La Pasta Auténtica,Ferran Sala Casasampere-La Fertilidad de la Tierra: Revista de agricultura ecológica

retolpasta1

La Pasta Auténtica,Ferran Sala Casasampere-La Fertilidad de la Tierra: Revista de agricultura ecológica

Escudo de España con el texto: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente

La Fertilidad de la Tierra: Revista de agricultura ecológica 

Publicación: La Fertilidad de la Tierra: Revista de agricultura ecologica, 2000

Título: La pasta auténtica

Autor: Sala, Ferrán

 

1926 Valebtí Fainé

Passeig del Dr Llorenç , 25

http://www.magrama.gob.es/es/ministerio/servicios/publicaciones/art_datos.asp?articuloid=8&codrevista=Ferti

Vocal  durante más de 2  años en la Comisión  Reguladora de la agricultura ecológica CRAE

ANAGRAECOFINAL

 

001

Sala11

1997CALENDARI

Sala22TERESITAJUANJORDIPASTALACRIDA-1024x402

Sala33

imageskl

Sala44

salapastaintegralfiraecoviure

Sala55

Sala66

expositorsalafills-

Sala77

Sala88 (1)

anagraalimetssalaecoanagrama pasta salaanagramagaletsdenadalelfideuerdecalaf

PASTA SALA SEMI-INTEGRAL DE CALAF, ECOLÓGICA BIOLOGICA ORGANICA

 

 

 


En las primeras ediciones de la Feria de productos ecológicos ECOVIURE de MANRESA estuvimos en la comisión organizadora.

 

EN EL STAND DE LA FERIA DE ECOVIURE REPRESENTANDO AL CCPAE

Conferencia en la Escuela Marimon


 

STAND DEL CCPEAE EN LA FERIA BIOFACH DE ALEMANIA



Vocal  durante más de 2  años en la Comisión  Reguladora de la agricultura ecológica CRAE

tereimargaletsdenadal

ESCAPARATESSALAFILLS-955x1024

retolpasta3

 

CAPSAPASTALAFLORDELASEGARRA

 

Fideuers i semolers a Catalunya i la Barcelona del 1700

 

Fideuers i semolers a la Barcelona del 1700

La sopa de fideus, de sèmola o d’arròs era l’àpat de la majoria de la població i al vespre tocava sopes de pa

Molts dels semolers barcelonins del 18 eren italians, arribats en aquest segle, van marcar tendència, el costum de dir pastes italianes a la pasta, ve de la fama que van agafar en aquell temps.

Just darrera del mercat de Santa Caterina, en el carrer Semoleres, es feia pasta un quants segle abans, el seu gremi és antic, però en aquest carrer al XVIII  ja no hi trobem semolers.

A ca fideuer i semoler, la pasta la venien a pes, s’hi anava a buscar fideus, molt apreciats els prims i llargs, els venien també enrotllats en madeixes. altres pastes són les vetes, galets, cargolets, llavors de meló, pistons, llavor de pebrot i macarrons, molt populars i considerats una gran menja.

També venien altres ingredients, com  mantega, formatge, el venien també ratllat, fruita seca, melindros i borregos per la picada.

Els semolers com a distintiu tenien les prestatgeries de les seves botigues pintades de groc pàl·lid.

A principis de XIX, la pasta la venien en paperines de color blau. Un costum de l’època era que per Nadal regalaven pasta per l’escudella als clients.

El Museu de Cal Pauet de les Borges Blanques expone 340 peonzas del mundo

El Museu de Cal Pauet de les Borges Blanques

Els fideus eren un entrant molt típic a les Borges en dies de festa. La

campana grossa, aterrada l’any 1938, famosa per la qualitat de la seva

fosa, que se sentia des del port de Tarragona, dita de santa Maria, abans

de la guerra era comunament anomenada la Fideuera, perquè per menjar

fideus calia que toqués la campana grossa, deien. Aquesta mateixa

semblança apareix a Reus: la roba masculina de mudar que vestien els

diumenges era el traje de menjar fideus. Altra nota que dóna fe de la

golafreria dels borgencs pels fideus és una corranda recollida a Alforja

que diu:

La Maria de les Borges fa fideus,
 té una berruga a la panxa ,
 grossa com el campanar de Reus.

