VIBRA el musical ratpenat màgic

Escut de Jaume el Conqueridor coronat per un drac o vibra.

Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós incorporà la vibra o drac a la seva Cimera Reial. Aquesta cimera que corona l’escut esdevingué hereditària a l’heràldica dels reis de la Corona d’Aragó, que l’empraren fins a Carles I. Actualment aquest símbol, ha estat adoptat oficialment com a l’´escut de la Generalitat Valenciana.

Escut de Palma

Escut de Barcelona pel 1879

L’ús del ratpenat va començar cap al segle XVII arraconant gairebé completament a la vibra.

 

 pallaso orddinador

 

Escoltar les cançons versionades de VIBRA

http://www.hispasonic.com/index.php?controller=track&action=play_radio_user&user_id=40303

Blog album Versivibracions 1969-2009

 

El Musical VIBRA  son versiones creadas por músicos ,amigos del foro hispasónic y de otros ambitos y nacionalidades , inspirándose sobre temas musicales de VIBRA.

Vibravibracio

ALBUM CANÇONS VIBRA

http://www.hispasonic.com/albums/versivibracions/670

VIBRA de colores(Contraportada)

VIBRA …… El Musical ratpenat  màgic

1236453_568041126592992_1148913345_n

Xevi Capdevila

llegenda

1 – El Mercat de Calaf

https://www.hispasonic.com/musica/microrealidad/9188

——————————————————————-

ORION  y Las Tres Marías

Pleiades large.jpg  las Pléyades

Juan Antonio-Becker

2 – Univers

https://www.hispasonic.com/musica/univers/32667

—————————————————————————————————————————-

Felipe

3 – Cafeína

https://www.hispasonic.com/musica/cafeina/24279

—————————————————————–

 bons-homes

Raul Gonzalo

4 – Bons homes , Bona Gent

https://www.hispasonic.com/musica/bons-homes-bona-gent/10659

———————————–

Zoolansky

5 – Números Magics

Resultado de imagen de musicos de calle

https://www.hispasonic.com/musica/numeros-magics-banda-callejera/18765

http://ferransala.com/numeros-magics-la-banda-callejera/

———————————————————————-

SHARDIK

6 – L´Esclau

https://www.hispasonic.com/musica/lluis-maria-xirinacs-lesclau/18307

http://ferransala.com/l%c2%b4esclau/

—————————————————

 camarera12

Xaos

7 – Bocati di Cameriera

https://www.hispasonic.com/musica/bocati-di-cameriera/14949

http://ferransala.com/bocati-di-cameriera/

———————————————————-

 raton31

Jaume

8 – Buscando un poco de sentido

https://www.hispasonic.com/musica/buscando-poco-sentido/14833

http://ferransala.com/buscando-un-poco-de-sentido/

——————————————————

chaplin cordons

 loco32

Juaniblus

9 – Loco

https://www.hispasonic.com/musica/loco/12600

http://ferransala.com/montse-agur/

—————————————————————

 sauce llorón en la rive gauche del río Sena  acogiendo a un hombre solitario el famoso llomguet

Federico-Belbo

10 – Rive Gauche

https://www.hispasonic.com/musica/rive-gauche/11379

http://ferransala.com/rive-gauche/

 

——————————————————-

970556_547583238625285_965000384_n

Luis-Zos3

11 – Alta Segarra

https://www.hispasonic.com/musica/alta-segarra/11299

http://ferransala.com/alta-segarra/

—————————————————–

 

David-Clansman

12 – Tiaré

https://www.hispasonic.com/musica/tiare/11017

http://ferransala.com/tiare/

————————————

 espasmo21

Cristian Lascano

13 – Espasmo

https://www.hispasonic.com/musica/tiare/11017

http://ferransala.com/espasmo-como-desnudarse-lentamente

 ——————————–

matermagistra1

Edu- Scarrj3

14 – Mater Magistra

https://www.hispasonic.com/musica/mater-magistra/10360

http://ferransala.com/mater-magistra/

 

———————————————-

salmarina61

Lifesuportmachine

15 – Sal Marina

https://www.hispasonic.com/musica/salmarina/9485

http://ferransala.com/sal-marina/

———————————————-

Pedro ABALOS

Mikado (Los platillos) en la estación de Calaf

16 – Microrealidad

https://www.hispasonic.com/musica/salmarina/9485

http://ferransala.com/microrealidad/

———————————————————-

Paco Santiago
Web de Paco Santiago

17 – Paco Santiago (sin terminar)

https://www.hispasonic.com/musica/paco-santiago/43140

—————————————————————————————–

Spectrum128k

18 – Rasgada Ansiedad

https://www.hispasonic.com/musica/rasgada-ansiedad/46074

 

