Les tortures franquistes a Jordi Carbonell per parlar en català-Després diuen que no hi ha hagut repressió a la nostra llengua

Les tortures a Jordi Carbonell per parlar en català

L’històric militant independentista va explicar amb detalls els seus dos empresonaments en una entrevista el 2005 i en les seves memòries

La mort de Jordi Carbonell avui als 92 anys ha desfermat una onada de missatges de condol a Twitter, com ara el del president de Catalunya, Carles Puigdemont, o el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Les mostres d’afecte han recordat les seves múltiples facetes, com ara la de professor de llengua catalana, d’exportador de l’idioma a universitats d’altres països, d’activista antifranquista, de fundador de l’Assemblea de Catalunya, de president d’Esquerra Republicana o d’històric independentista que no es perdia cap gran acció sobiranista en aquests últims cinc anys de procés, tot i ratllar els 90 anys.

previous

Un dels moments de la seva vida recordats avui a les xarxes són les tortures que va rebre per parlar català. 

 

© @marcpuigperez

 

 

Carbonell, víctima del sistema de tortures conegut com ‘la cigonya’

Segons ell mateix va explicar en una entrevista a la revista Llengua Nacional el 2005, després de fundar l’Assemblea de Montserrat el gener de 1971 les autoritats franquistes el van citar a la comissaria de policia de Via Laietana, on es va negar a declarar en castellà: “Em van dur al soterrani i em van començar a dir: ‘Usted no lo aguantará, porque esto es insalubre y usted es viejo –jo tenia 47 anys-’”. Ell no va cedir i va continuar parlant en català, i tot seguit “em van fer la cigonya (un aparell torturador que subjecte a la víctima pel coll, mans i turmells alhora), m’amenaçaven i em feien molta pressió psicològica. Carbonell també recordava d’aquell episodi que un dels arguments dels oficials per parlar en ellà era el ‘derecho de conquista’.

D’una cel·la d’aïllament a una sala d’observació psiquiàtrica

L’episodi a Via Laietana va tenir continuïtat, perquè d’allà el van enviar a un jutjat, i del jutjat a la presó, on només entrar li van dir: “Usted se cree que esto es la Jefatura, pero esto es la cárcel. Ha caído en un pozo sin fondo y tiene la tapa encima; nadie oirá hablar más de usted”. El van posar a una cel·la d’aïllament: “No em passaven el menjar que em portaven de casa –el de la presó no me’l podia prendre-, hi feia un fred que pelava. Com que era una cel·la de càstig, no hi havia llit, la tassa del vàter i un petit lavabo, res més, ni un lloc per seure”. Ni el tracte infrahumà que va rebre, però, el van fer desistir a parlar en català, cosa que li va valer que el portessin a una sala d’observació psiquiàtrica.

El segon empresonament

Després de 18 dies de presó, Carbonell va poder-ne sortir en llibertat provisional gràcies a una gran pressió internacional, amb cartes de professors universitaris i protestes als consolats espanyols, segons va explicar ell mateix en el llibre de memòries “Entre l’amor i la lluita”. Dos anys després, en el marc de l’anomenada ‘Detenció dels 113’, l’històric militant antifranquista tornava a la presó, amb “tortures, xantatge” i “duríssimes condicions” a la presó. Tot plegat, una altra temporada privat de llibertat fins el gener de 1974. Del seu recorregut empresonat en va treure una conclusió, que explicitava a l’entrevista a Llengua Nacional:

“Després diuen que no hi ha hagut repressió contra la nostra llengua. A mi, aquestes mentides, no me les poden dir!”.

http://www.directe.cat/noticia/521200/les-tortures-a-jordi-carbonell-per-parlar-en-catala