Rosell: “El 60% de las empresas están en pérdidas”

Rosell: “El 60% de las empresas están en pérdidas”

Rosell-Agora.jpg

Juan Rosell

El presidente de la patronal Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) ha calculado que “el 60 por ciento de las empresas está en pérdidas. Lo que pasa es que los empresarios somos más reflexivos y no salimos a la calle”.

Poniendo orden

http://www.publico.es/

El presidente de la patronal CEOE, Juan Rosell, responde así tras ser preguntado si percibe “a los ciudadanos españoles demasiado negativos” en una entrevista concedida a La Razón y dice que “el malestar social es evidente y el mundo empresarial no es una excepción”.

El presidente de la CEOE ha considerado que el sector privado “ha hecho ya toda la reestructuración que tenía que hacer y la caída del empleo en sector privado se ha detenido prácticamente. Ahora queda la reestructuración del sector público”.

Tras definir el primer año de Mariano Rajoy en el Gobierno como un año de choque, Rosell ha considerado que a la economía española le sigue “sobrando grasa por muchos lados. Por la Administración central, las autonómicas y las locales. Hay que evitar duplicidades. Somos un país hiperregulado“.

Sectores para la esperanza

Pese a todo, el presidente de la patronal ha identificado varios sectores dinámicos en la economía, como el turismo o la exportación (automóvil, bienes de equipo, alimentación y química), además de precisar que España está ganando posiciones a nivel exterior frente a Francia, Italia o Alemania.

Respecto al anterior presidente de la CEOE, Gerardo Díaz-Ferrán, en prisión desde el comienzo de mes por el vaciamiento de Marsans, acusado de los delitos de alzamiento de bienes y evasión de capitales, entre otros, ha comentado que “no podemos decir que no ha sido presidente de la CEOE”.

http://www.eleconomista.es/espana/noticias/4501086/12/12/Rosell-El-60-de-las-empresas-estan-en-perdidas.html

Entra en vigor la reforma de les pensions, que eleva progressivament la jubilació fins a 67 anys

Se suspenen durant tres mesos els articles referits a jubilació parcial i anticipada

La reforma del sistema de pensions que eleva l’edat de jubilació dels 65 anys als 67 en un horitzó de quinze anys, fins el 2027, entrarà en vigor dimarts, 1 de gener. Aquest increment es farà a raó d’un mes per any durant els sis primers exercicis i de dos mesos per any durant els nou últims. El govern espanyol va aprovar la llei definitivament l’agost del 2011, i algunes de les disposicions van entrar en vigor aquell mateix mes i el gener del 2012, si bé la posada en marxa del gros de la reforma, com la pujada de l’edat de jubilació, es va establir per a l’1 de gener de 2013.

En coherència amb l’augment de l’edat de jubilació inclòs en la norma, els qui surtin del mercat laboral a 67 anys hauran d’haver cotitzat 37 anys per a poder cobrar la pensió màxima, respecte als 35 anys que s’exigien fins ara. Aquest trànsit es farà progressivament, en paral·lel amb la pujada de l’edat legal de jubilació.

La reforma amplia de 15 a 25 anys el període de càlcul de les pensions, cosa que podria tenir un efecte de pujada o baixada de l’1% sobre les pensions en el cas del règim general i una mica més gran en el cas dels autònoms. Aquest període s’estendrà d’any a any fins el 2022.

La reforma manté en 15 anys l’edat mínima per a tenir dret al 50% de la pensió, però faran falta no 20, sinó 22 anys més, per a poder accedir al 100% de la prestació.

Jubilació anticipada i parcial

D’una altra banda, el govern espanyol ha decretat la suspensió durant tres mesos dels articles de la reforma que es referien a la jubilació anticipada i parcial. La decisió respon a la voluntat de complir els compromisos adquirits amb Brusel·les per a ampliar com més aviat millor l’edat efectiva de jubilació i aturar el frau en aquestes dues modalitats de jubilació.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4069827/20121230/entra-vigor-reforma-pensions-eleva-progressivament-jubilacio-67-anys.html

El toro d’Osborne de Mallorca- sense banyes

El toro d’Osborne de Mallorca- sense banyes

Ha estat una acció de l’organització independentista Arran

Membres de l’organització de l’esquerra independentista Arran van tallar ahir les banyes del toro d’Osborne situat a la finca de Son Real, ubicada entre els municipis mallorquins d’Algaida i Montuïri.

Segons que ha informat l’entitat en un comunicat, amb aquesta acció es vol denunciar la ‘dominació de l’estat espanyol a la que es veuen sotmesos alguns territoris com Mallorca’, en el marc de la campanya ‘Només lluitant tenim futur!’ que l’organització porta a terme als Països Catalans. Així, donen sortida a una campanya que, en diferents blocs, reivindicarà la lluita com a única opció de la joventut davant de les ‘agressions nacionals, socials i de gènere’, accentuades per l’actual crisi capitalista. Així, la primera fase d’aquesta iniciativa estarà dedicada especialment a la lluita per la qüestió nacional, el rebuig als atacs contra el català i a reivindicar els Països Catalans com a ‘marc irrenunciable per al poble davant de les imposicions dels estats espanyol i francès.’

http://www.vilaweb.cat/noticia/4069939/20121231/toro-dosborne-mallorca-sense-banyes.html

El govern espanyol lamenta la decisió de Bolívia però segueix espoliant 16.000 milions als catalans

El govern espanyol lamenta la decisió de Bolívia però segueix espoliant 16.000 milions als catalans

Alguns mitjans de comunicació catalans han carregat més contra el govern Bolívia que no pas contra el govern espanyol pels continuats incompliments contra Catalunya

JAP

http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

Espanya ens expropia 16.000M€uros a l’any, incompleix constantment els seus compromisos cap a Catalunya  i alguns mitjans de comunicació quasi ho ignoren. Bolivia nacionalitza 4 petites filials a Iberdrola amb indemnització inclosa i omple diaris i aconsegueix titulars que acaben convertint el dret del govern bolivià a defensar els seus interessos en un atac a la democràcia capitalista. Igual que Repsol va patir la nacionalització de la seva filial argentina pels excessos a l’hora d’aconseguir beneficis, el govern bolivià nacionalitza aquestes quatre empreses per evitar injustícies i desequilibris en les tarifes elèctriques.

