MÉS D’UN MILIÓ DE CATALANS DIUEN NO A ESPANYA

MAS DE UN MILLON DE CATALANES DICEN NO A ESPAÑA

OVER ONE MILLION SAY NO TO SPAIN CATALAN

Plus d’un million SAY NO TO ESPAGNE CATALAN

Milioi bat esaten NO CATALAN ESPAINIARA

Máis dun millón de dicir NON Á ESPAÑA Catalan

超過 100萬西班牙加泰羅尼亞要說不

Breis agus aon mhilliún GUTH NÍL Catalóinis CHUIG AN SPÁINN

Oltre un milione di DIRE NO ALLA SPAGNA CATALAN

एक लाख से अधिक नहीं कहने के लिए कातालान स्पेन

100万人以上なしカタロニア語スペインにと言う

Свыше одного миллиона НЕТ ИСПАНИЯ деревенский

MAIS DE UM MILHÃO DE DIZER NÃO À ESPANHA CATALAN

Més d’un milió de veus pel dret a decidir

La Guàrdia Urbana calcula que 1.100.000 persones han participat en la marxa contra la imposició del TC sobre l’Estatut votat en referèndum
Òmnium dóna la xifra de 1,5 milions
10/07/10 22:06 – barcelona – Redaccióemail protegit  La senyera que havia d’obrir la marxa, amb els sis presidents al darrere,totalment envoltada de gent, pels quatre costats. Foto: EFE.1
Notícies relacionades

Nosaltres decidim, massivament
El ball de xifres habitual s’ha produït també en referència a la manifestació d’aquest 10-J, tot i que les imatges han superat el poder de les xifres en discussió.

De tota manera, la diferència habitual entre les dades de la Guàrdia Urbana i els organitzadors de la manifestació, que sovint és de 1 a 10, ha estat poca aquest dissabte. La policia ha calculat que hi havia 1.100.000 participants en la protesta contra la retallada del TC en l’Estatut català, i Òmnium Cultural, els convocants i portaveus de la comissió organitzadora ha donat la xifra de 1.500.000 persones.

Per tant, és segur que més d’un milió de persones s’han mobilitzat per assistir a la marxa que tenia com a lema Som una nació, nosaltres decidim.

Darrera actualització ( Dissabte, 10 de juliol del 2010 22:53 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193699-mes-dun-milio-de-veus-pel-dret-a-decidir.html

El poble dicta sentència

La protesta contra la sentència de l’Estatut es converteix en el clam sobiranista més gran de tots els temps ·
La marxa va desbordar el passeig de Gràcia i la Gran Via i es va allargar fins més enllà de les deu de la nit Màxima pressió sobre la classe política perquè reculli el sentir de la nació per respondre l’alt tribunal
11/07/10 02:00 – barcelona – Emili Bellaemail protegit  La gran manifestació del 10-J Foto: Juamma Ramos.1
Notícies relacionades

La ‘mani’ de la gent
Manifestació superlativa. La protesta d’ahir contra la sentència del Tribunal Constitucional va ser una marxa massiva d’afirmació nacional i de defensa del dret a decidir; va ser unitària, però per sobre de tot va ser una manifestació independentista per dir adéu a Espanya. Cap crit a favor de l’autonomisme. Milers de senyeres, però també d’estelades, omplien el passeig de Gràcia de Barcelona, més que mai capital nacional de Catalunya, i envoltaven la capçalera de la marxa, amb el president de la Generalitat, el socialista José Montilla, que va ser llargament escridassat.

El 10-J va reunir un milió i mig de persones, segons l’organització, Òmnium Cultural (quatre-centes mil persones menys, segons la Guàrdia Urbana). En qualsevol cas, va ser el clam nacional més multitudinari de tots els temps, sense res a envejar a la gran manifestació de l’Onze de Setembre de 1977. Aleshores se sortia de quaranta anys de dictadura. Avui, salvant les distàncies, es tanca un cicle de més de trenta anys d’autonomia.

El sol avançava més ràpidament que els manifestants, que van començar a caminar a les sis de la tarda. Dues hores més tard es dissolia la capçalera. per la gentada, que va sobrepassar totes les previsions. La gent va preferir protestar que anar a la platja, en un dissabte de juliol qualsevol. Centenars d’autocars van arribar d’arreu dels Països Catalans. S’amuntegaven l’un rere l’altre als carrers adjacents al passeig de Gràcia, per on també baixaven riuades de ciutadans.

La controvèrsia per la capçalera, oberta pel PSC pocs dies abans de la marxa, va quedar tapada. Fins la senyera inicial, de 250 metres quadrats, es va fer petita per la gran quantitat de manifestants. Al final, un gran lema va obrir la manifestació, i no era l’oficial –Som una nació. Nosaltres decidim– sinó Ens roben 60 milions d’euros al dia. Independència = necessitat.

El president Montilla va aguantar estoic els crits d’“independència” i de “dimissió”, i va marxar escortat i increpat. Al seu costat avançaven Ernest Benach i els expresidents Jordi Pujol, Heribert Barrera i Joan Rigol, seguits de polítics de tots els partits d’arrel catalana.

