anal porno izle anal porno izle anal porno izle anal porno izle anal porno izle casino hilbet elexbet betebet betcup orgazm videolari turk porno porno film orgazm videolari turk porno porno film kartal escort kadıköy escort Bostancı escort kurtköy escort Maltepe Escort kartal escort ümraniye escort kurtköy escort kartal escort kurtköy escort tuzla escort ataşehir escort bahçeşehir escort pendik escort izmir escort bodrum escort mersin escort bakırköy escort Şirinevler Escort ataköy escort bayan ankara escort Avcılar escort sex izle ankara escort Şişli Escort etiler escort beylikdüzü escort ankara escort Taksim Escort ankara escort kocaeli escort beşiktaş escort avcılar escort beylikdüzü escort halkalı escort istanbul escort escort ankara eskişehir escort ankara escort &-En aquesta Europa cada vegada mes de ultradreta, avui te presos politics catalans , jutjats i empresonats per Carmen Lamela condecorada per la policía i la guardia civil española - Pasta,Música,Ecologia

&-En aquesta Europa cada vegada mes de ultradreta, avui te presos politics catalans , jutjats i empresonats per Carmen Lamela condecorada per la policía i la guardia civil española

En aquesta Europa cada vegada mes de ultradreta, avui te presos politics catalans, jutjats i empresonats per Carmen Lamela condecorada per la policía i la guardia civil española.

Independència

Policia i Guàrdia Civil van condecorar la jutgessa que ha empresonat Sànchez i Cuixart

El Nacional
Barcelona. Dimarts, 17 d’octubre de 2017
4 minuts

Carmen Lamela

Carmen Lamela ha fet història aquest 17 de octubre del 2017. És la primera magistrada espanyola en dictar una interlocutòria per sedició en temps de democràcia, per la que ha empresonat preventivament Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a petició del fiscal Miguel Ángel Carballo, també de l’Audiència Nacional (AN).

La magistrada, de 56 anys, ha fet el que s’esperava des del dijous passat, quan entre els grups de convidats a la desfilada militar del 12 d’Octubre a Madrid ja corria que aquest dilluns es dictarien dues ordres de presó i que una tercera “era dubtosa”. Aquesta “dubtosa” era la del major dels Mossos Josep Lluís Trapero.

Fa dues setmanes, Lamela va ser condecorada pel ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, amb la medalla al mèrit policial en ocasió del 2 d’octubre, Dia dels Àngels Custodis, patrons de la policia espanyola. Un any abans, el 15 d’octubre del 2016 li va ser atorgada la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil, onze dies després de fer-se càrrec d’investigar una baralla de bar entre guàrdies civils i uns joves a Altsasu (Navarra), que ella va considerar delicte de terrorisme.

“Una formigueta”

En opinió dels seus companys, és “una formigueta”, discreta i molt treballadora, que sempre ha fugit de les càmeres i a qui no agrada remenar la cua. Lamela està associada al sector progressista de la magistratura. Es va llicenciar en dret el 1984 a la Universidad Pontificia de Comillas, regida pels Jesuïtes. És jutge des del 1986: va passar l’oposició al 8è lloc d’entre els 169 aspirants de la seva promoció.

El cas de sedició contra Cuixart, Sánchez, Trapero i la intendenta dels Mossos, Teresa Laplana, respon a una denúncia del fiscal per a investigar si s’havia comés delicte de sedició arran de les concentracions i manifestacions dels proppassats 20 i 21 de setembre, després que la policia espanyola i la Guàrdia Civil detinguessin 14 càrrecs del Govern en l’assalt a quatre departaments i una dotzena més de dependències de la Generalitat. Lamela era qui estava de guàrdia al capdavant del Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’AN el dia que es va presentar la denúncia, encara que inicialment, per error, se li va assignar al jutge Ismael Moreno.

Ha treballat a Catalunya

Lamela coneix Catalunya. Entre 1989 i 1993 va ser nomenada degana dels jutges de Badalona i magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona. Abans havia passat pel Jutjat de Primera instància d’Oriola, el seu primer destí, i el 1987 va ser traslladada al Jutjat de Primera instància de Manzanares, a Madrid. Allí  va instruir el cas del pres etarra Mikel Lopetegui Larrarte, a qui van trobar penjat de la cisterna de la seva cel·la a la presó d’Herrera de la Mancha (Ciudad Real). Lamela va qualificar el fet com “un clar suïcidi”.

De Barcelona va saltar a Madrid el 1993, al Jutjat d’Instrucció 25. Quatre anys després, va passar a la secció 16 i posteriorment a la 17 del Penal de l’Audiència de Madrid. Entre 2009 i 2011 va formar part de l’equip d’Iñaki Sánchez, el secretari general de l’Administració de Justícia del ministre socialista Francisco Caamaño. En aquest càrrec va intervenir en l’elaboració de la llei reguladora de l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació en l’administració de justícia, i en la llei de mesures d’agilització processal, ambdues del 2011.

Al 2010 ja va ser part d’una terna per incorporar-se a l’AN, al capdavant del Jutjat d’Instrucció 5, del que havia estat suspès Baltasar Garzón. Lamela no va ser escollida. Al maig del 2017, Lamela va ser la menys votada (un vot dels 21 emesos) per al càrrec de presidenta de la Sala Penal de l’AN. El Consell General del Poder Judicial es va estimar més situar-hi a Concepción Espejel, la magistrada que els integrants d’aquella mateixa Sala Penal havien apartat del cas Gürtel per la seva proximitat al Partit Popular.

