ADEU ESPANYA-CATALUNYA ES UNA NACIÓ,Adios España-Catalunya es una Nación,Adieu l’Espagne-Catalogne est une nation,Goodbye Spain-Catalonia is a nation,
Escrito por Ferran Sala en GeneralADEU ESPANYA-CATALUNYA ES UNA NACIÓ.
Adios España-Catalunya es una Nación.
Adieu l’Espagne-Catalogne est une Nation.
Goodbye Spain-Catalonia is a Nation.
Tá Slán Spáinn-Catalonia náisiún.
再見了西班牙加泰羅尼亞是一個國家。
وداعا اسبانيا وكاتالونيا أمة.
Goodbye Espainia-Katalunia nazio bat da.
Farvel Spanien-Catalonien er en nation.
Adeus España-Cataluña é unha nación.
Αντίο Ισπανία-Καταλονία είναι ένα έθνος.
שלום ספרד, קטלוניה היא אומה.
Goodbye Spanje-Catalonië is een natie.
अलविदा स्पेन Catalonia एक राष्ट्र है.
Addio Spagna-Catalogna è una nazione.
さようならスペイン – カタルーニャは国家です。
Hwyl fawr Sbaen-Catalonia yn genedl.
Adeus Espanha-Catalunha é uma nação.
Goodbye Spanien-Katalonien är en nation.
Goodbye Spania-Catalonia er en nasjon.
Goodbye Hiszpania-Katalonia jest naród.
Goodbye Испании-Каталонии нации.
Herrera: “Ens trobem davant un problema greu”
El líder d’ICV se suma a la convocatòria d’una àmplia manifestació ciutadana per defensar l’Estatut
L’ecosocialista considera que el Constitucional “ha anat massa lluny”
28/06/10 22:30 – Barcelona – Redaccióemail protegit Joan Herrera, líder d’ICV Foto: EL PUNT.1
Notícies de …
Barcelona El líder d’ICV, Joan Herrera, ha qualificat l’escenari que s’obre després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut com “un problema greu”. I és que aquest sentit que ha emplaçat totes les forces del catalanisme a “una resposta política i cívica” a la sentència, en forma d’una “una àmplia manifestació”.
Segons Herrera, el Constitucional “ha anat massa lluny” i no es pot pretendre fer ara com si “aquí no hagués passat res”. Al seu entendre, però, no és el moment de retrets, és el moment de la unitat “i de dir que tenim un Estatut, que és el que va votar el poble, el que toca desplegar i el que s’ha de ratificar”, ha argumentat.
En aquest sentit, el líder ecosocialista afirma que és el moment de dir “que aquest és l’Estatut que volem”.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/188247-herrera-ens-trobem-davant-un-problema-greu.html
Montilla convoca a los ciudadanos para mostrar la indignación catalana por la sentencia del TC
“El tribunal Constitucional está lamentablemente desacreditado y morlamente deslegitimado”. Estas han sido las primeras palabras públicas pronunciadas por el presidente de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, tras conocerse la sentencia del Tribunual Constitucional que cercena en parte el Estatut de Catalunya.
En una comparecencia en el Palau de la Generalitat, Montilla se ha mostrado “indignado” y ha emplazado a los catalanes a unirse para mostrar la indignación por una sentencia que “acata” pero que no “comparte”. Tras reunirse este mediodía con los dirigentes del tripartito y de hablar con todos los líderes de los grupos parlamentarios y con el presidente del Gobierno, Montilla ha animado a los catalanes a hacer “oír su voz” en una manifestación unitaria y ha pedido hacer de la “senyera” la “pancarta unitaria” de esta movilización, aunque ha pedido no interpretar el fallo como una posición del resto de España “contra Catalunya”. Además, ha trasladado a José Luis Rodríguez Zapatero su “decepción” por una sentencia sobre el Estatut que “jamás se tenía que haber producido” y le ha instado, tras convocar una cumbre catalana, a que “rehaga el pacto político que posibilitó el Estatut”.
El ‘president’ ha señalado que “el Estatuto votado sigue vigente y ha sido declarado constitucional, al contrario de lo que consideró el Partido Popular al recurrir 129 de sus artículos”. Sin embargo, ha continuado, el fallo incorpora “limitaciones que convendrá analizar”. ”El PP no podrá esconder su fracaso político, no podrán liquidar el Estatut a pesar de sus presiones” “no podrán frustrar nuestras aspiraciones de autogobierno”, ha dicho en referencia al principal grupo de la oposición.