Els manifestants van trencar per la Gran Via i van continuar la festa fins a la plaça de Tetuan, on els actors Txe Arana i Lluís Soler van llegir un text d’Òmnium: “Catalunya, com tota nació, té dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania”.

Una qüestió de fons planava entre senyeres i estelades: I demà, què? La classe política serà capaç de catalitzar tot aquest fervor, rebuig, disgust, queixa, clamor, lament, anhel, cansament, indignació i frustració?

El poble s’ha posat al davant. La setmana que ve tocarà als partits polítics, en un ple extraordinari divendres al Parlament, recollir el sentiment de la nació per donar resposta a l’agressió de l’alt tribunal espanyol. I a la tardor, eleccions.

1.500.000

personeses van manifestar ahir pels carrers de Barcelona, segons Òmnium Cultural.
Declaració de comiat
Aquesta manifestació és una resposta massiva que aplega diferents entitats de la societat civil, institucions, opcions polítiques, sindicats, etc. Tenim visions diferents sobre l’autogovern i l’Estatut aprovat el setembre del 2005, però ens hem unit davant d’una demanda legítima i compartida: el nostre dret a decidir com a poble.

La retallada d’aquest Tribunal Constitucional a l’Estatut de Catalunya, després que aquest hagi estat avalat per la sobirania del poble català mitjançant referèndum, no és democràticament admissible. És un atac a la sobirania del poble de Catalunya i a la democràcia.

Per això fem una manifestació en defensa dels valors democràtics en què reclamem el respecte a la voluntat del poble expressada en referèndum.

Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania.

SOM UNA NACIÓ.

NOSALTRES DECIDIM

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 11:43 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193720-el-poble-dicta-sentencia.html

La gent i les crides a la independència s’apropien del 10-J

Després d’una setmana de discutir per muntar-la, la capçalera ha quedat tapada pels manifestants i s’ha hagut de dissoldre perquè no avançava
Montilla ha estat evacuat pels Mossos
Els crits d’”independència, independència” han dominat la banda sonora de la protesta
10/07/10 21:04 – barcelona – Redaccióemail protegit  Els presidents darrere de la senyera, en el que havia de ser el principi de la marxa. Foto: EFE/MARTA PÉREZ.1 La baralla per la capçalera del 10-J ha quedat difuminada i ridiculitzada quan ha arribat l’hora de la manifestació al carrer. Després d’estar a punt de dividir la convocatòria, el complicat trencaclosques dissenyat per obrir la marxa gairebé no s’ha vist. Milers de manifestants s’hi han posat per davant, a l’altura del carrer Aragó, perquè han trobat per aquí una via per incorporar-se a la manifestació, col·lapsada pel punt de trobada oficial, a la Diagonal amb el passeig de Gràcia.

Tants els presidents darrere de la senyera –amb un paper destacat d’Heribert Barrera que, amb 93 anys i recolzat sobre una crossa, ha suportat dues hores dret i gairebé sense poder avançar– com la pancarta principal han perdut el protagonisme. Els manifestants que els han dedicat atenció ha estat per xiular i increpar el president de la Generalitat, José Montilla. I per fer-los escoltar contínuament els crits “independència, independència”, que han dominat totalment la banda sonora de la marxa. De la mateixa manera, les autoritats s’han trobat envoltades per més estelades que senyeres oficials.

Al final, a més, cap a les vuit s’ha decidit dissoldre la capçalera. Una quinzena de mossos d’esquadra s’han endut Montilla en una càpsula policial, una maniobra de gestualitat trepidant mostrada amb un plànol zenital per les càmeres de TV3. En aquestes imatges encara es veu com un manifestant increpa el president mentre un altre allargava l’estelada que duia, amb un pal molt llarg, com si intentés tocar-lo.

La manifestació, per tant, s’ha donat per desconvocada oficialment, sense que la comitiva de les autoritats hagi ni intentat arribar a la plaça Tetuan. Però la gent ha continuat i encara hi és. El carrer és seu.

“Volem un president independent”
“I-inde-inde-pen-den-cia!”, “boti, boti, boti, espanyol el que no boti”, “volem un president independent”. Són algunes de les frases que s’han sentit cantades espontàniament pels manifestants. Els crits se sentien molt a prop dels membres del govern. “Volem un president independent” és el que sentia Montilla quan els Mossos l’evacuaven i un parell de manifestants l’increpaven. També Josep Antoni Duran i Lleida ha estat increpat per un manifestant que s’ha trobar al costat. I el conseller Joaquim Nadal ha estat sentint crits d’”independència, independència” a la seva esquena mentre feia la valoració oficial de la manifestació per a TV3 en nom del govern, en substitució de l’evacuat Montilla.

Els lemes i les pancartes que duien els manifestants i que cridaven a la independència amb diverses variant han estat la constant. Frases com ara: “Espanyols, guardeu-nos l’Estatut a Salamanca. El PSOE va retallar l’Estatut, el PSC ha retallat el lema”. Efectivament, al final una gran pancarta amb només la frase “som una nació”, sense el “nosaltres decidim”, era el que duien els líders dels partits polítics, que anaven per darrere del quadre d’honor dels presidents amb la senyera. La pancarta amb el lema sencer no apareixia fins a la tercera posició, portada per membres de les entitats organitzadores i amb el logo d’Òmnium Cultural: era la capçalera d’Òmnium, la que volia l’entitat, però en tercera posició.