Casos polèmics

La magistrada Lamela ha gestionat altres casos polèmics entre 2015 i 2016. Un dels més coneguts és la baralla al bar Koxka d’Altsasu (Navarra) entre diversos joves i dos guàrdies civils. Lamela va decidir quedar-se el cas en considerar-lo terrorisme, un dels tipus que corresponen a l’AN. Entre altres diligències, va demanar a la Guàrdia Civil un informe sobre “la campanya d’assetjament que els seus agents pateixen a Navarra, en concret, a Altsasu”. En aquesta localitat, el primer trimestre del 2016, la Guàrdia Civil va executar més de cent dispositius (escorcolls, identificacions…). Lamela va instruir el cas en cinc setmanes i va processar nou dels suposats agressors, als quals imputa els delictes de terrorisme en concurs amb atemptat, lesions i un delicte d’odi. Gairebé un any després, el cas no s’ha jutjat i quatre dels nou processats continuen en presó preventiva.

En el cas Abengoa va investigar, pel delicte d’administració deslleial, l’expresident de la companyia Felipe Benjumea i l’exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega, aquest també acusat d’un delicte d’informació privilegiada. En el cas Bancaja, indagà a 23 exconsellers i directius del banc per la concessió de 520 milions d’euros en crèdits dubtosos. A l’Operació Rimet va desvelar una presumpta trama de blanqueig de capitals que va dur a la presó l’expresident del Barça, Sandro Rosell.

Aquesta mateixa jutge va arxivar la denúncia del fiscal contra l’ajuntament de Premià de Dalt per delictes de rebel·lió o sedició arran de l’aprovació de la moció de suport a la resolució independentista del Parlament del 2015.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/lamela-jutgessa-sanchez-cuixart_202629_102.html

Els arguments delirants de la jutgessa per a empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Us oferim la interlocutòria de la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela


El furgó de la Guàrdia Civil amb Sànchez i Cuixart arriba a la presó de Soto del Real

La interlocutòria de la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela en què decreta la presó incondicional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart recull els motius que l’han duta a prendre la decisió de privar-los de llibertat, arran de les concentracions del 20 i el 21 de setembre de protesta per l’assalt de la Guàrdia Civil contra edificis de la Generalitat, els escorcolls i la detenció d’alts càrrecs del govern.

La jutgessa diu que els empresona provisionalment i sense fiança perquè són sospitosos d’haver comès el delicte de sedició. Perquè aquell dia, 20 de setembre, explica que van pretendre que negociaven amb la Guàrdia Civil, ‘incitant els aplegats a romandre en el lloc i impartint-los ordres de l’actuació que havien de fer en cada moment’.

També justifica la decisió perquè hi ha ‘risc de reiteració delictiva’, perquè ‘els investigats operen dins un grup organitzat de persones, duen a terme de manera contínua i reiterada activitats de col·laboració activa i necessària en relació amb l’actuació de persones, organitzacions i moviments adreçada a aconseguir fora de les vies legals la independència de Catalunya, en un procés que encara és actiu’. I afegeix que hi ha ‘l’alta probabilitat que tots ocultin, alterin o destrueixin proves’.

La jutgessa exposa que aquell dia no es va fer una crida a una manifestació pacífica, sinó a la protecció dels governants i les institucions. ‘Alguns manifestants van punxar rodes i van fer malbé diversos cotxes de la Guàrdia Civil. I alguns altres van impedir que els agents abandonessin els edificis després dels escorcolls. I que van seure a terra, a l’asfalt, davant els vehicles.’

Dels voluntaris de l’ANC, diu que van fer un cordó amb què van intimidar la Guàrdia Civil, per bé que en realitat van estar tot el dia mirant de controlar la concentració i evitant que hi hagués cap mena d’aldarull.

La interlocutòria diu que Sànchez i Cuixart es van erigir en interlocutors dels concentrats, ‘intentant negociar durant com a mínim cinc vegades amb les forces de seguretat’. I fins i tot arriba a dir que la negociació que van fer era per als seus interessos i no pas en benefici de la seguretat ciutadana.

Destaca que tots dos parlaven d’una mobilització permanent i de votar l’1-O. I que hi havia tanta gent que els agents i la comissió judicial no podien sortir.

Penalitza l’objectiu i la idea política: ‘La finalitat última d’aquestes mobilitzacions era aconseguir la celebració d’un referèndum i la proclamació d’una república catalana, independent d’Espanya, essent conscients que duien a terme una actuació al marge de les vies legals i impedien l’aplicació de l’ordenament jurídic en conjunt.’

Diu que aquella protesta ‘no va ser una protesta ciutadana aïllada, casual o convocada pacíficament en descord amb unes actuacions policíaques’. En canvi, eren ‘unes activitats emmarcades dins d’una estratègia complexa amb què des de feia temps col·laboraven Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per obtenir la independència de Catalunya’.

Els acusa d’haver utilitzat ‘les xarxes socials i grups de difusió’ per a la mobilització, i a la participació del referèndum. De fet, va més enllà dels dies 20 i 21 de setembre i diu que des d’aquestes mateixes xarxes s’animava la gent a romandre als col·legis el dia 1 d’octubre ‘i a presentar resistència a les actuacions policíaques’.

Heus ací el text de la interlocutòria elaborat per la jutgessa Carmen Lamela:

 

[VilaWeb

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-arguments-delirants-de-la-jutgessa-per-empresonar-jordi-sanchez-i-jordi-cuixart/

Publicado por

Ferran Sala

El Fideuer de Calaf-La Flor de l´Alta Segarra-Pasta Sala Integral