L’espoli fiscal no s’atura i és ‘inaguantable’
Les balances fiscals mostrades pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, indiquen que l’any 2009 Catalunya va perdre més de 16.000 milions d’€ que l’Estat no va retornar
El dèficit fiscal de Catalunya el 2009 va ser de 16.409 milions, cosa que suposa el 8,4% del PIB, segons Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement. Mas-Colell ha destacat que aquest dèficit, molt similar al registrat durant els quatre anys anteriors, es produeix tot i que aquest 2009 va ser el primer any d’aplicació del nou model de finançament. El desequilibri dels comptes fiscals de Catalunya, de 16.401 milions el 2009, suposa que cada català va aportar a l’Estat 2.241 euros de més del que va rebre per part de l’administració central, xifra que s’eleva fins el 2.251 de mitjana anual des del 2006. La mitjana del dèficit fiscal català des de l’any 1986 ha estat del 8%.
Catalunya manté des del 1986 un dèficit fiscal amb l’Estat del 8% de mitjana, amb diferents desequilibris que han arribat a percentatges màxims del 10% durant els anys 1993 i el 2002, però que mai han baixat del 6,7%, percentatges que es van donar el 1986, el 1998 i el 2001, segons consta en l’estudi de la Balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2006-2009 que ha presentat aquest dilluns Andreu Mas-Colell.
El titular d’Economia i Coneixement ha qualificat aquest desequilibri crònic de Catalunya d’un fet ”inaguantable” que s’aproxima gairebé al que durant tempos antics era l’impost del delma, que suposava una contribució abusiva del 10%. El conseller ha defensat el pacte fiscal que defensa el Govern per aquesta legislatura com la forma de ”corregir” aquest desequilibri.
Sense topall de dèficit
En relació amb la fixació d’un topall de solidaritat amb la resta de territoris de l’Estat que sigui just per l’economia del país, Andreu Mas-Colell no ha volgut concretar aquesta xifra i ha afegit que més que un efecte de ”solidaritat” semblaria més correcte parlar de ”cohesió” territorial que suposa un ”reconeixement” d’una certa unitat política cosa que no s’interpreta del concepte ”solidaritat” més apropiada per parlar de contribució a la cooperació dels països pobres.
Tot i que el conseller no ha volgut defensar una xifra topall per al dèficit amb l’estat, que algunes veus del Govern han fixat a l’entorn del 4%, Andreu Mas-Colell sí que ha manifestat que aquest desequilibri dels comptes de Catalunya amb l’Estat no hauria de trencar el principi d’ordenació que suposa que una autonomia no pot quedar per sota d’una altra autonomia més pobre, després de fer la contribució de cohesió.
El Departament d’Economia ha demanat aquest dilluns la compareixença davant de la Comissió d’Economia del Parlament per explicar el contingut de l’estudi sobre la balança fiscal, que s’estén en més de 70 pàgines. Mas-Colell ha explicat que l’estudi està fet en els dos mètodes d’anàlisi que s’utilitzen per fer el càlcul de les balances fiscals, i que ens els dos mètodes els resultats obtinguts són perjudicials per a Catalunya.
El conseller ha dit que en el mètode del flux monetari, el que té en compte on es realitza directament la despesa, el dèficit fiscal de Catalunya entre el 2006 i el 2009 ha estat del 8,23% de mitjana i concretament el 2009, primer any d’aplicació del model de finançament el dèficit va ser del 8,4%, 16.409 milions.
L’altre mètode, el flux de benefici, es calcula a partir de la despesa que fa l’Estat en un determinat territori i els beneficis que poden tenir altres autonomies per aquella inversió. Amb aquest mètode de càlcul, ”menys robust perquè requereix més supòsits i aproximacions”, el dèficit de Catalunya amb l’Estat el 2009 va ser d’11.261 milions, el 5,8% del PIB català, i la mitjana entre el 2006 i el 2009 va ser 5,73%.
Per cada 1 recaptat 43 cèntims no tornen a Catalunya
L’estudi de les balances fiscal va més lluny de fer un càlcul lineal de la despesa i també fa una desagregació del que suposa els ingressos i les despeses de Catalunya en termes de flux monetari i excloent la despesa individualitzada de cada un dels ciutadans. En aquest sentit, si exclou les contribucions de la Seguretat Social i les prestacions de l’atur, Catalunya va aportar entre el 1986 i el 2009 el 19,73% dels ingressos de l’Estat mentre que va rebre només l’11,17% de la despesa que realitza l’Administració central. Amb aquest càlcul ”s’accentua” encara més el desequilibri i el resultat final és que de cada euro recaptat a Catalunya, 43 cèntims no es gasten a Catalunya.