Darrera actualització ( Dissabte, 10 de juliol del 2010 21:28 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193677-la-gent-i-les-crides-a-la-independencia-sapropien-del-10-j.html

I tot “gràcies” al Constitucional

· La marxa va discórrer sense incidents i demostrant al TC que Catalunya és una nació Algun dels participants agraïa als magistrats que hagi despertat l’independentisme La calor va ser una de les protagonistes
11/07/10 02:00 – barcelona – Marc Bataller / Anna Ballbonaemail protegit  La marxa va col·lapsar tot el centre de Barcelona Foto: ROBERT RAMOS.1 2 3 4 5 Les sis de la tarda. Un grup de quatre adolescents groupies, amb la cara i els braços pintats, s’esperen a la cantonada del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. No són unes fans amb missatges d’amor cap a Els Pets o Els Gossos, sinó que duen escrites paraules com ara “independència” o dibuixos amb les quatre barres. És només una dels milers i milers d’imatges que ahir es van poder veure en la gran i històrica manifestació de Barcelona, que va aplegar tots els sectors de la ciutadania. Des de nadons de pocs mesos fins a avis nonagenaris. I tot “gràcies al Tribunal Constitucional”, tal com proclamava una de les moltes pancartes que hi havia al llarg del recorregut. Recorregut, però, és un dir, perquè molts dels participants només van poder caminar uns quants passos a causa del col·lapse que hi havia al passeig de Gràcia i a la Gran Via de les Corts Catalans i en tots els carrers dels voltants. Més d’un va patir les conseqüències d’aquesta immensa marea humana i de la forta calor que ahir feia a Barcelona, i Emergències va haver d’atendre 46 persones, sobretot per desmais.

Tothom buscava l’ombra i l’aigua, un dels elements més preuats. Qui més qui menys s’aturava un moment per beure un glop, per refrescar-se en alguna font o per entrar en un bar, que ahir van fer l’agost. Algunes botigues del passeig de Gràcia van decidir abaixar les persianes, però els restaurants o bars, evidentment, no.

La marxa va ser d’allò més festiva, sense incidents i demostrant als senyors del TC el civisme de Catalunya com a nació. Va haver-hi constants crits d’“independència” i de “Catalunya, Catalunya”. De proclames a favor del text de l’Estatut, gairebé ni una. I les poques que es podien llegir en les pancartes eren referències sobiranistes, com “No volem sentència. volem independència”. També hi havia un munt de cartrons en forma de mans amb la frase “Adéu, Espanya”, que ERC va repartir entre els assistents.

Els jutges de l’alt tribunal no es van salvar de les crítiques. Ahir els devien xiular les orelles com mai, tot i que, veient l’actitud desafiant que han tingut aquests últims anys amb Catalunya, segur que no es van ni immutar davant d’aquesta reacció del català emprenyat. Alguns, però, els agraïen sorneguerament la seva feina, perquè “ens han allunyat d’Espanya”. Els polítics tampoc no van sortir-ne gaire ben parats, sobretot el president de la Generalitat, José Montilla, que va ser el blanc de diversos càntics. Altres ciutadans també retreien al PSC la polèmica que s’ha originat amb el lema de la marxa, i recordaven que “la capçalera som el poble”. Els partits, mentrestant, ben parapetats darrere de les seves pancartes.

Senyeres i estelades

Si l’Estatut va quedar en un segon o tercer pla, les senyeres i les estelades van endur-se el protagonisme de carrer. N’hi havia de tots els colors i de totes les mides. Per triar i vendre. Noves de trinca i de descolorides. Algunes que per primera vegada sortien al carrer i d’altres que arrossegaven moltes batalles i que, fins i tot, ja havien viscut la manifestació de l’Onze de Setembre del 1977. Però totes amb la mateixa finalitat: demostrar la resposta pacífica i constitucional de Catalunya al TC.

Cada vegada que algú desplegava una gran bandera se sentien aplaudiments espontanis pertot arreu. N’hi havia prou que un grup comencés a fer gresca perquè l’efecte s’anés estenent. Per exemple, abans que comencés la marxa, des d’un balcó de l’avinguda Diagonal es va deixar anar una estelada gegantina enmig dels crits de joia, que es van anar reproduint pels carrers paral·lels. Evidentment, alguns aplaudien sense saber per què. Però el més important era afegir-se a aquesta festa.

Uns quants estrangers despistats també van colar-se a la manifestació. Amb la cara vermella com gambes, es preguntaven què hi passava, allà. Què hi feia tanta gent amuntegada l’una al costat de l’altra? Alguns van marxar sense resposta, però d’altres van rebre un manifest en anglès en què els explicaven què és Catalunya i quins són els beneficis que podria obtenir el país amb la independència. Al costat d’aquests turistes, uns joves intentaven avançar, sense èxit. I què van fer? Van agafar la gralla, van simular el so d’una sirena i la gent els va obrir pas amb una rialla d’orella a orella. Tan senzill com eficaç, i en pocs minuts van avançar uns quants metres. Tota aquesta festa ja havia començat molt abans per als milers de persones de fora de Barcelona que van arribar a la capital en transport públic, vehicles privats o autocars llogats expressament per a l’ocasió. A les rondes es van poder veure un munt de cotxes que entraven a la Ciutat Comtal amb senyeres estelades onejant en una finestra. El mateix va passar al metro i als Ferrocarrils, que, en més d’un moment, van quedar col·lapsats. Alguns combois dels FGC del Vallès anaven tan plens, que no es podien ni aturar a les estacions.