Bolívia, un govern que actua en defensa d’una millor justícia social Morales ja va justificar dissabte davant els mitjans de comunicació  la seva decisió. “Ens hem vist obligats a prendre aquesta mesura per tal que les tarifes del servei elèctric siguin equitatives als departaments de La Paz i Oruro i la qualitat del servei elèctric sigui uniforme a l’àrea rural i a l’àrea urbana”, va declarar el mandatari indígena. El líder bolivià prometia que l’energètica espanyola rebria una compensació en base a una valoració dels actius, estudi que faria una empresa independent. Evo Morales havia nacionalitzat anteriorment la indústria dels hidrocarburs i empreses de telecomunicacions i generació elèctrica. El govern espanyol sols defensa els interessos de les grans corporacions La gestió de la tarifa elèctrica a Espanya és una prova evident del poc interès en defensar els consumidors de l’Estat Espanyol, amb l’excusa d’un inexistent dèficit de la tarifa elèctrica s’han pujat les tarifes de la llum a l’estat per damunt de la resta de països europeus, convertint l’electricitat a Espanya en un luxe, tot perquè les grans companyies elèctriques puguin seguir repartint milionaris dividends entre els seus accionistes. El govern portuguès renegocia diverses concessions d’autopistes i estalvia a l’erari públic més de 500 milions d’euros No valen excuses, el Govern de Portugal ho acaba de fer amb set concessions fetes a l’any 2009 davant la inviabilitat de poder pagar els alts costos previstos, han pactat ajustar els contractes a les noves realitats econòmiques. Davant la necessitat de retallar els pressupostos en que es troba el Govern de Catalunya per poder complir les exigències de dèficit es fa necessari actuar en aquells convenis o concessions signades en condicions molt favorables a les concessionàries i que avui en dia són inviables de ser pagades, parlem dels anomenats peatges a l’ombra que comporten unes despeses molt per sobre dels costos reals, cal renegociar els contractes de l’eix del Llobregat, eix diagonal i eix transversal, tres de les carreteres més cares del món i mal negociades pel Conseller Nadal i el Conseller Castells.

FER

http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

http://www.directe.cat/noticia/268505/el-govern-espanyol-lamenta-la-decisio-de-bolivia-pero-segueix-espoliant-16.000-milions-als

´Quan estàs menjant un producte agrari ecològic menges salut´-projecte ECO de l’Alpujarra

Entrevista Carolina Domínguez

´Quan estàs menjant un producte agrari ecològic menges salut´

El projecte premiat consisteix a rendibilitzar una finca familiar mitjançant la producció ecològica

 1

http://agora.xtec.cat/ecamanresa/moodle/

Ha estudiat a l’Escola Agrària de Manresa, on s’ha titulat com a tècnica en Agricultura Ecològica. El seu projecte ECO de l’Alpujarra, que va realitzar mentre estava al centre bagenc, va guanyar primer el premi de la CECOT i, recentment, ha estat guardonat com la millor idea i el projecte més viable dels cicles de grau mitjà de FP per la Generalitat

 ISIDRE FONT BARCELONA Com va néixer aquest projecte ECO de l’Alpujarra? Tenim una finca familiar de 12 hectàrees a Granada, a l’Alpujarra, i després de 25 anys de treballar en una multinacional vaig decidir reorientar la meva vida professional. Volia crear una empresa pròpia aprofitant els recursos que teníem en aquesta finca, i veure com fer-la rendible conreant-la. Llavors estava estudiant a l’Escola Agrària de Manresa? No, no. Vaig decidir fer un canvi i dedicar-me a temes mediambientals i ecològics. Vaig anar a Granada a veure la finca i em vaig adonar que no podia començar a treballar-hi si no estudiava. Vaig mirar cursos per Internet, i no trobava res ecològic fins que em van adreçar a l’Escola Agrària de Manresa. Al principi em frenava que era un grau mitjà, i per tant amb gent jove, perquè tinc 50 anys, però em van convèncer. Li va costar molt? Eren dos anys i jo pensava que amb un en tindria suficient. Van ser dos anys, que podria considerar sabàtics quant a feina, però em vaig formar i em van servir de molt. El projecte sorgeix a l’escola? Jo ja el tenia al cap i, en un principi, era conrear plantes aromàtiques. Però, com que teníem una petita plantació de safrà per a ús domèstic vaig pensar que disposava de l’espai per fer-ho més extensiu i mirar de fer una hectàrea de safrà ecològic. A més, és una zona lliure de transgènics, amb un microclima i el poble més proper està a mitja hora en cotxe. Reuneix totes les característiques pel safrà, i ametllers i oliveres. Ara que l’han premiat, veu factible el projecte de conrear safrà ecològic a l’Alpujarra? És un projecte que suposa un repte, perquè la meva residència està aquí a Catalunya, tinc filles, i en una fase inicial pensava anar a viure allà durant un temps i buscar una persona que pugui portar la finca. De moment tinc al meu pare a la finca, però buscaria un partner per dur el negoci conjuntament. Per la meva feina anterior tinc bones qualitats com a comercial, i em dedicaria a buscar els llocs per vendre. Inclús, tinc un projecte per més endavant de posar una botiga de productes ecològics frescos a Barcelona, per vendre fruita i verdura directament del productor a un preu raonable, i que es pugui explicar d’on provenen. Penso que tot es viable, però el cost personal es bastant alt. Ha detectat una gran demanda de safrà, l’anomenat or vermell, en el mercat? Si, ja que està molt ben valorat, i hi ha un mercat important a les botigues i restaurants gourmets. El safrà tè moltes qualitats culinàries i medicinals. És una aposta forta ja que no pots començar amb una sola hectàrea, i t’has d’ajuntar amb altra gent, ja que necessites molta mà d’obra i en poc temps. És curiós que la Generalitat hagi premiat un projecte que es realitzaria en un altre indret, no? Els meus pares són de fora, però jo he nascut i estudiat aquí i estic molt contenta que hi hagi un reconeixement per part del Govern català a un projecte innovador sigui d’on sigui. La idea es també posar una botiga a Barcelona, com he dit abans. Tots aquests productes ecològics es poden vendre molt bé al mercat català, de Madrid i del País Basc, ja que són demandadors i molt exigents, i tens més massa crítica que, per exemple, a Andalusia, on hi ha més competència. Com valora l’aprenentatge a l’Escola Agrària de Manresa? Molt positivament, ja que abans d’anar no sabia res de cultius ni ramats ecològics. M’ha sorprès de l’Escola Agrària de Manresa que els professors no solament ensenyen sinó que també transmeten el seu amor pel medi ambient. És difícil explicar al consumidor tot això après, no? Sí, i per això s’ha d’explicar bé i és molt important tenir un punt de venda. Crec molt en eines com Internet, les xarxes socials, però també en el punt de venda, com a lloc de trobada on puguis fer xerrades i explicar a la gent perquè el teu producte és ecològic i val el que val. Si no s’expliquen les coses no s’entén. Hem de transmetre al client perquè les coses valen el que valen. Quan estàs menjant un producte agrari ecològic estàs menjant salut. És important saber que una fruita que ha estat conreada amb pesticides té unes conseqüències en la teva salut i la dels teus fills. Per a vostè, ja era un premi estar entre els finalistes? Per a mi, els premis són un reconeixement a la tasca realitzada. A més, en el meu cas és molt significatiu, perquè no tinc el perfil, ja que tinc 50 anys, he decidit fer un grau mitjà i estar amb nois que podrien ser els meus fills; hi ha un xoc generacional. Però he après molt dels meus companys. Penso que sóc molt més bona mare des que he tingut companys més joves estudiant el grau mitjà amb mi.

 

http://www.regio7.cat/economia/2012/12/30/estas-menjant-producte-agrari-ecologic-menges-salut/220502.html

 

El presidente de EEUU afirma que la única prioridad de sus rivales es proteger a los más ricos

Obama achaca el bloqueo fiscal a la "intransigencia" republicana

El presidente de EEUU afirma que la única prioridad de sus rivales es proteger a los más ricos

Obama insta a los republicanos a aceptar una prórroga de los recortes tributarios a la clase media

El mandatario reiteró la idea de suprimir algunos de los recortes al gasto público  que entrarían en vigor de forma automática el 1 de  enero, como los de defensa, si los republicanos aceptan subir  los impuestos para los más ricos.