———————————————————

 vibrar

FERRAN SALA i CASASAMPERE pastasala@hotmail.com

http://www.hispasonic.com/vibra

 catalunya respectadavaixell estelada

imagesCAAA9SKE

VIBRA… el musical màgic

Quan torni a néixer m’agradaría tenir una espurna d’aquest pallasso i treballar , al Cirque du Soleil

la nebulosa orio, catalogada per Charles Messier com a M-42,

nebulosa d´orió catalogada per Charles Messier com a M-42

 

  paz interior

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

19/04/2017 El presidente de la ANC, Jordi Sànchez.
El presidente de la ANC, Jordi Sànchez, ha explicado este miércoles que la asamblea del sábado 29 de abril en Granollers (Barcelona) someterá a votación de los asociados si la ANC apoyaría una declaración unilateral de independencia de Catalunya si el Gobierno central no permite un referéndum.
CATALUÑA ESPAÑA EUROPA BARCELONA POLÍTICA

jero0381

estudiosreclabEn los estudios de RecLab gravé los midis para que después fueran versionados por los compañeros hispasónicos con la supervisión de Françesc de Estudios RecLab y el oido de mi compañera Puri http://ferransala.com/fotos-de-las-gravaciones-en-reclab/

PPCC-L’ús del ratpenat va començar cap al segle XVII arraconant gairebé completament a la vibra.

15019

http://www.hispasonic.com/albums/versivibracions/670

VIBRA -Víbria

La Víbria segons
una auca set-centista

Vibria de Reus.

Víbria jove d’Igualada

La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac.[1] És bàsicament un drac però amb marcats caràcters femenins (com dues mamelles prominents) i ocellístics, com bec d’àliga amb urpes i ales de quiròpter. Té fama de malvada.

Vibra medieval

L’origen d’aquesta curiosa manera de representar l’escurçó femella el trobem en les diverses traduccions del llibre “El Fisiòleg” (s. IV, Alexandria), d’on van sortir tot el reguitzell de bestiaris que es van escampar per Europa durant l’alta i la baixa edat mitjana. Potser la representació gràfica més reculada que trobem és al Bestiari de Berna del s. VIII on apareixen la parella de víbries (escurçons) mascle i femella. A partir d’aquí es poden trobar diverses representacions de víbries que intenten reproduir gràficament allò que recullen els “bestiaris”.

En l’arquitectura romànica la víbria s’acostuma a representar en parella; el mascle (una serp amb cara d’home barbut) i la femella (una serp amb cara de dona que pareix, pel ventre obert, dos petits escurçons).

En la forma en què apareix la Vibria de Barcelona a les auques del S. XVIII en trobem en diversos llocs del sud d’Europa: a la Col·legiata de Sant Salvi (Albi, Occitània), a l’emblema de la Contrada de il Drago de Siena ( Toscana ) a la ciutat de Volterra en peces de marbre encarregades per l’emperador austríac Maximilià per a ser enviades al palau de Mèxic…

Pel que fa a la Víbria de Barcelona, des de 1399, segons es recull al Llibre de les Solemnitats, se l’ha anomenda de diverses maneres i amb diverses gràfies “lo Vibre”, Brivia, Vibra, etc. però, sempre en referència a allò que es descriu als “Bestiaris Catalans” (segons recull R. Alòs Moner). Pot ser per aquest motiu se li atribueix el paper de fera quan es vol escenificar la llegenda de Sant Jordi. En els “bestiaris” la Víbria és un animal fantàstic que simbolitza l’infidel, per tant, no sembla estrany que quan sant Jordi ha de lluitar contra una fera “que han deixat els moros quan se’ls va fer fora” (llegenda de la cova del drac de Sant Llorenç) es recorri a la Víbria per a fer aquest paper.

Així doncs, amb aquesta càrrega simbòlica aquesta figura tan singular s’incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les coronacions, o a una de les més sonades canonitzacions de la Barcelona alt-medieval; la de Santa Maria de Cervelló.

Símbol heràldic

Escut de Jaume el Conqueridor coronat per un drac o vibra.

Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós incorporà la vibra o drac a la seva Cimera Reial. Aquesta cimera que corona l’escut esdevingué hereditària a l’heràldica dels reis de la Corona d’Aragó, que l’empraren fins a Carles I. Actualment aquest símbol, ha estat adoptat oficialment com a l’escut de la Generalitat Valenciana.