Convidats espanyols

La bandera espanyola va ser un dels convidats que també van aparèixer més d’un cop ahir a Barcelona. Alguns la portaven de casa, ja fos per cremar-la o per llençar-la a terra i que tothom la trepitgés. Però també n’hi havia en alguns balcons coincidint amb la final del mundial que avui ha de jugar el combinat espanyol contra Holanda. L’estampa era ben curiosa. Al costat d’una bandera espanyola, n’hi havia dues o tres de catalanes. I com que el futbol, encara que més d’un vulgui negar-ho, també té una part de política, alguns dels participants en la marxa van entendre que la millor manera de protestar contra el TC era xiular una d’aquestes banderes espanyoles cada cop que la veien a prop, o embolcallar-se amb símbols d’Holanda. I, és clar, ahir tampoc no hi podia faltar una de les estrelles del mundial. Es tracta del pop Paul, un animaló alemany que ha encertat tots els resultats de la seva selecció. Li posen una urna amb la bandera de cada equip que ha de jugar el partit i a dins una musclo, i el pop Paul ha d’escollir. Un noi va dibuixar una cartolina amb el Paul català i dos recipients: en l’un hi havia l’Estatut i en l’altre, el TC. I quin escull, el pop Paul? Doncs, evidentment, el de l’Estatut. El dibuix va tenir un èxit espaterrant i molta gent el va fotografiar.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193726-i-tot-gracies-al-constitucional.html

Madrid no ha comprès la importància del moment polític post sentència», segons el politòleg quebequès Laforest

«Per obtenir resultats tangibles cal que la classe política catalana passi del nacionalisme reactiu al nacionalisme actiu», ha afegit
11/07/10 10:02 – Ciutat del Quebec – ACNemail protegit «Hi ha un abans i un després de la sentència». Així de convençut s’ha mostrat el politòleg quebequès de la universitat de Laval Guy Laforest. L’expresident del partit Acció Democràtica del Quebec ha assegurat que la sentència del Tribunal Constitucional «demostra la vulnerabilitat del sistema constitucional espanyol de 1978» i ha afegit que l’elit política de Madrid «encara no ha comprès la importància del moment post sentència».

Segons el politòleg, la massiva manifestació del 10-J ha estat «una resposta forta però només simbòlica». «Per obtenir resultats tangibles cal que la classe política catalana passi del nacionalisme reactiu al nacionalisme actiu», ha afegit.

Per Laforest, el clima preelectoral que es respira a Catalunya «dificulta» la unitat de les forces polítiques catalanes, però ha insistit en què Catalunya «no pot repetir el fracàs del Quebec entre 1987 i 1990», quan l’acord de Lac Meech va quedar en paper mullat.

El 1987 es va signar l’acord de Lac Meech entre el govern del Canadà, el Quebec i les altres províncies de l’estat federal, que reconeixia la societat quebequesa com a societat diferent i també preveia canvis importants en l’estructura de l’estat canadenc. El 1987 aquest acord va ser acceptat per tothom, però van caler tres anys perquè el poder legislatiu de totes les províncies donés el vist-i-plau al text, que finalment no va ser aprovat.

«En aquella època al Quebec no vam tenir un acord entre els actors que compartien la legitimitat política. Els federalistes i els sobiranistes van estar massa dividits», ha explicat Laforest.

«A Catalunya l’hora de la veritat és després del 10-J. Podran o no els actors polítics institucionals fer les coses imprescindibles per transformar el nacionalisme reactiu català al nacionalisme actiu?», s’ha preguntat l’expolític.

L’expresident d’Acció Democràtica també ha volgut recordar el fracàs del segon referèndum del Quebec, en què el no a la independència va guanyar, malgrat que per poc marge. Després d’aquests dos grans fets històrics, «la situació política i constitucional del Quebec no ha canviat molt en els últims 15 anys», ha apuntat Laforest. Per això, segons aquest politòleg, «Catalunya hauria d’estudiar molt correctament les conseqüències del fracàs del Quebec després de Lac Meech per poder aconseguir bons resultats d’autogovern després de la sentència».

«La nació catalana està vivint una empenta febril semblant a l’època de la transició, la més important des de fa trenta anys», ha afegit Laforest, que ha donat un bri d’esperança al poble català després de la retallada de l’Estatut: «En un moment de vulnerabilitat clara de l’estat espanyol, es pot imaginar un canvi».