EFEWashington30/12/2012 17:56            Actualizado: 30/12/2012 18:49

 

El presidente de EE.UU, Barack Obama, ha recordado hoy que los recortes tributarios para la clase media vencen mañana y los republicanos aun no han aceptado una prórroga a los recortes tributarios, al criticar su insistencia en que éstos se apliquen también para los más ricos.

En una entrevista televisada que “el tiempo apremia” y el Congreso debe prorrogar los recortes impositivos para el 98% de los estadounidenses.

“Dicen que su mayor prioridad es asegurar que respondemos al déficit con seriedad, pero se comportan de tal manera que su única prioridad es asegurar que se protejan los recortes tributarios para los estadounidenses más ricos”, de esta forma se refirió Obama a los republicanos que mantienen bloqueado y en proceso de negociación las medidas que impedirían la entrada de en vigor el próximo martes de una combinación de una subida de impuestos y masivos recortes al gasto público. “Parece que es su único tema y el predominante” añadió el mandatario.

La mayoría de los expertos ha advertido de que el temido “abismo fiscal” podría sumir al país en una nueva recesión en 2013.

“Si, en aras de reducir el déficit, los ricos pagasen  un poquito más de  impuestos, sería suficiente para impedir… los  recortes al gasto, y  tendría un mejor resultado para nuestra economía a  largo plazo”.

Los principales líderes demócratas y republicanos del Senado mantienen reuniones a puerta cerrada desde ayer, con el objetivo de lograr un pacto fiscal que evite al menos la subida de impuestos. Sin embargo, Obama dejó entrever su frustración ante la falta de avances en las negociaciones en el Capitolio.

“Era moderadamente optimista ayer, pero no se ve aún un acuerdo. Ahora el Congreso sufre presiones para conseguirlo”, manifestó Obama en la entrevista que había sido grabada el sábado en la Casa Blanca.

El mandatario reiteró la idea de suprimir algunos de los recortes al gasto público que entrarían en vigor de forma automática a partir del próximo 1 de enero -incluyendo gastos de defensa– si los republicanos aceptan subir los impuestos para los más ricos. Según Obama, si, en aras de reducir el déficit, los ricos pagasen “un poquito más” de impuestos, “sería suficiente para impedir… los recortes al gasto, y tendría un mejor resultado para nuestra economía a largo plazo”.

Si el Congreso no logra un acuerdo fiscal este fin de semana, Obama ha instruido al líder de la mayoría demócrata del Senado, Harry Reid, a que someta a votación una iniciativa demócrata que mantenga los recortes impositivos para la clase media.

Parte del problema es que, ante sus diferencias ideológicas, los demócratas y republicanos no se ponen de acuerdo sobre el tope de ingresos que se beneficiarían de los recortes de impuestos, que fueron instituidos en 2001 y 2003 durante la presidencia de George W. Bush.

Durante la campaña presidencial, Obama insistió en que los recortes de impuestos se apliquen solo para quienes ganan hasta 250.000 dólares anuales pero, en la entrevista con NBC, no precisó si aceptaría un techo mayor.

“Si a los republicanos no les gusta, pueden votar en contra. Pero creo  que hay un amplio apoyo para asegurar que no se perjudique a las  familias de clase media”, observó.

Los republicanos prefieren que los recortes de impuestos se mantengan también para los más ricos. La semana pasada, de hecho, el presidente de la Cámara de Representantes, el republicano John Boehner, no logró los votos necesarios para una medida que elevaría los impuestos para quienes ganan más de un millón de dólares anuales. En todo caso, ante el vaivén de propuestas, Obama instó al Congreso a que acepte la propuesta que surja del Senado si no se logra un acuerdo más amplio.

“Si a los republicanos no les gusta, pueden votar en contra. Pero creo que hay un amplio apoyo para asegurar que no se perjudique a las familias de clase media”, observó.

El mandatario rechazó las críticas de que su partido no está dispuesto a negociar un acuerdo con la oposición.

“Mi argumento es que se mantengan los recortes tributarios para el 98% de los estadounidenses, y no creo que haya nadie que lo considere izquierdista”, subrayó. Obama calificó de “justas” las propuestas de la Casa Blanca, si bien reconoció que algunos líderes de su partido se oponen a hacer ajustes o reformas en los programas de beneficencia social, como el Seguro Social, y recortes en otras áreas del presupuesto federal.

“Las ofertas que he hecho han sido tan justas que muchos demócratas se han enfadado conmigo”, dijo. Obama se quejó además de que la “disfunción en Washington” está impidiendo avances en las negociaciones del pacto fiscal, y reiteró su advertencia de que podría afectar a los mercados financieros.

http://www.publico.es/448180/obama-insta-a-los-republicanos-a-aceptar-una-prorroga-de-los-recortes-tributarios-a-la-clase-media

Duro revés para Hollande: el Constitucional reprueba el impuesto del 75% a los más ricos

Hollande

El presidente francés, François Hollande (c), habla con los empleados durante su visita al mercado al por mayor de Rungis, uno de los más grandes del mundo, en París. (EFE)
Ampliar

  • El impuesto del 75 % para las rentas superiores a un millón de euros fue una de las promesas estrella de Hollande.
  • Había sido aprobado de forma definitiva el pasado 20 de diciembre.
  • El Constitucional: “Viola la igualdad en las cargas públicas”.
  • Esto representa entre 300 y 500 millones de euros menos en ingresos.
  • El Gobierno francés anuncia que presentará otra propuesta revisada.

El Consejo Constitucional de Francia se pronunció este sábado en contra del impuesto del 75% para las rentas superiores a un millón de euros, una medida defendida por el presidente francés, François Hollande, y apoyada por la mayoría de izquierdas.

La medida implica un “desconocimiento de la igualdad ante las cargas públicas”, informó en un comunicado el Consejo Constitucional, que se pronunció ante el recurso presentado el pasado 20 de diciembre por el principal partido de oposición, la conservadora Unión por un Movimiento Popular (UMP).

El organismo, encargado de garantizar la constitucionalidad de las leyes francesas, ha invalidado, por tanto, la medida más emblemática y controvertida del proyecto de ley, que había sido aprobado de forma definitiva el pasado 20 de diciembre en el Parlamento.

Las medidas rechazadas representan entre 300 y 500 millones de euros, nuestra política de reducción del déficit no se va a ver afectadaUna de las principales promesas electorales del socialista François Hollande de cara a los comicios presidenciales de mayo de 2012 era la puesta en marcha de una reforma fiscal que implicara una subida de los impuestos para los más ricos, por considerar que las rentas más altas pagan impuestos inferiores a los de la mayoría de los franceses.

El presidente de la UMP de la comisión de finanzas de la Asamblea Nacional, Gilles Carrez, había advertido de que la manera en la que se concebía el impuesto, creando un tramo excepcional gravado al 75 % para aquellos que perciban más de un millón de euros, podía entrañar una incoherencia fiscal.

