L’Ajuntament nomena Laureà Figuerola Fill Il·lustre de Calaf- l’inventor de la pesseta

L’Ajuntament nomena Laureà Figuerola Fill Il·lustre de Calaf

Dimarts 16/05/2017
La proposta d’acord s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups del ple municipal. Enguany se celebra l’Any Figuerola per commemorar el bicentenari del naixement d’aquest reconegut economista i polític nascut a Calaf el 4 de juliol de 1816
Quadre de Laureà Figuerola al Senat

L’Ajuntament de Calaf ha aprovat, durant la sessió ordinària del ple municipal celebrat aquest dilluns al vespre, nomenar Laureà Figuerola Fill Il·lustre de la vila. Els tres grups municipals – Junts per Calaf – Acord Municipal, Grup d’Independents per Calaf – Veïns amb Veu i Convergència i Unió – van aprovar la proposta per unanimitat.

Aquesta és la primera vegada que es nomena oficialment un fill il·lustre a Calaf. Això ha estat possible després que el passat setembre el ple de l’Ajuntament aprovés el Reglament d’Honors i Distincions que marca la tramitació necessària per tal de fer possible aquesta distinció.

Segons l’acord aprovat, el proper pas serà comunicar a la família de Laureà Figuerola el nomenament de fill il·lustre i fer la inscripció al llibre de registre.

Any Figuerola
La distinció es fa realitat durant la celebració de l’Any Figuerola que va començar a Calaf el dia 4 de juliol del 2016 i s’acabarà, un any després, el mateix 4 de juliol d’enguany. Durant aquests 12 mesos s’estan fent diferents activitats per recordar i donar a conèixer aquest reconegut economista i polític. L’any 1868, sent ministre d’Hisenda, va instaurar la pesseta com la moneda oficial de l’estat espanyol en un moment on al país circulaven 97 monedes diferents.

Fins al dia de la cloenda, el 4 de juliol, es pot visitar l’exposició commemorativa ubicada a la capella del Centre Cívic. Recentment inaugurada, la mostra fa un recorregut pels orígens calafins, així com per la trajectòria acadèmica, institucional i política de qui va ser ministre i president del Senat. A més, s’hi pot visitar una àmplia mostra de pessetes, bitllets i monedes. L’exposició es complementa amb mobiliari de l’època de la pròpia família Figuerola i de l’establiment Agriplant Huguet.

Està oberta les tardes de dilluns a divendres, de 17.00 a 20.00 hores. També es poden concertar visites guiades al Punt d’informació turística, al telèfon 93 868 08 33 o al correu calaf.turisme@calaf.cat.

Un altre dels actes programats durant l’Any Figuerola és la conferència de Xavier Sala i Martín per al proper 1 de juny. Es tracta d’un acte organitzat a través del Centre Local de Serveis a les Empreses, la conferència de Sala i Martín es dirigeix a empresaris i comerciants de Calaf i l’Alta Segarra.

http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/lajuntament-nomena-laurea-figuerola-fill-illustre-de-calaf-100.html

Calaf estrena una mostra sobre l’inventor de la pesseta

Laureà Figuerola, que va ser Ministre d’Economia, és un dels calafins més il·lustres

cultura

Dimarts, 9 maig 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D’un cop d’ull

Fins el 4 de juliol, el Centre Cívic de Calaf acull l’exposició sobre la figura de Laureà Figuerola. Aquestes setmanes es clouran les activitats que l’Ajuntament ha dedicat a un dels fills més famosos del poble, una figura oblidada durant dècades.

Calaf obria el passat dijous una exposició commemorativa que l’Ajuntament ha organitzat amb motiu del bicentenari del naixement de Laureà Figuerola. La mostra fa un recorregut pels orígens calafins, així com per la trajectòria acadèmica, institucional i política d’aquest reconegut economista i polític, nascut a Calaf el 4 de juliol de l’any 1816, i que ha passat a la història com la persona que va introduir la pesseta com a moneda oficial a l’Estat espanyol.

L’exposició compta amb una àmplia mostra de pessetes cedides per la Numismàtica Borràs de Manresa i per l’arxiu Graells Castellà de Calaf. Va ser l’any 1868, sent ministre d’Hisenda, que va instaurar la moneda com la divisa oficial de l’estat espanyol en un moment on al país circulaven 97 monedes diferents. La mostra es complementa amb mobiliari de l’època de la pròpia família Figuerola i de l’establiment Agriplant Huguet. A tots ells va fer un especial agraïment la regidora d’Economia i Finances, Montserrat Mases.

Mases, abans d’obrir l’exposició, va presentar l’historiador calafí, Jaume Mas, que va pronunciar una conferència centrada en explicar els orígens de Figuerola i la seva família, així com l’entorn polític i econòmic en els seus primers anys de vida. A més, va exposar els motius pels quals aquest il·lustre personatge va patir un fort desgreuge. L’historiador local va recordar que “no és fins als anys 70 que Calaf no li fa un reconeixement i li dedica un carrer. Això es degut a dos motius. El primer és que era un polític progressista i l’altre és que era lliurecanvista en un moment en que la societat catalana estava dominada per la burgesia que era proteccionista”.Aquesta ha estat la primera conferència d’un cicle que l’Ajuntament de Calaf, en el marc de l’Any Figuerola, ha programat amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la figura de Laureà Figuerola. L’exposició s’ubica a la capella del Centre Cívic i es pot visitar fins al 4 de juliol, quan es donarà per finalitzada la celebració de l’Any Figuerola. Estarà oberta les tardes de dilluns a divendres, de 5 a 8. També es poden concertar visites guiades al Punt d’informació turística, al telèfon 93 868 08 33 o al correu calaf.turisme@calaf.cat.

http://anoiadiari.cat/cultura/calaf-estrena-mostra-sobre-inventor-pesseta/

Es descobrirà una placa a l’edifici on va néixer l’eminent economista calafí

cultura

Dissabte, 2 juliol 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D’un cop d’ull

Es convoca a la ciutadania a la descoberta d’una placa commemorativa a la casa pairal de la família Figuerola. Durant aquesta celebració es donarà a conèixer el guanyador del Concurs de cartells de la Festa Major de Calaf.

El proper dilluns, a 2/4 de 8 del vespre, es donarà el tret de sortida a l’Any Figuerola en el qual es commemora el bicentenari del naixement de Laureà Figuerola, economista i polític català que va néixer a Calaf el 4 de juliol de 1816. L’objectiu de la commemoració és recordar aquesta figura cabdal per a la història econòmica alhora que es dóna a conèixer entre les noves generacions. Per aquest motiu, s’està buscant la complicitat de tota la societat calafina, entitats, centres educatius, així com establiments comercials i hotelers per tal que durant aquests propers 12 mesos es doni vida al seu record i a tot el seu llegat des de diferents àmbits.

L’acte del 4 de juliol començarà al carrer Ravalet número 17 de Calaf, on s’ubica la casa pairal de la Família Figuerola. Allí es descobrirà la placa commemorativa que s’ubicarà en aquest edifici com a acte de reconeixement i en record del bicentenari del naixement de qui va ser l’instaurador de la pesseta. La celebració comptarà amb la presència de familiars descendents de l’homenatjat.

