13TV o la destrucció del diàleg, la televisió de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE),on domina el menyspreu i l´insult,culturalment pobre

MÈDIA CIRCUS

“Embruten l’Església”: els capellans que demanen corregir o suprimir programes de 13tv

Antoni Maria Piqué
Barcelona. Dimecres, 30 d’agost de 2017
4 minuts

13TV 2

Res no ha canviat als informatius i tertúlies de 13tv, la televisió de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que continua “fomentant els sentiments contraris al respecte, la tolerància, el diàleg i la solidaritat” pel que fa a Catalunya i als catalans. És el que diu, “amb tot el respecte però també amb tota la contundència”, la carta que un grup de 26 capellans de l’arxidiòcesi de Tarragona ha fet arribar al president de la CEE, el cardenal Ricardo Blázquez.

Per això li demanen que, “sense dilació i amb valentia, corregeixin o suprimeixin els programes de tertúlia en 13tv, que tant de mal fan a la convivència i embruten la imatge de l’Església Catòlica, que sempre ha de fomentar el diàleg sincer i fructífer”.

Els signants representen gairebé la meitat del clergues amb responsabilitats pastorals a l’arxidiòcesi, explica Catalunya Religió. Entre ells hi figuren el rector del seminari, tres arxiprestos, el delegat de joventut i vocacions i el de pastoral social i rectors de totes les edats, ha explicat a El Nacional un dels signants, Josep Mateu, rector de Riudoms i Vinyols i els Arcs. Els sacerdots han “escoltat repetidament les queixes” de molts fidels i diuen que “no podem callar més davant les opinions que, nit rere nit, s’expressen en les tertúlies de 13tv”.

Menyspreu i insult

A l’octubre de 2013, recorda la carta, els bisbes de Catalunya ja van manifestar que alguns dels informatius i tertúlies de 13tv produeixen “un greu escàndol en molts membres de la comunitat catòlica de les nostres Diòcesis i també en nosaltres mateixos” perquè un canal “que ha de respectar les persones i les institucions segons el seu ideari (…) opta pel menyspreu, la desqualificació i fins i tot l’insult”.

Quatre anys després d’aquella declaració, “en les tertúlies d’aquest canal de televisió, lligat a la CEE, continuen fomentant els sentiments contraris al respecte, la tolerància, el diàleg i la solidaritat. En aquests últims dies, després dels atemptats a Catalunya, l’agressivitat dels tertulians i dels responsables del programa s’ha fet encara més gran”, diu la carta.

Els capellans desitgen que a 13tv s’escoltin les paraules dites pel papa Francesc aquest any als professionals de la comunicació, als que demanava exercir “de forma constructiva rebutjant els prejudicis contra els altres”, segons un model que “fomenti una cultura de la trobada que ajudi a mirar la realitat amb autèntica confiança”.

“Molts mossens de tot Catalunya i d’Espanya ens han trucat per manifestar el seu suport”, ha explicat Mateu. “És un tema antic del que ens n’hem lamentat de fa temps. Ara, amb motiu dels atemptats a Barcelona i Cambrils, i el missatge del Papa, el país està més sensible. Molts fidels, adolorits per aquesta situació, ens ho han fet saber. Era el moment de afegir el nostre gra de sorra i manifestar que n’estem cansats”.

Mossèn Mateu ha afegit que també volen “mostrar el rostre d’aquesta església, que és la real i majoritària. Des del respecte. Visibilitzar l’església catalana, que és dialogant i està arrelada i que els nostres cristians se sentin representats”.

Culturalment pobre

El catàleg d’exemples del que denuncia la carta dels capellans de l’arxidiòcesi de Tarragona és ampli i variat: una tertuliana diu que cal afusellar els partidaris del referèndum; el “porto escorta perquè ja sabem què passa a Catalunya” de la cap de l’oposició Inés Arrimadas; o l’exministre Margallo utilitzant l’esposa​ de Puigdemont per carregar contra el procés. No acabaríem mai.

Tampoc és el primer cop que la CEE rep queixes del món catòlic català sobre 13tv. Entre les més notables figura una altra carta d’un grup de laics cristians vinculats a la política, el pensament i la comunicació, i alguns assessors de la Santa Seu, representants d’un ampli ventall de sensibilitats catòliques. A la carta, d’octubre del 2013, titulada “13TV o la destrucció del diàleg” van denunciar a la Conferència Episcopal Espanyola “l’escàndol“ i la “intoxicació mediàtica” del canal.

Un informe presentat als bisbes per l’anterior president de la televisió l’identifica com “eminentment política amb una marca definida a la dreta”, amb un perfil “culturalment pobre” i que “no és plural des d’un punt de vista religiós”. L’informe, desvelat per eldiario.es, recomanava “un canvi de guió”: més programes socio-religiosos i distanciar-se del PP.

Pèrdues de 63,5 milions

13tv és propietat del Grupo Radio Popular, del que la Conferència Episcopal Espanyola en té el 51%, i algunes diòcesis i ordes religioses, com els jesuïtes i els dominics, un 21%. La intenció dels gestors en llançar aquest canal, el 2010, era dirigir-lo a gent “que no busca la crispació política o la degradació moral de les persones, i que propugnarà i donarà suport valors tradicionals com la família, la dignitat i l’honestedat”. A la seva web expliquen que fan “una clara aposta por la defensa dels valors del humanisme cristià”.

L’audiència mitjana d’aquest any és d’un 2% i la màxima històrica del 2,5%, feta al gener del 2016. Les pèrdues de la cadena sumen 63,5 milions d’euros des del 2010, el triple del seu pressupost anual, que és de prop d’uns 20 milions.

Reconduir econòmica i editorialment 13tv és una tasca pendent de la CEE. Al desembre del 2016, amb aquest afany, la propietat va nomenar president executiu del canal a Fernando Giménez Barriocanal, un pes pesant de l’entorn catòlic oficial —és vicesecretari per a Assumptes Econòmics de la CEE. L’home va topar amb un consell d’adminstració dividit entre partidaris de reformar a fons, com ell, i immobilistes, que encapçala José María Mas, el vicepresident.

Tres mesos abans, a Barcelona, Barriocanal havia explicat que els seus plans incloïen aplicar una estratègia “menys polititzada i més social” a la tele catòlica. És la mateixa que va receptar a la Cope el 2009 i acabà amb la sortida de Federico Jiménez Losantos i César Vidal, principals conductors d’aquella ràdio i tòtems de l’anomenada Brunete mediàtica. “Aquest mateix camí s’ha de fer a 13TV”, va afegir. Barriocanal va demanar ser rellevat el passat mes de març pel seu home de confiança, Julián Velasco. No deu ser fàcil.

http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/carta-capellans-13tv-catalunya_186822_102.html

Los beneficios a través de polifenoles vegetales del chocolate negro, aceite de oliva,manzana roja Panaia

Los beneficios del chocolate negro… con aceite de oliva

 Resultado de imagen de manzana roja panaia
Durante 14 días consecutivos, se les dio chocolate que contenía un 10 por ciento de aceite de oliva virgen extra y durante 14 días consecutivos un tipo de chocolate que contenía un 2,5 por ciento de manzana roja Panaia. Los investigadores dieron los dos tipos de chocolate en orden aleatorio.
Enviado por: ECOticias.com / Red / Agencias