El conseller també ha explicat que entre el 1986 i el 2009, amb termes de càlcul de flux monetari, el dèficit fiscal per persona s’ha més que doblat durant l’últim període de 24 anys passant 1.076 euros per persona el 1986 als 2.241 euros per persona el 2009.
Pendent si l’Estat publica les balances anualment
En relació amb si el govern espanyol assumirà l’encàrrec de publicar anualment les balances fiscals del territori, Andreu Mas-Colell ha recordat que de balances fiscals se’n publiquen a molt països i no és pas una iniciativa ”exòtica”. Per aquesta raó, el conseller d’Economia considera que no hauria de ser ”molt difícil” que l’Estat, a través de l’Institut d’Estudis Fiscals assumís la publicació d’aquestes balances cada any.
La publicació de les balances fiscal per part del Departament d’Economia respon a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de març de l’any passat ons s’instava al Govern a actualitzar les balances fiscals.
El document elaborat pel Govern té més de 70 pagines. L’última edició de la balança fiscal es va publicar el 2008 i arribava fins l’exercici del 2005. Aquesta balança es limita fins l’exercici del 2009 perquè l’any 2010 encara no ha estat liquidat i per tant no es pot realitzar el càlcul, ha explicat el conseller.
En relació amb el model de finançament i el seu efecte per neutralitzar el dèficit fiscal, Andreu Mas-Colell ha dit que les xifres indiquen que l’efecte no ha estat el desitjat i que per tant sembla ”com si una mà invisible” decanti el resultat sempre a favor de l’Estat i amb una mitjana de desequilibri de l’entorn del 8%. El conseller ha defensat el pacte fiscal com la manera de superar aquest desequilibri crònic.
http://www.directe.cat/noticia/190811/l-espoli-fiscal-no-s-atura
Simó: ‘L’únic antídot a l’espoli fiscal és el concert’
ERC urgeix el Govern a fer una campanya per explicar l’espoli fiscal i a tirar ja endavant el concert econòmic
La portaveu d’ERC, Anna Simó, ha urgit el Govern a fer una campanya de sensibilització i d’explicació del dèficit fiscal i de les conseqüències que té sobre el benestar de la ciutadania i l’asfíxia financera de les institucions catalanes, i a tirar endavant ja el plantejament del concert econòmic. ‘L’únic antídot a l’espoli fiscal és el concert, i el Govern disposa de majoria parlamentària per avançar en aquesta direcció’, ha apuntat.
Simó ha recordat que les conclusions de la comissió parlamentària sobre el concert inclouen una campanya de sensibilització perquè la ciutadania sigui conscient de l’espoli fiscal que pateix i les conseqüències que té sobre el seu benestar. Ha reaccionat així a la publicació de les balances fiscals per part del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, unes dades que ‘evidencien la magnitud de l’espoli fiscal que pateix el país’, ha apuntat.
La republicana ha demanat al Govern que faci ja aquesta campanya i porti ja les conclusions de la comissió al ple del Parlament. L’altra alternativa, ha continuat, és seguir ‘a mercè dels capricis del PP esperant un gest de bona voluntat’ quan tothom sap quins són els precedents.
http://www.directe.cat/noticia/190830/simo-l-unic-antidot-a-l-espoli-fiscal-es-el-concert
L’espoli fiscal a Catalunya seria il·legal a Alemanya
El doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha assegurat que el dèficit fiscal a Catalunya no té cap cas homologable a la resta del món i que ‘no hi ha precedent’
És per tots conegut que Catalunya pateix des de fa 30 anys un espoli fiscal que li dificulta el seu finançament. Després que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, presentés les balances fiscals actualitzades, el problema sovint no prou tractat ha tornat a primera plana mediàtica. El doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha dit en una entrevista a l’Informatiu ‘Antena Local’, coproduït per la Federació de Ràdios Locals de Catalunya i l’ACN, que la situació en què es troba Catalunya seria il·legal a Alemanya, ja que el Tribunal Constitucional alemany va dictaminar que el dèficit no pot superar el 4%, mentre que el català es situa per sobre del 8%.
‘Aquesta situació a Alemanya seria jurídicament revisable’. Així de clar s’ha mostrat el doctor en Economia de la UB en ser preguntat sobre el 8% de PIB que marxa de Catalunya i no torna. Unes dades, que segons Tugores, són fetes amb ‘rigor’ tot i que ha dit que es fan amb metodologies ‘discutibles’. Ha dit que aquest dèficit no es pot comparar amb cap altre cas al món i que a Alemanya, quan es va produir una situació semblant, es va acotar de forma ‘políticament i jurídicament sòlida’. ‘No com aquí, que plantejar el pacte fiscal, limitar la solidaritat… sigui un tabú polític. No té precedents en altres indrets del món’, ha sentenciat.
