-millors-del-2011

George Harrison My Sweet Lord
http://www.youtube.com/watch?v=wynYMJwEPH8&feature=list_related&playnext=1&list=AVGxdCwVVULXe6RZXIyVFtHpgMNr-b7Xsp

George Harrison – Run Of The Mill (Early Take)
http://www.youtube.com/watch?v=UdWLJ3rntyQ&feature=related
George Harrison – While My Guitar Gently Weeps – Subtitulado
http://www.youtube.com/watch?v=jf6aEnZAxVE

The Beatles-While my guitar gently weeps-subtitulos en español(izzy

http://www.youtube.com/watch?v=M4k8aWKJwuY&feature=related

¿PRINCIPAT SENSE PRÍNCEP?

¿PRINCIPAT SENSE PRÍNCEP?

«¿Podría decirnos el desinformado autor de dónde saca lo de “Principat”? ¿Podría decirnos quien era el príncipe del “Principat”?» En aquests termes tan contundents se’m dirigeix un lector —en un comentari al meu bloc— que em retreu que usi el controvertit mot quan m’estic referint a Catalunya.

És clar que aquest lector fa una associació d’idees que el porta a interpretar que sense un príncep —hereu d’un monarca— no hi pot haver un principat. (Aquesta mateixa persona també comenta l’apropiació indeguda de les quatre barres per part dels catalans; però això ara més val deixar-ho córrer.)

És un exercici habitual entre aquells que neguen el caràcter nacional de Catalunya, centrar els seus arguments en la inexistència de cap rei genuïnament català. El rei ho era de la Corona d’Aragó —ens diuen— i, per tant, nosaltres, els catalans, no en teníem pas, de monarca. Així, els catalans no hem sigut mai una nació.

Aquest raonament és tan absurd que no cal aprofundir-hi gaire. Perquè, si els reis més importants de la Corona d’Aragó van ser alguna cosa, això fou ser catalans. I, si no ho foren sempre per naixement, gairebé en tots els casos ho foren per voluntat. ¿Cal recordar on vivien, des d’on governaven i on van voler reposar eternament, aquests monarques? Només cal fer un tomb per Santes Creus o Poblet per sortir de dubtes. Les nacions —deia Pierre Vilar— no neixen per disposicions reials.

Recordo ara que, quan el 1504 va morir Isabel I, el seu espòs (Ferran II) va haver de marxar de Castella cames ajudeu-me perquè, a més de vell, la noblesa el considerava un «catalanote», com ens apunten tant l’historiador Ernest Belenguer com el nostre Pere Català i Roca. Efectivament, parlem dels mitificats «Reis Catòlics», creadors de la «unitat» d’Espanya. Hi ha un sector de la historiografia espanyola que aquest episodi el tenen totalment esborrat del disc dur.

Però estic fugint d’estudi. ¿És correcte dir que Catalunya és un principat? Evidentment, sí. Perquè, tot i que tradicionalment entenem que el príncep és l’hereu del rei —el seu fill «principal», el que ha d’heretar la corona—, el mot significa, en el seu origen llatí, «la persona més important d’un col·lectiu».
Entès així, considerem els cardenals com els prínceps de l’Església de la mateixa manera que a l’Antiga Roma el príncep era el senador més destacat. «Principatus», però, té un significat jurídic que és —ho sospito— allò que produeix certs efectes urticants, si entenem com a Principat aquell territori que es regeix per un corpus legislatiu propi i singular.

La primera referència al Principat de Catalunya com a conjunt de tots els seus comtats, data del segle XIV. Quan es van convocar les corts catalanes a la ciutat de Perpinyà, l’any 1350, i sota el regnat de Pere el Cerimoniós, ja s’hi esmentava el «Principatus Cathaloniae». En els Usatgesla primera pedra del dret català—, se’ns hi diu que «Los crestians no venen armes a sarrajns, si no per consentiment del príncep». En els Usatges, el príncep és el comte de Barcelona.