Fecha de publicació: 29/08/2017, 12:13 h | (54) veces leída

Los beneficios del chocolate negro... con aceite de oliva
El chocolate negro enriquecido con aceite de oliva virgen extra se asocia con mejoras en el perfil de riesgo cardiovascular, según revela una investigación presentada este lunes en el Congreso de la Sociedad Europea de Cardiología (ESC, por sus siglas en inglés), que se celebra en Barcelona.
“Se sabe que una dieta saludable reduce el riesgo de enfermedades cardiovasculares -explica la doctora Rossella Di Stefano, cardióloga de la Universidad de Pisa, Italia–. Las frutas y hortalizas ejercen sus efectos protectores a través de polifenoles vegetales, que se encuentran en el cacao, el aceite de oliva y las manzanas. La investigación ha encontrado que la manzana roja italiana Panaia tiene niveles muy altos de polifenoles y antioxidantes”.
Este estudio evaluó la asociación entre el consumo de chocolate negro enriquecido con aceite de oliva virgen extra o la manzana roja Panaia con la progresión de la aterosclerosis en individuos sanos con factores de riesgo cardiovascular. El análisis aleatorio cruzado incluyó a 26 voluntarios (14 hombres y 12 mujeres) con al menos tres factores de riesgo cardiovascular (fumar, dislipidemia, hipertensión o antecedentes familiares de enfermedad cardiovascular) que recibieron 40 gramos de chocolate negro diariamente durante 28 días.
Durante 14 días consecutivos, se les dio chocolate que contenía un 10 por ciento de aceite de oliva virgen extra y durante 14 días consecutivos un tipo de chocolate que contenía un 2,5 por ciento de manzana roja Panaia. Los investigadores dieron los dos tipos de chocolate en orden aleatorio.
ELEVA EL COLESTEROL “BUENO” Y BAJA LA PRESIÓN SANGUÍNEA
La progresión de la aterosclerosis se evaluó mediante cambios metabólicos (niveles de carnitina e hipurato), perfil lipídico, presión arterial y niveles de células progenitoras endoteliales circulantes (CPE). Las CPE son esenciales para la reparación vascular y el mantenimiento de la función endotelial.
Se recogieron muestras de orina y sangre al inicio y después de la intervención. Se analizaron las muestras de orina por espectroscopia de resonancia magnética nuclear de protón para medir los metabolitos endógenos. Se midieron los niveles circulantes de CPE con citometría de flujo y también se controló el hábito de fumar, el índice de masa corporal (IMC), la presión arterial, la glucemia y el perfil lipídico.
Después de 28 días, los investigadores encontraron que el chocolate enriquecido con aceite de oliva se vinculó con un aumento significativo de los niveles de CPE y la disminución de los niveles de carnitina y hipurato en comparación con la línea de base y después del consumo de chocolate enriquecido con manzana. El chocolate enriquecido con aceite de oliva se asoció con un aumento significativo del colesterol de lipoproteínas de alta densidad (“bueno”) y una disminución de la presión sanguínea en comparación con la línea de base. Hubo una disminución no significativa en los niveles de triglicéridos con chocolate enriquecido con manzana.
Di Stefano subraya: “Encontramos que pequeñas porciones diarias de chocolate negro con polifenoles naturales añadidos de aceite de oliva virgen extra se relacionó con un perfil de riesgo cardiovascular mejorado. Este estudio sugiere que el aceite de oliva virgen extra podría ser un buen aditivo alimentario para ayudar a preservar nuestras ‘células reparadoras’, las CPE”.

El chocolate negro enriquecido con aceite de oliva virgen extra se asocia con mejoras en el perfil de riesgo cardiovascular, según revela una investigación presentada este lunes en el Congreso de la Sociedad Europea de Cardiología (ESC, por sus siglas en inglés), que se celebra en Barcelona.

“Se sabe que una dieta saludable reduce el riesgo de enfermedades cardiovasculares -explica la doctora Rossella Di Stefano, cardióloga de la Universidad de Pisa, Italia–. Las frutas y hortalizas ejercen sus efectos protectores a través de polifenoles vegetales, que se encuentran en el cacao, el aceite de oliva y las manzanas. La investigación ha encontrado que la manzana roja italiana Panaia tiene niveles muy altos de polifenoles y antioxidantes”.

Este estudio evaluó la asociación entre el consumo de chocolate negro enriquecido con aceite de oliva virgen extra o la manzana roja Panaia con la progresión de la aterosclerosis en individuos sanos con factores de riesgo cardiovascular. El análisis aleatorio cruzado incluyó a 26 voluntarios (14 hombres y 12 mujeres) con al menos tres factores de riesgo cardiovascular (fumar, dislipidemia, hipertensión o antecedentes familiares de enfermedad cardiovascular) que recibieron 40 gramos de chocolate negro diariamente durante 28 días.

Durante 14 días consecutivos, se les dio chocolate que contenía un 10 por ciento de aceite de oliva virgen extra y durante 14 días consecutivos un tipo de chocolate que contenía un 2,5 por ciento de manzana roja Panaia. Los investigadores dieron los dos tipos de chocolate en orden aleatorio.

ELEVA EL COLESTEROL “BUENO” Y BAJA LA PRESIÓN SANGUÍNEA

La progresión de la aterosclerosis se evaluó mediante cambios metabólicos (niveles de carnitina e hipurato), perfil lipídico, presión arterial y niveles de células progenitoras endoteliales circulantes (CPE). Las CPE son esenciales para la reparación vascular y el mantenimiento de la función endotelial.

Se recogieron muestras de orina y sangre al inicio y después de la intervención. Se analizaron las muestras de orina por espectroscopia de resonancia magnética nuclear de protón para medir los metabolitos endógenos. Se midieron los niveles circulantes de CPE con citometría de flujo y también se controló el hábito de fumar, el índice de masa corporal (IMC), la presión arterial, la glucemia y el perfil lipídico.

Después de 28 días, los investigadores encontraron que el chocolate enriquecido con aceite de oliva se vinculó con un aumento significativo de los niveles de CPE y la disminución de los niveles de carnitina y hipurato en comparación con la línea de base y después del consumo de chocolate enriquecido con manzana. El chocolate enriquecido con aceite de oliva se asoció con un aumento significativo del colesterol de lipoproteínas de alta densidad (“bueno”) y una disminución de la presión sanguínea en comparación con la línea de base. Hubo una disminución no significativa en los niveles de triglicéridos con chocolate enriquecido con manzana.

Di Stefano subraya: “Encontramos que pequeñas porciones diarias de chocolate negro con polifenoles naturales añadidos de aceite de oliva virgen extra se relacionó con un perfil de riesgo cardiovascular mejorado. Este estudio sugiere que el aceite de oliva virgen extra podría ser un buen aditivo alimentario para ayudar a preservar nuestras ‘células reparadoras’, las CPE”.