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 10:02 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193749-lmadrid-no-ha-compres-la-importancia-del-moment-politic-post-sentenciar-segons-el-politoleg-quebeques-laforest.html

Concentracions a Londres

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193705-concentracions-a-londres.html

Sindicats i patronal, junts per primer cop entre estelades

Foment i altres entitats que no havien participat mai en una manifestació de signe sobiranista van acudir-hi convocades per Òmnium
Muriel Casals reclama als polítics una reacció
11/07/10 02:00 – barcelona – Lluís Bouemail protegit  Una immensa senyera precedeix un dels lemes de la manifestació durant la marxa pel Passeig de Gràcia Foto: PERE VIRGILI.1
Notícies relacionades

España, España! Resposta de la premsa de Madrid a la macromanifestació
La ‘mani’ de la gent
Una de les novetats de la jornada d’ahir és que per primera vegada van participar en una manifestació que tenia un clar signe sobiranista entitats de gran pes en la vida econòmica del país. Va ser el cas de la patronal Foment del Treball, creada el 1889, que hi va ser representada per Joan Rosell rere la pancarta Som una nació. Nosaltres decidim. Rosell va participar en la marxa envoltat de banderes independentistes, de la mateixa manera que el president de la patronal Pimec, Josep González, i els secretaris generals de CCOO i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez. Van fer el recorregut amb tota normalitat, tot i que globalment la situació no tenia cap més precedent des de la Transició.

En les declaracions a la premsa, Rosell es va mostrar prudent. Va reconèixer que Catalunya té grans dificultats d’encaix amb l’Estat espanyol, però va insistir que el que no es pot fer es trencar tots els ponts de diàleg. Segons el president de Foment, és necessari llegir la sentència del TC contra l’Estatut, i després “pair-la estudiar-la i veure com es poden treure possibilitats d’arribar a un acord”. També va admetre, però, que l’acord constitucional de fa 30 anys s’ha de redefinir de manera més “sòlida i conseqüent”.

Els dirigents de CCOO i d’UGT a Catalunya van destacar, per la seva banda, que la mobilització és un missatge al govern espanyol per l’elevada assistència i la pluralitat de participants en la marxa. Segons Àlvarez, hi havia molta gent, molt diversa i plural, “però tothom coincideix a reclamar respecte per l’Estatut votat pel poble de Catalunya, i que s’acabin les injustícies, els insults i la falta de respecte a la dignitat de Catalunya”. Gallego hi va afegir que cal donar el missatge al govern socialista que Catalunya necessita les seves competències per avançar cap a l’autogovern i en els drets socials.

Al final de la marxa, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, va demanar als polítics catalans que escoltin la reclamació de la gent en la monumental protesta al carrer: “La gran participació demostra que la sentència del TC contra l’Estatut no es pot acceptar”. “Som més importants que un tribunal deslegitimat”, hi va afegir. També va remarcar la pluralitat aconseguida per la convocatòria.

LA XIFRA
1.500
són les entitatsque van participar ahir a la manifestació del passeig de Gràcia.
Allau d’entitats
La manifestació sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim va tenir la participació de 1.500 entitats dels Països Catalans. Hi eren presents des del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, al director de la Casa del Tibet, que anava vestit amb l’hàbit de monjo budista, així com el president d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent. Minuts abans de començar la marxa, Climent vaticinava que se superaria l’emblemàtica marxa de l’any 1977 a favor de la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia.

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va celebrar que la manifestació fos històrica, perquè així es mostrava que “s’haurà de respectar els catalans”. I el president de la Unió de Pagesos, Joan Caball, va interpretar que la multitud de persones mobilitzades demostra que “la gent ha vist que l’única manera de sortir-se’n és fer-ho junts”. En aquest sentit, Caball va fer una crida a la unitat dels partits en la resposta a la sentència del Constitucional.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 13:48 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193722-sindicats-i-patronal-junts-per-primer-cop-entre-estelades.html

L’altra ‘mani’: milers de persones a Sant Sebastià

Els independentistes bascos reclamen el dret d’autodeterminació per a Catalunya i Euskal Herria

Darrera actualització ( Dissabte, 10 de juliol del 2010 22:50

Sant Sebastià surt al carrer per fer costat a Catalunya

Milers de bascos es mobilitzen en favor del dret a l’autodeterminació i per contestar al TC
Elisenda Paluzie agraeix la “solidaritat” del País Basc
11/07/10 02:00 – sant sebastià – Redaccióemail protegit  Una senyera va onejar a la capçalera de la manifestació al costat de les banderes del País Basc Foto: AVIER ETXEZARRETA / EFE.1 Catalunya no va estar sola, ahir. Milers de bascos van recórrer carrers de Sant Sebastià a favor de l’autodeterminació, per protestar per la sentència del Tribunal Constitucional i demanar “respecte a la identitat nacional”. La manifestació, amb una senyera a la capçalera, l’havien convocada Eusko Alkartasuna i Alternatiba, i hi va participar un gran nombre de representants de l’esquerra abertzale.

Durant el recorregut de la manifestació es van llançar proclames en defensa dels drets dels ciutadans de Catalunya, proclames independentistes i en favor dels presos bascos.

La manifestació va transcórrer fins al Boulevard donostiarra, on es va fer un acte en el qual els bertsolariak Amets Arzallus i Joan Maia van fer al·lusió a la selecció espanyola de futbol. “No ens importa aquest partit”, van proclamar.