“Tomen el ejemplo de dos hogares con dos hijos. En el primer caso, solo trabaja el marido. Si gana 1,2 millones de euros al año, tendrá que pagar el 75 % sobre (los últimos) 200.000 euros. En el segundo caso, si el marido y la esposa ganan cada uno 800.000 euros, no lo pagarán, aunque los ingresos de la pareja alcancen los 1,6 millones de euros. Incoherente”, escribió en Le Parisien.

El Gobierno presentará otra propuesta

El Gobierno francés ha anunciado su intención de presentar una nueva propuesta revisada sobre el impuesto del 75% para los ingresos superiores al millón de euros.

“Va a ser presentada en el marco de la próxima ley presupuestaria“, ha anunciado la oficina del primer ministro, Jean-Marc Ayrault, en un comunicado, sin precisar plazos. En el comunicado, el Gobierno ha asegurado que la decisión del Consejo Constitucional no afectará a sus esfuerzos por reducir el déficit público.

Supondría una pérdida importante de ingresos

La decisión del Consejo Constitucional francés va a representar entre 300 y 500 millones de euros menos en ingresos, una cantidad que “no va a afectar” a la política de reducción del déficit, según ha declarado el ministro galo de Finanzas, Pierre Moscovici.

“Las medidas rechazadas representan entre 300 y 500 millones de euros, nuestra política de reducción del déficit no se va a ver afectada”, ha declarado Moscovici a la cadena de televisión BFM.

El sobiranisme mallorquí surt al carrer-EL FUTUR ÉS NOSTRE” – teixeix la balanguera-

A la fotografia, Ciutat de Mallorca: “EL FUTUR ÉS NOSTRE” – teixeix la balanguera-, – com s’acomboien les guspires flamejants-.

El sobiranisme mallorquí surt al carrer

Palma serà l’escenari aquest vespre de la manifestació per l’autodeterminació

Avui a les sis del vespre partirà del passeig del Born la manifestació commemorativa de la Diada convocada per la Plataforma 31-D, formada per entitats socials i polítiques de Mallorca, enguany amb el lema ‘Els Països Catalans decidim: autodeterminació’.

L’entitat, formada per Arran, Associació Diada de Mallorca, ANC-Mallorca, Endavant, Entesa, Esquerra, Grup Blanquerna, Iniciativa-Verds, JEN-PSM, JERC, PSM-EN, SEPC, SI, STEI-Intersindical, ha animat tothom a participar a la manifestació, a reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, la cultura, el territori i l’autodeterminació. Al final de la manifestació hi haurà els concerts d’Al-Mayurqa, Valtònic, Eixut i els PD’s Manex i Puc.

La manifestació es fa en commemoració de la Festa de l’Estendard, considerada la festa cívica més antiga d’Europa i que té lloc tradicionalment dilluns. La festa recorda els orígens dels mallorquins i balears com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa i amb això la Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4069722/20121230/sobiranisme-mallorqui-surt-carrer.html

L’Obra Cultural Balear celebra els primers cinquanta anys

 

L’OCB incorpora el premi Aina Moll als 31 de Desembre en homenatge a la filòloga

‘Avui és més necessari que mai invocar i brandar l’esperit Alcover-Moll’, diu Jaume Mateu en commemorar els cinquanta anys de l’entitat

L’Obra Cultural Balear ha homenatjat aquest vespre la filòloga Aina Moll i Marquès, una de les sòcies fundadores de l’entitat, en un acte en què també s’han celebrat els cinquanta anys de l’entitat amb la inauguració d’una placa a la casa on hi va haver el primer local. El president, Jaume Mateu, ha glossat la figura de la filòloga, i ha anunciat que l’OCB incorporava un nou premi 31 de Desembre: l’Aina Moll i Marquès, que distingeix una persona o entitat que s’ha destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic’.

Posteriorment ha tingut lloc un acte al Teatre Xesc Forteza en el que han participat entre altres Isidor Marí, Cris Joanico, Maria Antònia Oliver i el germa d’Aina Moll, Joan. Aina Moll ha pres la paraula per a dir que no guanyaran els qui volen atacar constantment la llengua i que aquesta ‘cal defensar-la perquè és la nostra’.

Jaume Mateu ha recordat els cinquantè aniversari de l’Obra i també del diccionari català-valencià-balear, ‘una de les obres capitals de la filologia romànica’. Aina Moll i Marquès va ser una de les fundadores de l’OCB i també col·laborà amb el seu pare, Francesc de B. Moll, en la redacció de dos volumns del diccionari, i en la revisió i reedició dels dos primers. ‘Aina Moll va ser i és la continuadora de l’obra de son pare. I, així, també podem considerar que en Aina Moll, ara i aquí, queden simbolitzats els tres esdeveniments que enguany han capitalitzat l’interès de la nostra entitat: els 150 anys del naixement de mossèn Alcover, els 50 de l’acabament del Diccionari i els 50 del naixement de l’Obra Cultural Balear.’

‘Amb la seva activitat pública, Aina Moll ha seguit fidelment allò que volia son pare en fundar l’Obra Cultural Balear: inocular en la societat de parla catalana l’esperit Alcover, això és, estendre arreu l’interès i l’estima sense límits per la llengua parlada de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar tot passant per l’Alguer.’ I continua Mateu: ‘Ha demostrat a bastament que amb determinació, amb l’esforç col·lectiu sense treva i amb la seguretat que dóna l’estudi i el coneixement, es pot afermar la força i la presència del català en tots els nostres àmbits de relació.’

El president de l’OCB ha recordat que ara venien ‘molt mal dades’ i que per això era ‘més necessari que mai invocar i brandar l’esperit Alcover-Moll, un impuls permanent que no coneix la defallença i al qual no afecta cap dificultat’. Mateu ha dit també: ‘La fermesa en les nostres conviccions no contemplen en cap cas ni el desànim ni, sobretot, la por. Els que malden per secundaritzar el català, per fer-lo prescindible, per reduir-lo a la infamant condició de llengua de segona i despersonalitzada, per molt poderosos que siguin i per moltes mentides i infàmies que escampin, no aconseguiran reduir-nos si ens mantenim ferms com ens ha ensenyat Aina Moll.’

I ha sentenciat: Cap mentida, cap infàmia, cap amenaça, cap llei injusta, cap decret ofensiu no ens faran retrocedir en el camí de dignificació lingúisticocultural i cívica que iniciàrem fa cinquanta anys. I aconseguirem, que ningú no ho dubti, que resplendeixi com es mereix la nostra parla catalana.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4069678/20121229/locb-incorpora-premi-aina-moll-31-desembre-homenatge-filologa.html

Homs: “Si no es pot fer la consulta de mutu acord-no esperarem el seu plàcet”

JAP

http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

Homs: “Si no es pot fer la consulta de mutu acord-no esperarem el seu plàcet”

Vinyeta

http://www.regio7.cat/

En una entrevista a ‘El Punt-Avui’, el conseller de Presidència  considera que respecte a l’actitud amb Catalunya no hi ha “massa  diferència entre el PP i el PSOE”

ARA

Barcelona | Actualitzada el 30/12/2012 09:28

Francesc Homs, ahir al Palau de la Generalitat / PERE VIRGILIFrancesc Homs, al Palau de la Generalitat / PERE VIRGILI