La defensa de Catalunya de Albano Dante Fachin davant els atacs espanyolistes de “l’esquerra fraternal”,como Monedero de Podemos

La increïble defensa de Catalunya de Fachin davant els atacs espanyolistes de “l’esquerra fraternal”

Respon un Tuit de Monedero de Podemos que atacava els catalans

Albano Dante Fachín ha passat d’antagonista a heroi en el procés català. La raó? Ha estat coherent i, malgrat ser partidari del ‘No’ al referèndum del pròxim 1-O, ha defensat amb dents i ungles que els catalans puguin votar. Aquesta posició l’ha dut a seriosos compromisos amb Podemos a Espanya i a refredar encara més les relacions amb els comuns. Ara, ha tornat a donar un bany de realitat a l’esquerra fraternal espanyola que no té ni idea de com funcionen les coses a casa nostra.
Ahir saltava la notícia que el Grupo Godó acomiadava a l’escriptor i periodista Gregorio Morán de La Vanguardia i ho feia mitjançant un burofax. El diari dirigit per Màrius Carol no ha donat peu a l’ambigüitat sobre el procés i s’hi ha declarat en contra clarament. Malgrat això, des d’Espanya, tot s’aprofita per atacar Catalunya. Així ho ha intentat Juan Carlos Monedero, de Podemos, que ha aprofitat per a titllar-ho d’acte de “silenciar els dissidents a l’estil PP”.
Joan Tardà, company de Monedero en l’eix social, s’ha escandalitzat i així li ho ha retret: “brutal! No puede ser cierto lo que leo escrito por ti”.
 
Per acabar-ho d’adobar, Albano Dante Fachin, líder de Podemos a Catalunya, hi ha ficat cullerada. Però aquesta vegada per a defensar Catalunya i la seva gent i per deixar en evidència la malícia difamatòria de Monedero: “Queda clar que de vegades és difícil entendre Catalunya des de Madrid. Inclús per algú tan intel·ligent com Juan Carlos”.
http://www.directe.cat/noticia/633886/la-increible-defensa-de-catalunya-de-fachin-davant-els-atacs-espanyolistes-de-l-esquerra-f

Les primeres passes de la primera Catalunya independent

Les primeres passes de la primera Catalunya independent

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 27 d’agost de 2017
6 minuts

El comte de Barcelona rep el vassallatge dels barons de Carcassona. Font Viquipèdia

En el reportatge de diumenge passat (20/08/2017), “La primera independència de Catalunya. Una qüestió de pactes”, s’explicava que una de les causes d’aquella desconnexió va ser el canvi de la dinastia regnant a França. Els pactes personals de vassallatge entre els Carolingis, la dinastia deposada, i els Bel·lònides, la nissaga comtal de Barcelona, que articulaven la relació entre el poder central i els territoris de la frontera meridional, quedaven sobtadament trencats amb la irrupció dels Capets al tron francès. La coronació d’Hug Capet, el primer d’una dinastia que regnaria 341 anys, va comportar molts canvis, a tots els nivells, més enllà de la independència de facto catalana, que contribueixen a explicar-la i a entendre-la. La dinastia Capet, més endavant, Anjou, restaria, exclusivament, com a regnant de França i desplaçaria la capital del seu particular imperi a París. Amb l’entronització dels Capet sorgien França, estrictament, i Catalunya.

El primers mapes de França i de Catalunya

Una de les conseqüències de l’entronització dels Capet va ser la liquidació de l’Imperi carolingi —el precedent més remot de l’actual Unió Europea—, que havien construït Carlemany i la seva cancelleria dos segles abans. La dignitat imperial va quedar reclosa dins un trencaclosques de principats centre-europeus semiindependents que, vuit segles més tard, serien unificats per força per crear l’actual Estat alemany. Els Capet restaven com a sobirans de la part del territori imperial que, aproximadament, emmarca l’hexàgon francès actual, però amb la particularitat que aquells sobirans francesos no prestarien jurament de vassallatge a l’emperador, o al que quedava de l’Imperi. El primer mapa de França s’afirmava sobre els dominis dels Capet i dels comtes territorials de l’antiga Gàl·lia romana que els havien renovat l’homenatge, el compromís de patronatge, que tenien amb els Carolingis. Els comtes catalans no hi van ser presents.

Mapa d’Europa als segles X i XI / Font: Gifex. World Maps and Satellite Photos

El repartiment del poder

El canvi del dibuix del mapa europeu no en seria l’única conseqüència. La fragmentació de l’Imperi carolingi impulsaria, també, un canvi de sistema. La revolució feudal, que tenia molt de feudal i molt poc de revolució, consolidaria el sistema de vincles personals entre poderosos. Però en detriment, i molt, de l’autoritat reial en benefici de les classes dominants. Un redibuix de les jerarquies, que s’explica per l’ambició de les classes inicialment subordinades a la figura del rei. Els poderosos de les espases, de les destrals, de les piques i de les cotes de malla —la classe militar que ocupava càrrecs— mesuraven la seves forces amb paràmetres de violència. En la Catalunya de la desconnexió, els barons van desafiar l’autoritat comtal, tal com els comtes francesos estaven fent amb els primers reis Capets. La Catalunya de l’any 1000 no era més que una reproducció a escala del procés de feudalització que afectava França i tot Europa.

Comtes independents en lloc de reis sobirans

El resultat va ser que els comtes catalans van conservar el prestigi però no l’autoritat. I la traducció d’això és que, a partir de llavors, un baró de primera podia reunir més forces, i per tant, més poder, que el comte. I que un baró de segona podia fer el mateix respecte a un de primera. La feudalització va convertir els sobirans reis, ducs o comtes en coordinadors del poder. I això explica per què el segle següent, la centúria del 1100, trobem comtes i ducs, dependents o independents, més poderosos que reis. No seria fins liquidada l’Edat Mitjana (després del 1500) que es recuperaria la jerarquia dels títols. Aquesta podria ser una de les diverses hipòtesis que explicarien per què els comtes independents de Barcelona no van optar a la condició de reis. No els calia per afirmar la seva independència, que vol dir que no tenien cap patró per damunt de la seva testa, ni els barons que van donar suport a la desconnexió ho haurien consentit.

L’escudella de comtes, reis i ducs

Tot i que no està directament relacionat amb el tema, aquestes idees van molt bé per posar llum sobre la perversa mentida, convertida en dogma, que afirma que Catalunya, en el decurs de la història medieval, només va ser un simple comtat del regne d’Aragó, una simple dependència administrativa del poder aragonès. El sistema feudal va convertir comtes i ducs independents en personatges tant o més poderosos que els seus reis veïns. Els comtes independents de Barcelona o els de Flandes, amb tota la seva corrua de vassalls i de vassalls dels vassalls, van arribar a reunir una capacitat d’acció armada molt més gran que la dels reis d’Aragó o de Borgonya. Per no esmentar el dux de la República de Venècia, militarment més poderós que els reis de Croàcia o d’Hongria. Però Borrell, en el moment de la desconnexió, no aplegava prou forces per fer front a un eventual conflicte militar amb Hug Capet i la seva extensa corrua de vassalls.

Mapa dels comtats catalans l’any 1000 / Font: Enciclopèdia

L’aposta romana

Per aquest motiu Borrell se’n va anar a Roma. Llavors Europa ja estava dividida en dos grans blocs polítics; més o menys com passaria, quasi mil anys després, quan va acabar la Segona Guerra Mundial. A l’alba de l’any 1000 Europa estava dividida entre el bloc imperial i el bloc pontifical. La dicotomia emperador/pontífex era l’equivalent medieval de la dicotomia contemporània Roosevelt/Stalin o Einsenhower/Khrusxov. I Borrell va fer una mica el que Castro va fer a Cuba el 1960. Se’n va anar a Roma i va sol·licitar al pontífex passar a formar part de la seva òrbita política. Hauria pogut anar a Pamplona. Llavors el rei navarrès Sanç havia reunit tots els dominis cristians peninsulars —independents, per descomptat— i s’havia convertit en un poder alternatiu —el “no-alineat” medieval. Però Borrell i els seus barons devien pensar que amb la desconnexió ja feien història i que el proverbial “a poc a poc i bona lletra”, tan català, era el que tocava en aquell moment.