El mot «principat» per referir-nos a Catalunya sempre ha estat utilitzat sense que el seu ús hagi generat cap polèmica. De fet, durant els regnats de Felip IV i Felip V —monarques que no van destacar pas per estimar gaire el nostre país—, Catalunya seguia sent el «Principat». Va ser a partir del 1833, amb la nova ordenació provincial de Javier de Burgos, que, per reial decret, Catalunya deixa de ser Principat.

Buscant informació sobre aquest tema, llegeixo que, curiosament, en un passat relativament proper, alguns sectors catalanistes —segurament per confusió pel que fa a l’origen etimològic del mot— apostaven per parlar de Catalunya a seques.

Però avui són els sectors que no volen ni sentir a parlar de la Catalunya nacional els qui eviten parlar del Principat, tot distorsionant la realitat d’una manera tan barroera com indigna. Fa feredat tombar per alguns fòrums d’història espanyola: «El Principado de Cataluña es una acepción moderna —digamos que aparece sobre el siglo XVIII. El término no tiene fundamento histórico. Es bastante triste que se tenga que repetir burdamente una invención para que adquiera categoria de “realidad”.» I es queden tan amples.
http://in.directe.cat/directament-sense-embuts/blog/7096/principat-sense-princep

“M’havien parlat molt malament dels catalans”-Claudia Casadei

Claudia Casadei
L’entrevista
“M’havien parlat molt malament dels catalans”
29/12/11 02:00 – Barcelona – Mireia Rourera
Barcelona

Molts amics italians m’havien parlat molt malament dels catalans, no tenia ni idea de com éreu en realitat ni de la realitat del vostre país. Em deien que éreu tancats, que no t’ajudaven si no entenies la llengua. Que éreu antipàtics, radicals i que volíeu la independència… ho deien com si no tingués sentit.

I això?

Allà a Itàlia ningú sap què és Catalunya ni el català. La gent parla d’Espanya i prou i quan et diuen que aquí es parla un idioma diferent la gent no ho entén… però és que jo ara treballo en una botiga aquí a Barcelona i els estrangers no entenen que per exemple es posi emprovador i probador, en català i en castellà un al costat
de l’altre. No ho troben lògic.

I tu ho entens?

He vist que teniu una llengua i una cultura pròpia i que l’estimeu, la defenseu i la reivindiqueu i que evidentment les indicacions s’han de fer en la vostra llengua. A mi ningú m’ha tractat malament i si no he entès una cosa m’han ajudat. He conegut molts catalans que m’han agradat molt… Encara no sé si estic a favor de la independència, però en totes les altres
coses que reivindiqueu sí.

Quina sensació vas tenir quan
vas arribar a Catalunya?

Jo vaig venir aquí sense saber res de català, però ràpidament el vaig entendre, s’assembla molt a l’italià. Ara estic convençuda que si vas a viure a un país has de parlar la seva llengua per això si decideixo quedar-me a viure aquí no dubteu que m’apuntaré a classes de català. De moment estic amb el castellà perquè aquí hi estic de pas però ja el llegeixo el català.

Has retratat voluntaris per la llengua i les seves parelles
lingüístiques?

Una amiga italiana que vivia a Barcelona em va dir que estava començant a aprendre català i que s’havia posat en contacte
amb un noi voluntari amb qui
un cop per setmana quedava
per fer conversa. Ho vaig trobar molt interessant.

I els vas fotografiar

Sí, he fet retrats dels voluntaris i també d’ells amb les seves parelles lingüístiques per a una exposició. Cada voluntari m’ha escrit un text sobre què és per a ell el català.

I?

La principal motivació de tots és que no volen que el català es perdi i que la gent que ve aquí el parli. Que els estrangers entenguin que el català no és un dialecte, que és una llengua molt important, el vehicle de la cultura, que construeix el país. He conegut persones més intolerants i persones més obertes… en general la gent més gran és més independentista i molts es neguen a parlar en castellà.

I a quina conclusió has arribat?