El conseller de Presidència, Francesc Homs, referma la voluntat del Govern de fer la consulta d’autodeterminació ja sigui amb acords amb el govern espanyol de Mariano Rajoy o sense: “L’ideal és un referèndum convocat de mutu acord, com ha passat entre Escòcia i la Gran Bretanya. Però si no es pot fer de mutu acord, la llei ens empara per fer una consulta. No esperarem el seu plàcet”. En una entrevista a ‘El Punt-Avui’, Homs considera que el 2013 serà per a Catalunya “un any talismà”. “Si com a país sabem resistir bé aquest 2013, tant en l’agenda econòmica com en la nacional, estic convençut que serem imparables”.El conseller de Presidència assegura també que hi ha “molts catalans ben situats al món en disposició d’ajudar” el Govern, i que l’executiu d’Artur Mas “els activarà” per garantir l’èxit del procés cap a l’estat propi. Homs no estalvia crítiques a l’estat espanyol, que, això sí, pensa que no podrà deixar de transferir diners a la Generalitat per pagar nòmines  perquè “Europa els vigila”. “Si fos per ells (Madrid) ja faria temps que l’haurien fet molt grossa”, etziba. I encara afegeix: “La sentència de mort, Madrid ja fa temps que l’ha dictada. Per això molta gent a Catalunya sap o intueix que, de l’esquema de l’estat espanyol, n’hem de sortir”. També, considera que pel que fa a l’actitud amb Catalunya, no veu “massa diferència entre PP i PSOE”.http://www.ara.cat/politica/Homs-entrevista-consulta-acord_0_838116276.html

FRANCESC HOMS CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

FER

http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

“Si com a país sabem resistir el 2013- serem imparables”

“S’equivoca qui pensi que el procés ens pot penalitzar més. Més mal ja no ens en poden fer”

“No veig gaire diferència entre el PP i el PSOE”

“L’acord és per quatre anys”

30/12/12 02:00 – BARCELONA –
Xevi Xirgo

Homs, assenyalant la placa dedicada al primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles (1359), que hi ha al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat Foto: ALBERT SALAMÉ.

És clar que ERC ha canviat, però és que CiU també ha canviat. Ha canviat la realitat del país Hi haurà més retallades.

Els calaixos són buits i la situació és d’una aspror total

El 25-N van pensar de Mas allò de ‘mort el gos, morta la ràbia’. I ni mort el gos, ni morta la ràbia

En vanguardia

http://www.publico.es/

Hi haurà consulta sí o sí. Ara no ens esperarem que Madrid ens doni el plàcet; no és això

Ens xuclen la sang a través dels impostos. I els empresaris això ho saben

Francesc Homs, portaveu del govern i una de les cares més conegudes de l’executiu català, és des de divendres conseller de la Presidència. Considerat la mà dreta del president Artur Mas, és un dels artífexs del viratge de CDC en el procés cap a la independència.