La vocació europea

Els barons de Borrell eren “romanistes” —no podien ser altra cosa. El feudalisme, l’erosió del poder reial, no havia triomfat a la península Ibèrica. “Spain is different” no ho va inventar Fraga Iribarne. Els reialmes cristians peninsulars es van impermeabilitzar a la revolució feudal que escombrava Europa, inclosos els comtats catalans. I a Pamplona, el rei havia afirmat el poder posant els barons al racó de pensar. L’aliança amb el pontificat era la sortida natural a la desconnexió. Va reforçar el projecte. Borrell i els seus successors van aconseguir traçar polítiques d’aliances amb els comtes occitans, amb el propòsit d’apartar-los del vassallatge que mantenien amb els Capets francesos i aplegar el patrimoni comtal dels primers Bel·lònides, els avantpassats de Borrell, que, abans de fragmentar l’herència, governaven des de Carcassona fins a Barcelona. Ho podien fer perquè el Capet ja no era el patró i perquè el pontífex els animava a fer-ho.

L’imperi català d’Occitània / Font: Fundació d’Estudis Històrics Catalans

La projecció marítima

La relació entre el pontífex i els comtes catalans no era de vassallatge. Era una aliança mútua que, naturalment, comprometia especialment el Pontificat com a superpotència que era. Però l’interès de Roma no era tenir un nou vassall als Pirineus. Sí que el tenia, però en el cas dels catalans, no era la prioritat. El Pontificat ambicionava un aliat polític i militar, una potencia naval emergent, al quadrant del golf del Lleó per conquerir Mallorques, Sardenya i Sicília, llavors en poder dels musulmans, i Còrsega i els ports del Llenguadoc, seriosament amenaçats per les forces de la mitja lluna. Aquesta era la part fonamental del pacte. Activar la conquesta de territoris musulmans sense el concurs imprescindible del Pontificat. Els primers passos que va fer la primera Catalunya independent anaven adreçats cap al nord i cap al mar. Per raons òbvies, les seves elits, els barons i els batlles, no van tenir mai la vista posada al projecte peninsular hispànic.

http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/primeres-passes-primera-catalunya-independent_185823_102.html

Imatge principal: El comte de Barcelona rep el vassallatge dels barons de Caracassona / Font: Viquipèdia

França any 1000. Font Matierevolution

França any 1000. Font Matierevolution

Història

La primera independència catalana: una qüestió de pactes

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 20 d’agost de 2017
6 minuts

Enguany es compleix el 1.035è aniversari de la primera expedició devastadora d’Almansor contra els comtats catalans dependents del poder franc. Era l’any 982, i el poder califal de Còrdova, assabentat de la profunda crisi de govern que afectava la cancelleria franca, va iniciar una sèrie d’expedicions militars de càstig dirigides contra els comtats pirinencs. L’objectiu d’Almansor era destruir les defenses de la frontera meridional del regne franc i obtenir abundosos botins de guerra en forma de segrestos i de captius: personatges rellevants, pels quals s’esperava obtenir un bon rescat, i joves de les classes populars, que serien destinats als mercats d’esclaus de la riba sud de la Mediterrània.  Després vindria l’expedició del 985 que es va acarnissar amb la ciutat de Barcelona, capital del poder delegat franc. El silenci per resposta d’Aquisgrà seria una de les causes que provocaria el trencament de la relació entre el poder central i el poder delegat. La independència de facto.

Qui era Borrell i què l’unia amb el poder franc

Borrell era el comte de Barcelona, de Girona, d’Osona i d’Urgell, districtes polítics i militars de l’Imperi franc. Poc més o menys seria l’equivalent, amb l’obligada distància del temps, del “prefecte departamental” del territori que ocupava bona part del que posteriorment s’anomenaria la Catalunya Vella. Però amb la particularitat que el seu càrrec, a diferència del prefecte actual, no era proveït per l’Administració, sinó que era hereditari. Borrell era el net de Guifré el Pilós —el mític comte de la llegenda de les quatre barres—, que va aconseguir, com estava passant arreu d’Europa, convertir el càrrec comtal en hereditari. Guifré, Sunyer i Borrell avi, pare i fill— quedarien lligats, de bon grat, al poder central a través d’un pacte de vassallatge personal amb la figura del monarca. Aquesta idea és molt important, perquè ens explica que l’any 1000 les relacions entre els territoris, entre els països, estaven fonamentades en pactes personals i familiars entre les elits.

Els comtes Guifré, Sunyer i Borrell / Font: Viquipèdia

Patrons i vassalls

Això vol dir que els vassalls de Guifré, de Sunyer i de Borrell —tota la corrua de barons territorials amb les seves respectives masses de vassalls— estaven vinculats a l’Imperi franc a través de l’acord personal, un pacte de patronatge, entre el comte, el patrocinat, i el monarca, el patrocinador. Per il·lustrar-ho podríem dibuixar una cadena en què la primera baula seria el rei, la segona el comte, la tercera els barons, la quarta els batlles i la cinquena les classes populars. A l’Europa feudal de l’any 1000 no existien ni el concepte nació ni el concepte estat. Les comunitats culturals —les nacions tribals— estaven articulades per unes cadenes de vassallatge —de patronatge— que s’iniciaven a la base de la societat i culminaven en la figura d’un comte. No hi havia ciutadans. Hi havia vassalls vinculats a un patró, que a canvi d’aquesta dependència personal els prometia seguretat.

Els Bel·lònides

Els Bel·lònides, que era el patrònim —l’equivalent a un cognom— de Guifré, de Sunyer i de Borrell, s’havien distingit per la seva afinitat amb les polítiques del poder central. En els termes de l’època, per la seva lleialtat. Més concretament, amb la família imperial, els Carolingis —també es pot interpretar com un cognom—, successors del mític Carlemany, que els Bel·lònides renovaven de forma entusiàstica cada cop que es produïa un relleu generacional a Barcelona o a la cort franca. Curt i ras, a la centúria del 900, la relació entre els comtats catalans i el poder central es va fonamentar en el pacte familiar entre Carolingis, patrocinadors, i Bel·lònides, patrocinats. Com ho feien totes les nissagues comtals de l’Imperi franc. Naturalment, aquest pacte no era una festa de pijames. Preveia tots els aspectes de l’administració política i militar del territori. Però era, bàsicament, un conveni familiar més dels molts que, en definitiva, articulaven l’Imperi franc.

Els reis Lotari, Lluís i Hug / Font: Wikimèdia Commons

Borrell i la traïció

Aquestes idees són molt importants per entendre el procés de desconnexió iniciat a Barcelona. La història ha insistit molt en el fet que Borrell es va sentir abandonat i traït pel seu patró a l’hora més crítica de la història altmedieval catalana. Quan Almansor va entrar a sac als comtats catalans, Lotari, el patró de Borrell, va faltar al principal compromís que articulava el pacte entre rei i comte: prestar ajut militar. La història explica que aquesta traïció seria el motiu que impulsaria la desconnexió. Però, sorprenentment, constatem que Borrell va renovar el pacte amb Lluís V, el successor de Lotari. Era l’any 986 i només havien passat uns mesos de la massacre de Barcelona.  I en canvi, es va negar a fer el mateix amb Hug Capet, el successor de Lluís V. Era l’any 988 i els  reis francs se succeïen a gran velocitat a causa de la sobtada afició cortesana al verí i als punyals. La qüestió que es planteja és: per què Borrell va mantenir el pacte amb Lluís i el va trencar amb Hug?