L’acte continuarà a la plaça Ravalet on es donarà a conèixer el cartell guanyador que es convertirà en la imatge de la propera Festa Major de Calaf. Justament, en les bases de la convocatòria del guardó es determinava que el tema principal del cartell havia de ser la figura de Laureà Figuerola. L’obertura de l’Any Figuerola es clourà amb l’actuació del grup Vent Endins i el brindis amb una copa de cava.

La figura de Laureà Figuerola

Figuerola va ser un personatge d’important transcendència en una època de transició de l’Antic Règim cap a un país amb estructures liberals. De la seva labor en va destacar la introducció de la pesseta com a moneda única a tot l’estat en un moment on hi circulaven 90 monedes diferents; la introducció d’una reforma tributària, i en especial l’impost que més endavant s’anomenaria de la renda; l’impuls de la llei de societats anònimes; la introducció de la llei hipotecària; la llei de mines i, finalment, la introducció de la llei aranzelària.

Laureà Figuerola va ser un dels polítics i economistes més destacats del país, però per diferents motius ha estat un personatge perseguit per l’oblit. Això es deu a que va anar a contracorrent, va ser trencador i radical en la defensa del lliurecanvisme i que, a més, pràcticament no tenia vida social. En la seva trajectòria professional, es va convertir en cap de l’escola econòmica liberal, i el 1868 va ser nomenat Ministre d’economia, una tasca que va desenvolupar fins al 1870.

http://anoiadiari.cat/cultura/calaf-inicia-dilluns-celebracio-any-figuerola-inventor-pesseta/

Calaf reivindica l’inventor de la pesseta

El calafí Laureà Figuerola va crear-la el 1868

cultura

Divendres, 28 novembre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D’un cop d’ull

En una nova xerrada del cicle del Mil·lenari a Calaf, demà serà  el torn de reivindicar a un dels calafins més il·lustres dels darrers mil anys Laureà Figuerola. Anton Costas, president del Cercle d’Economia, serà el convidat del luxe per parlar de Figuerola

“Laureà Figuerola i Ballester i les seves arrels calafines” és el títol de la nova xerrada del cicle “Calaf, mil anys d’història”, que s’oferirà aquest divendres, 28 de novembre, a la Sala de Fusta del Casal de Calaf. La conferència anirà a càrrec d’Anton Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona i President del Cercle d’Economia. Nascut a Calaf, Laureà Figuerola va tenir un paper clau com a ministre de finances a Madrid i ha passat a la història ja que va ser l’introductor el 1868, de la pesseta.

http://anoiadiari.cat/cultura/calaf-reivindica-inventor-pesseta/

Calaf porta en l’obertura de l’Any Figuerola als descendents de l’inventor de la pesseta

Durant la celebració es va donar a conèixer el cartell guanyador de la propera Festa Major de Calaf

societat

Dissabte, 9 juliol 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D’un cop d’ull

Conjuntament amb la família, es va descobrir una placa commemorativa a la casa pairal de la família Figuerola. L’inventor de la pesseta va néixer a Calaf el 4 de juliol de fa 200 anys.

Unes 150 persones van prendre part en l’inici dels actes de l’Any Figuerola, amb el qual Calaf commemora el bicentenari del naixement de Laureà Figuerola. El reconegut economista i polític català va néixer a Calaf el 4 de juliol de 1816. Amb el carrer Ravalet ple de gent, i amb la presència de descendents de l’il·lustre calafí, la celebració va començar al número 17, on s’ubica la casa pairal de la Família Figuerola. L’alcalde, Jordi Badia, acompanyat per Merche, Manuel José i Maite Figuerola, van ser els encarregats de descobrir la placa commemorativa que s’ha ubicat en aquest edifici com a reconeixement i en record del bicentenari del naixement de qui va ser l’instaurador de la pesseta.

L’acte va continuar a la plaça Ravalet on la regidora de l’àrea d’Economia i Finances, Montse Mases, va fer un repàs històric de la vida de l’homenatjat i va avançar que la celebració aniria més enllà d’un dia. I és que l’objectiu de l’Any Figuerola és recordar aquesta figura cabdal per a la història econòmica alhora que es dóna a conèixer entre les noves generacions. Per aquest motiu, s’està buscant la complicitat de tota la societat calafina, entitats, centres educatius, així com establiments comercials i hotelers per tal que durant aquests propers 12 mesos es doni vida al seu record i a tot el seu llegat des de diferents àmbits.

Per part de la família, Merche Figuerola va ser l’encarregada de dirigir-se als presents mostrant la seva gratitud per aquest reconeixement i per voler comptar amb la família a l’hora d’organitzar noves propostes que serveixin per recordar la figura de Figuerola. Finalment, l’alcalde va explicar que proposarà un reglament d’honors i distincions i que quan estigui fet es farà un reconeixement solemne al qui va ser ministre d’Hisenda del govern espanyol. Per finalitzar la part més protocol·lària, el mateix alcalde va entregar a la família un obsequi commemoratiu en record de l’acte.

El moment de descobrir la placa en honor a l'històric calafíEl moment de descobrir la placa en honor a l’històric calafí

Seguidament es va donar a conèixer el cartell que es convertirà en la imatge de la propera Festa Major de Calaf, sorgit de la primera convocatòria de concurs de cartells. Les bases de la convocatòria del guardó determinaven que el tema principal del cartell havia de ser la figura de Laureà Figuerola. L’obertura de l’Any Figuerola es va cloure amb un brindis i amb l’aplaudida actuació del grup Vent endins, que van oferir un repertori d’havaneres amb versions adaptades a un estil molt propi.

Concurs de cartells

Montse Graells va ser la guanyadora del primer Concurs de cartells de la Festa Major de Calaf. En total, hi han participat 13 persones i s’han recollit 18 propostes diferents, ja que cada autor podia presentar dos cartells diferents. Des d’aquesta setmana i fins passada la Festa Major, a mitjan setembre, els cartells estaran exposats al vestíbul de l’Ajuntament de Calaf.

L’hereuet i la pubilleta de Calaf van ser els encarregats de descobrir el cartell guanyador. L’alcalde va fer entrega de la reproducció del cartell i d’un diploma acreditatiu a la guanyadora. El guardó està valorat en 300 euros. Durant el moment de l’entrega del premi, l’autora va explicar que el cartell busca “la vistositat que ha de tenir un cartell de Festa Major”. Per aquest motiu juga amb colors vius i amb els negatius de les imatges relacionades amb Laureà Figuerola i Calaf. En el muntatge s’hi poden localitzar diferents anys que, segons Graells, “serveixen per vincular i fer més entenedores les imatges triades: Calaf en l’època del naixement d’en Laureà Figuerola, el campanar en l’actualitat, un dels seus millors retrats, la primera pesseta, un facsímil d’una carta dirigida a en Laureà i un bitllet de 100 pessetes”. Finalment, les papallones i les fulles intenten “enllaçar l’estiu amb les portes de la tardor”, època en la que es celebra la Festa Major de Calaf.

http://anoiadiari.cat/societat/calaf-porta-obertura-any-figuerola-als-descendents-inventor-pesseta/

Eva Fernandez & Swing Maniacs- El Casino de Calaf-diumenge 4 de juny – 18.30 hores

Eva Fernandez & Swing Maniacs

Baner_SWING_maniacs_4

Baner_SWING_maniacs_2

 

Eva Fernández és una de les noves promeses de l’escena jazzística actual que destaca com a saxofonista i cantant. Tot i la seva joventut, Eva Fernández acumula una llarga experiència en pocs anys i forma part de la nova fornada de
joves i destacades veus femenines. En aquesta proposta, la jove jazzwomen pujarà a l’escenari en format quintet per interpretar grans clàssics en clau de swing.