Aquest és un govern fort? Més que l’anterior?
És un govern diferent per a una situació diferent. Amb un accent polític molt més agosarat. Perquè el context econòmic i social és molt diferent de l’anterior. L’1 de gener de 2011 es preveia una crisi que donaria el tomb en un parell d’anys i que anava amb un esquema de pacte fiscal. Ara arribarem a l’1 de gener de 2013 ja sabent que les previsions econòmiques no només no s’han complert, sinó que han empitjorat. I ja no som davant d’un esquema de treball que es diu pacte fiscal, sinó consulta i estat propi. Això és el que justifica alguns canvis; calia un govern amb més múscul polític.
El 2012 no ha estat un bon any. Ho serà el 2013?
Estic convençut que el 2013 serà un any talismà. Si com a país sabem resistir bé aquest 2013, tant en l’agenda econòmica com en la nacional, estic convençut que serem imparables. Aquest any serà una prova de foc col·lectiva, però si la passem això ens donarà una fortalesa extraordinària. Per sortir del pou, el primer que cal és tenir la convicció que te’n pots sortir.
Vostè és conseller de Presidència, tot i que en algun moment el govern va comunicar que ho seria de Presidència i Afers Estrangers. Ens vam perdre res?
Res. Va ser un error en la nota de premsa que es va enviar, però que ja es va esmenar de seguida. Si hi ha d’haver canvis en la nomenclatura dels departaments, s’han de fer a través de decret i aquest tipus de canvis no es fan fins que no s’aproven les estructures definitives dels departaments. El que li puc dir és que res no ha canviat amb relació al que es preveia. En aquesta legislatura el tema d’Afers Estrangers tindrà importància, com ja ha assenyalat el president de la Generalitat en diverses ocasions.
Així, no hem de fer cas d’aquells que parlen de les reticències de Duran i Lleida?
No, de cap manera. Insisteixo que va ser un error de la nota de premsa, que vaig reconèixer públicament, i que es va esmenar.
El president, doncs, es dedicarà més a la política exterior?
El president hi haurà de dedicar un cert temps, però hi haurà també un equip dedicat als afers estrangers. El president hi haurà de col·laborar estretament; i és més, ho haurà de fer amb certa discreció. Perquè ja se sap que el govern espanyol, en l’àmbit de la diplomàcia, ens posarà tota mena de pals a les rodes. Ens ho posarà molt difícil, això d’anar-nos-en a explicar-nos a fora. Però el món és global, i les tecnologies ens permeten fer coses diferents més enllà dels recursos tradicionals. I ho farem. Tenim molts catalans ben situats al món, en disposició d’ajudar-nos. I els activarem. Tenim també un conseller d’Economia que té moltes portes obertes al món, i molts altres recursos. Els combinarem.
El president viatjarà més?
Sí. Potser no en una fase inicial. Però és evident que ho farà més, i que alguns l’haurem d’ajudar perquè ho pugui fer.
Vostè ha agafat una gran projecció i se’l situa a l’epicentre del govern. Tant que ja se’l considera el delfí de Mas.
És una lectura malintencionada. Qui em coneix sap quina és la meva determinació, i com em sento lligat a l’operació política que ha de fer aquest govern, i al destí polític d’Artur Mas. Qui hi faci qualsevol altra lectura s’equivoca, i no em coneix.
De Madrid ens vindrà un terratrèmol.
La sentència de mort, Madrid ja fa temps que l’ha dictada. Per això molta gent a Catalunya sap o intueix que, de l’esquema de l’Estat espanyol, n’hem de sortir. Ens equivocaríem col·lectivament si ara penséssim que amb aquest procés hi pot haver un plus de penalització de l’Estat espanyol. Més mal ja no ens en poden fer. O reaccionem col·lectivament o morim. I això és el que ha empès molta gent que fins ara no s’ho havia plantejat. Per això som on som. I o ens espavilem o morirem. Ningú es pot creure que quedar quiets serà millor. Perquè si quedem quiets, morim. Aplicaran a tutti pleni aquesta sentència que ja fa temps que han dictat a Madrid.
Compta amb l’empresariat?
I tant! No en tinc cap dubte. És el mateix empresariat que ha contribuït que prenguéssim consciència que hi ha una sentència de mort sobre Catalunya. Els fets són indiscutibles. Ens hem de poder guanyar la vida a Catalunya, no? I el creixement econòmic el tenen estrangulat. Ens xuclen la sang a través dels impostos. Ens apliquen allò del “ni fer ni deixar fer”. I els empresaris ho saben. I saben el que passa amb les infraestructures, on són els dèficits per ser competitius, què vol dir ser una empresa espanyola quan vas pel món… Aquesta és la realitat. Generacions senceres de catalans han intentat trobar un encaix a Espanya que no hi és. Al contrari, ens ofeguen.
Tant que un dia no faran la transferència a final de mes? Vostès sempre es lamenten que la fan a darrera hora.
No crec que passi, això. Tindrien un problema tan gran que em sembla impensable. Faran mans i mànigues perquè no passi, això. Si fos per ells, potser ho farien. Però som a Europa, i a Europa els vigilen. I aquesta és la nostra garantia. Si fos per ells ja faria temps que l’haurien fet molt grossa, com han demostrat al llarg de la història. Són molt imaginatius, a l’hora de castigar Catalunya.
Hi haurà, de veritat, un referèndum el 2014? Quan del 2014?
Hem de seguir diverses fases. De moment, tal com s’estableix en el pacte amb ERC, el que farem serà crear un instrument d’impuls, de seguiment, de tot el procés. El calendari, d’acord amb el que també estableix el mateix pacte, és evident que té l’horitzó del 2014, però en l’acord també es diu clarament que la data s’ha de consensuar i proposar conjuntament almenys entre CiU i ERC. I s’utilitza l’expressió “almenys” perquè hi ha la voluntat que altres formacions polítiques s’hi afegeixin. A l’acord, s’hi estableixen unes fases prèvies que es descriuen molt clarament: la primera, una declaració de sobirania per part del Parlament que ratifiqui aquest procés, i això crec que ho podrem fer aquest mateix gener. La segona fase és la d’intentar obrir una negociació amb el govern espanyol per poder fer la consulta, i aquí ens hem donat de marge tot el primer semestre del 2013. Perquè volem acreditar que anem de bona fe, que volem seguir els passos que calen.
I si no, la llei de consultes?
Aquesta és la tercera fase, que potser caldrà engegar en paral·lel amb la segona. Aprovar una llei de consultes que no requereixi l’autorització de Madrid. Tenim suficients competències exclusives i jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquest terreny per fer la llei. Per tenir un marc legal propi. Per tant, d’aquí a un any tindrem el terreny més apamat de com l’hi tenim ara, estarem complint el calendari entre CiU i ERC, i estarem en condicions de concretar millor el calendari del 2014.
Vostè ja ha suggerit una trobada Mas-Rajoy per parlar d’aquest tema. Deu ser per accelerar el procés, no pas perquè tingui la percepció que ara a Madrid ha canviat res, no?
La percepció, que vostè sap que és una sensació, és que no, que a Madrid res ha canviat. Però la nostra obligació és intentar un acord, obrir un diàleg, amb l’Estat. I intentar-ho durant un temps limitat, aquest semestre del 2013. Nosaltres hem de fer les coses ben fetes i seguir un procés. Si definitivament ens diuen que no, que no podem consultar el poble de Catalunya, llavors això ens permetrà acreditar davant les institucions internacionals quin és el nivell de compromís amb la democràcia que té l’Estat espanyol.
Què li podrà dir Mas, a Rajoy, que no li hagi pogut dir fins ara?
Que han passat coses. Entre d’altres, unes eleccions. I nosaltres hem de plantejar serenament que en aquestes eleccions del 25-N si alguna cosa ha quedat clara és que el poble de Catalunya vol ser consultat. I hem d’intentar, amb la formalitat i solemnitat que calgui, que ho entenguin.
Té expectatives?
Genera un gran desconcert l’enrocament en el qual s’ha situat el govern espanyol. Ells es van pensar que amb el resultat d’Artur Mas podien aplicar allò de “mort el gos, morta la ràbia” i a hores d’ara encara no s’han adonat que ni mort el gos, ni morta la ràbia.
No se n’ha adonat ningú? Ni Rubalcaba?
Respecte a la seva actitud amb Catalunya, no veig massa diferència entre PP i PSOE, com s’ha demostrat en aquests 30 anys.
Què ha passat, doncs, aquest 25-N?