Hi ha teories que diuen que la vibra de la cimera reial ben aviat s’arribà a identificar amb un ratpenat o ratapinyada i en prengué també la forma.

Víbries actives en el bestiari popular català

  • Víbria Serrallenca de Tarragona
  • Víbrieta de Tarragona (infantil)
  • Víbria de Barcelona
  • Víbria de Botafocs de Castelló de la Plana
  • Víbria de Castellar del Vallès
  • Víbria d’Igualada
  • Víbria Jove d’Igualada (juvenil)
  • Víbria de Manresa
  • Tremenda de Manresa
  • Víbria del Poblenou (Barcelona)
  • Víbria de Reus
  • Víbria de Nou Barris (Barcelona)
  • Víbria Trempada de Badalona
  • Víbria voladora Llacunalba de Canyelles
  • Víbria Ciril·la de Canovelles

Vegeu també[

Víbria de Tarragona

Ratpenat (heràldica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ratpenat

Escut de Barcelona al 1882.

Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada o ratapinyada té una important presència als territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

Origen

Escut oficial de la vila de Terol.

Hi ha una llegenda basada en el Llibre dels fets que diu que el ratpenat va ser popularitzat pel rei Jaume I el Conqueridor i que commemora un ratpenat que evità una desfeta de la Corona d’Aragó a la vora de Borriana i permeté la conquesta de València. Aquesta llegenda és semblant a una de mallorquina, segons la qual el rei protegí un ratpenat que es trobava dins la primera mesquita consagrada com a església de la ciutat de Mallorca, l’actual església de Sant Miquel.

Tot i així sembla que l’origen més versemblant d’aquest animal com a símbol rau en la vibra de la Cimera Reial de Pere el Cerimoniós. La vibra o víbria era un drac que abans coronava els escuts d’algunes ciutats importants del Mediterrani, com Palma, ciutat de València i Barcelona. Amb el pas del temps l’antiga vibra s’arribà a identificar amb un ratpenat i en prengué també la forma.

L’ús del ratpenat substituint a la vibra va començar cap al segle XVII i es va imposar plenament durant el segle XIX, arraconant gairebé completament a la vibra.

Ús heràldic[

Al Regne de Valencia lo ratpenat és un dels emblemes de la ciutat de València on és oficial des del segle XVII, apareixent en tots els impresos oficials i coronant l’escut d’aquesta ciutat.[1] És precisament com a símbol de la ciutat de València que el rat penat és més conegut.

Al Regne de Mallorca lo rat penat es troba damunt de l’escut de la ciutat de Palma, procedent del segell atorgat per Jaume I als prohoms de Mallorca l’any 1269, concessió confirmada per Sanç I de Mallorca l’any 1312[2] L’Ajuntament de Palma té un escut amb petites diferències, havent adaptat l’escut a la seva imatge corporativa. Aquest escut porta la Ratapinyada del mateix color que la corona, daurada.

Al Principat de Catalunya Lo ratpenat també forma part dels elements heràldics dels antics emblemes de la ciutat de Barcelona. Aquest animal es pot veure en escuts antics de la ciutat damunt d’una corona. El rat penat apareixia en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810) on es mantingué durant part del segle XX, sense l’elmet, però. També l’antiga insignia del cos de bombers de Barcelona lluïa aquest elemt heràldic. L’escut de la ciutat de Terol[3] també lluïa un ratpenat a dalt de la corona. Aquest rat penat commemorava la part que varen tindre els habitants d’aquesta ciutat en la conquesta de València, però va desaparèixer en el segle XIX sense raons clares. El ratpenat turolenc es pot veure a l’escut que hi ha a l’Escalinata.[4]

A l’heràldica municipal de la Franja de Ponent lo rat penat apareix a l’escut de la ciutat de Fraga sota la corona. Hi ha alguns altres municipis que també fan ús del símbol del ratpenat, com Atzeneta d’Albaida, Catarroja i Novallas.

Fora d’aquests territoris Lo rat penat també figura com a símbol heràldic, ans que molt més rarament. Cal mencionar els escuts d’Albacete, el de Munera, el de Montchauvet, Yvelines, el de Fiefbergen(Schleswig-Holstein) i, fora ja del continent europeu, el de Santa Fe de Antioquia, concedit a la ciutat el 1545 per Carles I de Castella i Aragó i la seva mare Joana I de Castella.[5]

Altres usos[

El ratpenat es troba també a alguns escuts d’organitzacions esportives, com l’escut del València Club de Futbol, el Llevant Unió Esportiva, el Club Esportiu Alcoià, l’Albacete Balompié, el Club de Bàsquet Claret de Benimaclet, el Club Esportiu Rafael Altamira de Xirivella. També figura als anagrames de la majoria d’associacions falleres de València. A banda d’aquests hi ha un rat penat al mig de la bandera del Reial Club Nàutic de València.