I això no és tot, perquè els acompanyaran una parella de ballarins de Swing Maniacs! Una gran festa del jazz i el swing que combinarà música i ball en  directe.

DIA I HORA
diumenge 4 de juny – 18.30 hores

LLOC
Sala d’actes municipal

PREU
10 euros – socis 8 euros

VENDA D’ENTRADES

·  Bar Casino

·  Tf. 938 698 377

Col·labora:

·  Bitxets 14

festival casino en Calaf

Festival de cançó Vibracio, Esquirols...

Concierto vibracio1975 en Calaf

http://ferransala.com/broks-esclops-vibracio-fexa/

Calaf parlem amb Lluis Llac (diputat al parlament per Junts pel SI) ,dilluns 22 de maig 2017 a les 19h 30´ al Casal (FES-HO CÓRRER)

Resultat d'imatges de ASSAMBLE.CAT VOTA SI

Calaf parlem amb  Lluis Llac (diputat al parlament per Junts pel SI) ,dilluns 22 de maig 2017 a les  19h 30´ al Casal (FES-HO CÓRRER)

Resultat d'imatges de ASSAMBLE.CAT VOTA SI

foto de Assemblea Nacional Catalana Calaf.

Resultat d'imatges de casal de calaf

Resultat d'imatges de ASSAMBLE.CAT VOTA SI

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf

Panoràmica de Calaf, foto:Carles Queralt

Sant Sebastià ,Foto;Cecilia Sala

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf

1 DE MAIG ERMITA DE SANT SEBASTIÀ DIA DEL TREBALL

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf

 

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf

Imatge relacionada

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calafCalaf - Catalonia

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. CALAF

 foto de Assemblea Nacional Catalana Calaf.

 l’ermita votiva, erigida pels jurats de Calaf entorn de l’any 1690, amb motiu d’haver-se deslliurat l’any 1651, la població de la pesta bubònica, que assolà el país.

L’any 1880 caigueren les seves voltes i fou reparada.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, sense absis. Tota la nau és coberta amb una volta de canó. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt , és als peus de l’església i sobre ella hi ha un petit campanar d’espadanya.

Sant Sebastià és un mirador natural sobre la població de Calaf, i bona part de de l´Alta Segarra

Escultura contemporània a Calaf, Catalunya.

HDR - Calaf (Catalonia) - Ermita de Sant Sebastià

Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
 la creu de terme de Sant Sebastià,
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calafImatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Imatge relacionada
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf
Resultat d'imatges de montanya de l´hermita de sant sebastià calaf

Procés

Deutsche Bank i Fitch donen per fet que se celebrarà el referèndum

Víctor Costa
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 1 de maig de 2017
4 minuts

11s anc

No és habitual que l’economia es mulli en qüestions polítiques. De fet, acostuma a voler-les defugir.  Però en els últims mesos, aquesta tendència s’està revertint i cada vegada són més els agents internacionals que analitzen el procés català en les seves anàlisis econòmiques i donen per fet que el referèndum se celebrarà. El Deutsche Bank i Fitch en són dos dels grans abanderats mentre que Bloomberg i Moody’s prefereixen analitzar-ne la situació actual. I tot plegat, coincidint amb el viatge que el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, farà aquesta setmana als Estats Units per reunir-se amb inversors nord-americans davant la hipòtesi creixent que Catalunya pugui tornar a emetre deute als mercats en els pròxims mesos i al marge del FLA.

Ara bé, des del Govern reiteren la seva posició: Junqueras no pretén aprofitar la visita per demanar suport financer als inversors nord-americans de cara al referèndum o la independència.

Deutsche Bank: Els escenaris del referèndum

En els quatre mesos que portem de 2017, el Deutsche Bank ja ha aconsellat fins a dues vegades als inversors que estiguin atents a la celebració del referèndum català. L’entitat alemanya ho assenyala com una de les qüestions rellevants a l’hora d’invertir al 2017 juntament amb altres temes econòmics i financers com el mandat de Donald Trump, el Brèxit o la inflació europea, entre d’altres.

El Deutsche Bank dedica un segon informe al procés català i anticipa que el referèndum es farà malgrat anar en contra de la Constitució espanyola.

No descarta que quedi prohibit l’accés als centre de votació però deixa oberta la possibilitat de què es celebri de forma conjunta el referèndum i les eleccions autonòmiques. En aquest sentit, destaca que “aquesta estratègia podria posar el govern espanyol en una difícil posició perquè no els seria fàcil aturar la votació del referèndum i permetre la votació regional”. Tampoc descarta l’aplicació de l’article 155 de la Constitució del govern espanyol per tal de suspendre l’autonomia de Catalunya però fins i tot així, alerta que qui en sortiria beneficiat seria l’independentisme.

Sigui quin sigui l’escenari, l’entitat presidida per John Cryan insisteix en què el referèndum no té aturador. I malgrat que no entén que hi hagi un gran risc d’independència de Catalunya ja que considera que no hi haurà una participació suficient com per implementar-la unilateralment, sí que s’atreveix fins i tot a donar un pas més enllà. En l’estudi Better off on their own?, preveu que tant Catalunya com Escòcia guanyarien “un grau substancial de prosperitat gràcies a la independència”.

Fitch: El referèndum es farà al setembre

En la mateixa línia que el Deutsche Bank, Fitch també inclou el referèndum entre els temes destacats de l’any en l’informe BMI Research sobre valoració de riscos a Espanya. I no només l’afegeix com a futurible sinó que directament ja el dona per fet amb data inclosa: “està planejat pel setembre del 2017 un referèndum sobre la independència de Catalunya”. Ara bé, no dubta en cap moment que el govern espanyol “rebutjarà reconèixer la seva validesa independentment del seu resultat final.”

Amb la celebració del referèndum, l’agència nord-americana de qualificació creditícia alerta que l’executiu presidit per Mariano Rajoy “s’enfrontarà a un parlament fragmentat” i dificultarà el procés legislatiu de la cambra. Tot i això, anticipa que “hi ha poca voluntat política per forçar unes eleccions anticipades” a Espanya, pel què considera que “el govern es mantindrà almenys fins al 2018.”

Bloomberg: Independència “tan aviat com sigui possible”

Una de les grans companyies financeres de dades i notícies dels Estats Units com Bloomberg també es fa sovint ressò del procés de Catalunya. En el seu últim article, posa l’accent en el fet que “el Govern dirigit per Carles Puigdemont està empenyent a celebrar un referèndum sobre la independència tan aviat com sigui possible aquest any”. I partidari de no anticipar esdeveniments, es limita als fets: “una ferotge oposició del president espanyol Mariano Rajoy”.

Tornant a l’economia, posa de manifest que Catalunya és “la regió econòmica més gran d’Espanya.” I encara més, en un informe previ titulat com a Catalonia des d’on fa un recull de la situació actual, el bagatge o els arguments per la independència, hi afegeix també un parell de dades: Catalunya suposa un 16% de la població del conjunt d’Espanya i la cinquena part del seu PIB.