Tugores ha criticat la ‘perdurabilitat’ del dèficit fiscal a Catalunya i ha matisat que ‘una cosa és solidaritat en determinats moments puntuals per superar determinades situacions històriques’ i l’altra que s’allargui tants anys. Creu que aquesta solidaritat només té sentit per ‘regenerar el teixit productiu d’aquests altres indrets’. ‘Si aquesta situació es perpetua 10, 20 i 30 anys demostra que les polítiques distributives estan mal fetes i requereixen una revisió amb molta profunditat’, ha sentenciat.
Per últim, Tugores s’ha mostrat partidari en temps de crisi de deixar recursos als territoris més dinàmics com Catalunya i que Espanya, a mig termini, també en sortiria beneficiada. ‘Seria important donar més gasolina al motor econòmic que continua sent Catalunya i per tant alleujar el llast que suposa el dèficit fiscal’, ha explicat.
http://www.directe.cat/noticia/190926/l-espoli-fiscal-a-catalunya-seria-illegal-a-alemanya
Què carai passa a les Illes Caiman?
6500 milions d’euros d’emissions de preferents d’entitats financeres de l’Estat espanyol van ser fetes des de les Illes Caiman i no són aigua clara
Ara fa uns dies des del directe!cat vam denunciar que La Caixa havia utilitzat els estalvis dels seus clients per emetre participacions preferents des d’una empresa domiciliada al paradís fiscal de les Illes Caiman per un import de 3.000 milions d’euros. Ara hem sabut gràcies a la feina del diputat republicà Pere Aragonés que 3.500 milions més d’altres entitats també van ser emesos des d’aquestes paradisíaques illes. Bancaja, Caixa Catalunya, BBVA, Caixa Laietana, Catalunya, Penedès, CAM, Banc Sabadell, Banc Popular són algunes de les entitats que han operat via aquest paradís fiscal. Les operacions tenen moltes llacunes.
Totes aquestes emissions van ser autoritzades per la Comissió Nacional del Mercats de Valors (CNMV) i la majoria d’empreses domiciliades a les Illes Caiman consten d’un capital social irrisori, com el cas de la Caixa de Ahorros del Monte de Huelva y Sevilla amb una empresa denominada El Monte International Capital Limited amb un capital de 2.000dòlars i va emetre una emissió de 130 milions d’euros de participacions preferents, és a dir 2.000 dòlars per respondre d’unes inversions 150.000 vegades superiors.
Amnistia fiscal per especular en paradisos fiscals
Com és que a partir del 2002, en plena majoria absoluta del Partit Popular, primer amb la llei 44/2002, i després amb la llei 19/2003, es va promoure una amnistia fiscal d’aquestes entitats i es va permetre que un producte altament tòxic com les participacions preferents pogués computar com a capital bàsic de les entitats financeres?
És la pregunta que es fa Pere Aragonès amb totes aquestes dades a la ma, i n’afegeix dues més
Va valorar la CNMV el fet que les societats emissores estiguessin registrades en un paradís fiscal per autoritzar la seva comercialització? Va notificar la CNMV a l’Agència Tributària aquest fet per tal de mirar si hi havia alguna irregularitat?
Com a resposta el silenci, com a resultat quasi un milió de persones afectades a tot l’Estat amb els seus estalvis captats amb enganys retinguts pel sistema bancari i amb la complicitat dels reguladors tant el Banc d’Espanya com la CNMV. Al silenci dels reguladors estatals cal afegir el silenci de la Conselleria d’Economia i Finances i de l’Oficina de Consum de la Generalitat de Catalunya, que a preguntes del directe!cat contesten que ja ens diran alguna cosa. Tant sols l’oficina del Síndic de Greuges ens ha comunicat l’obertura d’un expedient d’ofici per estudiar les moltes denuncies presentades pels afectats
http://www.directe.cat/noticia/190783/que-carai-passa-a-les-illes-caiman
Solo le pido a Dios – Ana Belén & Víctor Manuel
http://www.youtube.com/watch?v=3KuwSloBNBU&feature=related
ANA BELÉN Y ANTONIO FLORES – SOLO LE PIDO A DIOS – Gijón 1994.
http://www.youtube.com/watch?v=swT4F_HLVUs&feature=related
Comentarios desactivados
Entradas (RSS)