Mapa de Carrer de les Semoleres, 08003 Barcelona

Just darrera del mercat de Santa Caterina, en el carrer Semoleres, es feia pasta un quants segle abans, el seu gremi és antic, però en aquest carrer al XVIII  ja no hi trobem semolers.

A ca fideuer i semoler, la pasta la venien a pes, s’hi anava a buscar fideus, molt apreciats els prims i llargs, els venien també enrotllats en madeixes. altres pastes són les vetes, galets, cargolets, llavors de meló, pistons, llavor de pebrot i macarrons, molt populars i considerats una gran menja.

També venien altres ingredients, com  mantega, formatge, el venien també ratllat, fruita seca, melindros i borregos per la picada.

Els semolers com a distintiu tenien les prestatgeries de les seves botigues pintades de groc pàl·lid

Aquesta pasta de farina de fabricació casolana, té una llarga tradició a Catalunya. A la Barcelona del 1722, els semolers–la majoria d’origen italià- s’unien en gremi per defensar-se de la pressió fiscal del cadastre d’aquell any, associació que es perllongà fins el 1916, quan es constituí com el sindicat de fabricants de pasta de sopa. És curiós advertir aquest primera italianització, que demostra la capacitat d’assimilació i derecepció del país.

També a la Catalunya de la segona meitat del XVIII, els fideuers i els adroguers començaren a regalar als seus clients pasta per a l’escudella

El mercat de la plaça Nova de Barcelona al 1700 de Nadal com a guinaldo, una pasta grossa i complicada d’elaborar casolanament que rebia els apel·latius de macarrons de frare i dits de gegant.

La fabricació dels fideus tenia una tècnica particular. La matèria primer era molt bàsica a les nostres contrades, la farina de blat. Primer calia moldre la pasta amb el molejador, després es pastava al trull i, finalment ,amb una premsa es pitjava la pasta per donar-li una forma cilíndrica més o menys gruixuda. La feina fonamental d’aquest procés era el premsat, ja que calia mantenir calenta la pasta mentre prenia forma, per aquest motiu posaven un caixó de ferro amb brases per mantenir l’escalfor abans de caure a la post, on definitivament s’assecaven. El museu local conserva una curiosa màquina de fer fideus, procedent de la botiga de ca la Salera, és un artifici de ferro colat, construït per la casa Mirella, amb sis cilindres, dos d’aplanar –possiblement per pasta de canelons-, dos amb un ratllat prim i dos amb un de gruixut, i una maneta que es pot introduir en cadascun dels tres forats que hi ha per moure cada parell de rodets cilíndrics.

Aquesta era una màquina d’ús comercial, però n’hi havia moltes per totes les cases. Durant la postguerra, era molt comú fabricar fideus d’estraperlo a les golfes com a activitat complementària a l’economia familiar.Els fideus avui apareixen als nostres plats a la cassola amb sofregit de ceba i tomàquet, com a component de l’escudella o com a fideus arrossats amb brou de peix i allioli. A les Borges, els dies de festa es feia escorregut de fideus. El plat típic era fideus i petaco. El petaco consistia en un guarniment de patates amb tonyina, carabassó i caragols.

La tonyina era un dels productes de la pesca salada més cobdiciats pels paladars populars: un epistolari dels Coder, grans censalistes locals, datat entre els anys 1793 i 1814, permet esbrinar l’incipient consum de la sardina i la tonyina enfront d’altres salats. El caragols bovers, cristians o carreguins eren una delícia de pobres, que podien a més ser consumits en qualsevol època de l’any amb el beneplàcit de l’església, perquè els seus ministres havien arribat a la conclusió que no eren ni carn ni peix.