Després va prendre la paraula Elisenda Paluzie, coordinadora de les consultes sobre la independència de Catalunya, que va agrair la solidaritat dels bascos: “Catalunya i Euskadi tenen un objectiu comú i el mateix enemic”. Paluzie va recordar la campanya de votacions populars que s’ha engegat a Catalunya i el referèndum que el 10 d’abril de l’any vinent s’ha de fer a la ciutat de Barcelona.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193692-sant-sebastia-surt-al-carrer-per-fer-costat-a-catalunya.html

Suport a la manifestació des dels Estats Units

11/07/10 02:00 -
La comunitat catalana dels Estats Units va donar suport des de tres ciutats (Washington, Nova York i Los Angeles) a la manifestació. La concentració més nombrosa va tenir lloc a Nova York, on es van aplegar mig centenar de persones a l’Hotel Roger Smith, convocats pel Catalan Institut of American, que van seguir per TV3 el desenvolupament de la manifestació. A l’acte hi va assistir el delegat de la Generalitat als Estats Units, Andrew Davis.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193706-suport-a-la-manifestacio-des-dels-estats-unis.html

Els partits admeten que hi haurà un abans i un després

El Parlament confirmarà si és possible la unitat, quan el sobiranisme tranquil ja és hegemònic al carrer
Mas aposta pel dret a decidir i Ernest Maragall diu que el país no cap a la Constitució
11/07/10 02:00 – barcelona – Lluís Bouemail protegit  Els presidents darrere la senyera i, uns metres enrere, els líders polítics darrere la pancarta encapçalant la massiva manifestació d’ahir Foto: PERE VIRGILI.1
Notícies relacionades

España, España! Resposta de la premsa de Madrid a la macromanifestació
Carod pensa en un govern de concentració nacional
Els líders dels partits catalans admetien ahir durant la manifestació que aquesta marcarà un abans i un després. La marxa més gran celebrada a Catalunya, amb un milió i mig de persones, va certificar que el sobiranisme tranquil és ja hegemònic al carrer. No té encara una majoria social, però sí que és la gran força activa del país. És la més mobilitzada quan suma tot el multicolor ventall de sensibilitats.

El ple del Parlament que se celebrarà divendres per respondre a la sentència del Tribunal Constitucional confirmarà si és possible la unitat en aquest escenari on els projectes nacionals topen. Serà molt difícil arribar a alguna proposta en positiu més enllà d’un rebuig genèric a la sentència, segons apuntaven ahir dirigents de CiU, el PSC i ERC. El partit que ha quedat en una posició més delicada arran de la sentència és el PSC, ja que es troba amb la nova orientació del catalanisme quan té presència al govern espanyol i a més ha de satisfer la part del seu electorat que és de sensibilitat espanyola. El PSC va quedar ahir a gran distància de CiU i també ERC en l’aportació de manifestants a la marxa, i va ser l’únic bloc que no portava les omnipresents banderes estelades.

Alguns dirigents socialistes estan fent el salt a la nova hegemonia activa del país. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, no va dubtar a afirmar que les aspiracions de Catalunya no caben a la Constitució, i que la marxa no és el final de res, sinó “un principi”. I va afegir, ja apuntant a la hipotètica resposta unitària, que s’han d’expressar totes les veus, també les del PSC, a Madrid. El conseller d’Economia, Antoni Castells, es va mostrar també convençut que la manifestació serà de gran transcendència. “A vegades hi ha concentracions que canvien el curs de la història i aquesta en serà una”, va reconèixer.

Un to molt més matisat va utilitzar la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, que es va centrar a demanar “l’Estatut sencer”, mentre insistia en la proposta federal tòpica dels socialistes catalans.

El líder de CiU, Artur Mas, va apostar obertament pel dret a decidir, i va remarcar que la sentència obligarà la política catalana a assajar la nova via. Al seu entendre ha de ser aquesta, prenent com a base matèries concretes amb gran suport social, com el concert econòmic. I el president d’ERC, Joan Puigcercós, va reiterar el convenciment que l’autonomisme s’ha acabat i cal anar cap a la independència.

Montilla s’ha de refugiar a Justícia entre insults
El president José Montilla va haver d’abandonar la manifestació poc després que es dissolgués la capçalera en el moment que estava arribant a la Gran Via, cap a les vuit del vespre, quan un grup de radicals el va començar a increpar. La manifestació avançava molt lentament i alguns joves radicals es van acostar al president, en una errada dels Mossos d’Esquadra.

Montilla va veure’s de cop i volta fortament increpat per un petit grup de manifestants, que el titllaven de “traïdor” i de “botifler”. Mentre la capçalera es dissolia perquè ja era evident que no podria arribar a la plaça Tetuan a causa del col·lapse de gent, el president va haver de marxar escortat per mossos de paisà. Va ser llavors el moment que un jove radical fins i tot va intentar empènyer el primer secretari del PSC, però els policies van impedir que l’arribés a tocar. El grup de manifestants va seguir el recorregut del president fins a la seu de la conselleria de Justícia, on es va refugiar. Els joves que l’increpaven es van mantenir a l’espera que abandonés el departament, cosa que va fer quan va arribar el seu cotxe oficial i amb l’ajuda d’una dotació policial.