Que és meravellós que hi hagi gent que estima tant la seva
llengua que es fa voluntari per
ensenyar-la. M’ha semblat
una cosa molt romàntica.
Aquesta fotògrafa italiana viu a Barcelona des del mes de febrer passat i entén perfectament el català encara que no el parla.
Ha retratat voluntaris per la llengua amb les seves parelles lingüístiques per a una exposició
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/490788-mhavien-parlat-molt-malament-dels-catalans.html

Mercontrol suma nuevas referencias de pasta de maíz

Mercontrol suma nuevas referencias de pasta de maíz
Carlos Rija

La comercializadora madrileña Mercontrol Estudios de Distribución ha redoblado su apuesta por la pasta de maíz durante 2011, tras incorporar la nueva línea ‘Pasta for Kids’, de la fabricante Sam Mills, con cuatro referencias: conccielette, pipette, letras y animales. Esta gama se suma a ‘Pasta D’Oro’, también de la mencionada productora, cuya comercialización inició Mercontrol en 2010 e igualmente disponible en cuatro variedades (penne rigate, spaghetti, fetuccini y fusilli).

Los productos de ‘Pasta for Kids’ y ‘Pasta D’Oro’ se caracterizan por estar 100% libres de gluten, trigo, huevo, soja, levadura, colorantes, conservantes, nueces y azúcar y, por tanto, son aptos para su consumo por parte de celíacos y diabéticos. En cuanto a las mencionadas referencias, éstas se encuentran disponibles en establecimientos de Carrefour, Alcampo, Ahorramás, Bon Preu, Sabeco, Hiper Usera y E. Leclerc, entre otras cadenas de distribución.

Durante 2011, Mercontrol ha comercializado 290 t de pasta sin gluten, duplicando el volumen vendido el ejercicio precedente, con ingresos de 362.000 € por este negocio. La empresa, especializada en la comercialización de todo tipo de alimentos, importados principalmente de Colombia y Rumanía, con más de 100 referencias en su catálogo, obtuvo ventas de 4,95 M€ en 2010 .
http://www.alimarket.es/noticia/82236/Mercontrol-suma-nuevas-referencias-de-pasta-de-maiz

ARIAS CAÑETE- EL TORRENTE DE LA POLÍTICA ESPANYOLA

ARIAS CAÑETE- EL TORRENTE DE LA POLÍTICA ESPANYOLA
  Arias Cañete va ser ministre d’agricultura durant el govern d’Aznar, i tornarà a assumir aquest mateix ministeri en el govern de Mariano Rajoy que ja ha pres possessió del càrrec. El ministeri d’agricultura també assumeix les responsabilitats sobre alimentació i medi ambient. Arias Cañete és una mena de Torrente de la política espanyola. Per a qui no ho sàpiga, Torrente és un policia masclista, feixista i groller interpretat per José Luís Segura, que ha creat la saga de més èxit del cinema espanyol. Doncs bé, Cañete, com he dit, és el Torrente de la política espanyola. El personatge és conegut principalment per la seva fatxenderia i les declaracions poc assenyades.

   Pla Hidrològic Nacional
  Quan era ministre del govern Aznar va ser l’època del Pla Hidrològic Nacional que el PP va voler impulsar aprofitant la majoria absoluta que tenien i Arias Cañete va declarar llavors: “No, sortir, surt per collons... Perquè el Pla Hidrològic o surt en aquesta legislatura o no surt mai. Perquè passen dues coses: que tenim majoria i hem perdut a l’Aragó. Ja li dic ara que serà així. Aquesta vegada surt per nassos… El desembre surt de les Corts i entra a tramitar-se la Llei que serà un passeig militar. Tingui vostè la seguretat que el president ha dit en el Consell de Ministres – estant jo – que això sortia per ous”. Cal dir, que arran de la derrota electoral de l’any 2004 el nou govern va derogar el Pla Hidrològic Nacional i Cañete que prometia un “passeig militar” devia quedar-se amb un pam de nas. Arias Cañete havia promès a un grup d’agricultors murcians que el PHN sortiria – s’aprovaria – per ous i que la seva aprovació pel Congrés dels Diputats seria un “passeig militar”, però va ser un dels petits Waterloo del PP que van trobar-se amb una forta oposició. Quin era el propòsit del PHN?. Principalment era construir una infraestructura per transportar l’aigua de l’Ebre fins a Alacant i Múrcia. Tot i que Cañete prometés als agricultors murcians l’aprovació d’aquest projecte la realitat és que aquesta aigua hauria servit per alimentar el gran nombre de complexos turístics i camps de golf que van anar apareixent com bolets gràcies a les polítiques del Partit Popular. El PHN tenia una forta oposició a les comarques tarragonines, especialment el Delta de l’Ebre. Llavors Cañete volia aprofitar la majoria absoluta que tenia el PP i que havien perdut a l’Aragó. Curiosament cap dels dos territoris principals per on transcorre l’Ebre, l’Aragó i Catalunya, estaven llavors en mans del PP, al meu entendre i si tenim en consideració tot plegat em sembla que el govern Aznar amb el ministre Cañete intentaven causar danys econòmics conscientment a Catalunya i l’Aragó i afavorir a territoris sota el control del PP com eren Alacant i Múrcia.

Un Partit Popular amb majoria absoluta i un ministre que va veure com el seu pla estrella se n’anava a en orris l’any 2004 quan van perdre les eleccions i que ara tornen amb una majoria encara més absoluta, repetint alguns dels que llavors van ser ministres.

Conflicte d’interessos
Arias Cañete ja és el ministre d’agricultura i medi ambient, un ministre que té 325000 euros en accions de companyies petrolieres (i set cotxes). En aquestes circumstàncies no crec que el senyor Arias Cañete faci res que perjudiqui els interessos de les petrolieres.

Quan va produir-se el desastre del Prestige va dir “afortunadament, la ràpida intervenció de les autoritats espanyoles allunyant el vaixell de les costes, fa que no tinguem por d’una catàstrofe ecològica, com ha succeït en altres ocasions, ni preveiem grans problemes a les aigües espanyoles ni pels recursos pesquers”. Van enviar el Prestige en un rumb erràtic fins que va enfonsar-se. La merda, perdó, el petroli que va anar sortint, filets de plastilina segons Rajoy, no només va emmerdar la costa atlàntica i cantàbrica espanyola, sinó també la portuguesa, la francesa i va arribar una mica de merda a les costes britàniques. Certament, ells no tenien por a una catàstrofe ecològica, no la tenien perquè eren uns inconscients i uns irresponsables. Les tres principals autoritats que llavors tenien responsabilitat en aquest assumpte van decidir que no era assumpte seu: El ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos estava rebent la xirimoia d’or i caçant cabres hispàniques, el president de la Junta de Galícia, Manuel Fraga mentre el Prestige embrutava la costa de la Comunitat Autònoma que de la que era president, es dedicava a tirotejar perdius a Toledo, i el cabdill Aznar estava intentant guanyar-se els galons d’estadista de nivell mundial llepant el cul de l’Imperator Bush.

Cañete i els immigrants

Segons Cañete, quan ja el seu partit estava a l’oposició i sabent que els immigrants no voten i per tant se’ls pot dir el nom del porc sense problemes va dir que “aquells cambrers meravellosos que teníem, que els demanàvem un tallat, un “nosequé”, la meva torrada amb crema, la meva amb sagí roig, porc, i a mi una de seitons en vinagre i venien i t’ho portaven ràpidament i amb una enorme eficàcia”. També va acusar els immigrants de col•lapsar els serveis sanitaris espanyols perquè “el col•lapse de les urgències és produeix perquè els immigrants ha descobert la grandesa del sistema sanitari espanyol. Algú que per fer-se una mamografia a l’Equador ha de pagar el sou de nou mesos, ve aquí a urgències i triga un quart d’hora. I “és una veritat evident que la immigració està poc formada”. Als que es pregunten els diria que anessin a alguna escola de la perifèria de Madrid al pati. No faig més comentaris. Hi ha enormes problemes d’integració cultural en aquest moment”. Altres dirigents del PP van atribuir als immigrants ser focus de malalties de tota mena i d’estar darrera de tots els actes delictius. Com vostès saben tots els espanyols que viuen sota el mantell protector del PP són gent que no emmalalteix mai i a les comunitats autònomes del PP no hi ha delinqüents espanyols, aquestes coses tan lletges són cosa només dels estrangers.