El nom de l’associació cultural Lo Rat Penat està basat en aquest animal heràldic. Va ser fundada el 1878 per iniciativa Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença valenciana. Durant la Segona República Espanyola va patir fortes convulsions internes de caràcter polític. Després de la guerra civil espanyola va restar en mans de valencians partidaris del règim franquista.[6][7]

Lo Rat Penat. Periódich Lliterari Quincenal, (Orgue Oficial de Amadors de les Glòries Valencianes), fou un diari literari quinzenal publicat als anys 1884 i 1885. Estava redactat per escriptors del País Valencià, de Mallorca i del Principat. El seu director fou Constantí Llombart i tenia com a objectiu ensenyar als valencians á estimar ses coses, començant per estudiar sa nativa llengua, sa lliteratura i sa història, ses lleis, ses costums y tradicions; y acabant per donar à tot lo seu, com los catalans saben fer-ho, tot lo valor, importància o mèrit que en si tinga.[8]

L’esquadró IX de bombarders de la Royal Air Force duu a la seva insígnia un ratpenat amb el lema “Per Noctem Volamus”. Aquesta fou adoptada el 1917 i va rebre aprovació reial per part d’Eduard VIII l’any 1936.[9]

Desaparicions en els nous escuts

No està clar perquè es va suprimir el ratpenat de l’escut de la ciutat de Barcelona. Havent adoptat l’escut de la ciutat com a propi del club, un petit ratpenat negre es trobava coronant el primer escut del FC Barcelona. Però inexplicablement, aquests elements heràldics varen desaparèixer a l’inici del segle XX.[10]

Aquest animal també ha desaparegut de l’escut del Reial Club Esportiu Mallorca, que era abans l’escut de Palma, ans que es conserva a l’escut d’aquesta ciutat.

Encara es pot veure un ratpenat a l’escut que corona la façana del mercat de Sant Antoni i a la torre que hi ha a la vora de l’església del Tibidabo. L’eliminació del ratpenat de l’escut de Barcelona va fer que desaparegués de l’escut del Futbol Club Barcelona.[11]

La desaparició de la Ratapinyada dels escuts actuals de la ciutat de Barcelona ha representat la pèrdua d’un element comú amb altres ciutats de l’àmbit cultural català, com Fraga, Palma i València, que la mantenen amb orgull, i on es considera un símbol tradicional de Jaume I el Conqueridor. Símbol molt antic de gran valor històric.

Galeria d’imatges[

Lluís Maria Xirinacs:El documental

VIBRA de colores(Contraportada)

 L´Esclau melodía dedicada a Lluís Maria Xirinacs la podeu escoltar aquí:

http://www.hispasonic.com/musica/lluis-maria-xirinacs-lesclau/18307

Descripció del projecte

El documental sobre Lluís Maria Xirinacs

Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) fou una figura destacada en molts camps: sacerdot, senador, doctor en filosofia, escriptor, activista, pacifista… però el seu compromís va comportar que se’l reconegués per la defensa dels drets humans i dels drets de la nació catalana. Una pràctica que va dur a terme a través de les vagues de fam i dels mètodes de protesta no violents, com la plantada diària que va realitzar davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per a reclamar l’amnistia dels presos polítics durant el primers anys de la Transició. Per això i per moltes altres accions, Xirinacs va acabar essent un referent.

La defensa dels seus ideals va provocar que els qui l’havien aplaudit, respectat i reivindicat durant el franquisme i els primers anys de la Transició amb el temps l’ignoressin, apartessin o critiquessin. La seva fermesa molestava. Per a alguns líders polítics, antics opositors al règim i mitjans de comunicació, l’entrada a la democràcia ja va donar per satisfets els seus anhels de llibertat. Xirinacs, però, no en va tenir prou: ni s’havia assolit la llibertat del poble català ni es respectaven els drets humans més bàsics. I ho va continuar denunciant. En aquest punt cal destacar la seva obra La traïció dels líders, llibre en tres volums, publicada entre 1993 i 1997, on analitzava el paper que exerciren gran part dels polítics durant la Transició per tal d’aconseguir quotes de poder.

Què volem fer?