Moody’s: “A Espanya no li interessa que Catalunya faci fallida”

Tensions independentistes“. Així és com l’agència nord-americana de ràting Moody’s descriu de la mà de l’analista Marisol Blázquez la relació entre Catalunya i Espanya. El seu diagnòstic és clar i contundent: “A Espanya no li interessa que Catalunya faci fallida”. I és que entén que un impagament de Catalunya podria interpretar-se als mercats financers com un default d’Espanya. “Fins ara no hem viscut un moment d’alta tensió i en un moment així no sabem què pot passar”, afegia a començaments de febrer.

Tot i això, tant Fitch com Moody’s i S&P van suspendre el bo de la Generalitat al llarg del 2016 amb una qualificació creditícia a la baixa: “inversió especulativa” o “qualitat de crèdit qüestionable” per “la debilitat de la seva posició fiscal”. Sobre això, el diputat de Junts pel Sí Oriol Amat explicava en una entrevista a El Nacional que “Catalunya té un ràting escombraria pel dèficit i pel tracte injust que rebem per part de l’Estat que frena el nostre potencial.”

Sigui com sigui, el referèndum està a l’ordre del dia de les anàlisis econòmiques. I això que és ben sabut que a l’economia no li agrada mullar-se en qüestions polítiques i encara menys, si són internacionals.

Oriol Amat - SergiAlcazar

http://www.elnacional.cat/ca/economia/economia-internacional-referendum-catalunya_154455_102.html
COOKIE2

Resultat d'imatges de referendum si i republica justa per a totthom

Calaf-La generositat d’una vila: l’homenatge a la Teresa Escolà

La generositat d’una vila: l’homenatge a la Teresa Escolà

IMG_1463La setena edició del Calaf canta Sant Jordi va tancar els actes de celebració de la Diada, que en enguany, pel fet de caure en diumenge, ha constat de quatre dies d’actes al voltant de la cultura.

El concert de diumenge a la tarda va ser especial perquè va servir per homenatjar la figura de la Teresa Escolà, en una iniciativa de la Coral Ressons.

Jo no sóc ningú per glossar la figura de la Teresa Escolà, i no ho faré. L’he coneguda de gran i les referències que en tinc, per més directes que siguin, no em donen l’autoritat que seria necessària.

La reflexió que vull compartir va en un altre sentit.

L’acte de diumenge va ser, sobretot, un exercici de generositat envers una persona que ha dedicat la seva vida a la música i a l’ensenyament de la música. Em penso que és així com cal veure’l i com cal analitzar-lo.

La generositat sempre va acompanyada d’una bona dosi de coratge.

Sempre he cregut que una vila que sap valorar la seva gent i reconèixer-li públicament els mèrits contrets, que sap mostrar-se generosa, és una vila que està viva i és una vila en què paga la pena viure-hi.

La generositat d’una vila: l’homenatge a la Teresa Escolà

SANT JAUME DE CALAF.

Volíem conèixer el famós mercat de Calaf i un diumenge al matí fèiem camí per visitar aquesta població. Una vegada haver voltat pel mercat van fer una volta pels carrers de la vila. Cridant-nos l’atenció el alt campanar que dominava les cases visitàvem l’església sota l’advocació de Sant Jaume.

 

La vila de Calaf (685 m. d’alt./ 3076 h. 2005), va néixer al peu del castell i es va anar estenent, pel costat de migdia, inicialment encerclada dins un primer cinyell de muralles, que va ultrapassar a mitjan segle XIV i després va originar el Raval i el Passeig, de carrers més rectilinis que arriben fins a l’estació del tren o la carretera de Manresa.

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: probablement de l’àrab χalaf, nom propi d’home.

El primer document que esmenta Calaf és de l’any 1015 quan el comte Ramon Borrell va donar a l’església de Sant Pere de Vic i al seu bisbe Borrell el lloc de Calaf perquè el repoblessin. El mateix any el bisbe va encomanar al levita Guillem d’Oló o de Mediona —el mateix que nou anys més tard repoblaria i organitzaria els termes de Montbui, Ocelló i Tous— el puig de Calaf, de Calafell i de Ferrera. El levita Guillem va ocupar i organitzar tot seguit el territori i alçà el castell de Calaf en el primer dels esmentats puigs; el segon sembla que és el que ara s’anomena de Sant Sebastià, i el tercer, el de Ferrera, va tenir, i té encara, una antiga casa del mateix nom (Can Ferrera), que fou una casa forta i després una de les poques masies que tingué tradicionalment el terme de Calaf.

L’any 1038, en el litigi entre l’Església de Vic, representada pel bisbe Oliba, i el vescomte Folc de Cardona, el seu germà Eriball, bisbe d’Urgell, i la seva mare Engúncia, els jutges donaren la raó als vescomtes. Aquests, però, és possible que en reconeixement de l’acció de l’Església de Vic, cediren al bisbe Oliba el dret superior o eminent del castell i se’n reservaren el domini immediat; també li cediren per pactes posteriors del 1087 una parellada de terra, la quarta part dels esplets de les vinyes, el domini sobre un home del terme i el compromís de no batre moneda a Calaf sense donar-ne al bisbe la porció corresponent. Sota aquest estatut jurídic estigué en endavant el castell i terme de Calaf.

 

 

L’antic mercadal es va originar a mitjan segle XIV, a l’extrem S de la població, on ara hi ha la Plaça Gran, a l’extrem de la qual els prohoms de la vila van erigir la capella de Sant Miquel, poc abans del 1356, amb una confraria i un sacerdot beneficiat. L’augment demogràfic que es produí durant el segle XVI a causa de la configuració de la vila antiga, amb els seus carrerons estrets i cases amb pòrtics tots encerclats per les fortificacions o muralles alçades entorn del 1580, féu necessari de desplaçar l’església parroquial de Sant Jaume al centre de la vila on era emplaçada l’antiga capella de Sant Miquel. Inicià l’obra el prior Francesc Sala (1597-1634) i es va acabar o almenys inaugurar al culte el 1639.

 

La nova església és un notable edifici de la fi de l’època gòtica, té una marcada influència clàssica en els pilars. Composta d’una gran nau amb capelles laterals de planta quadrangular i una cripta sota el presbiteri per a contenir les restes de santa Calamanda, d’una gran veneració local i amb confraria pròpia. La construcció té 40 m. de llargada per 12,5 m. d’amplada i gairebé 20 m. d’alçada. Al costat dret de la nau hi ha sis altars, mentre que al costat esquerre només n’hi ha cinc, perquè una de les arcades laterals serveix de pas a una espaiosa capella, dedicada al Santíssim Sagrament.

 

Vers l’any 1670 es va construir la seva façana i l’esvelt campanar d’uns 52 m. que li fa costat, un dels més alts de Catalunya. Les obres duraren fins el 1720.

L’església tenia un orgue, fet l’any 1670, i nombrosos altars barrocs, un dels quals era, segons Duran i Sampere, obra dels germans Serra. Tant l’orgue com els altars foren destruïts durant la guerra, l’any 1936.

Sant Jaume de Calaf és una església inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Gòtic tardà, barroc.