El líder d’Unió, Josep Antoni Duran, també va ser increpat per un jove radical, però l’assumpte no va tenir més transcendència.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 13:45 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193724-els-partits-admeten-que-hi-haura-un-abans-i-un-despres.html

Internet també va ser a la protesta
11/07/10 02:00 -
Internet i les principals xarxes socials, com Twitter o Facebook, van ser presents a la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut des del primer moment de la concentració. Els manifestants van enviar les seves fotografies i comentaris a les xarxa des del carrers amb els seus mòbils, gràcies al wifi habilitat per l’organització. La web d’Òmnium Cultural, www.somunanacio.cat, també va servir de plataforma perquè els assistents a la manifestació poguessin enviar les seves fotografies. Des d’aquesta web també es va poder seguir en directe la manifestació, a la cruïlla Gran Via-passeig de Gràcia.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193704-internet-tambe-va-ser-a-la-protesta.html

Internet i les principals xarxes socials, com Twitter o Facebook, van ser presents a la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut des del primer moment de la concentració. Els manifestants van enviar les seves fotografies i comentaris a les xarxa des del carrers amb els seus mòbils, gràcies al wifi habilitat per l’organització. La web d’Òmnium Cultural, www.somunanacio.cat, també va servir de plataforma perquè els assistents a la manifestació poguessin enviar les seves fotografies. Des d’aquesta web també es va poder seguir en directe la manifestació, a la cruïlla Gran Via-passeig de Gràcia.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193704-internet-tambe-va-ser-a-la-protesta.html

11/07/10 02:00 -
Internet i les principals xarxes socials, com Twitter o Facebook, van ser presents a la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut des del primer moment de la concentració. Els manifestants van enviar les seves fotografies i comentaris a les xarxa des del carrers amb els seus mòbils, gràcies al wifi habilitat per l’organització. La web d’Òmnium Cultural, www.somunanacio.cat, també va servir de plataforma perquè els assistents a la manifestació poguessin enviar les seves fotografies. Des d’aquesta web també es va poder seguir en directe la manifestació, a la cruïlla Gran Via-passeig de Gràcia.

Darrera actualització ( Diumenge, 11 de juliol del 2010 02:00 )

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193704-internet-tambe-va-ser-a-la-protesta.html

Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto

La sentencia del Tribunal Constitucional provoca la mayor manifestación de la historia del catalanismo. -La marcha deriva en un acto independentista

MIQUEL NOGUER | Barcelona 10/07/2010

El recorte del Estatuto por el Tribunal Constitucional desembocó ayer en la manifestación más grande de la historia de la democracia en Cataluña. Decenasde miles de personas marcharon por el centro de Barcelona (425.00 según el cómputo de EL PAÍS a las 19.30; consulta otros cálculos) en un acto que vino a confirmar que cuatro años de rifirrafes en el Tribunal Constitucional sobre el Estatuto han actuado como una verdadera fábrica de soberanistas. Los gritos en favor de la independencia y las estelades (banderas independentistas) dominaron la marcha pese a los esfuerzos del Partit dels Socialistes y del presidente de la Generalitat, José Montilla, para limitar la protesta en la demanda de lo pactado en el Estatuto ahora recortado.

Cálculo de asistentes
El Constitucional recorta la aspiración “nacional” y lingüística de Cataluña
La financiación queda tocada, pero no su aplicación
Cuatro años de conflicto en 880 folios
Montilla: “La sentencia no resuelve el problema catalán, sino que crea otro”
Los recortes calentaron la protesta
La mayoría de los expertos cree que el impacto jurídico es menor que el político
Montilla escapa de un intento de agresión
Dos horas sin moverse del sitio
“A disfrutar”, consigna en los autocares fletados

“Por la dignidad de Cataluña”
VIDEO – AGENCIA ATLAS – 10-07-2010
Este sábado, miles de personas en Barcelona han decidido salir a la calle para expresar su rechazo al fallo del Tribunal Constitucional sobre el Estatut. En la cabecera de la marcha, dos ex presidents, Jordi Pujol y Pasqual Maragall, junto al actual jefe de la Generalitat, José Montilla. Una gigantesca senyera sirve de fondo para la movilización. El lema “Somos una nación” marca el compás. Todas las calles están llenas de banderas catalanas, pero predominan los gritos y carteles a favor de la independencia. – AGENCIA ATLAS

Artur Mas, Duran i Lleida y Hereu, en defensa de la realidad nacional

Rodeados de miles de personas, personalidades del mundo de la política catalana también ha querido aportar su granito de arena con su presencia en la movilización. Voces que se alzan para expresar su particular ‘no’ a la sentencia del TC. El portavoz parlamentario de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha asegurado que el motivo de la marcha es “lograr que algún día los políticos defendamos al unísono nuestra realidad nacional, nuestra lengua y nuestra cultura; todo aquellos que nos hace ser lo que somos”. Por su parte, el presidente de CiU, Artur Mas, ha explicado que la concentración lo que pretende es escenificar un movimiento por la dignidad de Cataluña y un proyecto de futuro. El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha defendido la necesidad de mantener el respeto íntegro al pacto de Estado. – AGENCIA ATLAS

Para el Gobierno catalán, la manifestación de ayer fue la respuesta a la “provocación” del Tribunal Constitucional , que publicó la sentencia del Estatuto precisamente el día antes de la manifestación. Ya antes de la marcha, Montilla vaticinó que la publicación de la sentencia serviría para aumentar la participación.