Amb XIRINACS volem recuperar la figura de Lluís Maria Xirinacs; mostrar com el fill d’una família benestant, ordenat sacerdot de jove, va acabar essent un lluitador incansable en els seus intents de renovar l’Església, l’Estat i el sistema polític a partir de la defensa dels drets humans.

Recordarem la plantada diària davant la Model però també els innombrables episodis que va protagonitzar, ja sigui col·lectivament -a la Caputxinada o a l’Assemblea de Catalunya- com individualment. Alguns exemples d’aquestes accions són les seves múltiples vagues de fam per a demanar la separació de l’Església i l’Estat, per a donar suport als encausats al procés de Burgos o per a reclamar l’amnistia dels presos, per posar uns exemples. Però també el seu rebuig a cobrar de l’Estat pel fet d’exercir de sacerdot, el pas per la presó en negar-se a parlar en castellà davant del tribunal, la seva elecció com a senador independent amb prop de 550.000 vots i la redacció d’un paquet d’esmenes a la Constitució a partir de propostes populars.

També repassarem com durant la Transició va anar trobant dificultats per difondre les seves obres fins a veure’n vetada la publicació a tots els mitjans, malgrat que va seguir escrivint tant llibres com articles; com l’any 2000 es va plantar a la Plaça de Sant Jaume per a reclamar que s’iniciés l’Assemblea dels Països Catalans i així poder preparar, a llarg termini, la independència. I recordarem la Diada de l’11 de setembre del 2002 quan, al Fossar de les Moreres, va fer un discurs solidari amb el País Basc i des de la pràctica no violenta es va declarar amic d’ETA i, a partir d’aquí, s’inicià un procés judicial que el dugué a la presó per haver fet ús de la llibertat d’expressió.

Com ho farem?

Amb aquest documental volem abordar i aprofundir en la figura de Lluís Maria Xirinacs. I ho farem fent una evolució cronològica de la vida de Xirinacs, destacant tots els episodis d’aquesta lluita contra el poder en el context en què succeïren. XIRINACS vol recuperar els episodis més destacats de la seva trajectòria, conèixer les motivacions d’aquest excapellà (deixà el sacerdoci el 1990) que va acabar passant per la presó, que va acabar fent vagues de fam i enfrontant-se al poder. I alhora també vol parlar del seu entorn, dels seus amics, dels qui el van seguir i dels qui el van oblidar i menysprear i per què. Vist tot el llegat polític i humà de Lluís Maria Xirinacs, veiem necessari fer aquest documental, deixant que parlin els seus amics, la gent que el va conèixer. També donarem veu a periodistes, sociòlegs i historiadors perquè ens parlin d’ell, de les diferents etapes que va viure i que ens contextualitzin els fets.

Qui som?

XIRINACS és un projecte de Llibertat.cat, amb la col·laboració de la Fundació Randa i la realització de Zeba Produccions. Llibertat.cat va néixer el 4 de novembre de 2006 per donar a l’independentisme un espai de difusió i opinió, però també de memòria històrica. Al llarg d’aquests anys, aquest mitjà ha fet una tasca important de recuperació de la memòria històrica de l’independentisme català, a través de notícies diàries i d’una secció expressa que porta el mateix nom, per poder així entendre el present i combatre el silenciament del discurs i mitjans oficials. Gràcies als micromecenes de Verkami, Llibertat.cat va produir l’any 2012 el documental L’Operació Garzón contra l’independentisme català. Al llarg dels seus quasi vuit anys de vida, aquest mitjà informatiu ha anat creixent fins a consolidar-se com un altaveu de referència per al moviment independentista dels Països Catalans. La Fundació Randa promoguda per Lluís Maria Xirinacs i un grup d’amics sota el nom de Fundació Tercera Via (1987) va prendre el nom de Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs l’any 1998. Els objectius de la fundació són la recerca, preservació i ampliació, debat, difusió i creació de noves propostes i aplicacions relacionades amb l’obra i l’acció pública que dugué a terme Xirinacs. Zeba Produccions és una productora audiovisual que sempre ha treballat en clau de país, amb la clara voluntat de donar a conèixer la història, la cultura o la situació social de Catalunya i els Països Catalans. Són autors i/o realitzadors dels documentals Terra Lliure, punt final; La Crida, història d’una resposta; El General Moragues, l’heroi oblidat; Sardana, dansa nacional de Catalunya?; Són bojos, aquests catalans!?; o L’Operació Garzón contra l’independentisme català, entre altres. També han realitzat el DVD Sempremés dels Brams, diversos reportatges sobre la Guerra Civil a Olot, Ripoll o La Vall de Bianya i el programa per la xarxa de televisions locals Endansa entre molts altres projectes.