El mercat de Calaf, tan famós fins i tot per les contalles, que l’han fet passar al camp de les dites folklòriques, existia des d’abans del 1345, ja que un privilegi dels vescomtes de Cardona d’aquell any faculta només els jurats de Calaf, i no els particulars, d’arrendar bancs i taules als venedors del mercat. Un altre privilegi del rei Pere III, donat dos anys més tard (1347), autoritza que puguin assistir als mercats i les fires de Calaf els habitants dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, que eren súbdits reials.

Val la pena visitar Calaf i si pot ser al setembre durant la Festa Major i són el dies quan el mercat llueix amb més esplendor.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2015/06/

Andar beneficia directamente al cerebro según Investigadores de la ‘New Mexico Highlands University’ (NMHU), en Las Vegas, Estados Unidos,

Andar beneficia directamente al cerebro

 
Investigadores de la ‘New Mexico Highlands University’ (NMHU), en Las Vegas, Estados Unidos, encontraron que el impacto del pie durante el caminar envía ondas de presión a través de las arterias que modifican significativamente y pueden aumentar el suministro de sangre al cerebro.

Enviado por: ECOticias.com / Red / Agencias

Fecha de publicació: 25/04/2017, 11:55 h | (48) veces leída

Andar beneficia directamente al cerebro
Es bien conocido que caminar es bueno para el cuerpo, pero no sólo se benefician el corazón y los músculos, sino también el cerebro, como revela un estudio que se presenta este lunes en la reunión anual de la Sociedad Fitopatológica Americana en Biología Experimental 2017, que se celebra en Chicago.
Investigadores de la ‘New Mexico Highlands University’ (NMHU), en Las Vegas, Estados Unidos, encontraron que el impacto del pie durante el caminar envía ondas de presión a través de las arterias que modifican significativamente y pueden aumentar el suministro de sangre al cerebro.
Hasta hace poco, se pensaba que el suministro de sangre al cerebro (flujo sanguíneo cerebral o CBF, por sus siglas en inglés) era involuntariamente regulado por el cuerpo y resultaba relativamente poco afectado por los cambios en la presión sanguínea causados por el ejercicio o el esfuerzo. El equipo de investigación de NMHU y otros encontraron previamente que el impacto del pie cuando se corre (4-5 fuerzas G) causaba impactos significativos relacionados con el retroceso (flujo hacia atrás) de las ondas a través de las arterias que se sincronizan con la frecuencia cardiaca y velocidad para regular dinámicamente la circulación de la sangre al cerebro.
En el presente estudio, el equipo de investigación utilizó un ultrasonido no invasivo para medir la velocidad de las ondas de la sangre de la arteria carótida interna y los diámetros arteriales para calcular el CBF hemisférico a ambos lados del cerebro de 12 adultos jóvenes sanos durante el reposo, erguidos y caminando (a una velocidad de 1 metro/segundo).
MÁS EFECTOS QUE HACER BICI
Los investigadores encontraron que, aunque hay un impacto más ligero del pie asociado con caminar en comparación con correr, caminar todavía produce ondas de presión más grandes en el cuerpo que elevan perceptiblemente el flujo de sangre al cerebro. Si bien los efectos de caminar sobre CBF fueron menos dramáticos que los generados por correr, fueron mayores que los efectos vistos durante el ciclismo, que no implica ningún impacto del pie.
“Nuevos datos ahora sugieren fuertemente que el flujo sanguíneo del cerebro es muy dinámico y depende directamente de las presiones aórticas cíclicas que interactúan con los pulsos de presión que surgen de los impactos en el pie”, escribieron los investigadores. “Hay efectos hemodinámicos continuos en el flujo sanguíneo del cerebro humano por pedalear, caminar y correr. Especulativamente, estas actividades pueden optimizar la perfusión cerebral, la función y el sentido general de bienestar durante el ejercicio”, añade.
“Lo que es sorprendente es que nos llevara tanto tiempo medir finalmente estos efectos hidráulicos obvios en el flujo sanguíneo cerebral“, explica el primer autor Ernest Greene. “Hay un ritmo optimizado entre el flujo sanguíneo del cerebro y andar. Las tasas de los pasos y sus impactos del pie están dentro del rango de nuestras frecuencias cardiacas normales (alrededor de 120/minuto) cuando estamos avanzando con rapidez”, añade este investigador de la NMHU.

Es bien conocido que caminar es bueno para el cuerpo, pero no sólo se benefician el corazón y los músculos, sino también el cerebro, como revela un estudio que se presenta este lunes en la reunión anual de la Sociedad Fitopatológica Americana en Biología Experimental 2017, que se celebra en Chicago.

Investigadores de la ‘New Mexico Highlands University’ (NMHU), en Las Vegas, Estados Unidos, encontraron que el impacto del pie durante el caminar envía ondas de presión a través de las arterias que modifican significativamente y pueden aumentar el suministro de sangre al cerebro.

Hasta hace poco, se pensaba que el suministro de sangre al cerebro (flujo sanguíneo cerebral o CBF, por sus siglas en inglés) era involuntariamente regulado por el cuerpo y resultaba relativamente poco afectado por los cambios en la presión sanguínea causados por el ejercicio o el esfuerzo. El equipo de investigación de NMHU y otros encontraron previamente que el impacto del pie cuando se corre (4-5 fuerzas G) causaba impactos significativos relacionados con el retroceso (flujo hacia atrás) de las ondas a través de las arterias que se sincronizan con la frecuencia cardiaca y velocidad para regular dinámicamente la circulación de la sangre al cerebro.

En el presente estudio, el equipo de investigación utilizó un ultrasonido no invasivo para medir la velocidad de las ondas de la sangre de la arteria carótida interna y los diámetros arteriales para calcular el CBF hemisférico a ambos lados del cerebro de 12 adultos jóvenes sanos durante el reposo, erguidos y caminando (a una velocidad de 1 metro/segundo).

MÁS EFECTOS QUE HACER BICI

Los investigadores encontraron que, aunque hay un impacto más ligero del pie asociado con caminar en comparación con correr, caminar todavía produce ondas de presión más grandes en el cuerpo que elevan perceptiblemente el flujo de sangre al cerebro. Si bien los efectos de caminar sobre CBF fueron menos dramáticos que los generados por correr, fueron mayores que los efectos vistos durante el ciclismo, que no implica ningún impacto del pie.

“Nuevos datos ahora sugieren fuertemente que el flujo sanguíneo del cerebro es muy dinámico y depende directamente de las presiones aórticas cíclicas que interactúan con los pulsos de presión que surgen de los impactos en el pie“, escribieron los investigadores. “Hay efectos hemodinámicos continuos en el flujo sanguíneo del cerebro humano por pedalear, caminar y correr. Especulativamente, estas actividades pueden optimizar la perfusión cerebral, la función y el sentido general de bienestar durante el ejercicio”, añade.

“Lo que es sorprendente es que nos llevara tanto tiempo medir finalmente estos efectos hidráulicos obvios en el flujo sanguíneo cerebral”, explica el primer autor Ernest Greene. “Hay un ritmo optimizado entre el flujo sanguíneo del cerebro y andar. Las tasas de los pasos y sus impactos del pie están dentro del rango de nuestras frecuencias cardiacas normales (alrededor de 120/minuto) cuando estamos avanzando con rapidez”, añade este investigador de la NMHU.

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/135273/Andar-beneficia-directamente-al-cerebro

Resultat d'imatges de fotografias diputacio carretera manresa calaf

Un estudi de la Diputació planteja transformar la carretera de Manresa de Calaf en un passeig continu per als vianants

Dimarts 31/01/2017
L’estudi s’ha dissenyat segons els conceptes de l’espai públic urbà d’integrar una via urbana amb trànsit, pacificant-la, ampliant les voreres per als vianants, i reduint la velocitat màxima dels vehicles per fer-la compatible amb la circulació de ciclistes i per donar seguretat
Presentació estudi carretera de Manresa
Presentació estudi carretera de Manresa
La Diputació de Barcelona ha realitzat un estudi de millora de la travessera de la carretera N141b / BV1001, la carretera de Manresa, al seu pas pel nucli urbà de Calaf. El document, que fa una proposta per pacificar aquesta via, generant un passeig arbrat i apostant per una mobilitat segura i sostenible, ha estat lliurat pel diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, a l’alcalde, Jordi Badia.L’estudi s’ha dissenyat segons els conceptes de l’espai públic urbà d’integrar una via urbana amb trànsit, pacificant-la, ampliant les voreres per als vianants, i reduint la velocitat màxima dels vehicles per fer-la compatible amb la circulació de ciclistes i per donar seguretat.

El document  preveu la transformació de la travessera en un passeig continu per als vianants i arbrat amb plàtans i altres tipus d’arbrat, amb voreres amples i contínues, ombrejat, accessible, permeable, segur, ben il·luminat i atractiu. El futur traçat del passeig es projecta afavorint al màxim els espais per a vianants i per als ciclistes.

Actualment, la travessera, situada al sud del municipi, té una secció típica de carretera amb dos carrils de doble sentit de circulació, amb una amplada de calçada que va variant segons el tram, i que en els trams de gran amplada afavoreix l’excés de velocitat. Pràcticament, en tot el tram urbà de la travessera hi ha voreres en els dos marges de la carretera que compleixen amb els criteris d’accessibilitat.

http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/un-estudi-de-la-diputacio-planteja-transformar-la-carretera-de-manresa-en-un-passeig-continu-per-als-vianants-100.html

Resultat d'imatges de fotografias diputacio carretera manresa calaf

Calaf ja compta amb l’estudi de la Diputació per pacificar el trànsit de la N-141b

La previsió és que el primer tram de millora pugui dur-se a terme l’any 2018

societat

Divendres, 7 abril 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D’un cop d’ull

Des de dimarts, els veïns de Calaf ja coneixen la nova cara que pot tenir la travessia urbana de la N-141b, l’antiga carretera de Manresa. El diputat Jordi Fàbrega va fer-ne la presentació al costat de l’alcalde Jordi Badia.

El calendari apunta al 2018, amb un cost de 600.000 euros.

La Diputació ha donat a conèixer l’estudi per millorar la seguretat de la carretera N-141b que travessa longitudinalment Calaf i per la que cada dia hi circulen prop de 2.000 vehicles. El treball proposa donar una nova identitat a la carretera convertint-la en una via pacificada, amb un passeig arbrat i amb una mobilitat segura i sostenible per als vianants. Per les grans dimensions de l’àmbit d’estudi i per les característiques pròpies de cada part de la travessera, l’Estudi s’ha dividit en diferents fases d’actuació i en sis trams per tal de facilitar la seva gestió i planificació en el temps.

Les actuacions bàsiques tractaran la pacificació del trànsit, mitjançant la reducció de la secció actual de calçada i l’ampliació de voreres. Reduir la velocitat màxima per millorar la seguretat de vehicles i vianants, i fer-la compatible amb la circulació de ciclistes. També es contempla la millora de l’entorn urbà, permetent la plantació d’arbrat que transformarà la via en un passeig atractiu i ombrejat a l’estiu, que afavoreixi les relacions i interaccions socials i comercials. El document proposa també la millora i/o adequació de les xarxes bàsiques d’aigua, clavegueram, electricitat, telecomunicacions i enllumenat públic.

http://anoiadiari.cat/societat/calaf-ja-compta-estudi-diputacio-pacificar-transit-141b/

Resultat d'imatges de fotografias diputacio carretera manresa calafLa Diputació redacta un projecte de transformació de l’artèria principal de Calaf

Es tracta d’una intervenció ambiciosa, de més de 6 milions d’euros, que es faria per trams i mai abans del 2019

enric badia | calaf 04.02.2017 | 07:50

La Diputació redacta un projecte de transformació de l'artèria principal de Calaf

La Diputació redacta un projecte de transformació de l’artèria principal de Calaf

L´Ajuntament de Calaf té sobre la taula un gran projecte de transformació urbanística de la població per als propers anys. La diputació de Barcelona ha entregat aquesta setmana, a l´alcalde, Jordi Badia, una proposta de reurbanització de la carretera de Manresa, una via que travessa de cap a cap el nucli de població. És una gran obra, que podria tenir un pressupost superior als 6 milions d´euros, que si es vol tirar endavant s´hauria de plantejar «per fases» i «a partir del 2019», segons Jordi Fàbrega, diputat de Carreteres de la Diputació, que va ser qui ha fet lliurament del document a l´alcalde.

Resultat d'imatges de fotografias diputacio carretera manresa calaf

Jordi Badia (ERC) considera que la carretera de Manresa és un dels punts que ha vist que precisa d´una actuació perquè va estar concebuda com una carretera, però en aquests moments és pràcticament un carrer del nucli urbà, que passa en paral·lel a la vida del tren. Les connexions amb carretera han variat en els darrers anys. El planejament urbanístic, d´altra banda, si ha de preveure una via per circular d´est o oest no seria aquesta, sinó que es preveu desenvolupar una variant al sud de la població, des de la zona dels polígons a la carretera Llarga. Un projecte, però, que ens aquests moments no està plantejat.

La proposta que fa la Diputació planteja una pacificació del trànsit, deixant la calçada al mínim imprescindible per a la circulació i guanyant la festa per a voreres. La zona de vianants ampliada i amb arbrat. I els 2 quilòmetres d´intervenció es plategen amb rotondes i amb passos zebra lleugerament elevats per reduir la velocitat dels vehicles. També l´estretor de la calçada farà un efecte de reducció de la velocitat entre els conductors.

Aquest és un projecte que il·lusiona, en la mateixa mesura que la seva magnitud supera pes possibilitats de l´economia de l´Ajuntament de Calaf. Els més de 6 milions d´inversió s´haurien de repartir en una proporció que podria ser d´un 45% per la Diputació i d´un 55% per l´Ajuntament. L´ens provincial és el titular de la carretera i m´assumiria la part central, la de la calçada, mentre que la reurbanització de voreres l´hauria d´assumir l´Ajuntament, i tant Badia com Fàbrega estan d´acord amb aquest plantejament com a idea general, abans d´assumir el repartiment final de la intervenció.

Per facilitar la transformació, el projecte està plantejat inicialment en sis fases o trams, però amb tot i això Jordi Badia descarta plantejar-lo per al 2017 o el 2018. De fet, Jordi Fàgrega assegura que tampoc la Diputació el podria afrontar en aquest dos propers anys, ja que aquest període de 24 mesos és aproximadament el que necessita l´administració per fer tot el procediment fins a tenir el projecte constructiu i poder fer la licitació de les obres. Per tant, si l´Ajuntament vol dur a terme el projecte haurà de preveure´l a partir d´aquesta data.