Suma i resta

I la resposta és perquè Lluís era de la família Carolíngia i, en canvi, Hug era de la família Capet, una branca menor de la família imperial. El que havia passat a la cort dels francs és que, després d’una llarga guerra civil, els Carolingis havien acabat devorats per uns parents que no eren de fiar. I en aquest punt és on recuperem la idea inicial. Els Bel·lònides se sentien, personalment,  molt vinculats als Carolingis. Des dels temps de l’avi Guifré i, fins i tot, anteriorment, quan a la centúria del 700, abans de ser comtes de Barcelona, ho eren de Carcassona, —per nomenament a dit, per descomptat. Borrell va sumar i va restar —els catalans sempre hem sentit devoció per aquest exercici de càlcul— i va resoldre tirar pel dret. Va sumar la traïció de Lotari i el canvi de dinastia a la cort franca i va restar els possibles efectes de quedar-se, transitòriament, sense un patró que li prestés ajut militar en cas d’amenaça externa. I es va desconnectar del poder franc.

França l’any 1030 / Font: Wikipedia France

L’ambició dels Bel·lònides

Naturalment, aquesta decisió no hauria estat possible sense el suport consensuat que va obtenir dels seus vassalls directes: els barons que governaven el territori. Aquesta idea també és molt important per entendre per què els comtes catalans no van optar a proclamar-se reis. Hi ha un corrent historiogràfic que afirma, no sense raó, que els comtats catalans van ser el darrer territori carolingi. Si més no, de reconeguda lleialtat a la dinastia deposada. El ziga-zaga polític de Borrell apunta clarament en aquesta direcció. Els Bel·lònides van maniobrar per retornar els Carolingis al poder. I, vista la impossibilitat de l’empresa, van calibrar ocupar el tron franc en la seva reconegudíssima qualitat de vassalls més lleials a la dinastia deposada i progressivament eliminada.  Això, que als nostres ulls actuals pot semblar una poca-soltada, era una pràctica habitual en les esferes del poder de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. A la Roma antiga i a l’Aquisgrà medieval.

L’imperi català d’Occitània / Font: Fundació d’Estudis Històrics Catalans

La fi del somni francès

La projecció expansiva de Borrell i els seus successors immediats avala aquesta hipòtesi. En poc més d’un segle, els comtats independents —desconnectats— de Tolosa, de Provença i el mosaic del Llenguadoc —bona part de l’actual Migdia francès— havien passat a gravitar a l’òrbita política de Barcelona. Més pactes de família, aquest cop amb enllaços matrimonials que reforçaven les aliances. I això vol dir, purament, que els comtes del Migdia francès eren vassalls dels de Barcelona. Un canvi, també, per a aquells extensos i poblats territoris: del centre gravitacional del nord al del sud. Una influència que es diluiria a partir de la centúria del 1200 amb la recuperació del gall francès. La derrota de Muret (1213) va certificar el final d’aquesta ambició. I el Tractat de Corbeil (1258), el reconeixement francès de la independència catalana, tenia el veritable propòsit de soterrar definitivament el legitimisme carolingi representat pels fideles comites de Barcelona.

 http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/primera-independencia-catalana-questio-pactes_183951_102.html

Esto es lo que pasó con la red social ‘MySpace’,su máximo esplendor fue en 2008 con unos 76 millones de visitantes estadunidenses

Esto es lo que pasó con la red social ‘MySpace’

La plataforma alcanzó su máximo esplendor en 2008 con unos 76 millones de visitantes estadunidenses

11/02/2016 22:10  AP

Actualmente, MySpace es una plataforma enfocada en el entretenimiento que ofrece videos musicales y canciones. Foto: Especial

NUEVA YORK.

¿Todavía existe MySpace? Sí, y la compañía propietaria de la red social que alguna vez fue omnipresente ha sido comprada por la editorial Time Inc. para ayudarse a mandar anuncios dirigidos.

Time Inc. no detalló el monto que pagó. La editorial de las revistas People, Sports Illustrated y Time se separó de la empresa de entretenimiento Time Warner en 2014. Enfrenta un declive en el ingreso por anuncios impresos y registró una pérdida de 881 millones el año pasado.

La empresa matriz de MySpace es Viant, que dijo que esto ofrece a los anunciantes un acceso a más de 1,200 millones de usuarios registrados. Ese es el número de personas que han iniciado sesión en MySpace desde que fue creada en 2003.

MySpace alcanzó su máximo esplendor en 2008 con unos 76 millones de visitantes estadunidenses antes de perder terreno ante Facebook.

News Corp. la vendió en 2011 a Justin Timberlake y a la compañía de publicidad digital Specific Media, que fue fundada por los hermanos Tim, Chris y Russell Vanderhook, por 35 millones de dólares, una fracción de los 580 millones de dólares que pagó News Corp.

Actualmente, MySpace es una plataforma enfocada en el entretenimiento que ofrece videos musicales y canciones. Chris Vanderhook, ahora el director de operaciones de Viant, dijo que el sitio tiene entre 20 y 50 millones de vistas únicas al mes. Travis DeLingua, un portavoz de Viant, se negó a dar una estimación más precisa.

En comparación, Facebook tiene más de 1,000 millones de usuarios activos mensualmente.

Chris Vanderhook afirmó que Viant ha utilizado los archivos de datos de MySpace para atraer anunciantes que quieren información demográfica como edad, género y ubicación geográfica de los usuarios en línea, y que esa capacidad de dirigirse en específico a un mercado fue lo que atrajo a Time Inc.

¿Y Timberlake? Tim Vanderhook, director general de Viant, dijo que la estrella del pop ha “sido un inversionista todo el tiempo”, pero se negó a decir si lo sigue siendo luego de la negociación con Time Inc.

http://www.excelsior.com.mx/hacker/2016/02/11/1074620

Cualquiera puede entrar en tu vieja cuenta de MySpace sólo con saber tu fecha de nacimiento

Imagen de Mark Skipper

Entrar en cualquier cuenta de MySpace resulta ser absurdamente sencillo.

Vale, puede que MySpace no sea la red social más popular del momento; puede que sólo te hayas acordado de que existía gracias a este artículo.
Pero si usabas MySpace, es muy posible que tu cuenta contenga información personal; también es posible que pueda servir para suplantar tu identidad y engañar a tus contactos,  por ejemplo. Por todo esto, el descubrimiento de que la seguridad de MySpace deja mucho que desear es descorazonador.

MySpace, el gigante que cayó estrepitosamente

En su momento, MySpace era el sitio en el que tenías que estar; conseguía más visitas que Google y era el equivalente a Facebook en la actualidad. Lamentablemente, MySpace también es un ejemplo de lo que ocurre cuando tus usuarios pasan página y no sabes reaccionar.

En la actualidad, un ínfimo porcentaje de los 1.000 millones de usuarios registrados sigue usando; hay muchas cuentas que han sido abandonadas para siempre, y en ojos de un hacker, ese es un vector de ataque muy jugoso.

Una vez que ganan acceso a una cuenta, pueden usarla para intentar entrar en otros servicios, ejecutar ataques de ingeniería social, y más.