Que el poble de Catalunya ens ha dit que sí, que endavant amb el procés, però que ho hem de fer conjuntament amb més gent. Si a Madrid no són capaços de llegir la realitat de la política catalana…
Sembla contradictori, que diguin que aquest és un acord de legislatura però que just al mig hi facin el referèndum. Quan durarà la legislatura?
El programa de CiU diu que el propòsit d’aquesta legislatura és fer la consulta per tenir un estat propi. Si en el seu equador podem fer una consulta i la guanyem, a continuació hem de consolidar l’estat propi, i això no ho farem en quinze dies, no? I tant que hi ha projecte per a una legislatura sencera! I tinc la impressió que en aquest terreny ERC també manté un programa molt similar. A més, l’acord entre CiU i ERC és de legislatura, perquè va molt més enllà de la consulta: entra de ple en la qüestió de l’estabilitat econòmica i la superació de la crisi.
Un “no” a tot des de Madrid, què comportaria?
És que, a diferència d’altres ocasions, ara no ho fiem tot al fet que a Madrid ens diguin que sí o que no. El que estem plantejant és donar la veu al poble de Catalunya, i en la mesura que tenim competències per fer consultes i tindrem una llei, ho podrem fer. És clar que l’ideal és un referèndum convocat de mutu acord, com ha passat entre Escòcia i la Gran Bretanya. Però si no es pot fer de mutu acord, la llei ens empara per fer una consulta. No esperarem el seu plàcet. Estem en una fase nova. Si volem un estat propi, aquí el que ara no pot fallar és el poble de Catalunya. La decisió està presa: hi haurà consulta. I arribar fins al final només ho podria impedir el mateix poble de Catalunya, si diu que no.
Hi haurà consulta sí o sí?
I tant!
I un 51% dels vots favorables legitimen el resultat?
Una operació d’aquestes característiques ens obliga a aspirar a majories que vagin més enllà del 51%. Dit això, em donaria simplement per satisfet que els contraris que Catalunya disposi d’un estat propi acceptessin les regles de joc democràtic). M’agradaria que un dia algú dels qui ens vol situats en aquest Estat espanyol, que no té ni solta ni volta, ens digués que estaria disposat que ens hi quedéssim si una àmplia majoria del poble de Catalunya ho vol així. No hi ha reciprocitat. Fixi’s: els qui som partidaris d’un estat propi diem que això s’ha de fer per una àmplia majoria; els que no volen que tinguem un estat propi sempre apel·len a situacions del passat i més provinents d’imposicions que no pas d’acords democràtics.
Si ara hi hagués a Catalunya un referèndum, els partidaris de l’estat propi guanyarien? En algun moment de la negociació amb ERC vostès semblaven demanar més temps per poder garantir que el sí fos majoritari…
Hi ha moltes variables sobre quan cal fer el referèndum. Entre d’altres, la possibilitat de pactar-ho amb l’Estat o internacionalment, vés a saber. Un cert marge de temps l’havíem de garantir. Però crec que si ara es fes la consulta, la guanyaríem. Però el resultat de les eleccions del 25-N ens indica que hi ha alguns llocs del nostre país on hem de treballar més si volem aquesta majoria tan àmplia.
El pacte amb ERC és prou estable per arribaran a la consulta?
És prou estable per arribar al 2016, que és el termini de l’acord. És un acord per quatre anys, no per dos. Per què no ha de ser un acord per 4 anys?
Va témer en algun moment que no arribarien a acords estables amb ERC?
No. Estava convençut que ens en sortiríem. Ni els negociadors de CiU ni els d’ERC hauríem pogut tornar mai a casa si no haguéssim signat aquest pacte. Amb raó, la gent ens hauria trinxat.
A l’acord hi haurien arribat igualment tant si el líder d’ERC era Oriol Junqueras com un altre?
Això són hipòtesis que incorporen tantes variables que no li sabria contestar. S’hauria de veure què hagués fet un altre líder, quin resultat, en quines condicions…
Les reticències de CiU cap a ERC s’han acabat de la mateixa manera que s’han acabat les d’ERC cap a CiU?
De reticències entre formacions polítiques és normal que n’hi hagi sempre, encara que tots ho critiquem sovint. Etimològicament, els partits vénen a representar parts, i les parts d’un tot sempre tenen punts de col·lisió d’interessos. Hi ha hagut èpoques en la relació entre CiU i ERC en què hi ha hagut animadversió d’una manera exagerada, és cert. Però jo crec que ara estem en un moment en què hi ha més punts que ens uneixen que no pas que ens separen. Hi ha més entesa que col·lisió.
Ernest Maragall deia que ERC és un artefacte inestable.
Això ho va dir Maragall, certament, no jo. A mi m’agrada explicar-ho de manera diferent. I és que ha canviat ERC, però també ha canviat CiU. Per una raó; perquè ha canviat la realitat del país. De bona fe, tant gent d’ERC com de CiU hem intentat pactes amb Espanya. ERC va apostar per Zapatero, i no ho dic com a retret sinó com a valor. Durant anys hem fet intents, des de la bona fe per la part catalana. I això ha canviat. Hem arribat a la conclusió que no hi ha res a fer. Perquè amb Espanya sempre acabem amb una aixecada de camisa. Quan repasso el Decret de Nova Planta i escolto el que diu el senyor Wert, o repasso algunes decisions que va prendre Zapatero, la llista sempre és la mateixa. En definitiva, ells consideren que som patrimoni seu. Ho vesteixen amb més o menys sentit democràtic, però ells consideren que som de la seva propietat. ERC i CiU ho hem intentat i no ens n’hem sortit. Però ara no renunciarem a ser el que som: una llengua, una cultura, una manera de ser, una identitat, uns valors, una nació… Ja està, amb l’Estat espanyol no hi ha res a fer.
S’han posat d’acord amb ERC per un tema comú però en els altres aspectes, els socials o els econòmics, a alguna cosa deuen haver renunciat, no?
Sí, però sap què passa? Que hi ha tan poc marge, estem tan carregats de deutes, els calaixos són tan buits, que no hi ha gaire discussió. El pobre no pot discutir on va a passar el cap de setmana, perquè no té diners. Som una administració pobra. Ens pensàvem que érem rics, que podíem anar eixamplant els drets, i ara hem vist que no, que som pobres. O no tan rics. I ens hi hem d’adaptar. No és un càstig etern, i ens en sortirem. Però com que hi ha tan poc marge, això també ha facilitat l’acord.
Les retallades, per tant, no s’aturaran.
Que els calaixos són buits i que la situació és d’una aspror total, és evident. Les mesures concretes, les acabarem decidint en el marc dels pressupostos. Però és evident que hi haurà noves retallades. Ni jo ni el president Mas ni Mas-Colell, ningú se n’ha amagat, de dir-ho, en aquesta passada campanya. El que hem de mirar és de saber repartir bé els esforços, que la càrrega sigui equitativa. Caldrà incrementar determinada pressió fiscal, ni que sigui amb fórmules reversibles, i retallar despesa, sobretot en aquells àmbits on encara hi hagi terreny per fer-ho.
Un és TV3?
A TV3 s’hi suma no només la qüestió de la crisi pressupostària, que òbviament hi és, com a tots els mitjans de comunicació públics del país, sinó també la crisi del sector. L’objectiu a TV3 és enfortir-la, no cap altre. I això vol dir anar prenent decisions, com una retallada de despesa, i d’una manera notable. Ja n’hi ha hagut, és cert. Però no tindria sentit que ara retalléssim a Sanitat, a Educació, a Serveis Socials, i no retalléssim a TV3. Cal ser equitatius. I, a més, els ingressos els han caigut. I vostè no em sabrà dir de cap empresa del món de la comunicació que no hagi patit retallades. Ni una. Ni aquí ni a Europa. I si volem salvar TV3, el que hem de fer és anticipar-nos, i prendre decisions abans no sigui massa tard.
Posats a retallar, podrien retallar el tradicional discurs del rei per Nadal i no emetre’l.
Saber coses no fa mai nosa. El que ens distingeix a nosaltres és que mai censurarem res. Cosa que a nosaltres ens ha passat en aquesta campanya amb el president Mas. Mas va sortir a la BBC, al New York Times, al Washington Post, a Le Monde… i en determinades televisions espanyoles no el van voler ni entrevistar. Nosaltres no faríem mai això. Ni TV3 ni, crec, els mitjans privats. Aquí entrevistem els ministres espanyols. I escolti! A més ens va bé, perquè cada cop que obren la boca fabriquen més gent a favor dels nostres objectius. Encara els hauríem de donar les gràcies.