Per què un Verkami?

Perquè veiem en el micromecenatge una bona forma de finançament per a projectes culturals i audiovisuals i una bona eina per incentivar la participació de la gent en projectes plantejats en clau de país, aportant sempre una contraprestació que hi vagi en concordança. No és el primer cop que Llibertat.cat aposta pel micromecenatge i concretament per Verkami per a dur a terme projectes audiovisuals. L’any 2012 aquest mitjà de comunicació va impulsar una campanya de micromecenatge per a finançar el documental L’Operació Garzón contra l’independentisme català coincidint amb el vintè aniversari dels fets. El documental abordava la ràtzia repressiva contra l’independentisme català que va perseguir i torturar 38 independentistes que estaven acusats de pertànyer a Terra Lliure. Durant els 40 dies de recollida de fons el projecte va recaptar 10.725 euros (se’n demanaven 6.000) gràcies a les aportacions d’un total de 277 mecenes. L’èxit de la campanya de micromecenatge va permetre que l’obra fos traduïda al castellà i a l’anglès. A més, es van realitzar desenes de presentacions del documental arreu dels Països Catalans.

El documental va ser realitzat per Zeba Produccions, una productora que a dia d’avui ha finançat quatre documentals gràcies a 1.200 mecenes: el primer va ser precisament L’Operació Garzón contra l’independentisme català. Amb Verkami també es van finançar les dues primeres parts (*Són bojos, aquests catalans!?* i Què ens passa, valencians!?) de la trilogia del viatge de l’Alina, una alemanya catalanoparlant, que vol conèixer la realitat lingüística dels diferents territoris de parla catalana. I el darrer, Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit, un documental que vol treure de l’ostracisme la figura de Pedrolo i que gràcies a l’impuls econòmic inicial ha aconseguit una coproducció amb Televisió de Catalunya.

Totes aquestes experiències ens demostren que el micromecenatge és un instrument útil per arribar al públic objectiu i per buscar sinergies que vagin més enllà de la simple visualització d’un documental.

En què invertirem els diners?

El pressupost per fer aquest documental està comptabilitzat en 20.000 euros. D’aquesta quantitat 12.000 euros són els que volem aconseguir a través del micromecenatge i els 8.000 restants provindran d’empreses i institucions.

Aquests 12.000 euros inclouen, a part de sufragar les despeses que ens suposen les recompenses per als mecenes, una part de la realització del documental:

– Recerca de documentació, estudis i qualsevol element necessari per elaborar el guió. – Assessorament extern. – Treball en equip amb totes les parts implicades. – Gravació del documental, amb lloguer d’equipament si es dóna el cas. – Refer el guió i edició del vídeo.

Quan ho farem?

Tan bon punt aconseguim el finançament necessari ens posarem a treballar en la recerca, la documentació i la preproducció del documental sobre Xirinacs. A partir d’aquí, l’evolució serà variable en funció de les dificultats de rodatge que anem trobant. Tot amb tot, el termini previst és que d’aquí a un any puguem tenir el documental fet, a punt per estrenar i enviar, juntament amb la resta de recompenses.

Recompenses

El Terror, la Pau i el Sagrat, de Lluís Maria Xirinacs El valor humà de la pau, de Lluís Maria Xirinacs Camí cap a la independència, recull d’articles sobre el procés independentista DVD L’Operació Garzón contra l’independentisme català

Samarreta de Xirinacs amb la cita “La independència no es demana, es pren”

Visita guiada al Pla de can Pegot, a Ogassa, Ripollès (on hi ha el monòlit dedicat a Xirinacs) en el marc de l’Aplec d’Homenatge que se celebra el 3 d’agost Amb les aportacions que siguin de 50 euros o més oferim una visita guiada al Pla de can Pegot a càrrec de Lluís Planas, el director del projecte El Camí. La visita es realitzarà en el marc de l’homenatge que cada any se celebra al Pla de can Pegot, el lloc on va morir Lluís Maria Xirinacs “en la soledat i el silenci”, tal com va deixar escrit ell mateix. La visita tindrà lloc el segon dia del Camí de Vidabona (Ripollès) que es realitzarà del 2 al 5 d’agost de 2014: una ruta que recorrerà les quatre etapes del Camí de Vidabona, seguint els mites que en Lluís Ma. Xirinacs va sembrar a través de la seva mort-ofrena i del seu Dietari Final per aquests preciosos indrets del Ripollès, al peu de la Serra Cavallera i del Taga. Aquest itinerari comença a Sant Joan de les Abadesses, passant per Ogassa, per l’alberg en rehabilitació El Negre, i acabant a Ripoll. Els mecenes que aportin 50 euros o més podran participar de franc a la caminada del segon dia, on s’explicaran aspectes de la figura de Xirinacs relatius a la seva vida, el seu immens i plural llegat i la seva singular forma de mort.