Y lo peor es que entrar en cualquier cuenta de MySpace no es un desafío. Más bien es demasiado fácil, como ha compartido la experta en seguridad Leigh-Anne Galloway. La clave está en aprovecharse de la función para recuperar cuentas de MySpace.

Cómo es posible entrar en cualquier cuenta de MySpace

Esta página existe como un intento de MySpace de recuperar algunos de sus viejos usuarios; la compañía es consciente de que la mayoría de estos usuarios ha perdido la cuenta de correo que usó para registrarse en MySpace hace ya más de una década.

Así que esta página no nos pide la dirección de correo como el resto; sólo requiere nuestra información personal para comprobar que realmente somos quienes decimos ser. Y ahí es donde empiezan los problemas.

No es sólo que la mayoría de estos datos sean fácilmente obtenibles; es que en realidad el sistema sólo comprueba tres datos: el nombre real, el nombre de usuario y la fecha de nacimiento.

Hay otros datos que debemos rellenar, pero el sistema es automatizado; eso significa que ningún empleado leerá lo que ponemos, y el sistema sólo comprobará esos tres datos.

Encontrar el nombre de usuario es bien sencillo; está en la URL de nuestro perfil de MySpace. El nombre real también suele aparecer en el perfil; el único dato que la propia MySpace no nos da es la fecha de nacimiento. Y eso lo podemos conseguir buscando en otras redes sociales.

El sistema no pide nuestra vieja contraseña; en cuanto comprueba que los tres datos concuerdan con lo que tiene en la base de datos, nos envía un correo a la nueva dirección que hemos puesto en el formulario, con el que activar y poner una nueva contraseña a la cuenta.

La reacción de MySpace, lo peor de todo

Lo peor de todo no es esto; en Omicrono hemos hablado de fallos más graves y tontos. Lo peor es que MySpace no tenía ninguna intención de solucionarlo.

Galloway descubrió este problema el pasado abril; y siguiendo las buenas prácticas de los “white hat”, hackers éticos,, avisó a la compañía antes de publicar el bug.

Pero sólo recibió una respuesta automatizada de MySpace. Desde entonces, y pese a las insistencias de Galloway, MySpace no cambió su sistema ni respondió a sus descubrimientos. Así que Galloway ha decidido hacerlo por las malas, y publicar sus pesquisas.

Es de imaginar que esto provocará que MySpace por fin solucione el problema; probablemente no tardará mucho en hacer inviable este sistema. Pero eso no quita que la reacción inicial fue muy pobre, e impropia de una compañía que quiere recuperar a los usuarios que huyeron en su momento.

http://omicrono.elespanol.com/2017/07/entrar-en-cualquier-cuenta-de-myspace/

PASTALOVER DE GALLO, PASTA Y SALSA LISTA PARA COCINAR EN EL MICROONDAS EN 5 MINUTOS

PASTALOVER DE GALLO, PASTA Y SALSA LISTA PARA COCINAR EN EL MICROONDAS EN 5 MINUTOS

Volver a la oficina tras las vacaciones no es una tarea sencilla, pero tampoco imposible. Con una alimentación saludable y variada, podemos obtener una mayor cantidad de energía y afrontar este periodo de una forma más positiva. PASTALOVER de Gallo, colabora en esta tarea al presentar un producto revolucionario que transforma la experiencia del consumidor, ya que permite cocinar pasta de una manera fácil y cómoda en un tiempo récord.

PASTALOVER es una solución completa que permite al consumidor preparar su pasta de alta calidad de siempre siguiendo el proceso tradicional – hervir y escurrir – pero con la novedad de hacerlo en el microondas y directamente en el envase, ya que incorpora un práctico escurridor. Con todo ello, la experiencia de cocinar resulta además de rápida, sencilla, cómoda y limpia.

El resultado es un producto recién hecho, de excelente sabor y textura, en cuatro variedades –PASTALOVER Spaghetti con Salsa Boloñesa, PASTALOVER Macarrones con Salsa de Tomate y Chorizo, PASTALOVER Macarrones con Salsa Napolitana yPASTALOVER Hélices con Salsa de Tomate y Atún-. Todas elaboradas con ingredientes 100% naturales, sin conservantes ni colorantes.

Gallo, fiel a su fuerte compromiso de seguir innovando y sorprendiendo a sus consumidores, apuesta por adaptarse a las nuevas tendencias ofreciendo experiencias gastronómicas de la más alta calidad que, además, proporcionen una opción aún más accesible para consumir un producto de contrastada calidad nutricional.

http://www.gondoladigital.com/lineal.php?ID_LINEAL=5444

Una sola dosis de psilocibina alivia la depresión y la ansiedad por 6 meses

Una sola dosis de psilocibina alivia la depresión y la ansiedad por 6 meses, según nuevo estudio

Resultado de imagen de psilocibina HONGOS

Salud

Por: Pijamasurf – 12/02/2016

Una investigación que podría cambiar el tratamiento de la depresión y la ansiedad mostró que una dosis de psilocibina alivió a pacientes con cáncer de su depresión y/o ansiedad
 Resultado de imagen de psilocibina HONGOS
 

La psilocibina, la sustancia activa de los “hongos mágicos”, se presenta actualmente como una valiosa medicina, capaz de ayudar en el tratamiento de diferentes condiciones, incluyendo varias adicciones y padecimientos psicológicos. Un estudio hace un par de años mostró que la psilocibina tiene una efectividad del 80% como tratamiento para dejar de fumar, un 50% más que cualquier otro método conocido hasta esa fecha.

El principal campo de estudio de la psilocibina en tiempos recientes es con pacientes terminales. En esto la Universidad Johns Hopkins es la pionera y recientemente ha dado a conocer una nueva investigación que podría ser histórica.

Resultado de imagen de psilocibina HONGOS

Los resultados del estudio, en el que participaron 79 pacientes con cáncer, están por publicarse en el Journal of Pyschopharmacology y constituyen la evidencia más robusta de que una sola dosis de psilocibina puede aliviar la depresión y la ansiedad por al menos 6 meses en pacientes con dicho padecimiento.

En la investigación, los pacientes recibieron una dosis mínima por control y una dosis alta. Los resultados mostraron que 6 meses después el 78% de los pacientes estaban menos deprimidos de lo que habían estado según una evaluación clínica y 83% menos ansiosos. El 65% se habían recuperado casi completamente de la depresión y el 57% de la ansiedad. Por comparación, los antidepresivos sólo han ayudado al 40% de los pacientes con cáncer, una cifra similar al placebo. Tras 6 meses 2/3 partes del grupo creían que esta experiencia había estado entre las cinco más significativas de su vida. Atribuían los beneficios a haber encontrado significado en la vida.

 

Los científicos aún no saben bien cómo produce la psilocibina estos cambios en el cerebro, ahí yace la “magia” de los hongos y quizás no tenga un mecanismo neural propiamente sino que es un beneficio en un cambio de actitud y significado, una operación de mente sobre materia.

Evidentemente será necesario replicar estos estudios con pacientes que no tienen cáncer, pero aunque el nivel de efectividad podría disminuir, es altamente probable que la psilocibina de cualquier manera supere en efectividad a los antidepresivos, lo cual es una amenaza enorme para las farmacéuticas, ya que esta sustancia provee beneficios con una sola dosis.