 

 

 

 

 

Els fideus avui apareixen als nostres plats a la cassola amb sofregit de ceba i tomàquet, com a component de l’escudella o com a fideus arrossats amb brou de peix i allioli. A les Borges, els dies de festa es feia escorregut de fideus. El plat típic era fideus i petaco. El petaco consistia en un guarniment de patates amb tonyina, carabassó i caragols. La tonyina era un dels productes de la pesca salada més cobdiciats pels paladars populars: un epistolari dels Coder, grans censalistes locals, datat entre els anys 1793 i 1814, permet esbrinar l’incipient consum de la sardina i la tonyina enfront d’altres salats. El caragols bovers, cristians o carreguins eren una delícia de pobres, que podien a més ser consumits en qualsevol època de l’any amb el beneplàcit de l’església, perquè els seus ministres havien arribat a la conclusió que no eren ni carn ni peix.

Semolers i fideuers

Els dinars o àpats de migdia de les cases Barcelonines començaven amb l’ escudella de sémola, arròs i fideus sols, macarrons o una altra clase de pasta, i a l’ estiu es menjava especialment en dies determinats, l’escudella barrejada, afegint-hi alguns llegums o verdura fresca.
La sopa de pa es reservava per el sopar, i encara n’ hi havia alguns que preferien l’ escudella rescalfada que havia sobrat al migdia… creien que era més gustosa.

La costum dels barcelonins de menjar tanta escudella feia que els fideuers, coneguts antigament semolers, i després per fabricants o venedors de pastes per sopa fossin nombrossos i agremiats al gremi de semolers, sota la protecció de la mare de Déu dels Desemparats.
Encara avui dia, està existent el carrer semoleres situat darrera del mercat de santa Caterina.
La sèmola, pel seu aspecte, la seva elaboració i la seva preparació es confón amb les farinetes, però hi ha una diferencia de calitat, ja que aquestes, conegudes també per “Farro”, soles ésser de farina d’ ordi o meresc, mentre que la sémola té per fonament el blat.
Els llamieners no trobaven bona la sèmola si no hi afegien al plat una o dues cullerades de sucre barrejat amb la cansalada fregida.
Els fideus i els macarrons són després de la sémola les pastes més antigues, els fideus més fins coneguts per cabell d’ àngel, i els fideus més llargs i gruixuts enrotllats.
Segueixen d’ arrera dels macarrons els galets,i cargolets, que venien també a guarnir l’ escudella de nadal. Les vetes llises i arrisades, les estrelletes, els pistons, la llavor de meló….

Resultado de imagen de botiga fideuers

Les botigues de fideuer eren ben característiques. El taulell i el fustam dels aparadors i vidrieres eren pintats d’ un color clar, i en els prestatges es destacaven els paquetets de macarrons embolicats. En aquestes botigues es venien, amés dels generes pròpis, altres productes adients, com mantega, formatge ratllat, prunes seques, pinyons, orellanes, melindros, avellanes, ametlles torrades, panes i altres menuderies

Com a anécdota us explicaré que es creu que la casa Bigorra fou la primera que va fabricar els fideus anoments “cabell d’ àngel ” i les pastes de lletres.

 

Antonella Speranza-Parlem amb l’autora del blog i el llibre ‘La pasta per als catalans’

Antonella Speranza: “A Itàlia no trobareu espaguetis a la bolonyesa”

La pasta per als catalans

Parlem amb l’autora del blog i el llibre ‘La pasta per als catalans’

Ferran Caldés                Dilluns, 10 de març de 2014

Antonella Speranza
                            Antonella Speranza ens explica els secrets de la pasta