Queden 31 dies
XIRINACS, el documental, vol recuperar la figura de Lluís Maria Xirinacs. Un treball audiovisual sobre la vida d’aquest polític, escriptor, sacerdot i activista que fou un referent i un lluitador incansable pels drets humans, socials i nacionals del poble català. Lloc web: xirinacs.llibertat.cat

http://www.verkami.com/locale/ca/projects/9212-xirinacs-br-el-documental

La vibració de la música millora gairebé un 5% la fecundació in vitro, segons un estudi

15019

http://www.hispasonic.com/vibra/albums

La vibració de la música millora gairebé un 5% la fecundació in vitro, segons un estudi

17176

http://www.hispasonic.com/albums/vibracio/2309

BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)   Les microvibracions que provoca la música milloren un 4,8% la taxa de fecundació in vitro dels òvuls en el laboratori, segons un estudi de l’Institut Marquès sobre un sistema pioner que ha aplicat per primera vegada en el món i que s’ha presentat al congrés de la Societat Europea de Reproducció (Eshre) a Londres.   Les ones musicals provoquen microvibracions que dispersen els productes tòxics –radicals lliures o amoni– dels cultius i eviten que s’acumulin, com passa de manera natural dins del ventre de la mare amb els moviments peristàltics, ha explicat aquest dimecres la cap de reproducció assistida de l’institut, Marisa López-Teijón, a la presentació de l’estudi.   La reproducció assistida sempre ha buscat que les condicions dels embrions en el laboratori reprodueixin les de l’úter matern en temperatura, foscor i nivells de CO2, i aquest descobriment va en aquesta línia.
fe&xa

http://www.hispasonic.com/albums/fexa/2310

  L’estudi ‘Impact of exposure to music during in Vitro culture on embryo development’ ha analitzat 985 òvuls fecundats procedents de 114 pacients; els òvuls es van dividir en dos grups i es van cultivar en dues incubadores –una amb música i una altra convencional–: el primer grup va arribar a una taxa de fecundació del 4,8%.   López-Teijón ho considera una gran fita perquè a Espanya hi ha un 20% de dones que necessiten ajuda mèdica per ser mares, dels quals un 17% són parelles i un 3% mares solteres, xifres que s’expliquen perquè cada vegada es tenen fills més tard i perquè la qualitat del semen és pitjor. MÚSICA LES 24 HORES   Els investigadors van exposar els òvuls a tres tipus de música de dos a cinc dies durant 24 hores: música pop –a 80 decibels–, heavy –84– i clàssica –67–, amb una selecció de temes “aleatòria”, ja que no sabien com anava a influir la música a l’experiment.   “Sembla que les cèl·lules ballin”, ha dit la doctora al mostrar el vídeo d’una incubadora amb altaveus que reproduïa una cançó de Barry White, un sistema també inèdit que permet que els pares vegin l’evolució de l’embrió, el que ajuda a reduir la seva ansietat.   En la pràctica, no hi ha cap diferència entre aplicar sistemes de vibració i utilitzar la música per provocar aquests moviments que faciliten la fecundació, ha assenyalat López-Teijón, que ha indicat que el mètode de les “microvibracions mecàniques” ja s’havia utilitzat abans, però no amb la música.
jero0381
935602_550925991618441_1401878483_n

GRUP VIBRACIO-CALAF

GRUPP VIBRACIÓ-1972

http://www.hispasonic.com/vibracio

Josep Miquel Moliné- Bateria

Josep Ignasi Rexach-Veu

Jaume Sarret Simó-Baig

Ferran Sala Casasampere-Veu-Guitarra-Teclats

GRUP VIBRACIÓ 1973

els esquirols-vibracio

VIBRACIÓ-CELDONI I JAUME FONOLL-1974

GRUP VIBRACIÓ-1975

ISIDRE GRIMAU -BATERIA

JORDI MÁS PARÉS-GUITARRA

JOSEP  IGNASI REIXACH-VEU

JAUME SARRET SIMÓ-BAIG

FERRAN SALA CASASAMPERE-TECLATS-GUITARRA I VEU

VIBRACIÓ FINALISTAS CONCURS ROC Ajuntament de Barcelona 1982

Josep Miquel Moliné-Bateria

Jaume Sarret Simó-Baig

Ignasi Pons-Guitarra

Joan Garriga- Trompeta

Ferran Sala Casasampera-Teclats

 

VIBRACIÓ 1983 Finalista del Concurs Rock and Radio

Jaume Parés-Bateria

Joan Garriga-Trompeta

Jordi Moreno-Guitarra

Josep Ramon Vendrell-Baig

Ferran Sala-Teclista

(Falten molts noms com Josep Closa-Bateria,Joan Pons- veu, Josep Ribalta, Joan Garriga……)

Temes de

-Grup Vibració

-FE&XA electronic grup

http://www.hispasonic.com/index.php?controller=track&action=manage

ALBUM FE&XA

http://www.hispasonic.com/albums/fexa/2310

ALBUM VIBRACIÓ

http://www.hispasonic.com/albums/vibracio/2309

FE&XA -Electronic Grup

 FE&XAElectronic Grup

Escrito por Ferran Sala en Música

FE&XA-Electronic Grup

 

http://www.soundclick.com/bands/default.cfm?bandID=11292

Amb el meu familiar Xavi, el 1997 gracies a la seva experiencia amb l´ordinador , varem posar amb solfa aquestes composicions musicals propies.

“FE&XA” ( Ferran i Xavi) varem aprendre música virtual,  forem finalistes amb melodías electrónicas propies, per exemple en el concurs de maquetes  (Sala Celeste):

Patrocinat per una empresa de tendes d´instruments musicals:

http://www.soundclick.com/bands/default.cfm?bandID=11292

Escoltar el tema musical Ragtime:

http://www.hispasonic.com/musica/ragtime/38658

Escoltar el tema músical Sardina Fresca:

http://www.hispasonic.com/musica/sardina-fresca/38657

29045881Escoltar el tema músical Calaf Exprés:els platillos

http://www.hispasonic.com/musica/calaf-expres/38652

Escoltar el tema musical La Maté per un Llonguet:

http://www.hispasonic.com/musica/mate-per-llonguet/38648

Escoltar el tema músical Bons homes, Bona gent……..Catalonia bona

http://www.hispasonic.com/musica/catalonia-bona/38654

Escoltar el tema músical Máquina tres cafés

http://www.hispasonic.com/musica/maquina-tres-cafes/38649

Escoltar el tema músical Espasme PM 74

http://www.hispasonic.com/musica/espasme74pm/38655

Escoltar el tema músical Camarera del bocata

http://www.hispasonic.com/musica/camarera-bocata/38656

Escoltar el tema músical Sal Marina:

Escoltar el tema músical  Montanyes

ALBUM FE&XA

 http://www.hispasonic.com/albums/fexa/2310

MUSICA DELS BROKS-ESCLOPS-VIBRACIO-FE&XA-VIBRA

 

MUSICA DELS BROKS-ESCLOPS-VIBRACIO-FE&XA-VIBRA

ELS BROKS

http://www.hispasonic.com/musica/roc-lesclau/38678

ELS ESCLOPS

http://www.hispasonic.com/musica/amor-testimo-molt/38660

http://www.hispasonic.com/musica/visca-els-esclops/38661

VIBRACIO

http://www.hispasonic.com/vibracio

FE & XA

http://ferransala.com/?p=1950

VIBRA

http://www.hispasonic.com/vibra

Festa per Sant Jaume-Broks-Esclops-Vibració-Fe&Xa-Vibra

Festa-Vermut, per Sant Jaume-Broks-Esclops-Vibració-Fe&Xa-Vibra

En memoria de :JAUME SARRET-Día :25 de Maig 2010

Lloc: Nau industrial del carrer Tarragona de Calaf

Hora: de les 12 a les 14

Continúa leyendo Festa per Sant Jaume-Broks-Esclops-Vibració-Fe&Xa-Vibra

Grup Els Esclops 1971 de Calaf

Grup Els Esclops 1971

Amb Salvador Padró com a vocalista ,en Josep Miquel Moliné a la bateria i en Ferran Sala Casasampere amb la guitarra electrica i també vocalista . En acabar els teatres al antic Centre Católic de Calaf i a les gires del mateix grup de teatre… pels vols del any 1971 , la música que tocabem podría entrar dins el sector del Folc-Roc.

Lincs. amor téstimo molt i Visca els esclops…..

http://www.hispasonic.com/musica/amor-testimo-molt/38660

http://www.hispasonic.com/musica/visca-els-esclops/38661