Filósofos y sociólogos analizan la pérdida general del sentido de la culpa

Filósofos y sociólogos analizan la pérdida general del sentido de  la culpa

“Los corruptos no sienten vergüenza y tampoco la  ley les merece respeto”, afirma Victoria Camps     | “Urge que la ética regrese a la esfera de las relaciones sexuales y  emocionales”, asegura Eva Illiouz

Vida| 30/12/2012 – 00:00h

El espíritu de cada época se refleja en el lenguaje y dos de las palabras más  repetidas en los últimos años, al margen de las relacionadas con la crisis, tienen que ver con las alusiones a la falta de  veracidad y la vergüenza. Otras están en desuso como  el honor. El honor: “cualidad moral que lleva al cumplimiento  de los propios deberes respecto del prójimo y de uno mismo”, según la RAE.  Vergüenza, no como timidez o pudor, sino como “turbamiento del ánimo por una  falta cometida”, según el diccionario del IEC.
“El que no se ruboriza  del mal que hace es un miserable”, decía Aristóteles, citado por Victoria Camps  en su libro El gobierno de las emociones (Herder), reciente premio  Nacional de Ensayo. Avishai Margalit habló de La sociedad decente y  Bernard Williams, que publica Vergüenza y necesidad (Antonio Machado),  señala dos clases de rubores: el rojo, el externo, cuando uno es cogido en falta  y expuesto a la mirada de los otros, y el blanco, el interno, el reproche que  uno se hace a sí mismo al reconocer su mala acción. Faltos de esa ética  interior, que conlleva el sentimiento de culpa, el  arrepentiminto y la posibilidad de reparación, Victoria Camps señala que sólo  queda la ley. “En los casos de corrupcíón política, nadie dimite, nadie se  avergüenza de lo que ha hecho, nadie confiesa sus errores ni sus faltas, todo  queda remitido a la dinámica procesal que será favorable o no al acusado”. El  corrupto -en la política, el deporte, las finanzas, la actividad profesional…- intenta ocultarse en el silencio o la mendacidad, esperando que con suerte no  quede inculpado.
En ese dilema entre el derecho (todo el  mundo es inocente hasta que se demuestre lo contrario) y la moral, Camps cita el cinismo que denunciaba Platón con su  relato sobre el anillo de Giges: un anillo que tenía el poder de hacer invisible  a quien lo portaba y gracias a él cometía todo tipo de crímenes. “Así -dice  Victoria Camps- son los desvergonzados, actúan impunemente con la esperanza de  que su culpa no les será imputada. No sienten vergüenza ninguna porque tampoco  la ley les merece ningún respeto”.
El Estado de derecho, a pesar de sus  disfunciones, distingue a la democracia de otras épocas y otros regimenes.  Salvador Giner, que publica El origen de la moral (Península), dice que  “los hombres cuerdos saben si hacen el bien, son mendaces, honran la palabra  dada, o si son crueles, o compasivos… los sentimientos de justicia, la  percepción de la injusticia, el saber que no hay derecho son estados de  conciencia que responden a esa objetividad valorativa de la cual somos capaces”.  Giner habla de la difamación a crímenes contra la humanidad y cree que “es  posible una universalización de la ética conforme a todas las  culturas: la Declaración de Derechos Humanos”.
Victoria Camps opina que  lo que falla en las democracias es que “no se consiga forjar un carácter  ciudadano, un fallo que algo debe tener que ver con la desaparición de ciertas  emociones sociales como la vergüenza y la culpa. Si ves racionalmente una  injusticia, pero no la sientes, no sirve de nada y los derechos humanos se  convierten en algo vacuo y, aunque no los rechaces, en la práctica no se  respetan, porque no son sentidos como una obligación por los que hay que  luchar.”
¿Es posible la abundancia de casos de corrupción sin que la  sociedad entera sea sospechosa? Salvador Giner, que se niega a aceptar “la  sociedad posmoral” de la que habla Jacobo Muñoz, recomienda “el ejercicio  práctico de la virtud por parte de una ciudadanía capacitada para ejercer como  tal”, pues “sin el requisito de una estructura social de la virtud, esta no es  posible”.
La mentira sin rubor no sólo es política. Afecta a relaciones  personales como la infidelidad. La socióloga israelí Eva Illiouz, cree que “la  cuestión es cuáles son los procesos sociales y culturales responsables de esta  situación. Cuando el egoísmo se convierte en un modus operandi legítimo, hay una  erosión del sentimiento de vergüenza, porque la vergüenza presupone una  posibilidad de ser responsable para con los otros. Y el capitalismo ha  erosionado en gran manera esa capacidad. Esta es una cultura que legitima la  persecución hedonista del propio interés en todos los dominios”. Illiouz  considera que la dificultad de juzgar nace de que esa búsqueda del propio  interés “se ha generalizado en todos los ámbitos: incluso en la amistad o el  amor: es completamente legítimo dejar un matrimonio de veinte años para  perseguir el placer e interés de uno mismo. Hay dominios en los que tendremos  dificultades para condenar el propio interés y otros en los que lo celebraremos.  Esto explica el porqué una cruzada contra la falta general de vergüenza es un  problema. Es difícil aislar un ámbito de otro”. También cree que “el amor  constituye un sostén social del yo, pero como los recursos culturales que lo  tornan constitutivos del yo han sido esquilmados, hace falta que la ética  regrese de manera urgente a la esfera de las relaciones sexuales y  emocionales”.
John Rawls distinguía entre la vergüenza natural  (relacionada con una carencia de bienes o de condiciones físicas o una  diferencia racial o social) que debería desaparecer de una sociedad equitativa y  la vergüenza moral y la culpa (que atañen a la virtud y a la responsabilidad).  Victoria Camps se pregunta ¿por qué es difícil que tales sentimientos resurjan  en las sociedades liberales? Y contesta: “sin duda por el énfasis puesto por el  mundo moderno y posmoderno en el valor de la libertad o de la autonomía  individual, restando valor a la interdependencia y a las responsabilidades  mutuas que deberían vincular a las personas libres”. Y propone que “para  promover emociones sociales se precisa una cierta coerción saludable. ¿Cómo es  posible educar sin establecer límites?”.
Victoria Camps se acaba de  jubilar como catedrática de Ética de la Universitat Autònoma de Barcelona y es  miembro del Comité de Bioética y de la Fundació Grifols. La medicina, ante los  problemas éticos que presenta el día a día sobre la vida, se rodea de filósofos  y antropólogos como asesores ¿Se reduciría la codicia y la injusticia, si se  hiciera lo mismo en el ámbito económico? O dicho de otro modo, ¿qué exige la  ética más allá del beneficio económico y el cumplimiento de la  legislación?

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20121230/54358431811/filosofos-sociologos-analizan-perdida-sentido-culpa.html#ixzz2GWys4qno Síguenos en:

Bolívia no permet el capitalisme salvatge que les elèctriques practiquen a Espanya

Bolívia no permet el capitalisme salvatge que les elèctriques practiquen a Espanya

Evo Morales assegura que s’ha vist obligat a prendre aquesta decisió per garantir unes tarifes de la llum equitatives, quasi el mateix que ha passat a Espanya

El president de Bolívia, Evo Morales, ha fet públic que ha ordenat la nacionalització de dues empreses de distribució elèctrica del grup espanyol Iberdrola amb l’objectiu d’ampliar la cobertura del servei a àrees rurals, segons informa Reuters. A aquestes dues companyies s’hi sumen una gestora d’inversions i una empresa de serveis, també d’Iberdrola, segons diversos mitjans Llatinoamericans. Morales ha afirmat que s’ha vist obligat a prendre aquesta decisió perquè “les tarifes del servei elèctric siguin equitatives als departaments de La Paz i Oruro”. L’empresa espanyola rebrà una compensació, segons ha detallat Morales, amb base a una valoració dels seus actius que farà una empresa independent.
Les grans empreses espanyoles concentren el capitalisme salvatge a l’Estat Espanyol Segons Reuters, el president bolivià ha fet aquest anunci en una breu declaració als periodistes després de la qual les autoritats del país han dit que Iberdrola rebria una compensació. Morales ja ha nacionalitzat la indústria dels hidrocarburs i empreses de telecomunicacions i generació elèctrica. De fet, el maig passat ja va expropiar les accions de Red Eléctrica Espanyola en una elèctrica del país. “Ens hem vist obligats a prendre aquesta mesura per tal que les tarifes del servei elèctric siguin equitatives als departaments de La Paz i Oruro i la qualitat del servei elèctric sigui uniforme a l’àrea rural i a l’àrea urbana”, ha declarat el mandatari indígena. Iberdrola operava a Bolivia des de finals de la dècada dels noranta, després d’adquirir els sistemes de distribució domiciliària de la Companyia Boliviana d’Energia Elèctrica, de capital nord-americà.