Antonella Speranza és una napolitana que va venir fa anys a Catalunya i ha decidit, des d’aleshores, compartir amb tots els ciutadans del seu nou país els secrets més ben guardats dels italians a la cuina a través del seu blog, que fa uns mesos es va convertir en llibre. I, és clar, la pasta és la principal protagonista.
Sabem coure bé la pasta? La combinem correctament? Hem parlat amb ella i ens ha revelat autèntiques curiositats sobre el plat preferit de grans i petits, com, per exemple, que la salsa bolonyesa, a Itàlia, mai no acompanya els espaguetis.
Com va decidir dedicar un blog a la pasta per als catalans? M’agrada cuinar des de sempre i en principi penjava fotos dels plats que em sortien particularment bé al Flickr o a Instagram. Els amics em deien de fer un blog, però un de cuina italiana em semblava massa genèric. Vaig passar uns mesos donant-hi voltes i un dia vaig pensar en aquest nom i vaig decidir que ja ho tenia, ‘la pasta per als catalans’, i només seria de pasta. Quina és la pasta preferida dels catalans? No ho podria dir. De tots els comentaris i les fotos que m’envien els meus seguidors, ara mateix els espaguetis a la puttanesca tenen molt èxit. Els catalans sabem preparar la pasta correctament? Coure la pasta crec que és una de les coses més fàcils de fer a la cuina. Només s’ha de respectar la proporció exacta entre aigua i pasta, o sigui, 1 l d’aigua per 100 g de pasta, aproximadament, i la pasta quedarà perfecta, sense que sigui necessari afegir oli a l’aigua.
Quin és l’error més comú que cometem a l’hora de consumir la pasta? M’he fixat en dos errors recurrents: coure massa la pasta i el costum de coure la pasta i reservar-la. Sobretot per als macarrons gratinats, que continuen la cocció al forn; els macarrons s’haurien d’escórrer després de la meitat del temps de cocció indicat pel fabricant.
Quin plat de pasta ens recomanaria? Jo prefereixo les combinacions de pasta i verdura i acostumo a fer servir les verdures de temporada. A l’estiu, per exemple, un dels plats que més m’agrada és la pasta amb pebrots, carbassons i albergínies a la planxa. Amb molta alfàbrega.
Desmunti’ns un parell de mites sobre la pasta… La recepta original de la carbonara no porta crema de llet. Això per començar. També us diré que no cal afegir oli a l’aigua per coure la pasta. Si la pasta és de bona qualitat i si hi ha aigua suficient no s’enganxarà. I, finalment, heu de saber que en cap restaurant d’Itàlia trobareu els espaguetis a la bolonyesa. La salsa bolonyesa s’acompanya amb tagliatelle.
‘La pasta per als catalans’ Antonella Speranza. Viena Edicions, 2013 Preu: 17,50 €

Enllaços relacionats

Blog ‘La pasta per als catalans’

65627_667245743296020_1718446476_n270112_596471357040126_1940212404_n375509_315417235141910_1797381982_n1234752_635787726441822_1785990467_na
A03-1_3
VIAJE-ITALIA2tricolor la moinesa923063_638000336216930_124078977_n35176271imagesCADJ7LLWlaespanola23425866464330A03-1_4ANAGRAECOFINALazienda-barilla-gBarilla-Solignano-gBIQUD00Zcaracolas con vegettales gallocomiendo-pastahistoria01filosofiafotografia-antigua-fabrica-de-pastas_MLA-F-2906883693_072012ferranijordiafren-1024x601de-fondo-para-sus-pastas-alimenticias-sin-cocer-los-alimentos-sabrosos_324487gallo 3 quilos pennefabrica pastas gallofaisanimagesCA721FG4GulaGalloimagesCA4BHJ09imagesCATHYWQ6imagesCAVC2RJMimagesCAVNM0GOla moinesafabricaimagesLF0UH2M7nacionalimagesQ6HJOUSXla_cosecha_suiza_de_espaguetis_1957_full_landscapeMINOLTA DIGITAL CAMERASpaghettis eatersparamount-macaronisistema-braibantiuSETMAN~1RECONOIXEMENT-860x1024perro-comiendo-pasta-1secado-en-circuloA03-1_1

ELS FIDEUERS-SEMOLERS

ELS FIDEUERS-SEMOLERS

En un lugar arqueológico situado en las cercanías del río Amarillo, en China, un grupo de arqueólogos guiados por el profesor Houyuan Lu ha descubierto una escudilla de espaguettis de mijo, perfectamente conservada, que remonta a 4.000 años atrás.

Así pues, es indiscutible que el plato de pasta más antiguo del mundo es chino, igualmente está fuera de discusión la primacía de Italia en este campo: 3 de cada 10 platos de pasta cocinados en el mundo, de hecho, han sido preparados con penne, macarrones y espaguettis “fabricados en Italia”.
http://www.galbani-es.com/Locator.cfm?pageid=1006&sectionid=310

http://ferransala.com/?p=184

Pero avui seguirem la pista de la pasta elaborada al nostra pais per………

saber de dónde proviene la palabra fideo. Y es que aparentemente la palabra catalana “fideu” fue creada en el habla mozárabe y propagada primero al catalán, desde donde pasó al castellano-portugués y a las lenguas occitanas franco-provenzales e italianas. Desde primeros del siglo XV abunda mucho ya la palabra fideo y aparece en numerosos libros de recetas. La palabra “fideuer”, en el sentido del industrial o artesano que fabrica los fideos, no aparece ya hasta el siglo XIX.
http://www.laesmeraldapastas.com.ar/curiosidades/


Antiguo gremio de semolers o fideuers

JOAN AMADES NOS EXPLICA EL OFICIO DE FIDEUER

Continúa leyendo ELS FIDEUERS-SEMOLERS

SALA FILLS S.A.-El Fideuer de Calaf-La Flor de la Segarra

Calendario del año 1988

SALA FILLS S.A.-El Fideuer de Calaf-La Flor de la Segarra fue la nueva andadura que tomamos los tres hermanos, Concepció Sala i Casasampere, Ferran Sala i Casasampere, Jordi Sala i Casasampere para fabricar Pasta con valores añadidos,tanto en las materias primas,formatos de pasta diferentes, como en el enbalaje ,como nutricionalmente etc ,para poder diferenciarnos de las grandes producciones y escaparnos de la  producción solo por cantidad y apostar cada vez más por una calidad superseleccionada con ingredientes ya en aquel momento muy novedosos en nuestro pais con un coste importante por innovar constantemente para sorprender a una clientela cada vez más exigente.

Continúa leyendo SALA FILLS S.A.-El Fideuer de Calaf-La Flor de la Segarra

La Flor de la Segarra ” El Fideuer de Calaf”

El Sr ValentíFainé Castellà, fideuer de Manresa que fundó una fideüeria en Calaf cerca de los años 1900…..

La Flor de la Segarra ” El Fideuer de Calaf”

AÑO 1927- LA BARCELONESA-FÁBRICA DE PASTAS FINAS PARA SOPA-MANRESA

En 1911 llegaron  a Calaf el Sr Valentí  Fainé Castellà y su familia desde Manresa ,después de haber aprendido el oficio de” Fideuer”  en la fábrica de pastas para sopa “La Barcelonesa” de Martí Bové situada en  la carretera de Cardona nº 42 de la ciudad de Manresa ( en aquel tiempo en teoría el gremio solo cuando llegabas a oficial podias montar el oficio en que habias trabajado unos años como aprendiz) ilusionados por montar una pequeña fábrica de pastas para sopa en Calaf. El primer lugar donde instalaron el obrador, fue una casa situada cerca del portal que conduce al cementerio, pero como el local no reunía las condiciones de higiene necesarias ,ya que incluso rondaban algunos ratones, se trasladaron a la calle Sant Jaume cerca o en la casa Gubianes y de allí pasados unos años construyeron la  nueva fábrica de pastas para sopa, en la calle que lleva por nombre hoy Avinguda de la Pau.( Estos relatos  y más me los explicó su hija Sabina)

Continúa leyendo La Flor de la Segarra ” El Fideuer de Calaf”