Pont del Diable (Torà)

Pont del Diable (Torà)

Es tracta d’un aqüeducte d’un sol ull en forma d’arc apuntat o ogival, adovellat, de 4’29 metres de llum, construït a la rasa de les Ponpúries, la finalitat del qual era la conducció de les aigües del rec dels Plans de Fon

tanet a les terres de Solibernat. Segle XIV-XV.

Pontet del Diable (o de la Sentiu)

Aquest aqüeducte és l’única construcció visible de l’antic rec dels Moriquers. La sèquia, anomenada també d’Ivorra, es començà a construir l’any 1366 i regava les partides dels Moriquers i Escanemasos i demés terres del pla de Torà. S’utilitzà fins el 1920.
Per arribar-hi, sortiu de la Vila pel Sud i agafeu el camí­ de terra, està indicat amb senyals.

 

EL PONT DE PEDRET. CERCS. EL BERGUEDÀ

El Josep Antoni Uriz Rodríguez, em fa arribar,  de la seva visita a les terres berguedanes, concretament al terme municipal de Cercs,  unes magnifiques fotografies  del Pont de Pedret.

La informació històrica ens diu que l’alou de Pedret està documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze, a precs de Bertran d’Avià; aquesta família Avià, aleshores residents a Berga, foren destacats protectors  del lloc;  l’any 1286 Ramon d’Avià deixà en el seu testament 6 diners per l’obra del pont de Pedret. (“et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”). Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
Pel que fa a la descripció tècnica, llegim :  Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra. En un paisatge clàssic de bora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut.