Turull no ha permès l’entrada de la Guàrdia Civil al palau de la Generalitat-En aquests moments els cinc agents estan a la sala d’espera del Pati de Cotxeres

Turull no ha permès l’entrada de la Guàrdia Civil al palau de la Generalitat

Marta Lasalas
Barcelona. Dijous, 20 de juliol de 2017

TURULL GOVERN LAURA GÓMEZ
El conseller de Presidència, Jordi Turull, no ha permès l’entrada de la Guàrdia Civil al palau de la Generalitat.que aquest matí s’han personat a la plaça Sant Jaume estan a la sala d’espera del Pati de Cotxeres del palau pendents que se’ls lliuri la informació que han requerit.

Els agents, que actuen en diligències emmarcades en el cas 3%, reclamen al Govern informació sobre Germà Gordó de l’època en què era secretari de Govern, entre el 2011 i el 2013. En concret el llibre de visites i la relació de persones que formaven part del seu equip administratiu.

Quan han arribat a la seu del Govern, però, els cinc agents de paisà s’han hagut de quedar a la sala d’espera annexa a la porta d’accés principal, el que es coneix com a Pati de Cotxeres.

Aquesta és una resposta diferent a la que fins ara havien rebut els agents judicials que es presentaven al palau amb requeriments i notificacions. Habitualment se’ls deixava entrar fins al pati dels tarongers, a la planta noble, i se’ls ubicava en una sala d’espera.

La reacció del Govern contrasta amb la del Parlament que sí se’ls ha permès l’entrada fins a diverses dependències, tot i la inviolabilitat de la Cambra.

On sí han entrat els agents ha estat a les dependències del CTTI, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, que estan ubicades a l’Hospitalet de Llobregat.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/turull-no-ha-permes-entrada-guardia-civil-generalitat_176184_102.html

La Guàrdia Civil entra al Parlament pel 3% i es persona a la Generalitat i a Justícia

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 20 de juliol de 2017
3 minuts

guàrdia civil parlament acn

Efectius de la Guàrdia Civil han entrat aquest matí al Parlament de Catalunya en el marc d’una operació vinculada al cas del 3%, sobre el presumpte finançament il·legal de CDC a través de comissions per adjudicacions d’obres públiques, per tal de recabar informació sobre l’exdiputat de JxSí i exconseller, Germà Gordó, actualment diputat no adscrit.

Els guàrdies, tots ells de païsà, també han intentat entrar al Palau de la Generalitat, però el Departament de Presidència ho han impedit, tot i que després els ha proporcionat la informació demanada, segons han confirmat a El Nacional fonts del Govern; igualment, s’han personat a la conselleria de Justícia i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia Informàtica (CTTI).

Els membres de l’institut armat portaven interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i han acudit a les diferents seus en qualitat de policia judicial. Al Parlament, la intenció dels agents era accedir als arxius de Gordó a través del Departament d’Infraestructures, Equipaments i Seguretat. La Guàrdia Civil ha obtingut una còpia del correu electrònic de Gordó que ha dipositat en un disc extraïble.

Els agents han treballat sota la supervisió del fiscal anticorrupció José Grinda. Al Parlament hi han intervingut almenys vuit agents de païsà a més del fiscal. Gordó està citat a declarar davant el tribunal del 3% el proper dilluns 24 de juliol.

Al palau de la Generalitat s’han personat 5 agents per demaner informació de l’època en què Gordó va ser secretari del govern, entre el 2011 i el 2013. En concret, el llibre de visites i la relació del suport administratius que tenia. Als agents no se’ls ha permès entrar a l’interior de les dependències per ordre del conseller de la Presidència, Jordi Turull, i se’ls ha fet esperar en una sala per entregar-los la documentació requerida.

Departament de Justícia

Per la seva banda, cinc agents de la Guardia Civil vestits de paisà han arribat al Departament de Justícia uns cinc minuts abans de les 11h del matí, informa ACN. No han preguntat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, que en aquell moment no es trobava a la conselleria, i han demanat informació de quan Gordó era conseller, en concret el registre de visites, entre desembre del 2002 al gener del 2015. També han demanat la relació de persones que van fer tasques administratives o de secretaria entre 2012 i 2016, així com la del grup de subalterns de l’època.

L’exconseller de Justícia està citat a declarar en qualitat d’investigat dilluns de la setmana que ve al TSJC, que es va declarar competent a principis de juny per investigar-lo en relació. La resta del cas s’instrueix un jutjat del Vendrell. El TSJC investiga Gordó pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics. Dilluns també declararà, en el seu cas com a testimoni, l’extresorer de CDC Andreu Viloca, investigat pel jutge del Vendrell.

Segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal va assumir, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directament o indirecta davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.

Després de saber que estava citat a declarar, el diputat no adscrit va afirmar que aquesta citació “no canvia res”, que recau “dins de la més absoluta de les normalitats processals” i que mantenia l’acta parlamentària.

(Amb informació de: Marta Lasalas, Marta Casado i Gemma Liñán)

http://www.elnacional.cat/ca/politica/guardia-civil-parlament_176148_102.html

“L’Operació Catalunya” va existir, es va pagar amb diners públics i Rajoy n’estava al cas-“Las cloacas de Interior” -18 de juliol, a les 21.55, TV3

Política doble fletxa

“L’Operació Catalunya” va existir, es va pagar amb diners públics i que Rajoy n’estava al cas

Són les conclusions d’ERC i PDeCAT a la comissió d’investigació i demanen a la fiscalia que actuï, i van en la línia que hem explicat al directe.cat

ACN Madrid .- Els grups d’ERC i PDeCAT han presentat les conclusions relatives a la comissió d’investigació de l’ús partidista del Ministeri de l’Interior sota el mandat de Jorge Fernández Díaz, i més concretament, de “l’Operació Catalunya”. Ambdues formacions asseguren que, després d’escoltar les compareixences, poden afirmar l’existència d’una “policia patriòtica”, que l’operació contra polítics independentistes va existir, es va pagar amb fons públics i que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, n’estava al cas. També sostenen que es van generar informacions “falses i difamatòries” contra polítics (com és el cas de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias) i que existia “la connivència” d’alguns mitjans per publicar-les. Per tot plegat, demanen que les conclusions es remetin a la fiscalia per si considera que ha d’actuar. Les conclusions s’hauran de posar en comú entre tots els grups i el termini per consensuar un redactat acaba el 31 de juliol.


 


Una comissió on el PP i el PSOE han pactat un cert silenci

La comissió d’investigació sobre “l’Operació Catalunya” va començar el 9 de març i des de llavors han comparegut al Congrés dels Diputats l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso; l’exdirector de la policia estatal, Ignacio Cosidó; i els excomissaris Eugenio Pino i José Ignacio Fuentes Gago.  Alguns grups van voler portar també el president espanyol, Mariano Rajoy, el seu cap de gabinet, Jordi Moragas i l’excap del PPC i membre de la Mesa del Congrés, Alícia Sánchez Camacho, però no van obtenir el suport majoritari dels grups.

PP, PSOE i C’s hn forçat un tancament precipitat de la comissió

Ara, la comissió s’ha donat per tancada. Un fet que ambdós grups han lamentat. El termini per presentar conclusions acaba aquest dilluns al vespre i els diferents partits tenen fins al 31 de juliol per intentar consensuar un redactat.

Acreditada l’existència de l’Operació Catalunya

ERC i PDeCAT han coincidit en afirmar que, després d’escoltar les compareixences, ha quedat acreditat que va existir una “operació Catalunya”, que es va pagar amb fons públics, que el president Mariano Rajoy n’estava al corrent i que es van crear proves falses per acusar i difamar polítics sobiranistes, com Junqueras, Mas o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

Els dos partits afirmen que en aquesta operació hi estaven involucrats tant càrrecs públics com funcionaris d’Interior i membres d’altres institucions com l’Oficina Antifrau de Catalunya i la mateixa judicatura. Per això, des d’ERC denuncien que no hi ha hagut separació de poders. Per part del PDeCAT, asseguren que és un dels “escàndols més grans de la democràcia” i, ambdós, assenyalen també que l’exministre Fernández Díaz estava al centre de la trama i que Rajoy n’era coneixedor.

Insten la fiscalia a actuar

Per part del PDeCAT, sostenen que durant el mandat de Fernández Díaz es van destinar recursos econòmics i humans a actuar com a “policia política” i per “generar espais mediàtics contraris als rivals polítics del PP”. Així mateix, asseguren que el ministeri va donar ordre de generar informacions falses contra Mas, Junqueras o Trias.
 
Un fet que, segons el PDeCAT, es va produir a les portes d’unes eleccions i que podria considerar-se un delicte electoral. Per això, proposen que aquestes conclusions siguin remeses a la fiscalia. Una posició que també mantenen els republicans, que demanen que la Mesa del Congrés doni trasllat d’aquestes conclusions al Ministeri Fiscal.


És la primera vegada que el Delegat de la Generalitat Catalana a França, Martí Anglada, es convidat als actes del 14 de juliol

El Delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada,es  convidat als actes del 14 de juliol

Resultado de imagen de escut generalitat de catalunya

És la primera vegada que el govern francès convida el Delegat de la Generalitat als actes de celebració de la Festa Nacional de França


El catorze de juliol és la Festa Nacional de França i entre als convidats als actes de commemoració avui n’hi ha hagut un que no hi havia estat mai: el Delegat de Catalunya.

Martí Anglada, que des del 2014 és Delegat de la Generalitat a França i Suïssa, s’ha convertit en el primer a ocupar aquest càrrec que és formalment convidat pel govern francès a assistir a la desfilada de celebració del catorze de juliol. Segons que han explicat a Vilaweb fonts de la delegació, ha estat a través d’una invitació personal a Anglada.

http://www.vilaweb.cat/noticies/marti-anglada-convidat-formalment-a-la-desfilada-del-14-de-juliol-a-paris-com-a-delegat-de-catalunya/

Cartoixa d’Escaladei al peu del vessant sud de la serra de Montsant

Cartoixa d’Escaladei

Cartoixa d’Escaladei

Escaladei - Cartoixa.jpg

Entrada a la cartoixa
Dades bàsiques
Tipus monestir i edifici
Construït XIII, XIV, XV, XVII-XVIII
Característiques
Estil Romànic, gòtic, barroc, neoclassicisme
Ubicació
 
Estat
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Municipi la Morera de Montsant
Localització Camí de la Cartoixa. La Morera de Montsant (Priorat)

41° 15′ 25″ N, 0° 48′ 37″ E / 41.256875°N,0.810226°E / 41.256875; 0.810226

Bé cultural d’interès nacional

Declaració 04/11/1980
Identificador BCIN: 162-MH
BIC: RI-51-0004434
IPAC: 174

 

Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei fou fundada al segleXII per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat, més reduïts que l’actual comarca del mateix nom. Està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable. El seu manteniment actualment depèn del Museu d’Història de Catalunya.[1]

Història

Orígens

Escut d’Escaladei

La història d’Escaladei s’inicia el 1163 quan el rei Alfons I el Cast va decidir fundar un monestir cartoixà en terres cedides per Arbert de Castellvell.[2] Els primers monjos provinents de Provença, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, es van establir, en primer lloc, a l’antic eremitori de Santa Maria de Poboleda,[3] fins que vers el 1203, amb l’ajut de Pere I, s’establiren al lloc definitiu. El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca.

El 4 de maig de 1128, la cartoixa d’Escaladei rebé la notificació de la concessió del cobrament dels delmes pertanyents a l’església a favor de la concessió que els feia el Papa. Per aquest motiu els monjos cartoixans van fundar la casa denominada Gran al costat de la riba esquerra del riu Siurana, on avui es creuen el camí de Bellmunt del Priorat al Molar amb el Molar al Lloar, destinada com a sucursal, a cobrar els delmes dels territoris que tenien sota la seva jurisdicció.[4]

El 8 de juliol de 1313 es va signar a Cabacés per part del rei Jaume el Just la concessió als monjos de la cartoixa d’Escaladei la facultat que només ells poguessin buscar i beneficiar-se de les mines que es trobessin dins el seu territori. Aquests privilegis foren ratificats per Joan I d’Aragó el 3 d’octubre de 1387. Així hi ha constància que la mina Espinós, una de les més antigues del Priorat, era administrada pel cenobi.[4]

Les vinyes de la cartoixa. La serra del Montsant al darrere

Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es construí l’església, el claustre amb dotze cel·les, el refectori. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir, on actualment hi ha l’entitat d’Escaladei. La conreria era, pròpiament, l’habitatge annex al monestir des d’on es dirigia el conreu dels camps. Hi havia allí la casa procura, que administrava els afers, no solament de la cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat.[5]

Vers el 1333 s’acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l’infant Joan d’Aragó i d’Anjou, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou entre 1324 i 1327 monjo d’Escaladei. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.

Esplendor

Durant set segles, la cartoixa va travessar èpoques de gran esplendor. Els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de la vinya. El Prior podia exercir justícia i era el batlle general dels pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat.

Cartoixa d’Escaladei

La cartoixa va destacar per la seva riquesa. L’extens patrimoni, que englobava moltes possessions territorials, amb el domini directe sobre els pobles de la comarca i les propietats rústiques, caps de bestiar –sobretot cavalls–, censos de tota mena i altres béns, van fer que fos considerada la cartoixa més rica de l’anomenada província cartoixana de Catalunya (formada pels territoris d’Aragó, Catalunya, València i les Balears).

Escaladei va participar activament en la fundació de les cartoixes de Sant Pol de Mar (1269) a Catalunya i Valldecrist (1385) al País Valencià, de Nostra Senyora de les Fonts (1507) a l’Aragó, i de les cartoixes d’El Paular (1390) i Miraflores (1442) a Castella. Una cartoixa anomenada Scala Coeli, prop d’Évora a Portugal, fou la primera cartoixa portuguesa (1585), i fou fundada per cartoixans procedents de la del Priorat, dirigits per Lluís Telm, com també la cartoixa de Lisboa, fundada en 1597. Els drets d’Escaladei no només s’estenien pel Priorat sinó també per altres pobles del bisbat de Tarragona, Barcelona, Lleida i Urgell, a més de les cases-procura de Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Reus.[6]

La façana neoclàssica que comunicava amb el segon recinte

Escaladei inicià una època de decadència després de la pesta negra que els monjos compensaren amb l’adquisició de noves terres al segle XV. El 1452 és suprimit el monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs i Escaladei n’aconseguí la seva propietat, fet que va comportar plets amb els cistercencs de Santes Creus fins que més endavant es va sentenciar la divisió dels béns de Bonrepòs entre els dos monestirs.[3]

En aquell temps, el Prior de la cartoixa d’Escaladei era senyor només en certa manera del pobles que ara s’anomenen priorat, donar que només tenia dret a cobrar els delmes pertanyents a l’església, atès que eren senyors d’aquest territori els ducs de Cardona, de manera que el 1626 encara no existia el nom de Priorat. És a partir del dia 27 de gener de 1627 quan els ducs de Cardona van fer escriptura a Barcelona mitjançant la qual venien la senyoria que posseïen dels pobles de la Morera, Poboleda, Torroja, Gratallops, la Vilella Alta, Porrera, terme de Masmorell i la Gambosa, pel preu de 7.500 lliures catalanes, a favor dels priors del convent d’Escaladei. Des d’aquella data, els priors van ser senyors per complet de l’esmentat territori i quedà constituït l’actual Priorat.[4]

Al voltant del segle XVIII la cartoixa recuperà un cert prestigi i influència. D’aquesta última època data la capella del Sagrari, la reforma de l’església, que es recobrí de marbre i jaspis, la construcció de la muralla, la bassa de les Tortugues i la capella de Sant Josep, l’arc, —que encara es conserva— d’entrada al monestir i el gran santuari darrere l’absis, notable pels seus marbres, estàtues i relleus, en gran part obra d’artistes de la cartoixa. En aquest moment, Escaladei mantenia un important comerç de vi i aiguardent i dos molins paperers.

Escaladei fou un punt de referència per als monestirs en el procés que durant l’últim quart del segle XVIII va conduir a la creació de la Congregació Nacional de les Cartoixes Espanyoles, independent de la Grande Chartreuse, casa central de l’orde a Grenoble (França).

Desamortització, abandonament i recuperació

La cartoixa patí la primera exclaustració el 1820, però els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortització de Mendizábal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir privats per decret de les seves terres. En només dos anys la majestuosa cartoixa, amb les seves cel·les, claustres, l’església i l’hostatgeria restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats d’haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió. La seva famosa biblioteca (la Bibli Sacra, regalada per Joan d’Aragó, és actualment al seminari de Tarragona. Una bona part dels documents són a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.

El 1990 els seus propietaris, les famílies Rius, García-Faria i Peyra, la van donar a la Generalitat, la qual va endegar un pla de rehabilitació i consolidació de les restes. El cenobi, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, fou el primer de l’orde de Sant Bru a la península Ibèrica.

Es pot visitar des del 1998. S’ha reconstruït minuciosament una cel·la, element clau de totes les cartoixes. Els monjos efectuaven la majoria de les seves activitats en el mateix recinte del monestir. Cada cel·la compta amb un hort individual.

 

Fou planter de monjos savis, com els teòlegs escriptors Joan de Torralba, Andreu Capella, bisbe d’Urgell, i Joan Valero; dels historiadors Josep Vallès, Narcís Pi; del famós farmacèutic Salvador Vilella; dels sants Lluís Telm, fundador de la cartoixa de Scala Coeli d’Èvora a Portugal, i Joan Fort; i dels arquebisbes d’Arles i de Tarragona, Joan Prunera i Joan d’Aragó i d’Anjou, fill del rei Jaume el Just. Alguns dels seus monjos reberen veneració, encara que local, com el mateix Joan Fort o el místic Climent Riera.

Al segle XVII hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al voltant d’Agustí Pujol i els cartoixans Joaquim Juncosa i Domadel, Pasqual Gaudí i Salvador Illa. Però tots els tresors artístics d’Escaladei s’han perdut. No hi ha cap indici de la sort que van córrer els treballs d’Agustí Pujol al Priorat, igual que no n’hi ha de les pintures de Pasqual i Juncosa que decoraven l’església i les estances del cenobi.[7]

Llegenda

Diu la llegenda que el rei Alfons I el Cast va decidir fer donació d’unes terres a l’Orde de la Cartoixa perquè hi construïssin un monestir. La casa mare envià uns monjos a cercar el lloc més adient a les seves necessitats.

Durant la recerca, trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l’origen de la Cartoihttps://ca.wikipedia.org/wiki/Cartoixa_d%27Escaladeixa de Santa Maria d’Escaladei, que vol dir “escala cap a Déu”.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cartoixa_d%27Escaladei

És bo per a tothom prendre 3 cafès al dia? un nou estudi suggereix que tres cafès al dia redueixen la mortalitat entre un 8-18%

És bo per a tothom prendre 3 cafès al dia?

Avui ens assalta una notícia que segurament haurà creat un gran reforç positiu a tots aquells que sou amants del cafè, ja que parla dels beneficis que ens pot aportar aquesta beguda. Concretament, tracta d’un nou estudi que suggereix que tres cafès al dia redueixen la mortalitat entre un 8-18%. És un estudi que ens reafirma els possibles beneficis que ens pot aportar el cafè, però quines conclusions n’hem de treure? Hem de beure cafè per viure més anys?

Inici  ›  Reportatges 11 de juliol 2017 per Gina Estapé

No es pot negar que el cafè conté un gran nombre de polifenols amb un gran poder antioxidant i això fa que se li atribueixin molts beneficis en la prevenció de certes malalties com, per exemple, certs tipus de càncer o diabetis tipus II. A més, hi ha estudis que atorguen al cafè un paper neuroprotector, és a dir, que ajudar a reduir el risc de malalties com el Parkinson o l’Alzheimer. Per tant, en casos concrets, podria resultar interessant tenir-lo en compte en la nostra dieta.

No obstant, això vol dir que tots hauríem de

prendre cafè? No, i menys si som sensibles als seus efectes.

Moltes persones consumeixen cafè perquè creuen que els aporta energia, però això no és ben bé així. El cafè no ens aporta energia sinó que actua de manera que inhibeix els senyals de cansament del cos. És a dir, bloqueja els sensors de cansament i fa que puguem estar més actius.

Prendre cafè no equival a posar més “gasolina” al cos, sinó a prémer l’accelerador

Per tant, no estem posant més “gasolina” al nostre cos per funcionar, sinó que estem prement l’accelerador. Això pot ser beneficiós en moments puntuals que necessitem mantenir-nos alerta o suportar situacions puntals de molt estrès, però no hauria de convertir-se en un hàbit per compensar el nostre esgotament.

Si la raó de prendre cafè és perquè el necessitem per funcionar, potser ens hauríem de plantejar què és el que fa que estiguem així de cansats i posar-hi una solució real, ja que el cafè l’únic que farà és emmascarar-ne els símptomes. A més, cal anar en compte perquè això ens pot conduir a una dependència excessiva: el nostre cervell s’adapta a la cafeïna i amb el temps és probable que necessitem més cafè per obtenir els mateixos efectes.

Si patim molt estrès (tant físic com mental) durant un llarg període de temps, és probable que les glàndules suprarenals es trobin esgotades i tinguem símptomes de fatiga adrenal: cansament constant, falta d’energia, falta d’entusiasme, lleu depressió, llevar-nos molt cansats tot i haver dormit moltes hores… Una situació força freqüent en la societat moderna que vivim avui en dia.

Si tens aquests símptomes o creus que podries patir-ne, el cafè tampoc és la teva solució. El cafè estimula la producció d’adrenalina i en casos de fatiga adrenal pot ser contraproduent. A més, cal tenir en compte que un estrès continu i sostingut en el temps pot tenir efectes nocius i perjudicials per la salut, com per exemple, desequilibrar les nostres hormones.

Si quan prens cafè notes palpitacions, nerviosisme o ansietat, no l’hauries de prendre o hauries d’optar per cafè descafeïnat.

Per altra banda, cal tenir en compte que el cafè conté tanins, oxalats i xantines, substàncies que poden dificultar l’absorció de minerals com el calci, el magnesi i el ferro. De fet, prendre cafè amb els àpats o immediatament després, pot disminuir fins un 40% l’absorció de ferro de la dieta. Per tant, evitar el cafè en persones amb anèmia per dèficit de ferro també podria resultar una bona idea.

Cal ser coherent

Tot i que els resultats que mostra l’estudi són positius, hem de tenir en compte que es tracta d’un estudi observacional i com ell mateix indica “no demuestran que haya una relación de causa efecto entre beber cafè y tener una menor probabilidad de morir debido a enfermedades”.

Per tant, tot i que sí que és veritat que el cafè conté un gran nombre de polifenols amb un potent efecte antioxidant, vitamines i minerals que poden resultar beneficiosos, no hauríem d’aferrar-nos a aquest tipus de titulars per excusar els nostres hàbits sense tenir en compte el context en el qual nosaltres els duem a terme.

Amb això em refereixo que cal ser coherent. Prendre cafè pels seus grans beneficis i dur una mala alimentació no té cap sentit. Les verdures i hortalisses o les fruites també ens aporten una gran quantitat d’aquests micronutrients i no són menys importants que els del cafè.

Si la nostra alimentació es basa en productes processats, de mala qualitat i envasats en pots i paquets, no hem de pensar que només per prendre cafè estarem millorant la nostra salut.

Per tant, abans de prendre cafè pels seus beneficis, planteja’t si la teva alimentació és suficientment saludable i fes canvis per augmentar el consum d’aliments reals i disminuir-ne el consum de processats i refinats.

Si la teva alimentació ja es basa en el consum de verdures i hortalisses i consumeixes aliments naturals i de qualitat, aleshores prendre cafè podria resultar beneficiós, pres en una dosi adequada i sempre i quan no notis cap dels efectes adversos

comentats anteriorment.

Per altra banda, també cal tenir en compte com prenem el cafè, ja que no és el mateix prendre’l sol que amb 2 o 3 terrossos de sucre. Quan afegim sucre estem debilitant bona part dels beneficis que ens pot aportar el cafè i, per tant, ja no resultarà tan beneficiós. Quin sentit té prendre cafè “perquè diuen que és beneficiós” si estem afegint un ingredient que ens perjudica greument la salut?

Els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam tampoc serien una alternativa, ja que també poden tenir un impacte negatiu en el nostre organisme.

Conclusions

No podem negar que el cafè conté un gran nombre de compostos bioactius que poden resultar beneficiosos per a la salut i prendre’n podria ser beneficiós sempre i quan ens senti bé consumir-ne. Si ens agrada i se’ns posa bé, endavant. Però tinguem en compte que es tracta d’una substància estimulant i caldria prendre’n una dosi adequada (que dependrà de cada persona, ja que no tothom en tolerarà la mateixa quantitat).

Escull cafè de bona qualitat i orgànic i evita afegir-hi sucres. Substitueix-lo per espècies, com la canyella, o afegeix-hi un raig de llet vegetal de coco o ametlles sense sucre.

Si prens cafè perquè sense no et veus capaç de remuntar el dia, hauries de plantejar-te el seu consum i buscar solucions reals al teu problema, què és el què fa que estiguis tan cansat? Cal trencar el cercle viciós i evitar una dependència.

Per altra banda, si tens símptomes de fatiga adrenal o quan prens cafè notes palpitacions, nerviosisme o agitació, el millor seria evitar-ne el consum.

I si el trobeu a faltar, podeu optar per substituts que us ajudin a passar el mono. A l’article “Com sobreviure sense cafè” us en donem uns quants exemples.

Davant de tot, cal ser coherent. Pensar que el cafè ens allargarà la vida quan la nostra alimentació es basa en el consum de productes processats i refinats, no té cap sentit. La nostra salut no només depèn d’un factor, sinó d’un conjunt d’hàbits de vida saludables.

Abans d’aferrar-te al consum de cafè pels seus beneficis, presta atenció als teus hàbits: dus una bona alimentació? Menges suficients verdures i hortalisses? Fas exercici físic? Descanses prou? Pateixes massa estrès? Fumes?.

Només amb uns bons hàbits de vida saludables aconseguiràs realment prevenir malalties cròniques i reduir la mortalitat

És bo per a tothom prendre 3 cafès al dia?

El consumo de café reduce el riesgo de muerte

En concreto, el primer estudio, realizado por investigadores de la Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer (IARC, por sus siglas en inglés) y el ‘Imperial College de Londres’, Reino Unido, mostró que los niveles más altos de consumo de café están asociados con un menor riesgo de muerte por todas las causas, particularmente por enfermedades circulatorias y digestivas.
Enviado por: ECOticias.com / Red / Agencias

Fecha de publicació: 11/07/2017, 13:44 h

El consumo de café reduce el riesgo de muerte
Dos nuevos estudios publicados en ‘Annals of Internal Medicine’ subrayan los beneficios para la salud del café, tanto con cafeína como descafeinado. El primer trabajo encontró que, en comparación con los no bebedores de café, los que consumen más café tienen un riesgo significativamente menor de muerte y el segundo reveló que un mayor consumo se vincula con menor riesgo de muerte en personas blancas y también en poblaciones no blancas.
En concreto, el primer estudio, realizado por investigadores de la Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer (IARC, por sus siglas en inglés) y el ‘Imperial College de Londres’, Reino Unido, mostró que los niveles más altos de consumo de café están asociados con un menor riesgo de muerte por todas las causas, particularmente por enfermedades circulatorias y digestivas.
El café es una de las bebidas más consumidas del mundo, con un estimado de 2,25 mil millones de tazas bebidas en todo el mundo cada día. Contiene una serie de compuestos que pueden interactuar con el cuerpo, incluyendo cafeína, diterpenos y antioxidantes, y las proporciones de estos compuestos pueden verse afectadas por la variedad de métodos utilizados para preparar el café.
Estudios previos que buscaron un vínculo entre el consumo de café y los resultados de salud fueron contradictorios, sin embargo, grandes estudios tanto en Estados Unidos como en Japón han revelado un potencial efecto beneficioso del consumo de café sobre el riesgo de muerte por todas las causas.
Los investigadores de este nuevo trabajo han llevado a cabo el que califican como el mayor análisis de los efectos del consumo de café en una población europea, donde el consumo de café y los métodos de preparación varían desde un espresso en Italia hasta un cappuccino en Reino Unido, encontrando una asociación similar entre el consumo y la mortalidad.
“Hallamos que un mayor consumo de café estaba asociado con un menor riesgo de muerte por cualquier causa y específicamente por enfermedades circulatorias y patologías digestivas –dice el doctor Marc Gunter, autor principal del IARC y anteriormente en la Escuela Imperial de Salud Pública–. Es importante destacar que estos resultados fueron similares en todos los diez países europeos, con hábitos de ingesta y de consumo de café, y nuestro estudio también ofrece importantes ideas sobre los posibles mecanismos de los efectos benéficos del café para la salud”.
HÍGADOS MÁS SANOS Y MEJOR CONTROL DE LA GLUCOSA
Utilizando datos del estudio EPIC (‘European Prospective Investigation on Cancer and Nutrition’), el equipo analizó datos de 521.330 personas de más de 35 años de diez países de la Unión Europea, incluyendo Reino Unido, Francia, Dinamarca e Italia. Se evaluaron las dietas de las personas mediante cuestionarios y entrevistas, con el mayor consumo de café (en volumen) notificado en Dinamarca (900 mililitros por día) y el más bajo en Italia (aproximadamente 92 mililitros por día).
Aquellos que bebían más café también eran más propensos a ser más jóvenes, fumadores, bebedores, comer más carne y menos frutas y verduras. Después de 16 años de seguimiento, casi 42.000 personas en el estudio habían muerto de una serie de patologías incluyendo cáncer, enfermedades circulatorias, insuficiencia cardiaca y accidente cerebrovascular.
Después de ajustar estadísticamente los factores del estilo de vida como la dieta y el tabaquismo, los científicos descubrieron que el grupo con mayor consumo de café registraba un menor riesgo de todas las causas de muerte en comparación con los que no tomaban café.
También detectaron que el café descafeinado tenía un efecto similar. Sin embargo, el consumo de café con cafeína y descafeinado no es fácil de separar, ya que no pueden excluir que los consumidores de café descafeinado pueden haber consumido café con cafeína también en diferentes periodos de su vida. Según el equipo, se necesita más investigación para averiguar cuál de los compuestos en el café puede estar dando un efecto protector o potencialmente beneficioso para la salud.
En un subconjunto de 14.000 personas, también analizaron los biomarcadores metabólicos y hallaron que los bebedores de café pueden tener hígados más saludables en general y un mejor control de la glucosa que los las personas que no beben café. “Encontramos que beber más café estaba está asociado con un perfil de función hepática y una respuesta inmune más favorables”, subraya el doctor Gunter.
En la segunda investigación, se detectó que el consumo de café se vincula con un menor riesgo de muerte debido a enfermedades del corazón, cáncer, apoplejía, diabetes y enfermedad respiratoria y renal para afroamericanos, japoneses, latinos y blancos. Las personas que consumían una taza de café al día tenían un 12 por ciento menos de probabilidades de morir en comparación con las que no tomaban café; una asociación que fue creciendo con el incremento de la ingesta de café: 18 por ciento menos de probabilidad de morir en los consumidores de dos a tres tazas diarias.
La menor mortalidad estuvo presente independientemente de si la gente bebía café normalmente o descafeinado, lo que sugiere que la relación no está ligada a la cafeína, según la autora principal del estudio, Veronica W. Setiawan, profesora asociada de Medicina Preventiva en la Escuela de Medicina de la Universidad de Sur de California (USC), en Estados Unidos.
“No podemos decir que beber café prolongará su vida, pero vemos una asociación –aclara Setiawan–. Si te gusta beber café, bebe; si no eres un bebedor de café, entonces tienes que considerar si deberías empezar a tomarlo”. Los autores de este análisis, que se publicará en la edición de este martes de ‘Annals of Internal Medicine’, utilizó datos del Estudio de Cohorte Multiétnico, un esfuerzo colaborativo entre el Centro de Cáncer de la Universidad de Hawai, también en Estados Unidos, y la Escuela de Medicina Keck.
Dado que la asociación se vio en cuatro etnias diferentes, Setiawan considera que es seguro decir que los resultados se aplican a otros grupos. “Este estudio es el más grande de su tipo e incluye minorías que tienen estilos de vida muy diferentes -destaca Setiawan–. Ver un patrón similar entre diferentes poblaciones da un respaldo biológico más fuerte al argumento de que el café es bueno para usted, ya sea blanco, afroamericano, latino o asiático”.

Dos nuevos estudios publicados en ‘Annals of Internal Medicine’ subrayan los beneficios para la salud del café, tanto con cafeína como descafeinado. El primer trabajo encontró que, en comparación con los no bebedores de café, los que consumen más café tienen un riesgo significativamente menor de muerte y el segundo reveló que un mayor consumo se vincula con menor riesgo de muerte en personas blancas y también en poblaciones no blancas.

En concreto, el primer estudio, realizado por investigadores de la Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer (IARC, por sus siglas en inglés) y el ‘Imperial College de Londres’, Reino Unido, mostró que los niveles más altos de consumo de café están asociados con un menor riesgo de muerte por todas las causas, particularmente por enfermedades circulatorias y digestivas.

El café es una de las bebidas más consumidas del mundo, con un estimado de 2,25 mil millones de tazas bebidas en todo el mundo cada día. Contiene una serie de compuestos que pueden interactuar con el cuerpo, incluyendo cafeína, diterpenos y antioxidantes, y las proporciones de estos compuestos pueden verse afectadas por la variedad de métodos utilizados para preparar el café.

Estudios previos que buscaron un vínculo entre el consumo de café y los resultados de salud fueron contradictorios, sin embargo, grandes estudios tanto en Estados Unidos como en Japón han revelado un potencial efecto beneficioso del consumo de café sobre el riesgo de muerte por todas las causas.

Los investigadores de este nuevo trabajo han llevado a cabo el que califican como el mayor análisis de los efectos del consumo de café en una población europea, donde el consumo de café y los métodos de preparación varían desde un espresso en Italia hasta un cappuccino en Reino Unido, encontrando una asociación similar entre el consumo y la mortalidad.

Hallamos que un mayor consumo de café estaba asociado con un menor riesgo de muerte por cualquier causa y específicamente por enfermedades circulatorias y patologías digestivas –dice el doctor Marc Gunter, autor principal del IARC y anteriormente en la Escuela Imperial de Salud Pública–. Es importante destacar que estos resultados fueron similares en todos los diez países europeos, con hábitos de ingesta y de consumo de café, y nuestro estudio también ofrece importantes ideas sobre los posibles mecanismos de los efectos benéficos del café para la salud”.

HÍGADOS MÁS SANOS Y MEJOR CONTROL DE LA GLUCOSA

Utilizando datos del estudio EPIC (‘European Prospective Investigation on Cancer and Nutrition’), el equipo analizó datos de 521.330 personas de más de 35 años de diez países de la Unión Europea, incluyendo Reino Unido, Francia, Dinamarca e Italia. Se evaluaron las dietas de las personas mediante cuestionarios y entrevistas, con el mayor consumo de café (en volumen) notificado en Dinamarca (900 mililitros por día) y el más bajo en Italia (aproximadamente 92 mililitros por día).

Aquellos que bebían más café también eran más propensos a ser más jóvenes, fumadores, bebedores, comer más carne y menos frutas y verduras. Después de 16 años de seguimiento, casi 42.000 personas en el estudio habían muerto de una serie de patologías incluyendo cáncer, enfermedades circulatorias, insuficiencia cardiaca y accidente cerebrovascular.

Después de ajustar estadísticamente los factores del estilo de vida como la dieta y el tabaquismo, los científicos descubrieron que el grupo con mayor consumo de café registraba un menor riesgo de todas las causas de muerte en comparación con los que no tomaban café.

También detectaron que el café descafeinado tenía un efecto similar. Sin embargo, el consumo de café con cafeína y descafeinado no es fácil de separar, ya que no pueden excluir que los consumidores de café descafeinado pueden haber consumido café con cafeína también en diferentes periodos de su vida. Según el equipo, se necesita más investigación para averiguar cuál de los compuestos en el café puede estar dando un efecto protector o potencialmente beneficioso para la salud.

En un subconjunto de 14.000 personas, también analizaron los biomarcadores metabólicos y hallaron que los bebedores de café pueden tener hígados más saludables en general y un mejor control de la glucosa que los las personas que no beben café. “Encontramos que beber más café estaba está asociado con un perfil de función hepática y una respuesta inmune más favorables”, subraya el doctor Gunter.

En la segunda investigación, se detectó que el consumo de café se vincula con un menor riesgo de muerte debido a enfermedades del corazón, cáncer, apoplejía, diabetes y enfermedad respiratoria y renal para afroamericanos, japoneses, latinos y blancos. Las personas que consumían una taza de café al día tenían un 12 por ciento menos de probabilidades de morir en comparación con las que no tomaban café; una asociación que fue creciendo con el incremento de la ingesta de café: 18 por ciento menos de probabilidad de morir en los consumidores de dos a tres tazas diarias.

La menor mortalidad estuvo presente independientemente de si la gente bebía café normalmente o descafeinado, lo que sugiere que la relación no está ligada a la cafeína, según la autora principal del estudio, Veronica W. Setiawan, profesora asociada de Medicina Preventiva en la Escuela de Medicina de la Universidad de Sur de California (USC), en Estados Unidos.

“No podemos decir que beber café prolongará su vida, pero vemos una asociación –aclara Setiawan–. Si te gusta beber café, bebe; si no eres un bebedor de café, entonces tienes que considerar si deberías empezar a tomarlo”. Los autores de este análisis, que se publicará en la edición de este martes de ‘Annals of Internal Medicine’, utilizó datos del Estudio de Cohorte Multiétnico, un esfuerzo colaborativo entre el Centro de Cáncer de la Universidad de Hawai, también en Estados Unidos, y la Escuela de Medicina Keck.

Dado que la asociación se vio en cuatro etnias diferentes, Setiawan considera que es seguro decir que los resultados se aplican a otros grupos. “Este estudio es el más grande de su tipo e incluye minorías que tienen estilos de vida muy diferentes -destaca Setiawan–. Ver un patrón similar entre diferentes poblaciones da un respaldo biológico más fuerte al argumento de que el café es bueno para usted, ya sea blanco, afroamericano, latino o asiático”.

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/138628/El-consumo-de-cafe-reduce-el-riesgo-de-muerte

La deriva unionista del director de El Periodico, Enric Hernández,del Grupo Zeta, el més beneficiat per les ajudes de Generalitat i Ajuntament de Barcelona

La deriva col•laboracionista de El Periódico

Enric Hernàndez

Posa preu als membres i alts càrrecs del Govern en un article que indigna a molts usuaris de les xarxes socials. La deriva del seu director, Enric Hernández, se supera cada dia.

La capçalera del Grupo Zeta, la més beneficiada per les ajudes rebudes per la premsa catalana (Generalitat, DIBA i Ajuntament de Barcelona) es troba en plena deriva unionista criminalitzant l’independentisme. En l’edició d’ahir El Periódico publicava  un article on mostrava el patrimoni del president, els seus consellers i alts càrrecs del Govern, dades que són públiques, però el diari les utilitza per posar preu al cap de cadascun dels responsables de la celebració del referèndum, suggerint les multes que podrien rebre en cas de ser condemnats. Les xarxes socials han esclatat contra el diari i l’intent d’intimidar els membres del govern català.

El Periódico, una empresa en fallida que hauria de tancar si la hisenda espanyola actués

Cap empresa en la situació econòmica de l’editora d’El Periódico podria seguir activa, milers de petites empreses i autònoms que tenen petits deutes amb hisenda i la Seguretat Social es veuen obligades cada any a tancar. Però El Periódico gaudeix de l’excepcionalitat de l’Operació Catalunya i  gaudeix de la complicitat de les mateixes clavegueres de l’Estat.

L’Estat Espanyol té agafat a El Periódico pels deutes

El deute milionari de l’empresa editora del diari el fa inviable, però la seva deriva unionista semblant a la caverna mediàtica espanyola l’està salvant del tancament, com a mínim mentre els hi serveixi per aturar el procés independentista.

Els diners de l’Estat i de l’Ajuntament tomben la seva línia editorial, els de la Generalitat no

Els diners rebuts de l’Estat o la pacificació dels seus deutes provoquen la deriva del diari. Passa quelcom semblant amb els diners que rep de l’Ajuntament d’Ada Colau, el diari viu millor ara que amb en Trias o Hereu, el que ha provocat silencis mediàtics significatius. Colau no ha rebut cap semàfor vermell per la vaga del metro i sí que ha rebut elogis per la seva ambigüitat respecte del procés independentista.

Els més de 20 milions d’euros (2011-16) rebuts de publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya no han tingut cap efecte favorable al Govern i sí contra el procés independentista

Comença a ser hora que es produeixi un replantejament dels diners de la publicitat institucional, pagar perquè t’insultin és difícil d’entendre.

http://www.directe.cat/noticia/621162/la-deriva-collaboracionista-de-el-periodico

Juan Vicente Bonastre ;La clave del éxito de Granier: “Calidad, innovación y experiencia a buen precio”

 

La clave del éxito de Granier:

“Calidad, innovación y experiencia a

buen precio”


foto granier

C. Estévez

Madrid

Juan Vicente Bonastre respira pan por todos sus poros. Desde bien joven estuvo vinculado a la panadería, aunque su proceso de maduración (y fermentación) lo hizo en Europastry, empresa líder en masas congeladas en España, empezando desde abajo y llegando a ser Director Comercial. Con ganas de nuevos retos y con la confianza y el aval de un gran proyecto, a finales de 2015 decidió embarcarse como Director General en una de las empresas con mayor proyección del país: Granier.

Juan Pedro Conde, Presidente y fundador de la compañía, le confió la tarea de dotar de una estructura sólida a esta empresa y proseguir con su afán de superación y crecimiento tanto a nivel nacional como internacional. A día de hoy, Juan Vicente es un líder, un compañero y la pieza sobre la que recae todo el engranaje de esta compañía que en poco más de 6 años se ha convertido en el referente del Bakery Coffee en España.

Una gran cita corona su despacho: “Si no te haces cargo de las circunstancias, las circunstancias se hacen cargo de ti”. Toda una declaración de intenciones.

Resultado de imagen de GRANIER TIENDA DE PAN

La clave del éxito de Granier: “Calidad, innovación y experiencia a buen precio”

Resultado de imagen de GRANIER TIENDA DE PAN

La facturación de la industria del pan aumentó un 5,7% en

2016, hasta los 1.251 millones de euros

ASEMAC, la asociación española de la industria de panadería, bollería y pastelería presenta los datos anuales del sector. Así, las empresas miembro ASEMAC, alcanzaron en 2016 un valor de 1.251 millones de euros, lo que supuso un crecimiento del 5,7%, respecto al año anterior, y una producción de 926.000 toneladas (+3,4%), según ha declarado su Presidente, Felipe Ruano, quien ha hablado también del descenso del consumo del pan a lo largo del último año.

Según los últimos datos del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), el consumo de pan en el hogar alcanzó un volumen de 1.521 millones de kg, lo que supuso un descenso del 3% respecto a 2015. Sin embargo, el sector de la bollería y pastelería sigue creciendo casi un 10% respecto al año anterior.

El Presidente ha recalcado la importancia del canal Horeca, como fuente de ingreso gracias a que los consumidores vuelven a comer fuera de casa. De hecho casi el 20% de facturación se produce fuera del hogar y en productos on the go, cada vez más de moda.

También se ha aclarado que la exportación es complicada en este sector, debido a los costes y a la poca durabilidad del producto. Aun así, algunas empresas exportan de manera constante y supone para éstas, una importante fuente de negocio.

El acto fue clausurado por Fernando Burgaz, Director General de la Industria Alimentaria del MAPAMA quien declaró que el consumo per cápita ha descendido a lo largo de este año y que esto también se debe a un envejecimiento progresivo de la población. Los sectores que más se alimentan con pan son los jóvenes. “uno de los retos de las masas congeladas es la exportación. A pesar de que sea complicada, es una alternativa viable” ha declarado el Director General.

“Dentro de este sector existe un doble reto: un desarrollo más innovador e impulsar la idea de que el pan es un alimento saludable”.

Como conclusión Burgaz ha comentado la relevancia del aumento del consumo fuera de los hogares, señal inequívoca de que el poder adquisitivo está mejorando.
http://www.gondoladigital.com/noticia.php?ID_NOTICIA=22760

 

El pan ELABORADO CON INGREDIENTES ECO-BIO-ORGANICOS de nuestro obrador
supermercados VERITAS
Cada noche elaboramos el pan que encuentras en nuestras tiendas por la mañana. Nuestro secreto son los ingredientes ecológicos que utilizamos y el proceso de elaboración artesanal.
De entre todos los ingredientes, el que destaca es la masa madre, obtenida al fermentar pasas con sal, agua y harina de trigo. La utilizamos en lugar de levaduras químicas. Además, todos los cereales que incorporamos son de grano entero, es decir, conservan la mayor parte de vitaminas y fibra.
Nuestro proceso de elaboración es artesanal, pieza a pieza y con paciencia; nuestros panes realizan una doble fermentación y largos reposos.
Disfruta de los sabores auténticos de todas nuestras variedades; espelta, centeno, trigo persa, semillas, tritordeummaíz… Y de nuestra reciente incorporación: el pan de trigo sarraceno.

Fabrican plástico biodegradable con azúcar y CO2

Fabrican plástico biodegradable con

azúcar y CO2

Así lo revela una investigación realizada por científicos del Centro para Tecnologías Químicas Sustentables (CSCT) de la Universidad de Bath.
Enviado por: ECOticias.com / Red / Agencias

Fecha de publicació: 14/06/2017, 10:24 h | (298) veces leída

Fabrican plástico biodegradable con azúcar y CO2
Algunos plásticos biodegradables podrían fabricarse en el futuro con azúcar y dióxido de carbono, sustituyendo a los plásticos no sostenibles hechos de petróleo.
Así lo revela una investigación realizada por científicos del Centro para Tecnologías Químicas Sustentables (CSCT) de la Universidad de Bath.
El policarbonato se utiliza para hacer botellas de bebidas, lentes para gafas y en revestimientos resistentes a los arañazos para teléfonos, CDs y DVDs
Los actuales procesos de fabricación de policarbonato utilizan BPA (prohibido de usar en biberones) y fosgeno altamente tóxico, utilizado como arma química en la Primera Guerra Mundial
Los científicos de Bath han fabricado policarbonatos alternativos a partir de azúcares y dióxido de carbono en un nuevo proceso que también utiliza presiones bajas y temperatura ambiente, lo que hace el proceso más barato y seguro.
Este nuevo tipo de policarbonato puede ser biodegradado de nuevo en dióxido de carbono y azúcar utilizando enzimas de bacterias del suelo.
Este nuevo plástico es bio-compatible, por lo que en el futuro podría ser utilizado para implantes médicos o como andamios para el crecimiento de órganos de reemplazo para el trasplante.
Los policarbonatos de azúcares ofrecen una alternativa más sostenible al policarbonato tradicional de BPA, sin embargo el proceso utiliza un producto químico altamente tóxico llamado fosgeno.
Ahora los científicos en Bath han desarrollado una alternativa mucho más segura, aún más sostenible que añade dióxido de carbono al azúcar a bajas presiones ya temperatura ambiente.
BIODEGRADABLE Y BIOCOMPATIBLE
El plástico resultante tiene propiedades físicas similares a las derivadas de productos petroquímicos, siendo fuerte, transparente y resistente a los arañazos. La diferencia crucial es que pueden degradarse de nuevo en dióxido de carbono y azúcar utilizando las enzimas que se encuentran en las bacterias del suelo.
El nuevo plástico sin BPA podría reemplazar a los policarbonatos actuales en artículos tales como biberones y recipientes para alimentos, y dado que el plástico es biocompatible, también podría usarse para implantes médicos o como andamios para tejidos u órganos en crecimiento para trasplante.
Antoine Buchard, investigador de Whorrod Research en el Departamento de Química de la Universidad, dijo: “Con una población cada vez mayor, hay una creciente demanda de plásticos. Este nuevo plástico es una alternativa renovable a los polímeros a base de combustibles fósiles, potencialmente barato, ya que es biodegradable, y no contribuirá al crecimiento de los desechos de los océanos.
“Nuestro proceso utiliza dióxido de carbono en lugar del fosgeno químico altamente tóxico, y produce un plástico que es libre de BPA, por lo que no sólo es el plástico más seguro, pero el proceso de fabricación es más limpio también”, agregó.

Algunos plásticos biodegradables podrían fabricarse en el futuro con azúcar y dióxido de carbono, sustituyendo a los plásticos no sostenibles hechos de petróleo.

Así lo revela una investigación realizada por científicos del Centro para Tecnologías Químicas Sustentables (CSCT) de la Universidad de Bath.

El policarbonato se utiliza para hacer botellas de bebidas, lentes para gafas y en revestimientos resistentes a los arañazos para teléfonos, CDs y DVDs

Los actuales procesos de fabricación de policarbonato utilizan BPA (prohibido de usar en biberones) y fosgeno altamente tóxico, utilizado como arma química en la Primera Guerra Mundial

Los científicos de Bath han fabricado policarbonatos alternativos a partir de azúcares y dióxido de carbono en un nuevo proceso que también utiliza presiones bajas y temperatura ambiente, lo que hace el proceso más barato y seguro.

Este nuevo tipo de policarbonato puede ser biodegradado de nuevo en dióxido de carbono y azúcar utilizando enzimas de bacterias del suelo.

Este nuevo plástico es bio-compatible, por lo que en el futuro podría ser utilizado para implantes médicos o como andamios para el crecimiento de órganos de reemplazo para el trasplante.

Los policarbonatos de azúcares ofrecen una alternativa más sostenible al policarbonato tradicional de BPA, sin embargo el proceso utiliza un producto químico altamente tóxico llamado fosgeno.

Ahora los científicos en Bath han desarrollado una alternativa mucho más segura, aún más sostenible que añade dióxido de carbono al azúcar a bajas presiones ya temperatura ambiente.

BIODEGRADABLE Y BIOCOMPATIBLE

El plástico resultante tiene propiedades físicas similares a las derivadas de productos petroquímicos, siendo fuerte, transparente y resistente a los arañazos. La diferencia crucial es que pueden degradarse de nuevo en dióxido de carbono y azúcar utilizando las enzimas que se encuentran en las bacterias del suelo.

El nuevo plástico sin BPA podría reemplazar a los policarbonatos actuales en artículos tales como biberones y recipientes para alimentos, y dado que el plástico es biocompatible, también podría usarse para implantes médicos o como andamios para tejidos u órganos en crecimiento para trasplante.

Antoine Buchard, investigador de Whorrod Research en el Departamento de Química de la Universidad, dijo: “Con una población cada vez mayor, hay una creciente demanda de plásticos. Este nuevo plástico es una alternativa renovable a los polímeros a base de combustibles fósiles, potencialmente barato, ya que es biodegradable, y no contribuirá al crecimiento de los desechos de los océanos.

“Nuestro proceso utiliza dióxido de carbono en lugar del fosgeno químico altamente tóxico, y produce un plástico que es libre de BPA, por lo que no sólo es el plástico más seguro, pero el proceso de fabricación es más limpio también”, agregó.

ep

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/137404/Fabrican-plastico-biodegradable-con-azucar-y-CO2?utm_source=MailingList&utm_medium=email&utm_campaign=18%2F06%2F2017+eco

25 de Mayo de 1810: Algo más que 19 catalanes en el nacimiento de la Argentina

25 de Mayo de 1810: Algo más que 19

catalanes en el nacimiento de la Argentina

Los catalanes fueron cofundadores de las entonces denominadas Provincias Unidas del Río de la Plata el 25 de Mayo de 1810, pero antes habían hecho un aporte extraordinario al lograr la reconquista de Buenos Aires, en poder de tropas inglesas

La_Revolución_de_Mayo.(Especial de INCAT por Carlos R. Capdevila).- La historia argentina fue exageradamente mezquina con los numerosos catalanes que plantaron el germen de la libertad, lucharon intensamente para lograrla, muchos de ellos dieron su vida y otros perdieron sus fortunas para la causa de la independencia. Lo cierto es que en el Cabildo Abierto del 25 de Mayo de 1810, fecha liminar del nacimiento de la República Argentina, había 19 catalanes. Nada menos.

Apenas una mención en la historia de Bartolomé Mitre asegura que “la Reconquista de Buenos Aires (en poder de los ingleses) se debió a la guerrilla catalana”. La realidad es que se trató de algo más que una “guerrilla” ya que el Batallón de Minyones que llegó desde la Banda Oriental (con más de 150 hombres) y los cuerpos de Voluntarios de Catalunya que comandaron Domingo Matheu y Juan Larrea, organizados en Buenos Aires, fueron los que empujaron –literalmente— a Santiago de Liniers a iniciar el ataque que logró la rendición de las tropas británicas.

Los catalanes que con tanta enjundia lucharon contra la ocupación de la Gran Bretaña sembraron la semilla de la libertad (de comercio, en principio, y política y social luego). Por eso es que queremos rendir homenaje hoy a los mencionados miembros del Cabildo Abierto del 25 de Mayo de 1810:

Cosme Argerich, Manuel Bas, Gerardo Bosch, Gerardo Bosch Clivillés, José María Cabrer, José Capdevila, Vicente Capdevila, Juan Cornet, Gerardo Esteve i Llach, Juan León Ferragut, José Fornaguera, Juan Larrea, Domingo Matheu, Jaume Nadal, Bernardo Nogué, Olaguer Reynals, José Rigués, José Serra i Valls y Juan José Viamonte.

Los argentinos hallarán nombres conocidos en la nómina, pero hubo muchos más, aunque sólo mencionaremos hoy al piloto Juan de Alsina, quien perdió la vida frente a los ingleses, y fue padre de Adolfo Alsina y abuelo de Valentín Alsina, ambos gobernadores de Buenos Aires.

De Domingo Matheu y Juan Larrea, destacamos que uno de ellos presidió la Primera Junta de Gobierno; que crearon (y donaron el dinero para concretarlas) la primera fábrica de armas, la de uniformes militares, que financiaron la primera flotilla de guerra que comandó Guillermo Brown y que pusieron el dinero para desarrollar la Campaña del Norte que encabezó Manuel Belgrano, entre otros aportes fundamentales para la causa.

Y apenas una anécdota protagonizada por otro catalán: Josep Milà i Roca, que fue quien redactó el acta de capitulación de los ingleses en la Reconquista de Buenos Aires, se hizo muy amigo de Manuel Belgrano, tanto que lo acompañó como secretario en la ya referida campaña militar y cuando el creador de la bandera entronizó la Virgen de la Merced en San Miguel de Tucumán, como Patrona de la ciudad, seguramente Milà i Roca tuvo algo que ver ya que la imagen que se instaló en la iglesia respectiva, tiene en su parte inferior una bandera catalana.-

fotonoticia_20091102120434

Alfonso Guerra en un atac de calor i el mal estat del gaspaxo fet per el seu germà atia el cop d’estat amb l´avió Mystere contra la democràcia a Catalunya

Alfonso Guerra  en un atac de calor i el mal estat del gaspaxo

fet per el seu germà atia el cop d’estat contra la democràcia a Catalunya si no torna en si el podrien tancar a Doñana amb les Cigonyes

L’exvicepresident del govern espanyol i exnúmero dos del PSOE ha qualificat els independentistes de colpistes i corruptes

http://www.elpunt.cat
ACN Barcelona .- L’exvicepresident del govern espanyol i exnúmero dos del PSOE Alfonso Guerra ha carregat contra el nacionalisme i l’independentisme català en un article a la revista ‘Tiempo’. Des de la seva columna, Guerra assegura que el Govern català està preparant un “cop d’estat” i afirma que “l’únic franquisme que queda a Espanya el representen els dirigents nacionalistes”. A més, vincula el referèndum amb una estratègia per tapar la corrupció. L’escrit critica al president espanyol, Mariano Rajoy, perquè encara no ha aplicat l’article 155 de la Constitució per frenar “els excessos dels secessionistes” a Catalunya. Segons l’exvicepresident del govern espanyol, “cada dia es fa més difícil entendre la seva paràlisi davant la rebel·lia del nacionalisme català contra les lleis”.
Resultado de imagen de EL AVION MYSTERE DE ALFONSO GUERRA

Guerra, de saquejar l’estatut a carregar-se la democràcia a Catalunya

En el seu text, titulat “El moment d’actuar”, Guerra sosté que ja s’estan donant les condicions per aplicar l’article 155 de la Constitució: que una comunitat no compleixi les obligacions que li imposen la Constitució i les lleis -ja que la Generalitat ha desobeït sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- o que atempti greument contra els interessos d’Espanya.

Segons Guerra, “resulta patètic contemplar a aquest grup de polítics enredats a la teranyina de la corrupció, buscant desesperadament alliberar-se de la Justícia espanyola per un procediment insòlit, desconnectant Catalunya d’Espanya per deslliurar-se de la presó”.

http://www.directe.cat/noticia/615710/guerra-atia-el-cop-destat-contra-la-democracia-a-catalunya

Procés

La resposta de Sala-i-Martín a Guerra

sobre l’aplicació de l’article 155

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 18 de juny de 2017

sala martin acn

La defensa de l’exvicepresident del Govern central, Alfonso Guerra, de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia de Catalunya ha portat cua. Una de les veus que ha criticat aquest posicionament ha estat l’economista català Xavier Sala-i-Martin.

En un missatge publicat al seu Twitter aquest dissabte al vespre, Sala-i-Martin assegurava que “no haver d’aguantar papanates amb tics dictatorials”, en referència a l’exvicepresident, “és un altre avantatge de la independència”.

Per parlar d’Alfonso Guerra, l’economista no el cita directament, sinó que l’etiqueta com a “germà de Juan Guerra”. I és que els dos germans van ser els protagonistes de l’anomenat “cas Guerra”, que va acabar amb la dimissió del vicepresident per les acusacions de corrupció contra el seu germà Juan, que ocupava un lloc a la Delegació del Govern espanyol a Andalusia.

L’exvicepresident i ex-número dos del PSOE creu que l’executiu de Mariano Rajoy hauria d’explicar per què no està aplicant ja l’article 155 de la Constitució per frenar “els excessos dels secessionistes” a Catalunya. Per a Guerra, “cada dia es fa més difícil entendre la seva paràlisi davant la manifesta rebel·lia del nacionalisme català contra les lleis”, segons que afirmava ahir en un article.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/sala-i-martin-alfonso-guerra-article-155_167133_102.html

 

Congrés PSOE

El tuit d’Ernesto Ekaizer sobre el futur partit

d’Alfonso Guerra

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dissabte, 17 de juny de 2017
1 minut

ernesto ekaizer acn

L’escriptor i periodista Ernesto Ekaizer s’ha fet ressò avui a Twitter, de forma irònica, de la declaració d’Alfonso Guerra sobre aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. Ekaizer parla de l’històric vicepresident socialista dient que “el PP té llest el seu carnet” de militant, en al·lusió a la contundència de les seves paraules. 

El periodista critica en tuits anteriors les paraules de Guerra, que ha atacat les declaracions de Pedro Sánchez en el 39è Congrés del PSOE per dir que Espanya és “una nació de nacions”.

D’aquesta manera, Ernesto Ekaizer vincula l’ex-alt dirigent socialista amb el Partit Popular per negar el dret a nació de Catalunya i vincular el sobiranisme amb la corrupció.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/ernesto-ekaizer-alfonso-guerra_167040_102.html

DONDE VAS ALFONSOS GUERRAS DONDE VAS TRISTE DE TI

 

alfonso guerra acn

L’exvicepresident del Govern central i ex-número dos del PSOE Alfonso Guerra creu que l’executiu de Mariano Rajoy hauria d’explicar per què no està aplicant ja l’article 155 de la Constitució per frenar “els excessos dels secessionistes” a Catalunya. Si existeix alguna raó, afirma Guerra, hauria d’explicar-la, “perquè cada dia es fa més difícil entendre la seva paràlisi davant la manifesta rebel·lia del nacionalisme català contra les lleis”.

Així s’expressa el veterà socialista en un article a la revista Tiempo, en el qual també adverteix que no es podran “calmar les ànsies secessionistes acceptant aquest estrany ésser artificial Espanya, nació de nacions“.

Guerra rebat aquest concepte, recentment adoptat pel secretari general electe del PSOE, Pedro Sánchez, preguntant-se “de quantes nacions”. “Ningú contesta”, lamenta. Segons la seva manera de veure, la resposta dels nacionalistes és “una solemne rucada”: Si “nació és quan ho diuen els pobladors”, es pregunta, ho seran els cartageners si així ho decideixen?

En el seu text, titulat “El momento de actuar”, Guerra sosté que ja s’estan donant les condicions per aplicar l’article 155 de la Constitució: que una comunitat no compleixi les obligacions que li imposen la Constitució i les lleis -ja que la Generalitat ha desobeït sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- o que atempti greument contra els interessos d’Espanya.

En la seva opinió, aquest segon supòsit també s’ha donat, amb els contactes internacionals per aconseguir suports de governs i institucions supranacionals al referèndum i, com a “cirereta del pastís”, qualificar Espanya d’Estat autoritari”.

“Resulta patètic contemplar aquest grup de polítics embolicats en la teranyina de la corrupció, cercant desesperadament lliurar-se de la Justícia espanyola per un procediment insòlit, desconnectant Catalunya d’Espanya per lliurar-se de la presó”, argumenta.

Un tren desbocat

L’article 155 de la carta magna permet al Govern central “adoptar les mesures necessàries per obligar una comunitat autònoma al “compliment forçós” de les seves obligacions legals o a protegir l’interès general d’Espanya, i per això pot “donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”.

Guerra recorda als “atemorits” que són poc inclinats a aplicar-lo que aquest article va ser votat favorablement pels nacionalistes quan es va redactar la Constitució. I deixa clar que no li val l’excusa d’evitar un “xoc de trens”, perquè creu que “només hi ha un tren desbocat, amb pilots eixelebrats” i davant “un Govern paralitzat”.

Encara més, denuncia que els independentistes han arribat ara “a la descaradura dels delinqüents més murris”, fent-ho tot “mitjançant ordres verbals perquè no quedin en els escrits les proves del delicte”.

El franquisme dels nacionalistes

Guerra acusa els independentistes d’estar donant “un cop d’Estat” mentre parlen de democràcia, quan en realitat, adverteix, “l’únic franquisme que queda a Espanya el representen els dirigents nacionalistes”.

De fet, després que el grup radical Resisteix Lleida hagi col·locat cartells titllant d'”enemics de Catalunya” a dirigents com Inés Arrimadas (Cs), Xavier García Albiol (PP), Miquel Iceta (PSC) i Lluís Rabell (Sí Que És Pot), l’exvicepresident ha avisat que “les patrulles nazis feien el mateix a la dècada dels anys 30 del segle passat”.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/alfonso-guerra-article-155-catalunya_166995_102.html

Procés

El tuit de Rufián sobre Alfonso Guerra

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dissabte, 17 de juny de 2017
1 minut

Rufián ACN

El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, no ha deixat passar ni dues hores per reaccionar a les declaracions de l’exvicepresident del Govern central i ex-número dos del PSOE Alfonso Guerra. El socialista ha dit, en una entrevista a la revista Tiempo, que Mariano Rajoy hauria d’explicar per què no està aplicant ja l’article 155 de la Constitució per frenar “els excessos dels secessionistes” a Catalunya. La resposta del d’esquerra ha arribat, com no podia ser d’una altra manera, via Twitter.

En aquesta piulada, Rufián apel·la als comuns, que en més d’una ocasió han dit que “volen construir una república a partir d’una relació fraternal entre Catalunya i Espanya“. El portaveu d’ERC al Congrés els diu que recordin les paraules d’Alfonso Guerra abans de confiar en el PSOE.

L’article 155 de la carta magna permet al Govern central “adoptar les mesures necessàries per obligar una comunitat autònoma al “compliment forçós” de les seves obligacions legals o a protegir l’interès general d’Espanya, i per això pot “donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”.

Per la seva banda, el també portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha fet una piulada per denunciar les declaracions de Guerra. Segons Tardà, el socialista odia molt Catalunya i “si pogués la faria desaparèixer”.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/tuit-rufian-alfonso-guerra_167037_102.html

Resultado de imagen de EL AVION MYSTERE DE ALFONSO GUERRA

 

1 / El avión que tomó Arfonso el Guerra para evitar los atascos

Resultado de imagen de EL AVION MYSTERE DE ALFONSO GUERRA

El Primer gran escándalo de la democracia española por el

viaje de un político se produjo en 1988 cuando el entonces

vicepresidente Alfonso Guerra tomó un avión Mystére de la

Fuerza Aérea para ir del Algarve a Sevilla y eludir los atascos

por carretera.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/otros-casos-abusos-aviones-oficiales-que-haran-sentir-verguenza-4267166

Resultado de imagen de EL AVION MYSTERE DE ALFONSO GUERRA