La sentencia ha resultado una irresponsabilidad por parte del TC, según Montilla y éste, ha dicho, “ha escrito una de las páginas más tristes de su historia” Además, ha añadido que será recordado como el tribunal con menos visión de Estado de la historia.
El presidente de la Generalitat remarcó que Catalunya “es una nación” y consideró que “ningún tribunal puede jugar con los sentimientos ni con la voluntad” de los catalanes. Montilla reaccionó así a la decisión del TC de dictaminar que el término nación no es inconstitucional, pero que carece de valor jurídico al figurar únicamente en el preámbulo del Estatut. Montilla dijo que “no renunciaremos a nada de lo que hemos pactado, firmado y votado”. “No renunciaremos a la satisfacción plena de las aspiraciones de autogobierno contenidas en el Estatuto que votamos”, dijo.
El presidente catalán ha encargado a un grupo de expertos juristas que dictamine “de forma urgente” sobre el alcance de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el autogobierno de Catalunya y se ha mostrado partidario de dar una respuesta unitaria por lo que anunció que convocará esta semana a los líderes políticos catalanes para valorar la sentencia del Estatut y que comparecerá en el Parlament para dar cuenta de las acciones que piensa desarrollar.
En declaración institucional desde el Palau de la Generalitat, consideró que es necesario exponer a todos los dirigentes políticos las “consecuencias jurídicas y políticas” del recorte. Además, en el Parlament informará sobre “la mejor respuesta política e institucional posible, para defender el autogobierno catalán, del cual el Estatut es su expresión máxima”. Advirtió de que ni él mismo ni los catalanes piensan “renunciar” a los logros que significó el Estatut, ni al contenido de los artículos recortados. En cualquier caso, aseguró que procurará que la respuesta al recorte sea “lo más unitaria posible”.
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100628/53954703157/montilla-convoca-a-los-ciudadanos-para-mostrar-la-indignacion-catalana-por-la-sentencia-del-tc.html
Joan Puigcercós demana una “resposta unitària, serena i contundent” al TC
El president d’ERC creu que la sentència demostra que la independència és “l’únic camí” per assolir la “plenitud nacional”
En una declaració institucional a la seu nacional del partit el president d’ERC, Joan Puigcercós ha recordat que l’Estatut que va aprovar en primera instància el Parlament el 30 de setembre del 2005 ja va patir una primera retallada en el tràmit al Congrés, fet que ja va provocar l’oposició d’aquest partit al referèndum, que malgrat tot va acatar en ser el resultat de la voluntat popular catalana.
Ara, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) és per Puigcercós una “segona retallada greu” de l’Estatut que representa un clar “xoc de legitimitats” entre la voluntat dels catalans i la de “10 magistrats d’un alt tribunal fortament desprestigiat i convertit en camp de batalla dels interessos inconfessables dels grans partits espanyols”, en referència a PP i PSOE.
Pel líder d’ERC, el TC no només ha alterat l’Estatut, sinó que “ha modificat els termes d’un pacte polític i ha modificat unilateralment els límits del pacte autonòmic al marge de la voluntat popular i de les instàncies polítiques” representatives de Catalunya. “Ha quedat clar que allò que vol una part significativa dels catalans no cap a la Constitució”, ha reblat.
Emancipació nacional
Per Puigcercós, la resolució que retalla l’Estatut demostra que la constitució d’un estat català dins la Unió Europea és “l’únic camí realista i viable” per assolir la “plenitud nacional”. Per això, s’ha compromès a què ERC seguirà treballant per a configurar una majoria social que comparteixi la “necessitat i oportunitat” de l’emancipació nacional. És més, ha considerat que “després de l’estocada mortal a l’Estatut de Catalunya, hi ha més catalans i catalanes convençuts que aquest és l’únic camí”.
Resposta contundent
El líder dels republicans, ha alertat que aquests són “moments de gran transcendència” que “demanen serenitat però també fermesa” davant una sentència que és un “atac a la dignitat i llibertat de cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin”.
Per això ha fet una crida als partits catalanistes i la societat civil perquè donin una “resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana”. “ERC, el partit de Macià i Companys, es posa avui novament al servei de la causa de la democràcia i de la llibertat de Catalunya”, ha conclòs.