Cañete i les dones

Tampoc les dones s’han lliurat dels desafortunats comentaris d’Arias Cañete, sembla que aquest home no té prou insultant immigrants – que no voten a les eleccions espanyoles – i emprenyar els agricultors de l’Ebre – aquests si que voten i no els agrada gaire que els toquin l’Ebre – sinó que també va referir-se al regadiu i les dones en els següents termes: “El regadiu cal utilitzar-lo com a les dones, amb molta cura, que poden perdre-li a un”.

Ara que l’han tornat a nomenar ministre segurament tornarà a ser un dels principals contribuents a enriquir l’hemeroteca del disbarat polític.
http://in.directe.cat/buscant-raons/blog/7071/arias-canete-el-torrente-de-la-politica-espanyola

Jordi Cañas- odi i violència contra Catalunya

Jordi Cañas- odi i violència contra Catalunya

Tot un personatge, el diputat de Ciutadans. Tot per una causa: el foment del genocidi de la cultura i la llengua catalana. Tan sols cal mirar les seves piulades, tot un exemple d’odi al seu país.

‘Una entidad que promueve el delito, Òmnium Cultural, no puede recibir subvenciones públicas’

‘El #kukluxKat ha vuelto a activarse hoy, y eso que no hay luna llena…’

‘Òmnium,entidad k promueve el delito d insumisión fiscal, k llama maltratadores a padres k quieren #escolabilingüe,será medalla de oro de BCN’

‘Los #caçadorsdesubvencions de Òmnium Cultural, piden el ‘tancament de caixes’. Les #tancaremlaixeta y daremos sus subvenciones a Cáritas’

‘Mascarell no es delegado de nadie, es cierto. Es un chaquetero, técnica y respetuosamente hablando’

‘TV3 sigue con su misión de formación del espíritu nacional. 380M€ al año’

‘Alucinante panegírico de TV3 a una entidad independentista cuyos dirigentes promueven el delito de insumisión fiscal al Estado’

‘Cuanto pagó a Òmnium el Museo de Historia de Cataluña por la pancarta que llevó Montilla?’

‘Mascarell sufría la ‘asfixia del Estado Español’ y por eso decidió cambiarse la chaqueta por una dos tallas identitarias mayor’

‘Que tal está el #kukluxKat hoy?’

I com a final una piulada del seu cap de files Albert Rivera.

‘Millet padre fundó Omnium Cultural y Banca Catalana,su hijo presidió Palau nombrado x Pujol y lo saqueó. Todo queda en #casanostra’

No tenen vergonya, ens insulten i encara els hem de riure les gràcies. Bon vent i barca nova!
http://www.directe.cat/xoc-de-trens/182783/jordi-canyas-odi-i-violencia-contra-catalunya

Siro gana posiciones en el Merco Personas

Galletas 20 de Diciembre de 2011
Siro gana posiciones en el Merco Personas
Alimarket Alimentación

Grupo Siro es la cuarta mejor empresa del sector alimentación para trabajar en España, y la 35 en el ranking general, según el Monitor Español de Reputación Corporativa (Merco Personas), que analiza las estrategias de las diferentes compañías españolas en gestión de personas. Por delante se encuentran las alimentarias Coca Cola, Danone y Nestlé, si bien, la galletera palentina ha logrado subir 30 puestos respecto a 2010.

Para el presidente del Grupo Siro, Juan Manuel González Serna, “este reconocimiento nos anima a seguir adelante y a continuar apostando no sólo por nuestros colaboradores sino por el ejercicio activo de la sostenibilidad sobre todos nuestros públicos clave. Esto es la consecuencia de hacer las cosas bien, algo que nos demuestra que estamos en el buen camino, y nos anima a continuar creciendo y desarrollando nuestra estrategia de compromiso social con nuestros principales grupos de interés, entre los que se encuentran las personas y la sociedad”.

Grupo Siro ha sido también incluida en el resto de rankings elaborados por el Merco. Así, en el ranking Merco Empresas ocupa el puesto 66; en el Merco Líderes, su presidente, Juan Manuel González Serna, está situado en el puesto 47, y en el Merco empresas más responsables, se encuentra en el puesto 32.

