Calaf-La generositat d’una vila: l’homenatge a la Teresa Escolà

La generositat d’una vila: l’homenatge a la Teresa Escolà

IMG_1463La setena edició del Calaf canta Sant Jordi va tancar els actes de celebració de la Diada, que en enguany, pel fet de caure en diumenge, ha constat de quatre dies d’actes al voltant de la cultura.

El concert de diumenge a la tarda va ser especial perquè va servir per homenatjar la figura de la Teresa Escolà, en una iniciativa de la Coral Ressons.

Jo no sóc ningú per glossar la figura de la Teresa Escolà, i no ho faré. L’he coneguda de gran i les referències que en tinc, per més directes que siguin, no em donen l’autoritat que seria necessària.

La reflexió que vull compartir va en un altre sentit.

L’acte de diumenge va ser, sobretot, un exercici de generositat envers una persona que ha dedicat la seva vida a la música i a l’ensenyament de la música. Em penso que és així com cal veure’l i com cal analitzar-lo.

La generositat sempre va acompanyada d’una bona dosi de coratge.

Sempre he cregut que una vila que sap valorar la seva gent i reconèixer-li públicament els mèrits contrets, que sap mostrar-se generosa, és una vila que està viva i és una vila en què paga la pena viure-hi.

La generositat d’una vila: l’homenatge a la Teresa Escolà

SANT JAUME DE CALAF.

Volíem conèixer el famós mercat de Calaf i un diumenge al matí fèiem camí per visitar aquesta població. Una vegada haver voltat pel mercat van fer una volta pels carrers de la vila. Cridant-nos l’atenció el alt campanar que dominava les cases visitàvem l’església sota l’advocació de Sant Jaume.

 

La vila de Calaf (685 m. d’alt./ 3076 h. 2005), va néixer al peu del castell i es va anar estenent, pel costat de migdia, inicialment encerclada dins un primer cinyell de muralles, que va ultrapassar a mitjan segle XIV i després va originar el Raval i el Passeig, de carrers més rectilinis que arriben fins a l’estació del tren o la carretera de Manresa.

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: probablement de l’àrab χalaf, nom propi d’home.

El primer document que esmenta Calaf és de l’any 1015 quan el comte Ramon Borrell va donar a l’església de Sant Pere de Vic i al seu bisbe Borrell el lloc de Calaf perquè el repoblessin. El mateix any el bisbe va encomanar al levita Guillem d’Oló o de Mediona —el mateix que nou anys més tard repoblaria i organitzaria els termes de Montbui, Ocelló i Tous— el puig de Calaf, de Calafell i de Ferrera. El levita Guillem va ocupar i organitzar tot seguit el territori i alçà el castell de Calaf en el primer dels esmentats puigs; el segon sembla que és el que ara s’anomena de Sant Sebastià, i el tercer, el de Ferrera, va tenir, i té encara, una antiga casa del mateix nom (Can Ferrera), que fou una casa forta i després una de les poques masies que tingué tradicionalment el terme de Calaf.

L’any 1038, en el litigi entre l’Església de Vic, representada pel bisbe Oliba, i el vescomte Folc de Cardona, el seu germà Eriball, bisbe d’Urgell, i la seva mare Engúncia, els jutges donaren la raó als vescomtes. Aquests, però, és possible que en reconeixement de l’acció de l’Església de Vic, cediren al bisbe Oliba el dret superior o eminent del castell i se’n reservaren el domini immediat; també li cediren per pactes posteriors del 1087 una parellada de terra, la quarta part dels esplets de les vinyes, el domini sobre un home del terme i el compromís de no batre moneda a Calaf sense donar-ne al bisbe la porció corresponent. Sota aquest estatut jurídic estigué en endavant el castell i terme de Calaf.

 

 

L’antic mercadal es va originar a mitjan segle XIV, a l’extrem S de la població, on ara hi ha la Plaça Gran, a l’extrem de la qual els prohoms de la vila van erigir la capella de Sant Miquel, poc abans del 1356, amb una confraria i un sacerdot beneficiat. L’augment demogràfic que es produí durant el segle XVI a causa de la configuració de la vila antiga, amb els seus carrerons estrets i cases amb pòrtics tots encerclats per les fortificacions o muralles alçades entorn del 1580, féu necessari de desplaçar l’església parroquial de Sant Jaume al centre de la vila on era emplaçada l’antiga capella de Sant Miquel. Inicià l’obra el prior Francesc Sala (1597-1634) i es va acabar o almenys inaugurar al culte el 1639.

 

La nova església és un notable edifici de la fi de l’època gòtica, té una marcada influència clàssica en els pilars. Composta d’una gran nau amb capelles laterals de planta quadrangular i una cripta sota el presbiteri per a contenir les restes de santa Calamanda, d’una gran veneració local i amb confraria pròpia. La construcció té 40 m. de llargada per 12,5 m. d’amplada i gairebé 20 m. d’alçada. Al costat dret de la nau hi ha sis altars, mentre que al costat esquerre només n’hi ha cinc, perquè una de les arcades laterals serveix de pas a una espaiosa capella, dedicada al Santíssim Sagrament.

 

Vers l’any 1670 es va construir la seva façana i l’esvelt campanar d’uns 52 m. que li fa costat, un dels més alts de Catalunya. Les obres duraren fins el 1720.

L’església tenia un orgue, fet l’any 1670, i nombrosos altars barrocs, un dels quals era, segons Duran i Sampere, obra dels germans Serra. Tant l’orgue com els altars foren destruïts durant la guerra, l’any 1936.

Sant Jaume de Calaf és una església inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Gòtic tardà, barroc.

El mercat de Calaf, tan famós fins i tot per les contalles, que l’han fet passar al camp de les dites folklòriques, existia des d’abans del 1345, ja que un privilegi dels vescomtes de Cardona d’aquell any faculta només els jurats de Calaf, i no els particulars, d’arrendar bancs i taules als venedors del mercat. Un altre privilegi del rei Pere III, donat dos anys més tard (1347), autoritza que puguin assistir als mercats i les fires de Calaf els habitants dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, que eren súbdits reials.

Val la pena visitar Calaf i si pot ser al setembre durant la Festa Major i són el dies quan el mercat llueix amb més esplendor.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2015/06/

Publicado por

Ferran Sala

El Fideuer de Calaf-La Flor de l´Alta Segarra-Pasta Sala Integral