Fàbrega admet que aquest és un gran projecte per a una població de poc més de 3.000 habitants, però també manté que aquestes operacions de transformació afavoreixen els nuclis. En qualsevol cas, s´haurà de tenir en compte que el 2019, inicialment és un any d´eleccions municipals i la previsió d´obres també pot estar condicionada a aquesta circumstància.

D´altra banda, Fàbrega va demanar a Badia que un projecte d´aquesta magnitud es fes amb algun tipus de procés de participació dels veïns, per poder afrontar millores o canvis que es proposin abans de fer la redacció del projecte constructiu. L´Ajuntament de Calaf té des d´aquesta setmana un document amb la justificació tècnica de la intervenció que es proposen, amb plànols generals sobre la intervenció i amb diferents imatges simulades de com podrien quedar alguns dels trams després de la intervenció proposada.

Badia explicava que en aquests moments es fa difícil poder passejar per la zona i seguir tot el recorregut sense haver de canviar de vorera. I, de la mateixa manera, tenir aquest espai endreçat faria un servei al ciutadà i donaria una nova imatge de Calaf.

http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2017/01/27/diputacio-redacta-projecte-transformacio-larteria/396626.html

Els Saletes amb dos ous de Pascua menjant mona abans de Rams tot celebrant Sant Jordi i el dia de la terra

CALAF-CALAFELL-Els Saletes amb dos ous de Pascua menjant mona abans de Rams celebrant  Sant Jordi i el dia de la terra.

Acotats… Poldo Espinasa,J.Caballol,J.Morera, ? Josep M.Miquel, F.Prat,R.Prat i Graells. Drets… Mosen Angel, J.Mases, J.Miquel,Gener,J.Garriga, R.Serra, Kubala,J.Sala, J.Villalba,P.Cortadellas i Echaurren

1ºCaballol, Mestres, Santaularia, Nadal, Cortadellas,Morera, Miquel,Giné
2ºCortadellas, M.Ramon,Nadal,Santaularia,Mestres,Gener,Serra,Morera.

Calaf ,arco bizantino del siglo IX en su día en el jardín de la villa Margarita, Casa Bertran

En el nostre arxiu hi tenim una postal que creiem que data al voltant dels anys 1900, com vosaltres podeu veure, es tracta de la fotografia d’un arc bizantí que es trobava en el jardí de la casa “Villa Margarita”, que creiem es l’edifici que recentment s’ha recuperat per utilitzar-lo com a casal de la Gent Gran Casa Bertran.
Aquesta postal la trobem reproduïda en la Topografia Medica de Calaf a la pàgina 269, com també en el numero 3 de Catalunya Artística (Revista il·lustrada d’arts, Lletres i Ciències) de data del 28 de juliol de 1904, a la pàgina 50 d’un numero dedicat a la vila de Calaf (com a població típica de Catalunya), amb una portada dibuixada per en Joaquim Renart, i que el director era en Joaquim Ayné i Rabell, que fou guanyador de la Flor natural dels Jocs Florals de Calaf, celebrats el 15 de setembre de 1903.

Joan Graells.

Revista de l´esplai de la gent gran de Calaf sota la direcció de Sebastià Bacardit

informació facilitada per Rosa Molet Bagué

Francesc Burges Garcia,avui fa just dos anys…quan el meu pare

Francesc Burges Garcia:,avui fa just dos anys…quan el meu pare 

Avui fa just dos anys…quan el meu pare va iniciar el periode agonic que el va dur alla on de debo ell volia anar…vaig publicar aquest escrit en honor seu….avui em ve de gust recordar.ho

Feia ja uns mesos, que quan el Joan s’aixecava del llit sentia unes incòmodes fiblades de dolor. Les sentia als genolls, que es negaven a moure’s amb l’agilitat i la seguretat de temps enrere I també al cor, quan en veure els primer raigs de llum del matí no podia evitar recordar-se’n de la seva estimada Emilia. Pensar que havia de fer front a un nou dia sense ella, encara li feia mal. Després de tants anys encara no s’havia avesat a la seva absència. I era conscient que mai s’hi podria acostumar.

Des de que es quedà vidu, la seva vida transcorria dins d’una controlada quotidianitat. Amb alguns excessos (tabac….carajillet de j.b.), sense preses, sense ensurts. Però també sense il•lusions, sense esperança, i sense emocions. Només les visites esporàdiques dels seus fills, quan venien acompanyats dels seus néts, l’ajudaven a sortir de la seva acomodada però trista monotonia.
Per molt que aquelles eixerides atencions de la seva filla petita que el cuidava, i els anims del metge que el visitava cada mes, li repetissin que tenia una salut de ferro, ell sentia la seva ànima malalta. Sovint plorava quan es trobava sol a l’habitació, als vespres, quan tot quedava en silenci. No ho podia evitar.
Ni el carinyo dels seus, ni els jardins tan ben cuidats dels voltants, ni els àpats tan curosament preparats suposaven per a ell un motiu d’alegria prou vàlid. No volia estar allí. Creia que la seva vida ja no tenia sentit. O almenys, ell no l’hi trobava.

Els fills volen al seu pare envoltat de gent i que lo li falti de res. Però no saben, o no gosen veure, que ell es sent sol i cobert de pobresa.

t. estimo pare

Kiku Gesbur 20 04 2015

foto de Maite Burgés.

 

Es presenta a Calaf l’estudi per convertir la carretera de Manresa , la N-141b,en passeig, ombrejat, accessible, permeable, segur, ben il·luminat i atractiu.

Es presenta a Calaf l’estudi per convertir la carretera de Manresa , la N-141b,en passeig, ombrejat, accessible, permeable, segur, ben il·luminat i atractiu. 

76

El proper dimarts 4 d’abril tindrà lloc, a la Sala Felip a les 19.00 hores, la presentació del projecte per convertir la carretera de Manresa en passeig al seu pas pel nucli urbà de Calaf. L’estudi l’impulsa la Diputació de Barcelona i és per aquest motiu que l’acte anirà a càrrec de Jordi Fàbrega, diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona.

El projecte preveu la transformació de la travessera en un passeig continu per als vianants amb arbrat, voreres amples i contínues. El tram serà ombrejat, accessible, permeable, segur, ben il·luminat i atractiu. El futur traçat del passeig es projecta afavorint al màxim els espais per a vianants i per als ciclistes.

Actualment, la travessera, situada al sud del municipi, té una secció típica de carretera amb dos carrils de doble sentit de circulació, amb una amplada de calçada que va variant segons el tram i que, en els trams de gran amplada, afavoreix l’excés de velocitat. Pràcticament, en tot el tram urbà de la travessera hi ha voreres en els dos marges de la carretera que compleixen amb els criteris d’accessibilitat.

Demà es presenta a Calaf l’estudi per convertir la carretera de Manresa en passeig

Calaf-Ecofira la Fira Ecológica de l´Alta Segarra-9 abril 2017

 


Conferències

En el marc de la segona EcoFira de Calaf s’ha programat un cicle de conferències que tindran lloc el mateix dia 9 d’abril.

Els temes i l’horari d’aquestes ponències és el següent:

MATÍ

  • 10’30 – 11’00 hores: Reciclatge i solidaritat a l’Escola Alta Segarra de Calaf
    Ponent: Asela Cosculluela, mestra d’educació primària
  • 11’00 – 11’30 hores: Què és una Xiloteca?
    Ponent: Joan Teruel, gestor de recursos naturals
  • 11’30 – 12’00 hores: La recollida porta a porta, què és? Una aposta pel medi ambient i el futur
    Ponent: Marc Arenas, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calaf
  • 12’00 – 13’00 hores:Aspectes clau per a l conversió a la producció agrària ecològica
    Ponents: Núria Armengol, Unitat de Producció Agrària Ecològica del DARP i Joan Prat, productor eco de l’Alta Segarra
  • 13’00 – 14’00 hores: Mel ecològica, de què estem parlant?
    Ponent: Jaume Cambra, Universitat de Barcelona

TARDA

  • 16’30 – 17’00 hores: Taller d’eneagrama. Coneix el teu caràcter i el dels Demés
    Ponent: Gabriel Lampreave, del Cos d’Agents Rurals
  • 17’00 – 18’00 hores: Hidratación y Nutrición Celular. Claves para la salud
    Ponent: Jesús Boj, d’Eines per a la salut
  • 18’00 – 19’00 hores: Economitzar en salut. Aigua de mar
    Ponent: Cisco Florez
  • 19’00 – 20’00 hores: Taller d’Eneagrama – Coneix el teu caràcter i el dels demès
    Ponent: Ecoment- Ecologia de Vida


Deixa un comentari

El nou sistema de recollida de residus de Calaf, protagonista a l’EcoFira

“La recollida porta a porta, què és? Una aposta pel medi ambient i el futur” és el títol de la conferència que tindrà lloc el diumenge 9 d’abril, a les 11.30 hores, en el marc de la segona edició de l’EcoFira. Anirà a càrrec de Marc Arenas, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calaf, i servirà per explicar tots els detalls del nou sistema de recollida de residus que s’implantarà enguany al municipi. Continua llegint


Deixa un comentari

Calaf posarà en funcionament aquest 2017 un nous horts urbans ecològics

L’Ajuntament de Calaf ha fet un pas endavant perquè el projecte dels horts urbans siguin, aquest any, una realitat. Aquest mes ha instal·lat un dipòsit que permetrà emmagatzemar 20.000 litres d’aigua que serviran per a la nova activitat hortícola. Els horts s’ubicaran en dues finques, de gairebé 2.000 metres quadrats, situades prop del Casal de Calaf.
Continua llegint


Deixa un comentari

Les ponències, en detall

PanellECO_01Consulteu la imatge si voleu estar al cas de les 12 ponències que es faran durant l’EcoFira de Calaf el diumenge 10 d’abril. Començaran a les 10.30 hores amb la presentació del projecte Torna Terra, a càrrec d’Alba Rojas, Marina Vilaseca i Arnau Vilaseca, i s’allargaran fina a les 20.00 hores. La darrera començarà a les 19.00 hores i anirà a càrrec d’Astrid van Ginkel, farmacèutica especialitzada enla consultoria i l’assessorament en productes naturals i medicinals farà una ponència sobre les desconegudes i desaprofitades herbes de marge. Continua llegint


Deixa un comentari

Diumenge, a l’EcoFira Calaf, no us perdeu l’Espai EcoGastronòmic

DSC00194En el marc de l’EcoFira Calaf que se celebrarà aquest diumenge, 10 d’abril, hi haurà un espai on s’oferirà als visitants productes ecològics i naturals perquè puguin menjar i veure. Aquest espai, que comptarà amb una zona preparada amb taules i cadires per gaudir dels àpts, estarà obert durant tota la fira, de les deu del matí a les 8 del vespre. S’ubicarà al bell mig de la fira, al carrer Raval de Sant Jaume.

https://ecofiracalaf.cat/category/activitats-paralleles/

El 9 d’abril, segona EcoFira de Calaf amb una vintena d’activitats paral·leles, una desena de ponències i dos espais eco gastronòmics

Deixa un comentari

El diumenge 9 d’abril se celebrarà a Calaf la segona edició de l’EcoFira, l’única fira dedicada al producte ecològic de la comarca de l’Anoia i de l’Alta Segarra. Es tracta d’una mostra que s’està posicionant com una referència entre els certàmens d’aquesta matèria que enguany creix amb el nombre d’activitats paral·leles i amb un segon espai eco gastronòmic on els visitants podran menjar i beure productes ecològics i naturals.

La proposta, organitzada per l’Ajuntament de Calaf amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, es convertirà de nou en aparador i punt de trobada de persones i professionals que, des d’àmbits diversos, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del país. La formació i la sensibilització de la ciutadania sobre la necessitat de tenir cura del medi ambient es mantenen com a sòlids motius pels quals l’Ajuntament de Calaf aposta per l’organització d’aquesta fira.

Expositors
En aquests moments, 50 empreses de diferents sectors d’arreu de Catalunya ja han confirmat la presència a la fira. Els visitants podran trobar estands d’alimentació, gastronomia, energies renovables, bioconstrucció, aprofitament forestal, calefacció ecològica, bicicletes elèctriques, aigua de mar, artesania del reciclatge, salut ambiental, assessorament mediambiental i altres propostes vinculades a l’ecologia i el medi ambient.

Entre aquests expositors hi podrem trobar una desena d’establiments i empreses de serveis de Calaf i l’Alta Segarra vinculades al sector eco que disposaran d’un estand i que, alhora, organitzaran diferents activitats paral·leles. És el cas de La Bacicleta que farà sortides amb bicicletes btt elèctriques, el restaurant La Cuina del Mercat que farà tallers infantils gastronòmics amb productes ecològics i Ecoment que oferirà un taller de cuina solar per als nens. L’Atelier Pintalalluna proposarà un taller sobre artesania amb reciclatge i l’Observatori de Pujalt un altre sobre meteorologia.

El Centre de Bellesa Imatge, amb els seus tractaments de bellesa i salut naturals; Cat Patrimoni, amb demostracions de bioconstrucció; TSTIL, que fa artesania reciclant pneumàtics; Agriplant Huguet, que ofereix productes i serveis ecològics i mediambientals i el taller mecànic Xavier Caballol, que fabrica barbacoes i forns ecològics, seran les empreses calafines que també participaran en aquesta segona edició l’EcoFira.

Una aposta per la gastronomia eco
El certamen fa una aposta per la gastronomia ecològica i per aquest motiu passa d’un a dos espais que s’ubicaran en dos punts neuràlgics de la mostra i que estaran oberts durant tot el dia. Cada Espai Eco Gastronòmic estarà condicionat amb taules i cadires per degustar de diferents àpats acompanyats de cervesa i vi ecològics.

Aquesta proposta gastronòmica és possible gràcies a la implicació de diferents establiments com són el restaurant La Cuina del Mercat, l’establiment Ecoment, ecologia de Vida que prepararà un EcoDinar Solar; tot plegat regat amb cervesa ecològica.

https://ecofiracalaf.cat/presentacio/

FOTOS DE CALAF

COOKIE2