Galletas28 de Diciembre de 2011
Siro cerrará 2011 cerca de los 500 M

Su facturación aumentará alrededor de un 20% en un año plagado de novedades en todas sus líneas de negocio.
http://www.alimarket.es/noticia/82209/Siro-cerrara-2011-cerca-de-los-500-M

 

Pastas Romero volverá a invertir en 2012

Pastas Romero proyecta nuevas inversiones el próximo ejercicio en sus instalaciones, para un total próximo a 7,5 M€ en el trienio 2010-2012.
http://www.alimarket.es/noticia/82182/Pastas-Romero-volvera-a-invertir-en-2012

“Pastas alimenticias Romero, S.A.” es una empresa familiar, fundada en 1926 por Manuel Romero Marqués, como un pequeño taller donde se obtenía una pequeña producción diaria, ya que aún se utilizaban instrumentos tradicionales que comercializaba en un principio por el pueblo. A partir de 1970, se produjo su mayor cambio, comenzó a expandirse y su maquinaria a modernizarse.

Actualmente, cuenta con una superficie total de 40.000 m2 (de ellos, 15.000 están cubiertos).   

A pesar de su enorme extensión, dispone de alrededor de 75 trabajadores distribuidos en 3 turnos (mañana, tarde y noche). La producción se paraliza en momentos puntuales, pero normalmente está en funcionamiento las 24 horas. Hay que tener en cuenta que dispone de unas máquinas muy automatizadas y desarrolladas tecnológicamente. Posee 6 modernas naves de producción (pasta larga, corta y distintas especialidades).

Por otro lado, se hacen renovaciones e inversiones en la maquinaria cuyo origen es italiano. Esto da lugar a que su capacidad de fabricación diaria llegue a 225.000 kg. Todas las materias primas para la fabricación de la pasta (agua, sémola…), proceden de Aragón, aunque también en algunas ocasiones también se recurre al trigo de Andalucía.


Bajo un punto de vista más económico, se sitúa en 2º puesto detrás de “Pastas Gallo”. Distribuye sus productos por 30 países. En otro orden de cosas, en el mercado también vende marcas propias “En Forma”, “MI PASTA” y “Da Rocca”. La fábrica cuenta con los certificados ISO 9001 2000, ISO 140001 2004, ISO 22000 2005 y el IFS. Por último, desde el año 1994 está dentro del Comité Aragonés de Agricultura Ecológica.


http://gimenocristian.blogspot.com/2010/11/visita-pastas-alimenticias-romero-sa.html

Triniá.mp4 La canción de Navidad-BON NADAL

Con la canción Triniá interpretada por Antonio Jesus y con el soporte de Mildred (La gata que ya ha perdido las siete vidas) tenemos el gusto que escucheis el bombazo de estas Fiestas.

Escuchar el superventas navideño-Triniá.mp4

http://www.youtube.com/watch?v=i0wMBEPAA68&feature=youtu.be

Continúa leyendo Triniá.mp4 La canción de Navidad-BON NADAL

Hallan nicotina en el agua embotellada en España

5 marcas, sobre 10, dieron positivo en las pruebas
Hallan nicotina en el agua embotellada en España
Según ha publicado el Diario Público, científicos españoles ha encontrado rastros de nicotina en el agua mineral embotellada que se vende en España. Las concentraciones de nicotina, hallado en cinco de las diez marcas analizadas, apenas alcanzan unas pocas milmillonésimas de gramo por litro, pero los autores expresan una “cierta preocupación” ante la incertidumbre de los posibles efectos crónicos de la ingesta de este compuesto.
Jueves, Diciembre 22, 2011

“La contaminación detectada no debe dar lugar a alarma pública, sino a mayores controles”, explica la principal autora, Silvia González, de la Universidad Rey Juan Carlos, en Madrid.

Los investigadores han analizado una decena de las marcas de agua más vendidas en España en busca de 58 sustancias activas, como analgésicos, antibióticos y antidepresivos, detectados ya en los ríos, pero no han hallado ninguno de ellos, salvo la nicotina.

