Histories del Nandu de Calaf IV de les capelles i les mises

Histories del Nandu de Calaf IV de les capelles i les mises

Resultado de imagen de CASINO DE CALAFResultado de imagen de CASINO DE CALAF

Bé toca anar buscar el Nandu pels bars o esglésies de Calaf , que si el 1- El Casino, 2- Bar Rosa, 3-El cafè del Casal, 4- La Cuina del Mercat , 5- KeDiví, 6- El Caliu, 7- El Rebost de l’Ànima, 8-Bar Canet, 9- SKANDOL ,10- La Tasca,11- Karma, 12- La Flama,13- La Coppe, 14-Bar Santaularia, per fi em van dir que estava al callista, un ull de poll l´hi feia la guitza, vaig esperar a fora que surtis i quan em va veure va arrossegar una mica la cama com dient, guaita si estic fotut!!!, vàrem caminar una estona i el peu ja anava sol.
Així que Nandu!!!, em donaràs un altre plec de fulls amb les teves històries?, i em va respondre el Nandu mig que si, posant cara de murri com dient primer invitem a un vermut negre amb sifó fresc i olives farcides amb patatones fregides … i tot d’una no se com, estàvem davant 15- El Parador, redéu mira que se’n fan de misses aquest poble!!!.
Al primer raig de sifó de l’embranzida, va fer sortir tot el vermut de la copa i va anar a parar a la meva falda, m’aixeco … igual que més fet pipí al damunt i el Nandu encara em diu…no et preocupis aquest vermut no taca avui el fan de “polvos” puf i pots estar conten com a mini’m tindràs una estona l’ocell fresc.
Vaig mirar tot el volta’n per veure qui ens estava observant, per sort solament una parella de la taula pròxima mirava de reüll a punt d’explotar de riure però ho dissimulaven molt bé, així que em giro van riure tant com van poder.
La cambrera l’hi torna a omplir la copa de vermut i ara si posa el sifó amb precaució i arrufa’n el nas i tot treien la cera de l’orella amb l’ungla del dit petit i com aquell que té mandra de parlar comença a xerrar, als anys 60 i pico tenia uns 9 o 10 anys els dijous a la tarda no teníem escola i la canalla agafaven les bicicletes i a tota merda cap a la carretera de Sant Martí fins a arribar a la Masia del Cortadelles, davant i havia una vinya amb uns raïms negres atapeïts gustosos, madurs, saborosos i allà fèiem la bacanal ens omplíem les panxes fins que no podíem mes, aleshores començàvem a tirar grans de raïm cap al cel i érem uns experts em agafa’ls al vol amb la boca.


Si un record molt bonic Nandu però … em podries dir, quan em donaràs els papers amb les teves històries?, el Nandu amb els ulls extraviats dona un toc d’atenció a la cambrera que torni a omplir la copa de vermut negre, tot seguit li fum un altre sifonada i ja hi tornem a ser, no sé si coneixeràs la Maria de les mongetes, feia uns llegums per llepar-se els dits al començar el carrer Sant Jaume, darrere la botiga a les esportelles del carrer sant Jaume i mataven el porc i jo així que podia m’asseia a l’escaleta per veure l’escorxament, de aquesta manera vaig conèixer molts dels òrgans interns que tenim , davant la botiga de les mongetes, també i descansava un carro molt ben pintat amb tres galledes de llauna lluentes que servien per anar buscar el líquid que tan escàs era a Calaf. L’aigua de veure a Calaf en teníem poca, d’aigua fluixa en corria per sota els terrenys de Calaf hi havia rierols subterranis, vet aquí les fonts distribuïdes per tot Calaf. Diuen que en temps molt antics a la plaça dels arbres era una bassa d’aigua on abeuraven les bèsties i en deien la plaça de la bassa.
Una mica més amunt el forn de pa de cal Freixes on la Tresineta tocava el piano a sobre el pis davant el forn una moto amb un immens sidecar de vímec que servia per servir les barres, coques i pans de 2 quilos a pagès i on fos. Davant cal Cinto botiga de sabates, davant a cal Sarret l’avi Quim atabalat amb les ferradures dels matxos, davant la pastisseria La Palma amb aquells bolados que es desfeien amb aigua, més amunt la barberia de can Piulet on les estisores no paraven, més amunt cal Americano antic forn de pa, ara amb l´aparador de pots de tomàquet préssec i altres queviures, una mica més amunt el taller per arreglar les bicicletes del Manolo.

Fàbrica de pastes per a sopa  1926 Valentí Fainé


Davant la Fideueria la Flor de la Segarra on serraven els macarrons llargs (en temps antics vinga pasta de Meravella i pistons ) i les noies pesaven la pasta laminada dels llacets i omplien les bosses de paper amb fideus de rosca. Diuen, diuen diuen… que va entrar un home alt el Sr Devant pregunta’n com era que la pasta tenia aquell color groc y el Benet de cal Gatells que portava la màquina l’hi va respondre que feien servir ous d’elefant, aleshores va encendre el cigarret i aquest va encendre la metge per fer anar la màquina de fer llum (quan feien cinema al Bar Rosa i com era costum en aquell temps amb els fatídics talls de llum llavors la màquina infernal de la Fideueria La flor de La Segarra empalmaven i pum, llum per veure el cinema ) si i pum!!!, doncs tot en marxa.
(Altres fideuers de Calaf varen ser a cal Quingles a la plaça darrera l’església, a cal Marquet davant cal Anguera que també era forn i tenia un economat per la gent de la mina.

Festa Major -1963

Cal Prat amb el nom La Calafina a l’avinguda de la Pau).
Ferran Sala

 

Publicado por

Ferran Sala

El Fideuer de Calaf-La Flor de l´Alta Segarra-Pasta Sala Integral