La compareixença de Puigcercós l’han seguit des de la mateixa sala de premsa de la seu d’ERC el secretari general de la formació, Joan Ridao, Anna Simó, Jordi Portabella i Gerard Coca, entre altres dirigents de la formació independentista.
L’executiva nacional del partit es reunirà de forma extraordinària demà dimarts a partir de les 10h per avaluar la sentència i valorar l’escenari que s’obre a partir d’ara.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/188246-joan-puigcercos-demana-una-resposta-unitaria-serena-i-contundent-al-tc.html
Varapalo del TC a las aspiraciones de Catalunya en lengua, Justicia y tributos catalanes
La sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut de Catalunya se ha ensañado con las aspiraciones catalanas en en materia de lengua, Justicia y competencias en tributos. La anulación de 14 de los más de 200 artículos del Estatut de Catalunya por parte del Tribunal Constitucional supone un duro varapalo e impide declarar “preferente” la lengua catalana, tener un Poder Judicial autónomo y ampliar competencias fiscales. En la sentencia se mantiene el término nación en el preámbulo dejando claro que éste no tiene ninguna validez jurídica y señalando reiterativamente la “indisoluble unidad de la nación española, consagrada en la Constitución”
CIU titlla de“gravíssima” la situació creada per la sentència de l’Estatut
CIU suspèn tots els actes a partir d’aquest vespre
Demà al matí es reunirà la Permanent per fer un primera anàlisi i a la tarda el Comitè Executiu Nacional de Federació.
Convergència i Unió ha decidit suspendre tots els seus actes a partir d’aquest vespre, davant la “gravíssima situació” que s’ha creat per la sentència sobre l’Estatut que ha dictat avui el Tribunal Constitucional.Demà al matí, es reunirà d’urgència la Permanent de CiU, integrada per Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, Xavier Trias i Jordi Pujol per fer un primer anàlisi de la sentència “que retalla l’Estatut votat pel poble de Catalunya” . Posteriorment es preveu una compareixença en roda de premsa.
Per la tarda, es reunirà de manera extraordinària el Comitè Executiu Nacional de Federació (CENF) de CiU i els acords que s’hi adoptin es faran públics en una roda de premsa posterior.
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/188094-ciu-titlla-degravissima-la-situacio-creada-per-la-sentencia-de-lestatut.html
Davant la sentència del TC espanyol, prou Estatuts: autodeterminació ja!
Davant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat en referèndum el juny de l’any 2006, la Plataforma Sobirania i Progrés vol fer públiques les següents consideracions:
· La sentència del TC espanyol retalla i interpreta a la baixa diverses parts de l’Estatut referides a qüestions vitals per l’autogovern català. Tenint en compte que l’Estatut, ja substancialment retallat per les Corts espanyoles, va ser referendat per una àmplia majoria pel poble de Catalunya, la conclusió és clara: segons el TC espanyol, únic intèrpret vinculant de la Constitució espanyola, les aspiracions d’autogovern del poble Catalunya no tenen cabuda a l’ordenament constitucional espanyol.
· La idea de reformar la Constitució espanyola per encabir-hi les aspiracions d’autogovern del poble de Catalunya és irreal, per no dir utòpica. Per reformar la Constitució es necessiten, entre d’altres coses, els vots de dues terceres parts de les Corts espanyoles. És a dir, es necessiten els vots del PSOE, artífex de la retallada l’Estatut aprovat pel parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005; i els del PP, que ha interposat un dels recursos d’inconstitucionalitat que han donat peu a la sentència del TC espanyol.
· Per tant, la sentència del TC tanca definitivament el sostre d’autogovern de Catalunya, molt per sota de les aspiracions d’autogovern del propi poble de Catalunya. Això, per tant, situa el catalanisme en un dilema: o bé accepta la sobirania espanyola sobre Catalunya, al preu de renunciar a defensar les aspiracions de govern del poble de Catalunya; o bé defensa aquestes aspiracions de govern, tot impugnant la sobirania espanyola sobre Catalunya.
· Sobirania i Progrés, fundada l’any 2006 amb l’objectiu de treballar des de la societat civil per l’autodeterminació i l’Estat català, aposta decididament per la segona opció: ha arribat el moment d’impugnar la sobirania espanyola sobre Catalunya, deixant que sigui el propi poble de Catalunya el que, sobiranament, decideixi si es queda a Espanya acceptant el sostre d’autogovern marcat pel TC, o si per contra es constitueix en Estat independent ocupant el seu lloc entre les nacions lliures i democràtiques del món.
· Per tant, cridem: 1) els ciutadans i ciutadanes de Catalunya a participar massivament als actes públics que apostin per l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català; a la recollida de signatures en favor de la Iniciativa Popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui una consulta popular vinculant sobre la independència; i a la consulta que es durà a terme a Barcelona el proper 10 d’abril; 2) els diputats i diputades del Parlament de Catalunya a donar suport a la Iniciativa Popular així que reculli les signatures necessàries; i 3) el conjunt dels partits polítics catalanistes a incloure, entre els seus compromisos electorals, la convocatòria, des del Parlament, d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.
Davant la sentència del TC espanyol, prou Estatuts: autodeterminació ja!
La mayoría de los preceptos que ha rechazado el alto tribunal tienen relación con la regulación que el Estatut establece en estos ámbitos y que, según el TC, es inconstitucional. Es el caso del polémico artículo 6.1 del Estatut que afirma que “la lengua propia de Catalunya es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos de Catalunya, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza”.
El TC ha dictaminado que este precepto, que da preferencia a la lengua catalana, entra en colisión con la Constitución, que en su artículo 3 establece que es la única lengua que se considera oficial del Estado.
El desarrollo de la Administración de Justicia autonómica y el Poder Judicial autónomo en Catalunya previstos en el Estatut tampoco han pasado el examen del Constitucional. Seis de los 14 preceptos que el TC ha declarado contrarios a la Carta Magna tienen relación con las modificaciones que en materia de Justicia introdujo la norma estatutaria en 2006, entre ellas la creación del Consejo de Justicia de Catalunya (CJC) como órgano de gobierno del Poder Judicial catalán.
En concreto, son los artículos 95.5 y 95.6, 97, 98.2 (a,b,c,d y e), el 99.1, el 100.1 y el 101.1 y 101.2, que han sido declarados nulos, regulaban la creación y competencias del “Consejo de Justicia de Catalunya” con funciones que, según la Constitución, corresponden al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ).
El CGPJ es en el artículo 122 de la Carta Magna el “órgano de gobierno” del Poder Judicial en España y, entre sus competencias, están los nombramientos de los presidentes de Tribunales Superiores de Justicia, potestad que el Estatut también transfería al Consejo de Justicia de Catalunya.
Asimismo, supera también las previsiones constitucionales la regulación del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya la previsión del Estatut (artículo 95) para que los nombramientos del presidente del Tribunal Superior de Justicia y los de sus salas se realicen a propuesta del CGPJ y “con la participación” del CJC.
Entre los artículos declarados inconstitucionales están también el 76.4, que establece el carácter vinculante de los dictámenes del Consejo de Garantías Estatutarias, y el 78.1, que otorga al Síndic de Greuges la supervisión “con carácter exclusivo” de la actividad de la Generalitat, invadiendo así competencias del Defensor del Pueblo, que también recurrió el Estatut.
La regulación en materia fiscal prevista en la carta estatutaria también ha suspendido la prueba en el TC, que considera inconstitucional el artículo 218.2 cuando afirma que las competencias financieras de la Generalitat pueden “incluir la capacidad legislativa para establecer y regular los tributos propios de los gobiernos locales”.
Se anula también el artículo 206.3, que establece que la Generalitat aportará recursos financieros para garantizar la nivelación y solidaridad a las demás Comunidades Autónomas (…), “siempre y cuando lleven a cabo un esfuerzo fiscal también similar”.
Además, es inconstitucional el artículo 111 sobre “competencias compartidas” que atribuye a la Generalitat de forma compartida con el Estado potestades legislativas, reglamentarias y ejecutivas “como principios o mínimo común normativo en normas con rango de ley, excepto en los supuestos que se determinen de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto”.
Igualmente se declaran nulos los artículos 120 y 126 que con los mismos criterios atribuyen a la Generalitat competencias compartidas con el Estatuto en materia de Cajas de Ahorro y las entidades de crédito, respectivamente.