Jeffrey Lieberman y Daniel Shalev dan al clavo en esta cuestión cuando señalan: “Las leyes actuales, no basadas en la evidencia, impiden la investigación con difíciles requerimientos de almacenamiento y seguridad, lo que hace que sea muy complicado obtener fondos”.

Resultado de imagen de psilocibina HONGOS

Resulta relevante recordar lo que dijo Giorgio Samorini: “el fenómeno de las drogas es un fenómeno natural, mientras que el problema de las drogas es un problema cultural”.

http://pijamasurf.com/2016/12/una_sola_dosis_de_psilocibina_alivia_la_depresion_y_la_ansiedad_por_6_meses_segun_nuevo_estudio/

La hisenda catalana ja està preparada per ser la principal estructura de l´Estat Català

La hisenda catalana ja està preparada per ser la principal estructura d’Estat

L’Agència Tributària de Catalunya completa el seu desplegament territorial amb 28 oficines noves

D’aquestes 28 noves oficines arreu de la geografia catalana, 15 seran pròpies i 13 compartides amb les administracions locals.
El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, visita les oficines de la nova seu de l'ATC a Vilafranca del Penedès

El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, visita les oficines de la nova seu de l’ATC a Vilafranca del Penedès
© Jordi Pujolar
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) completa la seva primera fase de desplegament territorial el pròxim 4 de setembre, quan està previst que es posin en marxa 28 noves oficines arreu de la geografia catalana –15 pròpies i 13 compartides amb administracions locals.
El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, assegura que aquesta nova xarxa territorial de l’ATC persegueix el doble objectiu de situar la hisenda catalana “més a prop del ciutadà” i també el d’anar “més lluny com a país”. En aquest sentit, Salvadó assegura que les noves oficines territorials seran “un punt de palanca important per assumir en un futur plenes competències en matèria tributària”.
“Tot preparat”
Salvadó ha assegurat que “tot està preparat” perquè a partir de dilluns les noves oficines de la hisenda catalana puguin estar “plenament en funcionament”. La nova xarxa territorial, assegura, suposarà una millora per als contribuents, que a partir d’ara trobaran concentrats diversos serveis que fins ara depenien de fins a tres administracions diferents.
En aquest sentit, des de les oficines de l’ATC es gestionaran els impostos cedits a la Generalitat i que fins ara depenien dels registradors de la propietat –successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats–. També es gestionaran els impostos propis, fins ara centralitzats a Zona Franc, i es farà la recaptació executiva d’impostos, taxes, multes o sancions no satisfets, que fins ara assumia l’Estat.
S’ha fet una “feinada”
Salvadó ho ha explicat en una visita a l’oficina de Vilafranca del Penedès, on hi treballaran una vintena de persones.
En el conjunt del territori, l’ATC tindrà un total de quinze oficines pròpies i tretze que seran compartides amb altres administracions, com ajuntaments, consells comarcals o diputacions.
El secretari d’Hisenda afirma que s’ha fet un “feinada” intensa en els darrers mesos per completar el desplegament territorial de l’ATC, on treballaran al voltant de 800 persones, el doble de la plantilla que hi havia fins ara.
També s’ha avançat en desenvolupant tecnològic i la previsió és que si la gestió telemàtica dels tributs era del 30% ara fa un any, amb l’arrencada de la nova xarxa territorial preveu situar-se en el 70%.
http://www.directe.cat/noticia/633384/la-hisenda-catalana-ja-esta-preparada-per-ser-la-principal-estructura-d-estat

El ‘The Guardian’ publica un article on assegura que “Catalunya ja està preparada per ser independent”

L’autor és un professor de política econòmica del Birbeck College de Londres

L’article d’opinió esmenta que hi ha poques persones que hagin agafat una bandera espanyola per expressar solidaritat amb les vítcimes.
Imatge de l'article publicat al 'The Guardian'

Imatge de l’article publicat al ‘The Guardian’
© ‘The Guardian’


“La resposta de Catalunya al terror demostra que està preparada per la independència”. Ho assegura un article d’opinió publicat al diari britànic The Guardian pel professor de política econòmica al Birbeck College de Londres Luke Stobald.
Stobald detalla que el lloc on s’ha produït l’atemptat terrorista hi ha una “disputa nacional que podria conduir a la secessió” i recorda que hi ha poques persones que hagin agafat la bandera espanyola per expressar solidaritat amb les víctimes.
L’article també recull que un 70% dels catalans donen suport al referèndum i que en els darrers cinc anys s’han celebrat protestes reivindicant-lo.
Així, també explica que Madrid havia decidit excloure als Mossos d’Esquadra dels organismes de seguretat espanyols i també internacionals, com l’Europol: “Una cosa que ara es considera irresponsable i la decisió s’ha invertit”. Creu que el paper dels Mossos en els atemptats té dues lectures diferents “els conservadors es queixen de la discriminació de la policia espanyola en les investigacions” mentre que altres lloen als Mossos.
http://www.directe.cat/noticia/633278/el-the-guardian-publica-un-article-on-assegura-que-catalunya-ja-esta-preparada-per-ser-ind

El Gobierno va boicotejar els Mossos per recomanació del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme

El Gobierno va boicotejar els Mossos per recomanació del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme

Resultado de imagen de ZOIDO, SAENZ DE SANTAMARIA Y RAJOY

L’atemptat de dijous va propiciar que es volgués assenyalar el cos policial català com irresponsable per no fer cas a la CIA

ANÀLISI | @JoanSole_ – Havien passat pocs minuts des que es va perpetrar l’atemptat a les Rambles quan l’Enric Hernández, director d’El Periódico, va vendre l’exclusiva: ‘La CIA va avançar fa dos mesos als Mossos que la Rambla era objectiu del jihadisme’. Més enllà del caràcter miserable d’aprofitar la confusió del moment per buscar els clicks, després accentuat amb la portada del dia següent, caldria pregunta-nos la veracitat i l’estranya pressa per publicar el text.
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un moment del gabinet de crisi

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un moment del gabinet de crisi
© Guifré Jordan
El diari Público, capçalera destacada per la seva capacitat per despullar les vergonyes de l’Estat, no oblidem el cas de l’Operació Catalunya investigat per Carlos Enrique Bayo i Patricia López, ha destapat de nou una de les situacions més surrealistes en la lluita antiterrorista. El govern de Rajoy va vetar els Mossos d’Esquadra perquè tinguessin accés a dades “vitals” per a la lluita antiterrorista, un fet que encara esdevé més surrealista quan el mateix diari explica que aquesta decisió venia motivada pel director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luis Olivera.
Enrique Bayo i Patricia López, que també han seguit la coordinació policial aquests mesos, recorden la pedanteria del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, quan afirmava que a Espanya no hi haurien atemptats jihadistes. Una manca de coordinació política que, malgrat tot, no va afectar a la dels cosos policials durant aquests dies: Mossos, Policia Nacional i Guardia Civil es van coordinar al marge dels govern.
El boicot del Gobierno contra els Mossos

El que explica Público és el despropòsit més irresponsable de l’executiu Rajoy, una mostra de la nul·la cooperació de la Moncloa amb la Generalitat només per així derrotar-la políticament. L’estratègia de menyspreu a l’hora de valorar qualsevol demanda catalana ens ha de fer mirar enrere, no només en polítiques socials, culturals i nacionals, sinó també, sobretot, en polítiques de seguretat. Recordem que la Junta de Seguretat es va reunir el 10 de juliol passat després de vuit anys en blanc amb l’amenaça jihadista sobre la taula. Dos anys abans no van voler incloure els Mossos en el congrés de la Interpol a Barcelona que marcava la política antiterrorista (juny 2015), en aquell moment es va produir, també, l’episodi on els Mossos van denunciar la filtració, per part de la Policia Nacional, d’operacions antijihadistes a jihadistes. I no fa gaire, fa pocs mesos, podem recuperar el moment en el qual el govern de Rajoy va decidir no incloure la policia catalana, i sí l’Ertzaintza, a l’Europol.
Són tots i cadascun d’aquests detalls on l’exclusiva, en majúscules, d’Hernández esdevé més inversemblant: ‘La CIA va avançar fa dos mesos als Mossos que la Rambla era objectiu jihadista’. Quin caràcter exclusiu ha tingut la policia catalana, exclosa dels fòrums internacionals, perquè una institució com l’americana hagi decidit saltar-se el procediment d’informar els respectius serveis d’intel·ligència espanyols (CNI) per parlar directament amb els Mossos? La resposta és cap. No es varen saltar els procediments, el que ha passat aquí és que el Ministeri de l’Interior ha volgut cobrir-se les espatlles filtrant aquest informe argumentant que era de ple coneixement dels Mossos.
Explícita incomoditat de Rajoy, Felip VI i Zoido
Tard, descol·locats i sense feina per fer. Aquest seria el resum del paper del president del Gobierno, el ministre de l’Interior i el Rei d’Espanya. Rajoy es va pronunciar set hores tard de l’atemptat, per posteriorment fer un gabinet de crisi sense la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, els Mossos i la Guàrdia Urbana. Primera foto.
Felip VI, igual que Rajoy, no sabia on posar-se. Sense un rol per poder ajudar, es va apropar als hospitals per recomanació dels serveis de protocol de la Zarzuela que van contactar amb les institucions sanitàries perquè els monarques es poguessin fer una foto amb les víctimes de l’atemptat. Segona foto.
Zoido, el ministre de l’Interior que no va gestionar res, dissabte dóna una roda de premsa per anunciar que no augmentarà el nivell d’alerta antiterrorista al 5, “no hi ha risc d’atemptat imminent”, per sentenciar: “donem per desarticulada la cèl·lula jihadista”. Tercera foto. Aquesta, però, molt forçada; els Mossos desmenteixen el ministre, encara hi ha un jihadista en cerca i captura. Per tant, no es pot donar per desarticulada una cèl·lula si un dels seus membres segueix lliure.
Un govern i una policia a l’alçada
El rol irrellevant de Rajoy, Felip VI i Zoido té una raó molt contundent. La coordinació de la crisi terrorista per part del govern de la Generalitat i, sobretot, dels Mossos, ha estat impecable. La policia catalana, malgrat el boicot sofert per part del Gobierno, ha demostrat la serenitat d’una policia de primer nivell en la lluita antiterrorista. La ràpida resposta i l’eficàcia del dispositiu ha deixat com anecdòtica la presència del govern espanyol.
 
El boicot contra els Mossos només serveix per valorar encara més la tasca de lluita antiterrorista que ha dut a terme el cos policial. És molt preocupant que l’executiu de Rajoy, per recomanació del CITCO, boicotegés sense embuts la policia catalana. La seva derrota és la resposta dels Mossos. Professional i reconeguda.
Hom no pot evitar pensar si amb la coordinació necessària alguna cosa hauria canviat. Però de res serveix començar a teixir teories al voltant d’aquest pensament, només ens cal reclamar més coordinació. No és política, és un ciutadà que vol viure en plena seguretat.
http://www.directe.cat/noticia/631678/el-gobierno-va-boicotejar-els-mossos-per-recomanacio-del-centre-d-intelligencia-contra-el-

Nuevas normas de la UE para los alimentos ecológicos,impulsar la producción ecológica y aumentar la confianza de los consumidores

 Nuevas normas de la UE para los alimentos ecológicos
“Los negociadores de la Unión Europea han llegado a un acuerdo sobre las nuevas normas destinadas a impulsar la producción ecológica y aumentar la confianza de los consumidores en los productos alimenticios ecológicos en los países miembros de la UE.”
Enviado por: ECOticias.com / Red / Agencias

Fecha de publicació: 14/08/2017, 16:02 h | (265) veces leída

Nuevas normas de la UE para los alimentos ecológicos

Una normativa muy esperada

Las normas propuestas tienen por objeto mejorar la confianza de los consumidores introduciendo controles más estrictos de las cadenas de suministro, cambios en el cumplimiento de las normas y nuevas imposiciones para las importaciones e incluyen medidas especiales, para evitar la contaminación por plaguicidas. También se facilitarán los procedimientos de certificación orgánica para los pequeños agricultores.

Las nuevas normas también se espera que impulsen la producción de alimentos orgánicos en la UE mediante el aumento de la oferta de semillas orgánicas, lo que permite seguir trabajando a las granjas mixtas que cultivan tanto orgánicos como no orgánicos, con la condición de que los dos tipos de cultivos se mantengan separados.

Martin Häusling, ponente encargado del informe del Parlamento Europeo sobre la propuesta y principal negociador, dijo que: “después de muchos meses de negociaciones hemos logrado llegar a un acuerdo, que ayudará al sector orgánico a crecer y aumentará la confianza de los consumidores en los alimentos orgánicos. Fue una tarea laboriosa, pero creo que las nuevas normas traerán beneficios tanto para los consumidores de la UE como a los agricultores ecológico”.

El nuevo Reglamento sustituye al original, introducido en 1991 y posteriormente revisado en 1998 y 2007. La propuesta legislativa fue presentada por primera vez ante la Comisión Europea en marzo de 2014, pero recientemente se llegó a un acuerdo tras más de tres años de intensas negociaciones.

La Comisión Europea, el Consejo Europeo y el Parlamento Europeo acordaron provisionalmente las nuevas normas, pero el Reglamento propuesto todavía tiene que ser formalmente aprobado por el Comité de Agricultura y Desarrollo Rural del PE y el Consejo de Ministros de Agricultura y entrará en vigor a partir de julio de 2020, en todos los Estados miembros de la UE.

El que produce no consume y viceversa

El mercado de los alimentos ecológicos en la UE ha ido creciendo constantemente, pero según los informes presentados ante el PE, sólo el 6% de las tierras agrícolas de la UE se cultivan orgánicamente, por lo que se acaba por recurrir a las importaciones para satisfacer las demandas del mercado.

Dinamarca tiene el consumo per cápita más alto de productos orgánicos según las cifras de 2013, seguido de Luxemburgo, Austria, Suecia y Alemania. España es el país que más hectáreas tiene dedicadas a la agricultura ecológica, pero paradójicamente es de los que menos consumen.

Actualmente, la UE cuenta con 260.000 agricultores ecológicos, la mayoría de ellos establecidos en Italia (46.000), España (30.000) y Polonia (26.000), desde donde se suele exportar los alimentos ecológicos al resto de las naciones europeas.

El logotipo ecológico de la UE se dio a conocer en 2010, para simbolizar las normas aplicadas en los Estados miembros de la UE y hacer que los productos y alimentos ecológicos sean fácilmente identificables por parte de los consumidores. Es obligatoria la presencia del mismo, para certificar todos los productos orgánicos preenvasados ​​producidos en la UE.

REDACCION/ECOTICIAS.COM