Las concentraciones alcanzan unas pocas milmillonésimas de gramo por litro

Un estudio que desenmascara la “pureza” del agua embotellada

El estudio, en el que también ha participado el Instituto de Ciencias de la Salud de Castilla-La Mancha, constata “una explosión en el uso de agua embotellada, fuertemente impulsada por el marketing, diseñado para convencer a la población de la pureza y la seguridad del agua embotellada”.

Para los científicos, esta campaña ha provocado “un aumento del consumo potencial de agua contaminada en la mayoría de los grupos de población vulnerable”. La producción de agua embotellada en España alcanzó los 5.165 millones de litros en 2010, según la Asociación Nacional de Empresas de Aguas de Bebida Envasadas (Aneabe).
¿Afecta a las poblaciones vulnerables?

El trabajo, publicado en la revista Science of the Total Environment, señala que, durante la gestación, la nicotina atraviesa la placenta rápidamente y entra en el feto. Diversos estudios han constatado la generación de malformaciones congénitas en ratas, pero a concentraciones millones de veces por encima de las detectadas ahora.

“Apelamos al sentido común a la hora de interpretar este tipo de investigaciones y a la responsabilidad para no crear un alarmismo totalmente infundado”, ha reaccionado Aneabe, en un comunicado remitido a el periódico Público.
Niveles bajos, daños invisibles

“Los niveles no deben preocupar demasiado”, dice un científico del CSIC

El 80% de la nicotina se transforma en su metabolito, la cotidina, en los organismos. Sin embargo, el estudio no ha encontrado cotidina en el agua analizada, lo que parece descartar que el origen de la contaminación sean las aguas residuales urbanas.

Los manantiales de tres de las marcas se encuentran en Toledo, donde históricamente se han concentrado cultivos de tabaco. Los autores creen que en estos casos la polución podría haber llegado por la filtración de la nicotina a los acuíferos.

Sin embargo, las fuentes de las otras dos marcas se localizan en Burgos y Asturias, lejos de cultivos de tabaco. Los investigadores consideran necesario encontrar el punto concreto de contaminación en futuros estudios. Podría encontrarse en el manantial o en el proceso de embotellado y distribución.
Un llamado a la calma

Uno de los mayores expertos españoles en contaminación del agua, Damià Barceló, del CSIC, considera que “los niveles de nicotina detectados son bajísimos y no deben preocupar demasiado”. A Barceló, ajeno a este estudio, le inquietan más otros residuos en el agua embotellada, como los xenoestrógenos, detectados por científicos de la Universidad Goethe de Fránc-fort (Alemania) en 2009.

Estos compuestos, que migran desde los envases de PET, imitan los efectos de las hormonas sexuales femeninas y pueden provocar trastornos reproductivos. “Aparecen en concentraciones muy bajas, pero todavía no conocemos los efectos sinérgicos entre los diferentes contaminantes”, advierte la investigadora de la Universidad Rey Juan Carlos.

Un estudio que se pone en duda

Para Josep Caixach, también del CSIC, la nicotina hallada en el agua “puede haber sido incluso difundida a la botella desde el ambiente o una contaminación en el laboratorio”. Caixach pone en duda la metodología y cree que “la fiabilidad de los resultados no está probada”.

Una portavoz de Aneabe señala que la dosis de nicotina permitida en el té por la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria supone una ingesta diaria de 0,0008 miligramos por kilo sin riesgo.

Una persona de 60 kilos tendría que “tomar 4.000 litros de agua al día” para llegar a esos valores. Los autores del nuevo estudio puntualizan que estos datos “son siempre referidos a toxicidad aguda para adultos sanos”, no a efectos crónicos en poblaciones sensibles.
Fuente | Público
http://www.clubdarwin.net/seccion/ingredientes/hallan-nicotina-en-el-agua-embotellada-en-espana?utm_campaign=30segs&utm_content=182309832&utm_medium=email&utm_source=Emailvision&utm_campaign=30Segs&utm_content=182313439&utm_medium=emailemail&utm_source=Emailvision