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100628/53954106148/varapalo-del-tc-a-las-aspiraciones-de-catalunya-en-lengua-justicia-y-tributos-catalanes.html
El TC esmena el poble
La sentència, aprovada en una votació per blocs, anul·la 14 articles de l’Estatut per 8 vots a 2, una majoria àmplia
El preàmbul se salva amb l’advertiment que les referències a Catalunya com a “nació” no tenen “eficàcia jurídica”
Els jutges eliminen el caràcter “preferent” de l’ús del català a les administracions
Vuit homes i dues dones han esmenat la decisió que va prendre el poble de Catalunya, en un referèndum, que va ratificar el que havien decidit els diputats i senadors del Parlament català i de les Corts espanyoles. Quatre anys després de rebre el recurs del PP, el Tribunal Constitucional ha emès sentència sobre l’Estatut.
Per posar-se d’acord, han hagut de votar per blocs la ponència de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas. La votació s’ha produït en quatre blocs.
El preàmbul, on es feia constar que Catalunya havia estat declarada una nació pel Parlament, s’ha aprovat per 6 vots a 4, però amb l’advertiment que “estan mancades d’eficàcia jurídica interpretativa les referències del preàmbul de l’Estatut de Catalunya a «Catalunya com a nació»i a «la realitat nacional de Catalunya».
Segons es desprèn la part dispositiva de la sentència, de dues pàgines, el tribunal ha declarat inconstitucionals 14 dels 223 articles de l’Estatut i sotmet a interpretació 23 articles més i quatre disposicions addicionals.
La sentència manté el català com a llengua vehicular a l’ensenyament però elimina el seu caràcter “preferent” a les administracions.
La majoria dels articles que són declarats inconstitucionals afecten al model judicial català. També elimina el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges i algunes competències en matèria de caixes, i retoca un dels preceptes del finançament.
En la votació del bloc que ha declarat inconstitucionals aquests 14 articles, la votació s’ha produït per 8 a 2, una majoria àmplia i fins i tot inesperada dins del TC, molt dividit fins ara.
El bloc dels articles que es declaren constitucionals i el dels articles interpretats s’han aprovat per 6 a 4, però amb combinacions variables.
Els quatre magistrats més conservadors, Vicente Conde, Javier Delgado, Ramon R. Arribas i Jorge Rodríguez Zapata han anunciat un vot particular, ja que no estan d’acord amb la majoria de la sentència, el text íntegre de la qual encara no s’ha donat a conèixer.










Entradas (RSS)
Escucha España, hemos llegado al final de camino.
Quiero separarme. No me había paso imaginado hace unos años que llegaría a este extremo pero lo nuestro no tiene futuro. Te veo como un marido antipático que me maltrata y me explota. No me sabe mal recordar que te he amado y que me he esforzado por salvar nuestra relación, pero tú me has tenido siempre como una propiedad. Te he servido y has presumido de mí. Me has dicho algunas veces que me quieres pero con la boca pequeña y sólo cuando has buscado algo de mí. Es bien triste, después de lo que yo he hecho para que todo fuera mejor.
Todavía hay cosas que me gustan de ti, no me importa reconocerlo. Por ejemplo tu preciosa lengua castellana. Qué pena que durante todos estos años no hayas mostrado ningún interés por la mía.
Tenemos una historia y unos hijos juntos, pero ahora quiero romper contigo. Conozco bien tus estrategias. Me dirás que tú, sin mí, no serás nada, que nos necesitamos. Para ti, la manera de arreglar las cosas es que yo renuncie a ser lo que soy. Te das cuenta? Nunca había pensado que pudiera sentir el desamor que siento por ti. Lo siento.
Ahora convendrá que nos pongamos de acuerdo y vemos como dividimos las cosas y cómo seguimos subiendo los hijos. Tengo claro que tendré que pasarte una pensión. No hay problema. Hablamos y hacemos números. Siempre te ha dolido que yo gane más que tú. Con la generosidad que te he demostrado siempre. Es absurdo!
Podría hacerte reproches. Podría decirte, por ejemplo, que no te has tomado en serio mi manera de ser y mis ganas de vivir a mi manera. Lo nuestro podría haber sido un éxito, pero ahora quiero decirte adiós.
Si puede ser, civilizadamente. Hasta ahora no te has creído que tomaría esta decisión, pero, ya no es problema mío. ¿Qué harás? Mantén un poco de dignidad, si puedes. Yo me siento con ganas de vivir y tengo muchos proyectos.
No te digo esa frase que tanto te gusta que se atribuye la madre del último rey musulmán de Granada (llora, llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), porque además de machista, debe ser falsa.
Tómatelo como quieras, pero quiero dejarte. Que tengas suerte!
Adiós, España!