Todas las entidades convocantes coincidieron en que la manifestación fue incluso mayor que la de la Diada del 11 de septiembre de 1977, cuando el mismo escenario, el paseo de Gràcia, se llenó a rebosar en demanda de “libertad, amnistía y estatuto de autonomía”. Hasta ayer, aquella manifestación era considerada como la más grande de la histórica democrática de Cataluña.

El presidente de la Generalitat desfiló detrás de una gran senyera y junto al presidente del Parlamento, Ernest Benach. Secundaban esta primera fila de la marcha los ex presidentes de la Generalitat Pasqual Maragall y Jordi Pujol y del Parlamento, Joan Rigol y Heribert Barrera. Con esta configuración, el presidente de la Generalitat pretendía resaltar el carácter institucional de la manifestación y evitar lanzar la imagen de estar encabezando una marcha independentista. No lo logró. Los problemas organizativos y la gran afluencia impidió propagar la imagen buscada por Montilla, puesto que el presidente de la Generalitat acabó prácticamente rodeado por banderas independentistas. Además, tuvo que escuchar abundantes gritos de botifler (traidor) e incluso tuvo que abandonar precipitadamente el escenario de la marcha por la actitud agresiva de algún asistente.

La manifestación fue organizada por la entidad catalanista Òmnium Cultural. Su presidenta, Muriel Casals, dijo que el acto demuestra la unidad de Cataluña contra los recortes del Constitucional. “No hay tribunal que nos tumbe”. En la segunda cabecera de la manifestación desfilaron los líderes de los cuatro principales partidos convocantes, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana (ERC) e Iniciativa per Catalunya (ICV). Los socialistas repartieron cientos de adhesivos con la cara de José Montilla y la inscripción “sigo creyendo en el Estatuto”.

El lema oficial de la manifestación era Somos una nación, nosotros decidimos, pero dominaron los carteles que reclamaban la independencia. También se pudieron leer pancartas que rezaban: Constitucional, Tribunal franquista; Nuestra sentencia es la independencia; Nos roban 60 millones de euros al día; Catalonia, next state Europe’; Independencia=Necesidad; y Adiós España. Pese a las proclamas a la independencia de Cataluña que dominaron la marcha, el ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) rebajó el tono, asegurando que el verdadero objetivo de la marcha es “defender el Estatuto como lo queríamos nosotros”, es decir, antes del recorte del Tribunal Constitucional.

El PSC también hizo hincapié en esta idea. Su vicepresidenta, Manuela de Madre, aseguró que la marcha era una muestra de rechazo a la “España preconstitucional del PP”. El hartazgo de los manifestantes hacia España lo resumía contundentemente el cantante Lluís Llach, autor de l’Estaca: “Estoy hasta los cojones de que letras mías de hace treinta años sigan vigentes”

Convergència i Unió mezcló las proclamas soberanistas con las llamadas a la responsabilidad. Su líder, Artur Mas, aseguró que “Cataluña, lejos de rendirse, se muestra dispuesta a alzar su voz pacíficamente pero de forma contundente”. Los dirigentes de Esquerra Republicana rezumaban satisfacción pese a las incógnitas de si serán capaces de capitalizar el nuevo voto independentista.

Si la marcha fue incómoda para Montilla también destapó contradicciones en la federación nacionalista. Las juventudes de Convergència Democràtica desplegaron una gran pancarta que rezaba Catalonia is not Spain. Lo hicieron justo enfrente del hotel Majestic, que fue precisamente el escenario de los pactos de CiU con el Partido Popular en 1996 que permitieron a José María Aznar alcanzar la presidencia del Gobierno.

La conclusión de los partidos catalanistas fue que tantos años de cuestionamiento del Estatuto, aprobado en referéndum en 2006, han servido para sumar adhesiones a la carta autonómica ahora recortada. Si en el referéndum de 2006 solo acudió a votar el 48% de la población, las encuestas reflejan ahora un apoyo mucho mayor al texto, así como un aumento del sentimiento independentista.

“Hace mucho tiempo que buscamos el encaje con España pero ahora ha llegado un punto en que es independencia o nada”, comentaba Montserrat, una madre de familia que confesaba no haber acudido casi nunca a una manifestación.

La duda es ahora hasta dónde aguantará la unidad de las fuerzas catalanistas en defensa del Estatuto, máxime cuando las elecciones en esta comunidad autónoma están a la vuelta de la esquina. Joaquim Nadal, hombre fuerte del PSC en el Gobierno catalán fue contundente. “La unidad tiene que aguantar como sea”.

http://www.elpais.com/articulo/espana/Decenas/miles/catalanes/echan/calle/recorte/Estatuto/elpepuesp/20100710elpepunac_8/Tes

Esta entrada fue escrita el Domingo, 11 de julio de 2010 a las 4:33 y archivada en General. Puedes seguir cualquier respuesta a esta entrada a través del feed RSS 2.0. Puedes dejar una respuesta, o trackback desde tu propio sitio web.